dijous, 14 de febrer de 2019

Tres paraules

Per molt que treballem per a visibilitzar col·lectius minoritaris no ho aconseguirem realment fins que els grans aparadors de la societat ho vulguin. La televisió, l’esport, la moda, el cine ens mostren gairebé sempre el mateix patró de persona i la diversitat diríem que brilla per la seva absència.

És molt difícil trobar referents de persones amb discapacitat al món de les arts escèniques i la majoria de vegades quan es creen els personatges son interpretats per actors i actrius sense discapacitat, no seria més lògic, realista i just que els papers els fes una persona amb aquella característica concreta? 
Si, és veritat que en Daniel Day Lewis a Mi pié Izquierdo, l’Eddie Redmayne a la teoria del todo, Sean Penn a Yo soy Sam o la Sally Hawkins a la forma del agua (per exemple) fan uns treballs genials però...no hi ha actors i actrius més propers a aquestes realitats? Persones que puguin mostrar de forma real una problemàtica concreta, persones amb dèficit auditiu, visual, amb paràlisi cerebral o discapacitat intel·lectual...

Per sort mica en mica van apareixent petites excepcions al cine i a les sèries com en RJ Mitte de Breaking Bad, Gaten Matarazzo d’Stranger things, Jamie Brewer a American Horror Story i més propers els nostres Campeones

Com sabreu fa uns dies en Jesús Vidal va guanyar el Goya al millor actor revelació per la gran “Campeones” (post del dia 24 de maig de l’any passat) convertint-se en la primera persona amb discapacitat (reconeguda/disgnosticada) en recollir un premi tan important. No sé que va ser millor, si la seva interpretació a la peli o el seu discurs d’agraïment d’una sinceritat i humanitat aclaparadores donant tota una lliçó d’humilitat i realisme a un món on la imatge està per davant de tot. 
Esperem que algun dia aquests casos d'èxit no siguin excepcionals, voldrà dir que la nostra societat és més justa i el món un millor lloc per viure.

Us deixo amb les 3 paraules d'en Jesús, molt properes a la nostra realitat.
Feliç divendres!



dijous, 7 de febrer de 2019


Netflix o HBO? (segona part)

Avui veiem quines son les fases del procés de presa de decisions:
  1. El primer que fem abans de prendre decisions és processar la informació que tenim. Els nostres sentits poden percebre moltíssima informació i de forma molt ràpida, en canvi a nivell conscient estem més limitats i intervenen molts factors com l’estat físic, emocional...quan estem molt focalitzats en alguna cosa ens passa desapercebuda molta altra informació (tenim un límit)
  2. Després valorem i donem significat. Amb la informació recollida entra en joc la nostra part més conscient. Aquest procés és molt personal, el fem de forma diferent amb les nostres pròpies interpretacions i suposicions basades en les experiències prèvies, preferències, prejudicis...
  3. Analitzar la informació, una vegada hem triat la informació i quin significat te comença el procés més racional de presa de decisions, en aquest es realitza tota una tasca d’anàlisi de records, interpretació del passat, calcular, jutjar...i per últim avaluar les possibles alternatives per tal de preveure i triar l’alternativa amb més probabilitat d’èxit
  4. Passar a l’acció. Una vegada hem pres la decisió, el nostre cervell avalua els resultats obtinguts i els compara amb el que esperava. El resultat de la decisió el guardarem a la memòria per utilitzar-lo en futures ocasions similars.  
En teoria decisió a decisió anem aprenent, però és cert que a vegades no ho sembla i tendim a repetir els nostres propis errors una i altre vegada...t’ha passat mai?

Feliç divendres....

dijous, 31 de gener de 2019

Netflix o HBO?


Què em posaré avui? On anem de vacances? Apple o Samsung? Lletres o ciències? 
Ens passem el dia prenent decisions. A vegades son petites, sense importància, automàtiques... però altres necessiten el seu temps, son difícils i poden canviar les nostres vides. 

Com prenen decisions? En que ens basem? Hi ha molts models que intenten explicar aquest procés psicològic. Existeixen dos grans tipus de decisions:

  • Les decisions inconscients, les que prenem sense pensar en el moment, per exemple quan esquivem un obstacle per no xocar amb el cotxe, amb menys d’un segon has de decidir girar, frenar...En aquestes intervé el sistema límbic, el responsable de les emocions, la motivació i la memòria. Aquests tipus de decisions son més imprecises i generen més errors ja que es prenen més ràpidament 
  • Les decisions conscients, les que et fan valorar diferents opcions i alternatives requereixen més temps i esforç mental. Les estructures cerebrals que intervenen son a la part frontal del còrtex, responsable del pensament abstracte, la planificació i el control de les emocions

En realitat la presa de decisions va de la part intuïtiva a la més de racional de forma gradual, és a dir, ben poques son purament inconscients o purament racionals,  en totes intervé el nostre cervell conscient en major o menor grau i en totes hi ha certa part inconscient basada en l’experiència prèvia i l’aprenentatge.
En les decisions fàcils i poc importants fem servir més la part emocional i en les complicades la més racional.
La propera setmana veurem les etapes del procés de presa de decisions.

Per cert a la pregunta inicial...totes dues, a vegades no es pot triar ;)
Feliç divendres

dijous, 24 de gener de 2019

El pirata

Tots sabem el gran poder que tenen les xarxes socials en la difusió de la informació. Estem sobre estimulats de forma continua amb continguts d’internet, alguns passen desapercebuts o no tenen cap efecte en nosaltres però altres si tenen un impacte, depenent de les emocions que ens provoquin.

Els gurus del màrqueting coneixen bé el poder dels vídeos a la xarxa en la publicitat  i tenen identificats tot un seguit d’elements per fer que un contingut es faci viral.
  • Ens ha d’impactar, captar la nostra atenció durant els primers 15 segons i el missatge que es vol transmetre ha de quedar ben clar i ràpid.
  • Els vídeos han de ser com més curts millor, la paciència dels usuaris d’internet és mínima i o interessa o saltem  ràpid
  • Si t’identifiques amb el contingut del vídeo hi ha molta més probabilitat de compartir-lo
  • Les històries que estimulen emocions positives son les més virals
  • Els vídeos que mostren  realitats i ens demanen compromís i acció han arribat a aconseguir veritables onades de solidaritat

Aquesta setmana hi ha un vídeo viral ben casolà i català que m’ha robat el cor i m’ha inspirat a escriure aquest post. L’objectiu del vídeo és ben senzill, diria que no te altre finalitat que fer-nos somriure durant una estona. 
Coneixeu  la Greta? Doncs és una petita promesa del rock de tres anyets veïna d’Osona. Resulta que ella soleta va composar una cançó que interpreta amb molta passió amb la seva guitarreta, la mare que la grava orgullosa i  la comparteix amb un grup de wats de l’escola on resulta que hi és el músic i profe de Manlleu Roger Usart, ell que ho penja al twitter tot convidant a fer-ne una versió i ràpidament s’hi sumen  molts altres músics amb tota mena de versions, super divertit i tendre. I no és maco això?

Us deixo el hit del pirata amb unes quantes versions!


Feliç divendres

dijous, 17 de gener de 2019

A endreçar!!

Heu sentit a parlar de la Marie Kondo? Ho està petant a Netflix i a xarxes des d’aquest Nadal. La Marie és una autora japonesa i consultora d'organització. Ha escrit llibres sobre l'art d'endreçar i porta venuts més de quatre milions de còpies a tot el món. L’any 2015 va publicar La màgia de l'ordre: eines per ordenar casa teva... i la teva vida! que es va convertir en un best seller mundial. Youtube la va portar a la fama mundial ensenyant el seu mètode i ordenant armaris i cases per grans marques i personalitats vàries. Segons la revista TIME és de les 100 persones més influents del mon i ara Netflix li ha fet una sèrie que compta amb milions de seguidors (a mi em te ben enganxada) on es dedica a visitar cases de famílies ben diverses i les ajuda a implementar el seu mètode d’ordre.

El mètode Konmari va molt més enllà d’ordenar,  es basa en analitzar i reflexionar sobre les coses que tens i conservar només les que et fan feliç. És una forma de simplificar la vida quedant-te amb allò realment important, et fa fins i tot conscient del consumisme absurd en el que vivim. 
Està comprovat que el desordre provoca estrès, en canvi l’ordre ens relaxa i augmenta la nostra sensació d’harmonia i pau. L’ordre físic aporta ordre mental.

El Konmari te un seguit de senzilles instruccions: 
  • s’ha d’ordenar per categories (no per ubicació) primer cal ajuntar les coses d’una mateixa categoria
  • una vegada es comença s’han de seguir totes les fases i no es pot deixar a mitges
  • ho has de fer sol/a, o almenys cada persona ha de fer el procés amb les seves coses
  • s'ha de començar per la roba: agrupar tota la roba d’una mateixa persona i llavors  anar decidint què et quedes i que no i donar les gràcies a tot allò que no et quedaràs. Sembla una cosa sense importància i fàcil però jo crec que no ho és gens. Associem records a tot el que tenim i es fa difícil desfer-se’n...A més la Marie te un sistema propi per  plegar la roba en vertical realment interessant i pràctic
  • Després van els llibres, papers, objectes varis de cuina, bany, garatge (ella ho anomena Komono), la norma és la mateixa
  • Per últim van les coses amb valor sentimental, fotos, objectes especials...tot un seguit de relíquies que vas acumulant i no ets capaç de llençar mai. El treure-ho tot i tornar-ho a examinar et fa afrontar moments del teu passat  i passar pàgina.

Confesso que he aplicat el mètode a trossos (lavabo i garatge) i el que em fa pànic és el tema roba, no estic preparada...seguiré aprenent amb la sèrie i a veure més endavant...algú s’atreveix?

Us deixo el tràiler, feliç divendres!


dijous, 10 de gener de 2019

Temporada 2019

Comencem un any! I torna la nova temporada de: demà m’apunto al gimnàs, començo a menjar millor, miraré les sèries en anglès, no arribaré tard, aprendré alguna cosa nova...és inevitable! Les persones tenim necessitat innata de reptes que ens motivin i ens facin sentir millor però no és fàcil adquirir nous compromisos i canviar hàbits, ho sabem.

Un nou any, un nou curs son moments ideals per a reflexionar i definir objectius personals que seran el nostre motor del dia a dia. Anar-los assolint mica en mica, veure com es van fent realitat farà que creixi la nostra autoestima i el nostre benestar.

No hi ha fórmules màgiques per a l’èxit, cal ser constant i estar motivat/ada,  però aquesta motivació que es necessita ha de ser intrínseca, es troba en nosaltres mateixos, en les ganes d’estar millor i ser millors persones (no en aconseguir recompenses externes)

Ja has fet la teva llista d’objectius pel 2019? Aquí tens algunes claus que et poden ajudar:
  • Agafa paper i llapis (o un Excel) i escriu, concreta punt per punt el que vols aconseguir i sobretot posa data!
  • No et flipis! Sigues realista i ves pas a pas, primer coses petites i fàcils i ho anem complicant progressivament
  • Visualitza l’èxit, imagina com et sentiràs quan compleixis els teus propòsits, les emocions positives son la millor benzina
  • Tingues pietat! Si falles, no et matxaquis massa, tothom te un mal dia (un o dos) perdona’t i continua amb l’esforç
  • Somriu, mira la part positiva de les coses (ja saps...amb il·lusió)

Compartir els teus projectes,  dir-los en veu alta t’ajudarà a incrementar el compromís, quins son els teus somnis pel 2019?

Un dels meus propòsits? Fer moooolts kilòmetres ;)

Feliç any!!

dijous, 20 de desembre de 2018


Ens hem de veure més

Quantes vegades has posposat una sortida amb amistats o familiars per simple mandra? O quantes vegades has prioritzat fer alguna cosa en solitari en comptes de compartir el temps amb les persones que estimes? O aplaçat aquell viatge pendent any rere any?

No som conscients que els anys passen, i molt ràpid, tant si ens agrada com si no. El nostre coco evita al màxim pensar en el temps que ens queda per viure, és un clar mecanisme de defensa, fa por pensar-hi però a vegades el fet de no fer-ho ens pot fer perdre de vista el que realment és important.

Segurament l’haureu vist però enguany hi ha un anunci nadalenc que m’ha fet reflexionar i no em puc treure del cap, és el dels licors Ruavieja. Els creatius responsables van crear una fórmula tenint en compte diferents variables, edat, esperança de vida, lloc de residència, freqüència amb la que et veus amb una determinada persona...i el resultat et diu els anys, dies i hores et queden per compartir amb la persona escollida. Pergravar l'anunci van convocar diferents parelles voluntàries i després d’unes preguntes els hi van comunicar el resultat de l’equació. L’efecte és sorprenent i colpidor i l’eslògan és clar, “ens hem de veure més.”
Sabem que és impossible saber amb exactitud el temps que ens queda per compartir però jo diria que aquest càlcul s’acosta força a la realitat, canviar-ho està a les nostres mans.
La fórmula està disponible on line https://tenemosquevernosmas.ruavieja.es i  podeu posar-la a prova, no us deixarà indiferents. 

Aprofitem cada minut d’aquestes festes per estar amb la gent que estimem! 
Us deixo el link a l'anunci.


Feliç divendres, feliç Nadal!