dijous, 3 de juny del 2021

Un bitllet on sigui

I arriba ja l’últim Infodivendres de la temporada, i quina temporada! 

Aquest curs hem parlat molt de temes que potser mai haurien format part de les nostres vides: confinament, resiliència, aïllament, por, incertesa, restriccions, presa de decisions, teletreball...i també hem tingut estones pel cine, les sèries i els llibres (of course).


L’aventura de l’infodivendres va començar l’any 2013, des de llavors 249 pots que heu anat rebent cada divendres amb l’objectiu de fer-vos acabar la setmana amb una petita reflexió o un somriure, espero haver-ho aconseguit.


Tant de bo aquest estiu tornin la llibertat i els viatges que tant necessitem per re omplir la vida d’inspiració i noves experiències...però pels dies de pluja acabo amb un parell de recomanacions serièfiles, dues perles que ens ha regalat HBO.


En primer lloc el retrobament dels nostres “Friends” 20 anys després, pell de gallina de tornar a veure la Mònica, en Chandler, la Phoebe, en Ross, en Joey i la Rachel reunits al seu apartament recordant batalletes i anècdotes d’una sèrie que ens va marcar per sempre.

És curiós i impactant veure el pas del temps en aquells personatges, i observant-los es veu qui ho porta millor i qui no tant. La pressió per mantenir-se perfectes (sobretot les dones) és molta per les actrius i actors i a vegades “l’obligació” de ser joves per sempre els fa semblar molt artificials…(excepte en Joey tan natural i relaxat com sempre!) en fi, en la nostra memòria sempre seran els millors friends.


I l’altre perla és Mare of Easttown, protagonitzada i produïda per l’espectacular Kate Winslet, meravellosa i sense filtres, ella si que accepta el pas del temps i ja no és (ni vol ser) la noia de Titanic, una actriu molt gran fent d’inspectora de policia amb una pila de problemes personals i que t’atrapa des del minut zero. I a més torna a coincidir amb en Guy Pierce, quina il.lusió tornar-lo a veure per fi! Prou, callo, no faré spoilers però la sèrie és de les millors que he vist últimament, amb una escena final que encara estic paint, molt emocionant.


Molt bones vacances a totes i tots quan us arribin, més que mai merescudes i desitjades!

Feliç divendres i feliç estiu ;)





dijous, 27 de maig del 2021

Decidir, o no

Ens passem el dia prenent decisions en totes les àrees de la nostra vida, algunes grans, altres petites, de vegades ho fem conscientment i altres gairebé de forma automàtica. Prendre una decisió és triarr entre varies opcions la que considerem millor per resoldre una situació determinada.

Quines son les fases del procés de presa de decisions? Existeixen múltiple models i teories, en general podríem dir que per prendre una decisió passaríem per 7 fases:

  1. Identificar la decisió, per fer-ho cal identificar el problema que volem resoldre tenint en compte tots els factors que el defineixen
  2. Recollir informació, cal buscar tota la informació que ens ajudi alhora de decidir
  3. Identificar les alternatives, amb tota la informació segurament tindrem diferents opcions a valorar. Desenvolupar solucions alternatives i originals i creatives, definir l’objectiu que volem aconseguir
  4. Analitzem què passarà si fem una cosa o un altre intentant predir el resultat, aquí ens podem quedar encallades amb “l’...i si?
  5. Executar la decisió
  6. Passar a l’acció i anar controlant el resultat
  7. Revisar i avaluar l’eficàcia per si cal modificar algun factor i aprendre i millorar en decisions futures

Moltes vegades no passem per totes les fases, el nostre cervell pren dreceres per estalviar temps aprofitant l’experiència prèvia.

La por a equivocar-se, al rebuig social i les crítiques son els nostres grans enemics alhora de prendre decisions.


Quina roba ens posem? quina sèrie mirarem al vespre? quines tasques prioritzar a la feina? Com gastem els nostres diners…. i ara arriba...quina vacuna ens posem? aquesta si que es bona!!


Feliç divendres


dijous, 20 de maig del 2021

Campiones (a estones)

A vegades, de tant en tant, per un moment, penses que homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, que la situació de desigualtat en tots els àmbits va millorant, que la societat madura i avança i que un dia el món serà un lloc millor i més just per viure...però no, ni de conya! amb pocs dies de diferència he viscut múltiples exemples de desigualtat per motiu de gènere que m’han recordat la crua realitat...

De sobte una notícia a la premsa, una experiència personal o professional et recorden que estem molt lluny d’aquesta igualtat i que hem de seguir picant pedra…i és que sembla impossible que a l’any 2021 encara hi hagi dones que han de deixar feines per les que estan sobradament qualificades per no poder conciliar. 


Encara hi ha empreses que no donen cap facilitat, que no tenen en compte les necessitats d’una vida en família i al final la gran majoria de vegades sempre és la dona la que acaba renunciant per poder cuidar dels seus, ens posen entre l'espasa i la paret i ens fan triar. Reducció de jornada, reducció de sou, reducció de responsabilitats, en resum, reducció o final de la trajectòria professional, no és just. Perquè aguantem? perquè no busquem solucions? perquè mirem cap a un altra banda? un dia ens pot passar a nosaltres, o a les nostres filles...


Moltes professions son encara majoritàriament masculines, la visilitat de la dona en molts àmbits de la vida és reduïda i moltes vegades fins i tot els nostres èxits són minimitzats.

 

Però també de tant en tant, un equip de campiones et recorda que les dones poden jugar a futbol i a TOT, que ens mereixem el prime time, els mateixos sous i la mateixa atenció mediàtica, les mateixes oportunitats que els homes. 


I és que tot està per fer i tot és possible però ho hem de fer juntxs i dia a dia.

Feliç divendres!




dijous, 13 de maig del 2021

El principi del final

I per fi, aquest diumenge una data que estàvem esperant, 9 de Maig de 2021. Acaba l’estat d’alarma, que no vol dir que la pandèmia hagi arribat a la fi però si que cada dia estem més a prop de que això passi.

Comença ara una etapa de desescalada, física i emocional. Poc a poc podrem recuperar algunes llibertats perdudes i anirem perdent també les pors que un dia sense esperar-ho van aparèixer a la nostra vida i ens van canviar per sempre.

Tot requerirà un procés, no deixarem la preocupació d’un dia per l’altre, psicològicament la pandèmia ha tingut un efecte en totxs nosaltres que caldrà gestionar. Ansietat, incertesa, estrès, por a emmalaltir...ens han acompanyat molts mesos i costarà deixar-les enrera. 

Les nostres relacions dins i fora de la família també han canviat, les llars es van convertir en castells de pedra on ens sentíem protegides i les persones de casa van ser la millor companyia.

La forma de treballar també ha canviat, el concepte tan antic com arrelat de la presencialitat ha deixat de tenir sentit, ara arribem a tot arreu i des de qualsevol punt del planeta.

El lleure, la formació, l’atenció mèdica, reunions de tota mena, celebracions...la vida va seguir gràcies a les noves tecnologies. Les  pantalles que ens han ajudat a tirar endavant i mantenir el contacte amb el món.

Hem après a aplaçar, a canviar, a fer plans en llapis, a conformar-nos amb petites coses, hem après la importància de la humilitat, la senzillesa, la humanitat...hem après el valor d’una abraçada, un petó, un somriure…

Ja estem a punt per tornar, el món tornarà a ser nostre.

Feliç divendres!





dijous, 6 de maig del 2021

Parlar o callar

Segur que alguna vegada has sentit allò de que...en qualsevol situació si no pots dir alguna cosa bona o positiva...millor no dir res, pràctiques aquesta filosofia o ets de les que no calles ni sota l’aigua?

La comunicació humana és un procés complicat on intervenen múltiples factors, no és fàcil transformar els nostres pensaments en paraules i expressar-les de forma que siguin enteses tal i com nosaltres voldríem.

Sense ser-ne conscients podem donar un missatge amb la veu però amb el to, la mirada o la postura estar donant un missatge totalment diferent i lògicament això pot portar a malentesos i conflictes no desitjats.

L'objectiu seria saber comunicar assertivament i donar la nostra opinió sempre sincera però de bones formes, amb un bon to i una expressió corporal correcte i amable. També triar el moment i el lloc adequat per a cada missatge és un plus que facilita algunes converses delicades.

A vegades l’estrés o altres factors externs (cansament, gana, mal humor...) ens juguen males passades i fan que no diem les coses que com nosaltres voldríem...segur que us ha passat alguna vegada. En aquests casos hem d’estar alerta, reflexionar i demanar disculpes, sempre. I si no tens un bon dia, potser millor escriure un mail o deixar-ho per demà.

Parlar o callar...tot depèn!

Feliç divendres!

 

dijous, 29 d’abril del 2021

Divendres de cine

Com ja és tradició d'aquest bloc...avui va de cinema! I és que el passat diumenge es va celebrar la 93 edició dels premis de l'Acadèmia i els primers Òscars en època pandèmica.

Com no podia ser d'una altra manera, l'acte va voler marcar la diferència i deixar per una nit el Zoom de banda per realitzar connexions via satèl·it amb diferents països i descentralitzant així una gala que prometia molt cinema i espectacle. Va ser un xou ben diferent, més lent, sense gaire emoció, ni monòlegs de protesta ni massa música i es va centrar molt en recordar la importància del cinema a les nostres vides. 

Finalment la peli guanyadora de la nit va ser Nomadland (millor directora, actriu i peli), i aquí aprofito per recomanar-la de tot cor. 

Una història diferent sobre el col.lectiu de nòmades contemporanis als Estat units afectats per la crisi del 2008 i abocats a viure a la carretera i a feines temporals per sobreviure. Una cinta rodada majoritàriament amb persones "reals" d'aquest col.lectiu i protagonitzada per la immensa Francesc Mc Dormand que fa un paper que li va com anell al dit. 

Nomadland et fa reflexionar sobre altres formes de vida lluny del capitalisme que ens controla, també fa pensar sobre l'envelliment, el dol i la soledat i ho fa entre paisatges de gran bellesa i personatges minimalistes.

De la llista de nominades aquí us deixo altres recomanacions;)

Minari: una història diferent sobre el somni americà amb una iaia entranyable com a símbol del xoc cultural. Tota una joia on sembla que no passa massa res, però que voldries que no acabés mai

Sound of metal: interessant visió sobre l'acceptació d'una dificultat sobrevinguda que ens toca molt de prop

El juicio de los 7 de Chicago: gran guió d'Aaron Sorkin, una història real que t'enganxa amb un ventall de grans protagonistes

La madre del blues: amb la última interpretació de Chadwick Boseman i molta música

Soul de Disney i la inevitable reflexió sobre la vida i la seva fragilitat

Collective, brutal documental sobre la història de l'incendi a una discoteca de Bucarest al 2015 que va capgirar el sistema sanitari de tot un país

Two distant strangers: curtmetratge guanyador amb la crua història del racisme de la policia americana fent menció a fets reals i molt actuals

Fragmentos de una mujer: ufff...heu d'estar fortes per mirar aquesta peli, 25 minuts inicials d'angoixa total amb un part natural a casa i la brutal interpretació de la Vanessa Kirby, sense paraules.

Visca el cinema que ens fa somiar, riure, plorar, patir, reflexionar, aprendre i viatjar...

Feliç divendres!




dijous, 22 d’abril del 2021

Parla bé !!!

Avui és Sant Jordi, per mi uns dels dies més especials de l'any, avui més que mai enyoro Barcelona i les seves Rambles plenes de flors i llibres...

El gran dia de les lletres és moment per regalar i regalar-nos un bon llibre, no sé vosaltres però jo aquest any ho tenia clar, l'escollit i el que us recomano és...Parla bé, collons! de les cracks de la Incorrecta. Com no podia ser d'una altra manera, és un llibre moooolt de lletres. El vaig comprar fa dies per si s'esgotava i em vaig prometre que no el començaria fins avui, dia de Sant Jordi però...no he pogut esperar!

Les autores son dues germanes de Banyoles, la Valentina i la Júlia Planas que vaig descobrir gràcies a Instagram i des de llavors, no puc deixar de llegir-les! Una dissenyadora gràfica i una lingüista que fan de l'actualitat, l'amor per la llengua catalana i el sentit de l'humor àcid i intel.ligent el seu projecte de vida.

La incorrecta escriu el seu primer llibre "Parla bé, collons!"una guia "incorrecta" del català que et recorda els errors més habituals que fem i com solucionar-los. Amb una gràcia i uns exemples poc habituals que et fan riure i recordar les propies "cagades" lingüístiques amb l'objectiu de millorar la forma en la que parlem i escrivim la nostra llengua.

Si com jo mateixa enyores els accents diacrítics, utilitzes a diari l'Optimot, estimes els pronoms febles i insultes en català, aquest llibre és per tu! Un petit Pompeu Fabra portàtil per no oblidar mai que cada vegada que dius "tinc que" moren 15 filòlegs".

Perquè com va dir en Màrius Serra en la seva crítica del llibre, el català és sexi i una llengua absolutament preciosa que hem de cuidar! 

I tu, quin llibre et regalaràs avui?

Feliç divendres i Feliç Sant Jordi!

PD: Si trobeu alguna falta d'ortografia, aviseu a @somlaincorrecta