divendres, 21 de juny de 2019

Fi de curs!

I avui acaba  un altre curs i l’infodivendres  també farà vacances fins a setembre...
Aquests dies son realment emocionants a les escoles i a les cases amb canalla. Festes de fi de curs, finals d’extraescolars, fotos, berenars, reunions...sembla que s’acaba el món.
La veritat és que quan ets mare o pare la teva vida gira entorn de tot el que passa a l’escola de les teves filles i fills. Son molts anys dedicats a acompanyar en aquest llarg camí del món educatiu i les figures de les mestres son fonamentals, aquest últim post va dedicat a elles i ells, gràcies per tant!

Al llarg del temps hi ha profes que passen sense pena ni glòria per les nostres vides, en canvi n’hi ha altres que recordarem per sempre. Segur que si feu memòria recordareu exactament aquell o aquella mestre que et va marcar. Perquè existeixen aquestes diferències? Perquè algun@s ens deixen empremta, què els diferencia de la resta?

Si penso en el meu mestre ideal seria sens dubte un de molt semblant a John Keating del Dead Poets Society, gran pel·lícula i genial interpretació de Robin Williams que ens recordava vàries de les competències que jo més valoro d’una persona que es dedica a ensenyar:
  • totes i tots podem canviar el món, s’ha de ser optimista, pensar en positiu
  • mai hem de deixar de somiar, com diu a la peli “només al somiar som lliures, sempre ha estat així i sempre ho serà
  • no ens hem de conformar, hem de dir la nostra opinió sense por del que pensin els altres (recordeu la gran escena del passeig al pati)
  • hem de trobar la nostra passió a la vida, el nostre propi camí i mai és tard per descobrir-lo
  • és important ser flexible, escoltar, saber canviar de perspectiva, tenir la ment oberta i treballar en equip (de tant en tant pujar a la taula i mirar diferent...)
  • hem d’aprofitar el moment i fer alguna cosa especia cada dia  i extreure tot el suc de la vida “carpe diem”
  • res és impossible, un/a bon profe no et limita, et dóna ales i eines per aconseguir els teus objectius
  • un/a bon mestre t’inspira, és el millor “influencer” del món
 Amb la meva experiència he pogut comprovar que ser mestre és molt més que una feina, és una forma d’entendre la vida, molt bones vacances per tots ells i elles i per nosaltres! Ens veiem al setembre!




Feliç divendres, feliç estiu ;)

dijous, 13 de juny de 2019

M'inspires (2ª part)

Quan has de prendre una decisió, o fer una feina concreta, estudiar o planificar alguna cosa, pot passar que t’encallis, et bloquegis i no sàpigues cap a on tirar. En aquests moments necessites una mica d’inspiració, aquella espurna que faci saltar la teva creativitat i t’ajudi a trobar la solució.

Hem de tenir en compte però que la inspiració no sorgeix per art de màgica, com deia Pablo Picasso: la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant. La motivació i les ganes son realment l’ingredient principal de l’èxit en tot el que fem. Si tenim una actitud positiva generem un ambient positiu i unes condicions idònies per tenir resultats satisfactoris.
Podem buscar la inspiració a molts llocs, cal que entrenem la nostra atenció per a no passar res per alt, a continuació us passo algunes de les meves fonts infal·libles;
  • música, és realment poderosa, et fa sentir i les emocions son una gran font d’inspiració
  • la muntanya, el sol, el vent i una bona correguda et deixen a punt per treballar i com més cansament o estrès tinguis més bé t’anirà
  • les meves persones favorites, les que tens més a prop et podem il·luminar només amb un somriure
  • òbviament els llibres, fotos, quadres, murals, cartells, pelis, sèries, Instagram i Pinterest son un bon recurs per recollir idees que més tard (i segurament de forma inconscient) es poden convertir en font d’inspiració

Però sense cap mena de dubte un dels millors recursos per carregar-te d’inspiració i d’energia és viatjar, descobrir, desconnectar....

I a tu què o qui t’inspira?
Feliç divendres


dijous, 6 de juny de 2019

M’inspires

Aquesta setmana hem presentat el festival inclusiu Inspira 2019 un espai ple de talent i valors que pretén inspirar-nos per fer del món un millor lloc per viure,

Com sabeu la paraula inspiració te bàsicament dos significats:

A nivell físic, la inspiració és (segons la Viquipèdia) el procés pel qual entra aire des d'un medi exterior cap a l'interior d'un organisme (pulmons)

A nivell artístic/creatiu la cosa es complica. Es tracta d’un procés superior i difícil d’explicar. Què ens inspira? Quan ens inspirem? Com? Qui? Bàsicament la inspiració es dóna quan flueix la creativitat. Davant un impuls determinat comença un procés de creació que dóna lloc a tot un seguit de pensaments i emocions que tenen un resultat concret.

Històricament la inspiració sempre ha estat envoltada de misteri, la mitologia grega ja parlava de “muses” que tenien un poder inspirador pels grans pensadors i artistes. Fins i tot es creia que la inspiració era el procés pel qual un Déu es comunicava amb l'artista i li mostrava el camí a seguir. 
Però està clar que les idees no sorgeixen del no res, sempre hi ha alguna cosa que les provoca, encara que moltes vegades no en siguem conscients. La psicologia moderna considera que la inspiració és l'ús d'idees que provenen d'aquesta part inconscient i de l'experiència prèvia. Una persona, un lloc, una música o situació pot servir-nos d'inspiració ja que pot provocar la connexió entre imatges, paraules, sensacions o records que es poden plasmar a un treball, escrit, obra d'art...

A la feina també és important inspirar-se, un bon ambient de treball, agradable i amb persones estimulants facilita que sorgeixen noves i bones idees, l'ingredient principal per fer créixer l’organització.

La setmana vinent seguirem amb més inspiració...feliç divendres!



dijous, 30 de maig de 2019

Estudiar o anar de festa?

L’altre dia tot sopant a casa vam tenir una conversa d’allò més interessant...si tinguessis un examen super important i et faltés temari per estudiar però el dia abans es celebrés una d’aquelles festes a la que no pots faltar...la festa de l’any que tant esperaves, què faries? Estudiaries tot el dia o aniries a passar-t'ho bé? Les més meves dues filles tenien opinions ben diferents.

I tu què triaries? ets més racional o emocional? Prudent o impulsiu/va? Si contestes sense pensar massa segur que encertes. Totes i tots tenim una mica de cada però en realitat tendim a comportar-nos seguint uns patrons.
El que està clar és que som un sac d’emocions i que aquestes influeixen directament en tot el que fem i pensem. És pràcticament impossible prendre una decisió estrictament de forma racional sense que cap emoció i sentiment ens influeixi. 
Fa uns anys en entorns laborals es deia  que les emocions s’havien de deixar al marge o a casa i no portar-les a la feina...a si??? Com es fa això?  és totalment impossible. El que s’ha de fer és aprendre a gestionar-les i que no condicionin tot el que fem o decidim. 

Quan prenem decisions busquem sempre l’opció que ens aporti més beneficis, però també valorem les conseqüències que tindran per altres persones. A vegades ho fem inconscientment i altres analitzant els pros i contres. El nostre cervell te dos hemisferis diferenciats, l’esquerra és el responsable del llenguatge, la memòria i el pensament racional. El dret està més lligat a tot allò sensorial i emocional, totes i tots tenim una part del cervell més dominant i això fa que ens comportem d’una forma determinada.

Com sempre cal trobar l’equilibri intel·ligent entre la part racional i l’emocional, ens ajudarà la nostra experiència prèvia, la nostra educació emocional, valors...

Quina part del cervell et domina? Feliç divendres.

dijous, 23 de maig de 2019

Ja ho faré...
L’alarma de la rentadora sona sense parar i jo estic escrivint aquest post mentre la meva filla em demana insistent uns dubtes de mates (i jo pensava que m'havia lliurat per sempre de les equacions!). A  la verdura li queden 10 minuts, miro el rellotge, baixo el foc i pico un tros de formatge, m’he de posar una alarma per passar per correus demà al migdia i preparar la bossa  ahh i programar un mail de feina que divendres faig festa.... Ostres no he trucat a ma mare i s’està acabant el cafè...vaaaa prou! concentra’t! escriu! I sona el telèfon, la sister, després seguiré...
Us és familiar aquesta història?  Mare meva, el nostre cervell a vegades pot ser el pitjor enemic, no para mai, l’hem d’entrenar i frenar contínuament per no acabr esgotades.
No seria millor fer les coses una a una? Quin és l’ordre amb que actuem? Perquè prioritzem unes abans que altres? Perquè procrastimem?
El nostre cervell te tendència a treballar seguint l’efecte urgència, és a dir, dóna prioritat a la satisfacció immediata abans que les recompenses a llarg termini. Hi ha estudis que demostren que preferim fer primer tasques urgents però petites i que tenen data fixada que les feines més grans i importants però que no son tan urgents encara que els beneficis a llarg termini siguin més impactants.
Prioritzem les feines que s’acaben ràpid amb recompenses immediates  i segures. Aquesta elecció és inconscient la majoria de vegades, sense adornar-nos (o si) anem posposant (potser per mandra) les feines que requereixen més esforç però no tenen data immediata de caducitat (si ho analitzo, segur que en aquell moment  jo preferia parlar amb la meva germana  que escriure el post...)
Aquesta tendència al “ja ho faré” se’n diu procrastinar (deixar per l’endemà o l'altre...) i és un mal força generalitzat, per evitar aquest posposar constant d’algunes tasques i que la feina s'acumuli generant cada vegada més estrès cal parar-se a pensar, analitzar els motius que no ens permeten avançar i posar fil a l’agulla.
I tu “procrastines”?

dijous, 16 de maig de 2019

Tot torna

Packaging vintage, remakes, spin-offs, preqüeles, seqüeles i reedicions de sèries, vinils, videojocs mítics, moda dels 80, dels 90...la indústria dels records està on fire.

La nostàlgia ven perquè connecta amb nosaltres, ens encanta recordar, de fet la paraula prové de “nostos” que en grec vol dir "retornar" i "algia" que vol dir "dolor". Per nosaltres no és dolor sinó una forta emoció estranya entre la tristesa i l’alegria. Tristesa al recordar un passat que saps que no tornaràs a viure però alegria de recordar els moments feliços. 
Tenim tendència a idealitzar aquests moments viscuts al passat i recordem només les parts que més ens interessen i hi posem també certa fantasia (memòria selectiva). Reviure moments i experiències passades importants per a nosaltres ens emociona, ens fa sentir bé però jo diria que tot va lligat amb la dificultat per assumir que si, ens fem grans. 
La nostàlgia te el poder d’unir generacions, pares i mares fem publicitat i pedagogia de tot allò que va ser important per nosaltres o ens va marcar la infància/adolescència i anem així estenent la tendència i la fem immortal. De sobte un dia veus com la teva filla de 13 anys és fan de Friends, escolta Sheryl Crow i porta unes all stars com les teves.

Les empreses coneixen bé aquest poder i actuen en conseqüència. Les grans marques de roba i sabatilles tornen als seus models icònics clàssics, es tornen a revelar les fotos, les càmeres polaroid son d’influencer, les velles consoles de Nintendo valen un pastón, la bona música la volem en vinil i fins i tot algunes de les sèries i pelis de moda s'ambienten en les nostres èpoques daurades.
Hi ha estudis que demostren que les generacions que ens vam criar entre els 80 i els 90 a occident compartim mots referents, és molt nombrosa i homogènia, tots veiem les mateixes series, escoltàvem la mateixa música, vèiem els mateixos anuncis, programes...i a més la tecnologia de l’època ja ens permetia enregistrar, gravar música, imatges i d’aquesta forma podem tenir molt més present el nostre passat que en èpoques anteriors i ens encanta tornar-hi. 

En  generacions més joves la nostàlgia ja no ho tindrà tan fàcil per ser un negoci, l’oferta cultural és tan gran que el públic és molt més divers i està molt segmentat. Els cracks del màrqueting hauran de buscar noves estratègies per arribar a la gent i fer negoci però de moment seguim amb la febre dels 90. Un clar exemple del que acabo d'explicar és el retorn de la mítica Beverly Hills 90210 amb tots els protagonistes originals (excepte el pobre Luke Perry), no pot ser...en serio? Potser n’hem fet un gra massa...

Feliç divendres!



dijous, 9 de maig de 2019

Ja la tenim aquí...

Per desgràcia no és la champions...és la festa major de Ripoll que arriba puntual i amb previsió de pluja, és clar.

I és que als humans ens encanta la festa, celebrar, riure, ballar, compartir...perquè divertir-se és molt important. Ens diverteixen coses ben diferents depenent de la nostra formar de pensar, els nostres valors, experiències prèvies. Pujar muntanyes, menjar-se un bon arròs, un concert, un viatge, contemplar un graffiti al mig del carrer...les nostres aficions son variades i curioses però al final l’objectiu de totes elles és el mateix, trobar la felicitat.

La paraula diversió prové del llatí i significa fer alguna cosa no quotidiana ens agrada i que ens fa gaudir. Aquesta felicitat passatgera te efectes en nosaltres més enllà de l’estona que dura l’acció concreta, veiem uns exemples d’aquests beneficis:
  • passar-ho bé enforteix el nostre sistema immunològic
  • provoca benestar ja que s’alliberen endorfines (hormona de la felicitat)
  • redueix l’ansietat i l’estrès (desconnectar per una estona)
  • millora les nostres relacions interpersonals, en general ens divertim amb altres persones compartint alguna afició
  • millora la nostra autoestima, ens fa sentir bé
  • augmenta el nostre benestar i sensació de felicitat

Per passar-ho bé és més important focalitzar-nos en el procés i no tant en els resultats, quan ens posem massa objectius o massa pressió la cosa ja deixa de ser tan divertida.

És vital trobar espais i moments per a divertir-se sol o en companyia. Les aficions poden anar canviant al llarg de la vida, algunes es perden pel camí  però mai és tard per a provar i aprendre coses noves, MAI.

I a tu què et diverteix?

Clownia: diversió assegurada