Fora etiquetes, les etiquetes son per la roba!

“Tant si creus que pots, com si creus que no pots, en ambdós casos tens raó". Amb aquesta dita de Henry Ford resumiríem el que és la teoria de la "profecia auto complerta" o Efecte Pigmalió, aquesta explica que quan tenim una creença ferma sobre alguna persona o algun fet, s’acaba complint. Això passa per art de màgia? No, la nostra conducta intenta ser coherent amb les nostres creences (estiguin justificades o no). Amb altres paraules, em refereixo a les “etiquetes”, aquells cartellets que tots portem a sobre i que sense voler-ho ens condicionen.

La profecia auto complerta s'ha estudiat molt en l'àmbit acadèmic i laboral. A l’àmbit educatiu s’ha comprovat que els nens i nenes que tenen millors resultats a l'escola són aquells que els professors "profetitzen" que ho faran millor. Com pensen que ho faran millor, utilitzen més recursos amb ells, els dediquen més temps i finalment obtenen millors resultats que aquells sobre els quals s'ha pensat en un primer moment que tenen menys possibilitats de fer-ho bé. A l’àmbit laboral passa exactament el mateix,  els col·laboradors “preferits” del cap solen tenir més "èxit" i estan més ben vistos en general, de vegades, basant-se en les seves competències o rendiment...però de vegades no. Un cap o un company/a que constantment dubta de la nostra capacitat perquè ens ha etiquetat com a poc eficaç, poc fiable, lent, massa cautelós...pot provocar que ens ho acabem creient i ens faci dubtar de nosaltres mateixos.

Un responsable, cap o un company de feina té una imatge formada dels seus col·laboradors o companys i els tracta segons aquesta imatge. Aquesta imatge la podem percerbre encara no sigui comunicada de forma explícita. Quan la imatge és positiva, cap problema però quan és negativa, passa el contrari. Per desgràcia tenim el costum de formar-nos idees negatives de les persones que ens envolten i ens fixem més en els seus errors i menys en els seus talents i virtuts. Amb la qual cosa projectem imatges negatives que dificulten la nostra comunicació i provoquen que a la persona li sigui més difícil expressar-se amb naturalitat i des del seu talent, fent-ho des de les seves inseguretats i temors. 

Quan la comunicació està encallada, a causa de les imatges negatives formades d'uns i altres, podem buscar preguntes que facilitin un canvi de visió. ¿Què ha fet bé aquesta persona últimament? Recordar un moment en que va aconseguir algun objectiu, o un moment en el qual va mostrar una de les seves qualitats. Si ens centrem en aquest potencial, en el millor de cadascú, resoldrem situacions encallades.

Aprendre a desenvolupar la capacitat afirmativa, reconèixer i apreciar els èxits dels altres, ens ajudarà no posar etiquetes injustes, a treure el millor de les persones i a tenir millors relacions interpersonals. Aplicat a les empreses, eliminar etiquetes cohesiona equips, dona confiança als treballadors/ores, augmenta la implicació i el compromís i tot això te un efecte directe als resultats de l’empresa.

Feliç divendres!

Mindfulness (segona part)

Avui completem la informació sobre el Mindfulness donant algun truc per a començar-lo a practicar.

Per obtenir beneficis cal practicar diàriament com a mínim 10 minuts i com més temps practiquem millor!

Encara que en teoria meditar és senzill, fer-ho no ho és en absolut. Es tracta d'observar els pensaments i emocions en el present, deixant que passin com núvols al cel, però sense oposar-se ni agafar-se a ells. Al principi sembla gairebé impossible, no pots parar de pensar en coses que has de fer, preocupacions, etc... els pensaments van i vénen de forma automàtica. No es tracta d'intentar posar la ment en blanc, com de vegades es pensa,  la meditació és un estat que cal assolir.

Una de les tècniques més utilitzades per a la pràctica del Mindfulness és prendre consciència de la pròpia respiració. A casa, a l'escola, a la feina, abans d'un examen o en algun moment d’ansietat, segur que has respirat profundament controlant conscientment el pas de l'aire cap els pulmons i la seva expiració, i t'has relaxat automàticament, la teva freqüència cardíaca ha disminuït considerablement i t’has aconseguit calmar en certa mesura. Aquesta tècnica és fàcil i es pot realitzar en qualsevol situació. Pots començar a practicar ara mateix, davant de l'ordinador, mentre llegeixes aquest post.

Bibliografia sobre el tema n’hi ha moltíssima, jo us recomano un llibre que he llegit i practicat a casa amb les meves filles, es tracta de “Tranquils i atents com una granota (La meditació per als infants amb els seus pares)”, el llibre ofereix històries i exercicis simples i breus que els nens podran practicar cada dia.  Està dirigit a nens i nenes de 5 a 12 anys i als seus pares, que poden acompanyar-los mentre practiquen. L'autora, Eline Snel, ha basat les seves tècniques en el mètode de mindfulness desenvolupat per Jon Kabat-Zinn. Els resultats han demostrat que els nens que practiquen aquests exercicis dormen millor, estan més concentrats i serens, i es senten més segurs. A mi m’ha funcionat pel tema de dormir...

Espero que aquesta informació us hagi estat útil, potser estaria bé organitzar alguna sessió pràctica...qui s’apunta?

Feliç divendres

"De vegades estem tan ocupats mirant cap al futur que no dediquem el temps necessari per gaudir d'on som"

Mindfulness (primera part)

A petició dels meus companys de gimnàs emocional, avui parlaré del Mindfulness. 

Hi ha moltíssima informació al respecte, la nostra coach Íngrid Ferrer ens va fer una introducció la passada sessió. He intentat fer un petit recull d’informació al respecte i dividiré el post en dos parts per tal de resumir el que he considerat més important i útil.

El mindfulness és una pràctica mil·lenària que guanya adeptes a tot el món i que també ha despertat l'atenció de la neurociència i la medicina pel seu impacte en la salut física i mental. 

La traducció a la cultura occidental d'aquestes tècniques de meditació inspirades en la tradició budista s'anomena mindfulness, que vol dir atenció plena i conscient en el present, sense condicionants ni judicis, que te l’objectiu principal de “calmar” la ment. Consisteix a adonar-se que estàs present, pensant, sentint o fent alguna cosa en cada moment.

La utilització del mindfulness s’estén a diferents àmbits, cada vegada hi ha més estudis que mostren els beneficis de la meditació en àmbits tan diversos com l’escolar, el laboral....

S’ha demostrat que aquesta tècnica proporciona beneficis especialment en cinc àrees:

• Proporciona benestar psicològic, ajuda a reduir l’ansietat, estats depressius...
• En salut Mental, és un bon complement en els tractaments d’alguns trastorns mentals com l’obsessiu compulsiu per exemple.
• En la salut física, per exemple és útil pel dolor crònic, problemes musculars...
• En l’àmbit laboral, s’utilitza principalment per reduir l’estrès dels equips, prendre consciència de les pròpies emocions i així poder regular-les.
• Àmbit educatiu, ensenyant a les noves generacions a regular les seves emocions, a concentrar-se més i millor...

L'Atenció plena es pot entrenar o practicar de dues formes diferents:

• Pràctica formal, que s'assembla a la imatge que tenim a Occident de la meditació. Es tracta de romandre en una postura (normalment asseguda) i centrar-se en l'experiència present. D'aquesta forma es pot observar i prendre consciència a la vegada, de sensacions físiques, pensaments i emocions. Practicant o bé simplement observant el que passa  sense valorar si el que pensem o sentim és bo o dolent i sense jutjar,  aprenem a deixar anar tot allò que ens provoca malestar i a no aferrar-nos a les idees o sentiments. 
• La Pràctica informal consisteix a centrar la nostra atenció en certes activitats quotidianes com ara, caminar, menjar, relacionar-se amb els altres o qualsevol activitat que fem a la feina o a Casa. 

Continuarà....

Feliç i relaxat divendres!

Don't worry, be happy!

Aquesta setmana hem encetat un nou projecte a la Fundació. Hem posat en marxa un “gimnàs emocional” creat a mida per a  la nostra entitat. L’objectiu del gimnàs és “entrenar” i desenvolupar les nostres competències emocionals. Aquest programa ens proporcionarà estratègies per afrontar amb eficàcia les situacions del dia a dia, gestionant les nostres emocions de forma adequada i aconseguint així un benestar que tindrà efecte directe en les nostres feines i també en la nostra vida personal. Sens dubte aquesta és una experiència innovadora que va arribant amb força a les organitzacions pels beneficis que suposa tant per l’empresa com pels seus professionals.

En aquesta primera sessió hem establert una base teòrica per entendre bé que el concepte d’ intel·ligència emocional. A continuació us presento un petit vídeo que il·lustra, segons la meva opinió, què és la Intel·ligència emocional de forma senzilla i clara en menys d'un minut,  on novament els més petits ens donen una lliçó de com ens hauríem de prendre la vida per ser més intel·ligents emocionalment i en definitiva ser més feliços. 

Desitjo que al finalitzar el gimnàs emocional d’aquí a 9 mesos la nostra actitud s’assembli a la d’aquests babies, això voldrà dir que el projecte ha tingut èxit.

Aprofito l’avinentesa per dedicar el post a tots i totes els que us heu convertit en papes i mames recentment, segur que aquest vídeo ara us farà caura la baba. Enhorabona!

https://www.youtube.com/watch?v=zld7OG3NuUg

Feliç divendres

Coaching.si, Coaching.no (Segona part)

Un procés de coaching te 5 fases, cada fase te uns objectius. Com vaig comentar la setmana passada una de les principals eines del coach és la pregunta , a continuació us poso uns exemples de preguntes que us mostraran de forma senzilla les diferents fases del procés de coaching:

• Definir un títol, el tema a treballar: En aquesta primera fase cal establir a grans trets allò que es vol treballar, per ajudar al coachee es poden utilitzar preguntes del tipus: Què vols canviar? On vols canviar? Què et preocupa? Posa un títol de pel·lícula o un titular d’una noticia a allò que t’agradaria aconseguir amb el procés de coaching...
• Definir l’objectiu o objectius: En aquest moment ja s’ha de filar més prim, cal fer preguntes permetin anar definint on vol arribar el coachee al final del procés. Es poden utilitzar preguntes com ara: Què vols aconseguir? Com et veus d’aquí 5 anys? Quins son els teus somnis?
• Resultat desitjat: Per saber quin és el resultat que li agradaria aconseguir al final del procés, no el que creu el coach que seria un bon resultat sinó el que voldria el propi coachee, el que ell veuria com un èxit, per exemple:  Com creus que podries actuar per millorar? Què has provat fins ara? En quins moments o amb quina freqüència actues o et sents així?
• Opcions: Moltes vegades no hi ha un únic camí per assolir una meta, cal explorar alternatives possibles, es poden fer preguntes com ara: Quin altre camí pots agafar? Amb quines eines/recursos comptes? Qui et pot ajudar?
• Compromís:  Per última, cal aconseguir que la persona es comprometi a actuar, si no hi ha actuació, sinó es fa alguna cosa, no canvia res, per tant aquestes preguntes fan que el coachee “es mulli” i posi terminis: Quin serà el teu pla d’actuació? Quan temps necessites per aconseguir-ho? Com i quan començaràs? De quina forma ho faràs? on ho posaràs en pràctica?

Us deixo un vídeo resum del que seria un procés de coaching, espero que us agradi.

  https://www.youtube.com/watch?v=fjOEANcItU0

     Feliç divendres