dijous, 17 de desembre del 2015

Gràcies!

I ja el tenim aquí, l’últim post de l’any. Aprofito aquest moment per agrair la vostra fidelitat. Els vostres comentaris ja sigui per mail, com en persona, com durant el sopar de Nadal ;) em donen força per seguir endavant setmana a setmana.  Mil gràcies a totes i a tots.
Durant el 2015, hem parlat de temes ben variats: la por, el canvi, els mals hàbits, l’amor, el cinema, els nous currículums, també sobre lideratge, formació, felicitat, memòria, resistència al canvi... quin us ha agradat més? Si fem cas al nombre de visites rebudes el podi quedaria així:
  • 1er (66 visites) es troba el post sobre llibres de Sant Jordi
  • 2on (57 visites) el que parla sobre el meu Map-aniversari “1, 2, 3 i sumant
  • 3er (49 visites) perills a la xarxa alhora de buscar feina “Al lloro!”
  • 4rt (45 visites) el post sobre competències transversals “Tu viatges?

Quan un any s’acaba és inevitable fer balanç i pensar en tot allò que has viscut, què canviaries, què faries diferent, quin  son els teus èxits, fracassos...i també és moment per marcar-se objectius i propòsits pel nou any que comença.

Avui us porto una nova Ted talk molt inspiradora.  Es tracta de la història d’en Ric Elias, un dels 150 passatgers de l’avió que es va estavellar al riu Hudson a Nova York l’any 2009. Aquell dia no hi va haver cap víctima però l’accident va canviar la vida de moltes persones. La conferència porta per títol “les 3 coses que vaig aprendre mentre el meu avió es precipitava” potser pensareu, ostres què heavy per acabar l’any...si, però  realment aquest home en menys de 5 minuts t’arriba directe al cor i et fa reflexionar sobre l’essència de la vida.
Coincideixo totalment amb les conclusions d’en Ric, cal aprofitar cada moment com si fos l’últim. Els meus propòsits pel 2016 son: Passi el que passi trio ser feliç, no penso posposar res  i seré la millor mare del món mundial, i els teus?


https://www.ted.com/talks/ric_elias
Hi ha un botó a la dreta de la pantalla on podeu triar subtítols en castellà

Feliç divendres i Feliç Nadal!

dijous, 10 de desembre del 2015

Millor nou o reciclat?

Cada vegada les empreses recorren més a promocions internes alhora de seleccionar professionals. Es prioritza el talent conegut al nou, què en penses al respecte? Creus que és millor arriscar-se i buscar a fora o cal apostar per les persones que ja formen part de l’empresa?
Veiem els principals avantatges i desavantatges de les promocions internes:

Avantatges
  • Les promocions internes son un mecanisme de motivació. Saber que tens possibilitats de millorar el teu lloc de treball amb el teu esforç és sempre un incentiu. Una promoció interna és vista com un reconeixement , un premi per la feina ben feta i sens dubte això és un element poderós per l’èxit
  • Quan canvies una persona d’un lloc de treball a un altre es manté el coneixement que aquesta te de l’organització, del funcionament de l’empresa, els companys, tot això facilita i accelera  l’adaptació a la nova tasca
Desavantatges
  • És possible que la persona de dins l’empresa no compleixi tots els requisits pel nou lloc de treball, això implica que s’haurà de formar i per tant suposarà un cost afegit de diners i temps, aquesta inversió és la que moltes vegades fa que l’empresa es decideixi per seleccionar nous professionals que ja vinguin “apresos” de casa
  • Sovint és positiu l’aire fresc que aporta una nou fitxatge a l’ambient de treball, noves idees, cap prejudici, cap etiqueta col•locada, diríem que certa renovació és molt sana
Els criteris que normalment es fan servir per a la promoció interna son les avaluacions de l’acompliment de cada persona, la seva trajectòria professional, formació continuada, valoració per part de responsables i companys, anys de treball a l’empresa, etc.
En la meva opinió primer cal mirar sempre dins la pròpia organització, evidentment exigint uns mínims d’acompliment del perfil requerit. Així és com ho fem a la nostra entitat, primer promocionem les ofertes de treball de forma i interna i si no surt cap candidat o bé els presentats no encaixen llavors obrim l’oferta a l’exterior. D’aquesta forma sempre es valora el talent de les persones de l’organització, la seva dedicació i compromís i al mateix temps donem resposta a peticions de nous reptes professionals, el primer son sempre les persones!

I us deixo amb una vella dita, no sé si hi estareu d’acord o no…
Val més boig conegut que savi per conèixer


Feliç divendres













Cor reciclat per la Berta Palau ;)

dijous, 3 de desembre del 2015

Som més d'un 15%

Aproximadament un 15%  de la població mundial viu amb algun tipus de discapacitat reconeguda. Ahir va ser el dia mundial de la discapacitat, un dia en el que aquest col•lectiu és el protagonista. Es celebren infinitat d’actes, tallers i xerrades arreu del món per sensibilitzar a la població i per fer visibles aquestes persones tantes vegades oblidades per la nostra societat. Cada any es treballa sobre un tema concret, aquesta edició s’ha centrat en la inclusió, l’accés i apoderament de les persones amb tot tipus de capacitat.

Trobo que es podria fer molt més per sensibilitzar a la població, caldria fer visible la diferència, no amagar-la i començar pels mitjans de comunicació, la tele, el cine, les xarxes socials, que son realment els factors que més influencien a la societat i a la forma en que entenem el nostre món.  

És un fet que avui en dia tot allò que no surt per la tele no existeix. Heu vist mai un home o dona del temps o presentador de telenotícies en cadira de rodes? O una persona sorda o cega de debò en una sèrie de televisió? I al teatre? Un actor o actriu amb paràlisi cerebral? I uns dibuixos animats amb personatges “diferents”....  Els casos que us vindran al cap son puntuals i escassos, és que les persones amb discapacitat no poden actuar o posar-se davant d’una càmera o un públic?

Afortunadament hi ha casos pel món que son l’excepció que confirma la regla, persones que han de lluitar i demostrar molt més que la resta per a que se’ls tingui en compte i se’ls doni una oportunitat. Us deixo una “Ted Talk” (sóc molt fan, i ho saps!) que és de les més inspiradores que he vist fins ara.  Es tracta d’una dona americana, actriu, d’orígen Palestí i amb paràlisi cerebral. Us la presento amb una frase que pronuncia i  que és un resum de la seva essència Tinc 99 problemes i la meva malaltia és només un d’ells» és la Maysoon Zayid, escolteu-la val molt la pena!

Em pregunto quan deixarà de fer falta un dia mundial de les persones amb discapacitat, quan això passi serà que ho hem aconseguit! Feliç divendres

dijous, 26 de novembre del 2015

Prou!

Segons el diccionari un estereotip és una idea preconcebuda i simplificadora, basada generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que s’utilitza per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.  

Potser no en som massa conscients però aquestes creences, moltes vegades infundades i basades en prejudicis,  poden ser perilloses ja que ens predisposen a pensar i actuar d’una o altre manera basant-nos en una informació que no és 100% real.
Els  mitjans de comunicació i les xarxes socials s’encarreguen de difondre aquests “clixés” ja sigui de forma implícita amb comentaris o imatges subtils o bé de forma ben oberta i explícita promovent suspicàcies i desconfiança entre la població.

D’aquestes creences generalitzades les més habituals van enfocades a:
  • la nacionalitat o raça: tots coneixem els patrons associats als diferents països o regions, a vegades aquestes creences son tan comuns que les acabes creient i fins i tot en fan pel•lícules al respecte!
  • la religió: desgraciadament els fets que ens envolten aquests últims dies afavoreixen aquestes creences i estigmes cap a determinats grups religiosos, segurament confonent fe amb fanatisme.
  • la diferència: aquesta ens toca molt a prop i podríem posar mil exemples de com es rebutja i discrimina a les persones “diferents” ja sigui per la seva conducta, forma de vestir, per l’aparença i fins ni tot per l’edat, què trist.
  • el gènere: aquest és un clàssic però desgraciadament hi ha un munt d'exemples ben actuals que demostren com els estereotipus de gènere perjudiquen la imatge de les dones. Aquests estigmes son una xacra per la nostra societat ja que portats a l’extrem poden provocar conductes agressives envers un o altre gènere, però siguem realistes, la gran majoria d'afectades son dones. Aquestes idees preconcebudes  son presents a tots els àmbits de la vida, publicitat, mitjans de comunicació, empreses...fins i tot avui dia als nostres instituts encara es fan tallers de sensibilització sobre aquest tema, fet que ens demostra que queda molt camí per fer si volem la igualtat, és la nostra responsabilitat.

Aquesta setmana es va celebrar el dia Internacional contra la violència de gènere, un dia per reivindicar i lluitar per la llibertat i la igualtat. Hi ha moltes formes de violència i de discriminació, hem d’estar alerta i ser-ne conscients per tal d’evitar que un dia aquestes idees es converteixin en agressions. Ja n'hi ha prou!
Aquí us deixo un petit vídeo molt interessant on es veu claríssim un exemple d’estereotip de gènere:


Feliç divendres!

dijous, 19 de novembre del 2015

Hi havia una vegada...

Aquesta setmana corre un vídeo per les xarxes que ja s’ha convertit en viral, es tracta del nou anunci de la Loteria Nacional de Nadal i he de reconèixer que m’ha encantat! els publicistes aposten novament per fer-nos emocionar, aquesta vegada a través d’uns personatges de dibuixos animats. L’espot ens  mostra l'entranyable història d’en Justino, un vigilant de torn de nit en una fàbrica de maniquins que sempre es preocupa pels altres, no faré spoilers per si encara no l’heu vist però el valor que pretén transmetre la història és el de compartir, de fet, la felicitat te molt a veure amb compartir oi? És curiós com per un moment t’oblides que l’objectiu de l’anunci és vendre loteria...

Tot plegat  m’ha fet pensar en la força que tenen les històries alhora de transmetre una idea. La informació que se’ns dóna en forma de conte o relat ens és més fàcil de recordar i si a més ens podem identificar amb algun dels protagonistes o bé ens emociona, és brutalment efectiva i perdura en el temps.
A les empreses fa temps que s’utilitza l’Storytelling, que és exactament això que hem comentat,  l’art d’explicar una història, la creació i aprofitament d’una atmosfera màgica a través del relat. Sobretot ho hem vist als sectors del Màrketing i la publicitat ja que permet connectar amb els usuaris, ja sigui de forma visual, per escrit o mitjançant una història amb els seus personatges. Altres sectors també fan ús dels relats amb diferents propòsits: 
  • Per preparar el terreny o trencar el gel en reunions tenses o llargues
  • Per a que la informació es recordi i arribi a tothom. La nostra memòria estructura les dades en formes narratives per a facilitar la seva organització per tant amb la utilització d'aquesta tècnica tenim l'èxit gairebé assegurat
  • Per a transmetre la cultura i valors de l’organització, pots presentar la teva empresa amb un powerpoint ben estructurat, correcte i ple de dades o bé muntar un vídeo que expliqui l’essència de l’entitat a través d’una història, està clar quina informació tindrà més impacte.
  • També es pot fer servir per presentar objectius, per vendre productes, per posicionar i diferenciar l’empresa...

L’objectiu final d’aquesta tècnica és arribar emocionalment a les persones, com deia l’escriptora americana Maya  Angelou:

 “La gent oblidarà el que vas dir, la gent oblidarà el que vas fer, però la gent mai oblidarà como la vas fer sentir” 

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Us deixo link a l’anunci de loteria, feliç divendres i...que la sort us acompanyi ;)

dijous, 12 de novembre del 2015

I tu què pintes?


L’art teràpia és una forma de teràpia expressiva que utilitza el procés creatiu de l’art per a proporcionar benestar físic i psicològic a persones de totes les edats.
L’expressió de les pròpies emocions a través de l’art te molts beneficis
  • Afavoreix l’autoconeixement
  • Millora l’autoestima
  • Ajuda a gestionar millor les nostres emocions
  • Pot ajudar a resoldre problemes del passat
  • Redueix l’estrès i l’ansietat
  • Millora l’atenció i la concentració
  • Potencia la creativitat

Aprofitant aquests beneficis i centrant-se en la reducció de l’estrès creix una nova tendència que "ho està petant", es tracta de pintar llibres amb il.lustracions per adults. Recordeu aquells llibrets de "colorear" de quan érem petits? doncs això mateix! Aquesta moda  nascuda a França s’ha convertit en tot un fenomen editorial i s’està estenent per tot el món.
Al Novembre de 2014 es van vendre a França més llibres de pintar que llibres de cuina, a més, entre els 10 llibres més venuts a Amazon, n’hi ha 4 d’aquests tipus, jo ja me n’he firat un aquesta mateixa setmana....

Els psicòlegs expliquen perquè pintar ajuda a reduir l’estrès:

Quan ens centrem en pintar, en la coordinació entre l’ull i la ma, posem a funcionar l’hemisferi esquerra del cervell, que és l’encarregat del raonament. Això provoca la inhibició del sistema límbic implicat en les emocions, això ens ajuda a oblidar-nos de tot allò que ens preocupa. D’aquesta forma el cervell recupera el seu ordre intern.
Es tracta d’un procés semblant al mindfulness, l’atenció plena es centra en pintar, triar els colors, deixar-se portar sense pensar en res, desconnectar per una estona sempre és útil tant pels infants com pels adults.
A més, tothom pot fer-ho, no necessites saber dibuixar ni dominar cap tècnica artística, pintar estimula la creativitat i la fantasia.

Com veieu es tracta d'una tècnica ben senzilla i econòmica, avui mateix començo!
Aquí us deixo una foto de la meva adquisició "101 mensajes para colorear" de la Lisa Magano @lialisaa, ja us explicaré si funciona ;)

Feliç divendres!

dijous, 5 de novembre del 2015

Ets alosa o mussol?
Dins de tots nosaltres tenim un rellotge que ve en part determinat per la nostra genètica. Es tracta del ritme circadiari, segons la Viquipèdia és un cicle d'aproximadament 24 hores on es donen  processos bioquímics, fisiològics i de comportament. Els ritmes circadians es generen endogènicament i poden ser activats per pistes externes la principal d'elles és la llum.
Aquest rellotge intern el tenim “programat” de formes diferents. Hi ha persones amb un cicle de més de 24 hores, el que provoca que vagin a dormir més tard, n'hi ha d'altres  que el tenen més curt de 24 h i per tant es lleven més d’hora al matí. També existeix un percentatge de la població que te el cicle més sincronitzat i es situen en un terme mig.

La forma en la que ens adaptem a la llum, la temperatura i altres cicles biològics ambientals determinarà el nostre “cronotipus”. La ciència utilitza un símil relacionat amb aus per diferenciar les persones:
  • Les matutines serien les aloses, es lleven aviat i aconsegueixen el pic d’alerta i màxim rendiment cap al migdia
  • Les vespertines son els mussols, el seu màxim de productivitat es dóna a la tarda, al voltant de les 6 i segueixen  actius fins ben entrada la nit, el que els hi costa és llevar-se!
  • Les persones de terme mig son colibrís, aquí es situa el 70% de la població, tenen ritmes més ajustats 
Els ritmes circadiaris afecten a importants activitats vitals como ara el funcionament cerebral, la regeneració cel•lular, l’alimentació o l’activitat hormonal, però és a la regulació del son on més influeixen, a l’hora de mantenir-nos més vitals o apagats al llarg del dia.
Amb l’edat, els nostres cronotipus canvien, em pregunto si hi ha alguna cosa que no canviï amb l’edat! Els  adolescents solen ser més noctàmbuls, però amb el pas dels anys el temps total de son disminueix, les persones més grans tendeixen a ser més matineres. 

I tu, ets dels que pensen que si t’aixeques ben d’hora ben d’hora seràs imparable o més aviat creus que si ho fas tindràs son tot el dia?

Jo de moment tendeixo a alosa. Us deixo amb un propòsit dels amics de @mrwonderful_
Feliç divendres!

dijous, 29 d’octubre del 2015

Marrameu VS Freddy

Ets més de Halloween o de castanyada? Aquest cap de setmana celebrem una de les nostres tradicions més arrelades, castanyes i panellets protagonitzaran les nostres taules però és molt possible que alguns decorem carbasses i ens pintem la cara de monstres per passejar pel poble. Què et semblen aquestes barreges? Un intrusisme d’altres cultures? Si la diversitat i els canvis son positius i afegeixen riquesa i diversió millor, no?
Aquesta resistència a les novetats i canvis és ben present en tot el que fem a la vida, també a l’àmbit laboral, hi ha qui pensa que tot allò nou li posa emoció a la feina, nous reptes a superar i hi ha altres persones que ho viuen més com una amenaça...qui no ha sentit mai aquella típica frase principal enemiga de la innovació que diu “aquí sempre s’ha fet així...”
Però perquè ens fan més por els canvis que un crit a mitjanit? Entre molts motius destacaríem els següents:
  • Perquè ens fan sentir amenaçats i insegurs, és quan es disparen aquelles preguntes “isi!, i si pensen malament de mi? I si s’enfaden? I si....? davant d’aquestes resistències cal llançar-se a la piscina per poder avançar.
  • Perquè ens sentim més còmodes amb allò que ja coneixem, fa molta mandra canviar i necessites estar molt motivat per sortir de la zona de confort. En una empresa on les persones poden expressar-se i ser escoltades sigui quina sigui la seva posició sempre és més fàcil gestionar els canvis.
  • També pot ser que no veiem la utilitat d’una novetat o desconfiem de la persona que el lidera, en aquest cas i si es tracta d’un canvi establert per l’empresa, caldrà explicar-ho molt bé, tenir en compte la opinió del personal, ser transparents i triar un líder que motivi i inspiri, sinó serà realment difícil aconseguir l’èxit i el procés serà viscut com una imposició.

Castanyes i carbasses del mon, doneu-vos les mans!


Feliç divendres, Feliç castanyada i Feliç Halloween

dijous, 22 d’octubre del 2015

El “futur” ja és aquí!


Ja coneixeu el meu “frikisme cinèfil” i amb el post d’avui el tornaré a posar de manifest. Abans però permeteu-me dedicar aquesta entrada a un dels meus grans ídols juvenils, un actor que va ocupar gran part de les meves carpetes i taquilles escolars, el petit però gran Michael J.Fox que malgrat la seva malaltia conserva aquell somriure tan especial que el va fer triomfar a Hollywood.
Dimecres passat dia 21 d’octubre de 2015 va ser “the back to the future day” la data triada per Marty Mc Fly i Doc Brown pel seu inoblidable viatge al futur a la segona part de “Back to the future”(Regreso al futuro). Ara fa quasi 30 anys de l’estrena d’aquesta història que es va convertir (contra tot pronòstic) en un referent del gènere d’aventures i ciència ficció. Una història que va sorprendre en la seva època i que ens mostrava un futur ple d’invents i noves tecnologies, doncs bé, aquest “futur” ja ha arribat, creus que és gaire semblant al que ens mostraven els protagonistes?
A “Regreso al Futuro II” ens plantejaven un 2015 força diferent del que és actualment (els cotxes i els patinets encara no volen), tot i així ja ens van avançar algunes de les eines tecnològiques que han revolucionat la forma en la que vivim i ens relacionem en l’actualitat, fem un petit repàs:
  • Videotrucades: si ho recordeu a la peli en Marty és acomiadat pel seu cap a través d’una trucada de vídeo. Sense cap mena de dubte aquesta tecnologia s’assembla molt al que avui coneixem com Skype o Facetime, en l’època semblava impossible trucar a algú i veure’l en persona però avui dia és tota una realitat, podem reunir-nos a qualsevol hora i amb persones d’arreu del món, sens dubte una eina que ha revolucionat el món de la comunicació.
  • Dispositius portàtils: Se’ns avança que els “gadgets” o trastos electrònics tindran un gran protagonisme en la vida diària de les persones, un encert total, ulleres amb càmeres o aparells que “oloren” a iphone ja son utilitzats per en Marty i en Doc, poc s’imaginaven que al 2015 la gran majoria de les persones portarien un ordinador a la butxaca!
  • Altres invents que surten a la peli que també tenim a l’actualitat (amb més o menys semblances) son els drons, els escàners de petjades dactilars per fer pagaments, pantalles de televisió 3D...

Tot i que  moltes vegades la realitat supera la ficció, altres és la ficció que ens avança la realitat del futur i aquesta pel•lícula és un clar exemple.

Aquí us deixo una prova de la visita dels genis:


Feliç divendres

dijous, 15 d’octubre del 2015

Que ploguin idees!


Tots haureu utilitzat alguna vegada la vella tècnica del brainstorming o pluja d’idees en una reunió o treball en equip. Es tracta d’una tècnica creativa que te l’objectiu de generar idees o resoldre problemes. Es va posar en pràctica per primera vegada l’any 1938 per Alex F. Osborn, un executiu de vendes que es va convertir en tot un teòric de la creativitat
L’essència del brainstorming es deixar anar la ment,  alliberar-la del propi judici, deixar volar la imaginació. Amb aquesta tècnica tot val, en una primera fase totes les idees son vàlides, no es pot criticar cap aportació.
Un procés de “brainstorming” ha de ser moderat por una persona que te les següents funcions:
  • Fer que es respectin els torns de paraula
  • Evitar que el grup es desviï del tema
  • Dinamitza la participació col•lectiva intentant que tothom participi
  • Ser el més neutral possible
  • Prendre nota de les idees

El grup de treball en una sessió de “brainstorming” hauria de ser entre 7 i 12 persones. Es recomana que el grup sigui heterogeni, persones amb diferents competències i perfils, amb responsabilitats diverses, edats i gèneres diferents...
La durada de la sessió hauria de ser entre 20 i 40 minuts, el flux d’idees disminueix amb el pas del temps.
Després del procés, examinem les idees que han sorgit, les classifiquem, critiquem, valorem i triem aquelles més representatives amb les que començar a treballar.
Aquesta tècnica de treball ha anat derivant en altres com ara el braiswarming que és semblant però la interacció entre els membres de l’equip és “silenciosa”, les idees s’aporten per escrit, ja sigui a la mateixa reunió de treball o prèviament mitjançant un espai telemàtic compartit pels participants. Es planteja el repte o problema a solucionar i tothom aporta per escrit les seves idees, aquestes ja es van agrupant i organitzant de forma natural.
Amb el brainswarming s’aprofiten les idees dels altres sense utilitzar la interacció directa per tal de moure’s en direcció a l’objectiu, d’aquesta forma fins i tot les persones més tímides fan les seves aportacions de forma lliure. Com en la fase inicial no cal que el grup estigui físicament reunit és una tècnica més pràctica i barata i a més, no cal la figura del moderador.
L’autor del brainswarming va ser Tony McCaffrey, ell assegura que mentre amb un brainstorming convencional es generen 100 ideees en 60 minuts, amb el brainswarming és de 115 cada 15 minut!
Què et sembla? Has provat aquestes tècniques? Si? No? T’atreveixes?

Feliç divendres :)

dijous, 8 d’octubre del 2015

Al lloro!


Quantes vegades has buscat informació sobre algú per internet? Segur que has “xafardejat” el Facebook, el Twitter, l’instagram o el Linkedin d’algun conegut per saber què és de la seva vida, on treballa, veure fotos…
Els usuaris de les xarxes socials, potser sense ser-ne massa conscients, anem creant una identitat digital o marca personal que tothom pot descobrir, a vegades s’ajusta a la realitat i altres no gaire però caldria valorar les múltiples conseqüències d’aquesta exposició pública. 
Em centraré únicament en les efectes que pot tenir la utilització de les xarxes socials en un dels meus àmbits de treball, la selecció de personal
Segons l’observatori de Recursos Humans  més del 60% de les empreses consulten el perfil digital de les persones candidates  durant els processos de selecció. Les xarxes socials s’han convertit en una nova eina pels professionals del reclutament i la recerca de talent. Pots conèixer la trajectòria professional d’una persona mitjançant xarxes específiques com Linkedin, blocs personals... moltes vegades ja no cal que el candidat t’enviï el currículum, pots tenir tota la informació actualitzada en qualsevol moment i lloc on et trobis. Però a més d’aquest tipus d'informació també en pots trobar de més personal. Sense sortir del despatx pots fer-te una idea de com és una persona, quines son les seves preferències, aficions, si viatja, si li agrada el cinema, si te família, a quin partit vota, fins i tot pots veure com escriu, com s’expressa...Creieu que és ètic utilitzar aquesta informació per valorar un candidat/a per un lloc de treball? Si està a la xarxa és pública no? 
El que si és cert és que aquestes dades són  importants i ens poden condicionar alhora de seleccionar una persona per un lloc de treball però sempre caldrà verificar-les mitjançant una entrevista laboral.
Segons l’ informe “Impacto de las Redes Sociales en los procesos de selección: visión de las empresas”, elaborat per InfoJobs, una de cada tres empreses que trien els seus treballadors mitjançant eines online reconeixien haver descartat a una persona pel seu perfil digital consultat a Facebook (76%) i Twitter (38%). Al marge de si estem d’acord o no, les dades son molt significatives.

En resum, jo us diria “al lloro” amb el que publiquem i expliquem de nosaltres mateixos, sobretot ho parlaria amb els nostres fills i filles, que siguin conscients de la importància d’aquesta “marca personal” pel seu futur professional.

Feliç divendres!


dijous, 1 d’octubre del 2015

Bicicleta, cullera, poma (2ª part)


Perquè oblidem? L’oblit és la impossibilitat d’accedir als continguts de la nostra memòria. Aquest fet pot estar provocat per múltiples causes: una lesió o degeneració, un mecanisme de defensa, hàbits poc saludables, mala alimentació...
Què podem fer per cuidar la nostra memòria? No s’hi val la tècnica del post-it, l’agenda del mòbil amb la corresponent alarma, canviar-se l’anell de dit o escriure’s a la pròpia ma...hauríem d’intentar prescindir en la mesura del possible d’aquestes ajudes i exercitar de debò la nostra memòria, a la llarga serà un gran benefici per la nostra salut. 

Cal dir que hi ha molts factors que influeixen el nostre record, l’estat d’ànim, el lloc on ens trobem, les interferències que hi hagi...però hi ha certs aspectes que ens poden ajudar:

-El primer i més important, portar un estil de vida saludable:

  • Fer exercici, l’activitat física protegeix el cervell,  hi ha estudis que defensen que fer exercici físic de forma regular desenvolupa l’hipocamp (una part del cervell que juga un paper fonamental en la memòria a curt i llarg termini)
  • Menjar sa, està comprovat que components com els àcids omega 3 ajuden a reparar les neurones i endarrereixen el deteriorament cognitiu, per tant cal menjar molt peix blau, verdures de fulla fosca, nous...
  • Dormir tant com es pugui (aquesta és la més fàcil)
-Aprendre coses noves. És importantíssim que el nostre cervell estigui sempre aprenent, un idioma, una coreografia, nous conceptes...reptes que el  mantinguin actiu, desenvolupant i mantenint així les nostres capacitats. Un estudi científic fet amb taxistes va demostrar que aquells que van haver d’aprendre els mapes de la cuitat sense  ajuda d’un GPS van desenvolupar  més la part del cervell associada amb la memòria espacial. 
-Exercicis pel cervell com ara fer Sudokus, memoritzar llistes de paraules (la llista de la compra per exemple) llegir en veu alta, canviar la ruta habitual de camí a casa o a la feina. A la xarxa trobareu molts jocs per ordinador o consoles que tenen aquesta funció de gimnàs per la memòria.
-Utilitzar Recursos mnemotècnics, trucs per a recordar millor: 

  • Donar sentit a allò que hem de recordar, serà més fàcil que si ho fem de forma mecànica
  • Organitzar la informació també ajuda, combinar paraules, agrupar-les, etc.
  • Associar allò que volem recordar amb quelcom que ja sabem també és molt útil
  • Elaborar una història o un relat amb el que has de recordar, posar-hi imatges, música, rimes...

Bé, i ja sabeu que hi ha una tècnica que no falla mai...què era? Ai si, com deia la meva àvia cues de pansa!!


Recordeu com es deia aquest peix? 
Feliç divendres

dijous, 24 de setembre del 2015

Bicicleta, cullera, poma (1ª part)


El passat dilluns es va celebrar el dia Mundial de l’Alzheimer, com ja sabreu es tracta d’una malaltia degenerativa que va destruint les neurones provocant la pèrdua progressiva de la memòria i altres capacitats cognitives. La majoria dels pacients no responen bé a les medicacions i els experts estan d’acord en que la millor forma de tractar l’Alzheimer és la prevenció.
Els propers dos posts els dedico a la memòria, la nostra gran caixa de records que ens fa ser qui som i que cal cuidar com el tresor més gran de la nostra vida.

La memòria es la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar informació, sense memòria no seriem capaços de pensar, percebre, fixar la nostra atenció...no podríem expressar les nostres idees ni tindríem una identitat personal.
Existeixen 3 grans tipus de memòria:
  • Memòria sensorial: Registra la informació que prové de l’exterior mitjançant els nostres sentits, explora les característiques físiques dels estímuls, imatges, sons, olors, gustos, el tacte, te una breu durada i transmet la informació a la memòria a curt termini.
  • Memòria a curt termini: La informació emmagatzemada a la memòria sensorial es transfereix en part a la memòria a curt termini. És la memòria activa, la de treball, és aquella informació que perds ràpidament si algú et distreu. La seva funció es organitzar i analitzar les dades i interpretar les nostres experiències. La seva capacitat és limitada (es diu que podem retenir uns 7 elements tot i que aquesta capacitat es pot entrenar) i es recorda poc temps entre 18 y 20 segons (dependrà de com es presenta la informació, de forma lògica i organitzada es recorda més temps).
  • Memòria a llarg termini: Emmagatzema els nostres coneixements, els nostres records autobiogràfics i també el llenguatge i els significats dels conceptes. Aquí la informació està ben organitzada per tal de poder-hi accedir quan sigui necessari. Tot el que aprenem passa primer per la memòria a curt termini i després va cap a la memòria a llarg termini on s’emmagatzema, si necessitem aquesta informació caldrà activar-la i portar-la de nou a la memòria a curt termini, seria com una biblioteca on hi anem a buscar allò que ens fa falta, cal que estigui ben classificat i organitzat. Te una capacitat il•limitada, és una estructura d’emmagatzematge permanent i els seus continguts es poden mantenir durant minuts, anys o tota la vida.
Per aquest cap de setmana dues propostes relacionades amb el tema, per una banda el documental “Bicicleta, cullera, poma” que recull el procés de la malaltia i la lluita de Pasqual Maragall, i una peli “Sempre Alice” (Still Alice) amb la brillant interpretació de Julianne Moore que es posa a la pell d’una dona diagnosticada d’Alzheimer d’inici precoç.
Us deixo l'enllaç als trailers:


Al proper post veurem com cuidar i exercitar la nostra memòria...no t’oblidis de llegir-lo!
Feliç divendres

dijous, 17 de setembre del 2015

I a tu què et posa "del revés"?


Arranquem un nou curs després d’unes merescudes vacances, desitjo que us hagin anat d’allò més bé i que tingueu les piles ben carregades.

Avui per començar no podia deixar de parlar d’una peli que s’ha estrenat aquest estiu i que és per mi la historia més original i educativa que han fet fins ara els genis de Disney-Pixar, parlo d’ Inside Out (Del revés)
És d’agrair que una pel•lícula tracti obertament el món de les emocions i com aquestes governen les nostres vides. És un punt de partida per començar a parlar aquests temes amb els nostres fills i filles, una bona excusa per prendre consciència de les pròpies emocions i les dels altres, aprendre a expressar-les i gestionar-les de la millor manera possible.
Joia, tristesa, Ira, por i fàstic són les cinc emocions que viuen a l’interior de la protagonista, la Riley, una preadolescent que viu un moment de canvi en la seva vida i que haurà d’esforçar-se de valent per superar aquesta etapa que està vivint.
La historia mostra la importància d’aquestes emocions bàsiques, com es complementen i es relacionen entre elles i com afecten al nostre estat d’ànim. Sempre hi ha una emoció dominant que porta el control i condiciona el nostre comportament, aquest fet es veu molt clar a la pel•lícula i és una bona excusa per a reflexionar i començar a canviar per ser més feliços. 
La peli te força base científica, el director Pete Docter va consultar a psicòlegs experts entre ells el pioner sobre els estudis relacionats  amb les emocions Paul Ekman. Hi ha alguns autors que troben a faltar una sisena emoció bàsica i universal comú a totes les societats, la sorpresa, però la veritat és que no és gaire rellevant per la historia.
“Del revés” és una pel•lícula imaginativa i un puntet agredolça que et fa pensar en el pas del temps i en els problemes i dificultats de fer-se gran i alhora és un cant a l’esperança, perquè sempre som a temps de canviar.

Per acabar us proposo un exercici: Amb quina emoció vas començar el primer dia de tornada a la feina després de les vacances?
  • Que bé tornar a la feina, nous projectes i objectius, yupiii! JOIA
  • No vull que s’acabin les vacances, temps per viatjar, per estar amb la família.. TRISTESA
  • Uff demà a llevar-se a les 7, i segur que plourà, i a sobre ja fa un fred! IRA
  • Ai ai què em trobaré demà a la feina, mil correus per llegir, i aquella inspecció... POR
  • Ostres tornar a la rutina noooooo, tornar a veure a aquell/a pesadet/a... FÀSTIC 


Feliç divendres i feliç tornada!

dijous, 18 de juny del 2015

De què està fet un líder? (Segona part)

La setmana passada vàrem parlar sobre els estils de lideratge que segons Daniel Goleman serien 6 tipus: el líder autoritari, l'afiliatiu, el democràtic, l'imitatiu, el coach i el visionari. Avui per acabar veurem els tres últims:

  • Imitatiu, s’utilitza a si mateix com exemple per dirigir altres persones, actua per donar exemple i fer que les personen del seu voltant es comportin igual, pot arribar a limitar el creixement del personal
  • Coach, aquest tipus de líder te l’objectiu de desenvolupar el talent de les persones, és el facilitador, capacita als seus treballadors, els hi dóna eines i llibertat per tirar endavant. S’interessa pels membres del seu equip i els situa a una zona de constant aprenentatge i millora. L’inconvenient d’aquest estil de lideratge és la falta de temps que hi ha moltes vegades a la nostra realitat laboral.
  • Visionari, és l’inspirador, aquella persona que t’atrapa, que sap treure el millor de tu. Veu on vol arribar i ho sap transmetre potenciant la imaginació del grup. A vegades aquests tipus de persona te dificultats per portar a terme aquestes visions, li falta pragmatisme, baixar a la realitat i executar aquestes idees

Cadascú de nosaltres tindrà preferència per un o altre estil, penso que tots tenen beneficis i inconvenients i cal tenir en compte la realitat on ens trobem per triar-ne un o altre.
Tot líder hauria de tenir unes característiques bàsiques i imprescindibles, en la meva opinió les més importants (les que jo posaria en un oferta de feina) son: 
Altes dosis d’Intel•ligència emocional, visió de futur, entusiasme, humilitat, bon comunicador, escolta activa, capacitat de compromís, optimisme, lleialtat, creativitat i resiliència.
Amb quin/s t’identifiques més? Personalment a mi m’agrada estar envoltada de persones de les que en puc aprendre, positives, amb empenta que m’inspirin i em donin llibertat per créixer.

Amb aquest post acomiado la temporada, ens tornem a trobar al Setembre amb energies renovades i nous temes d'interès.

Feliç divendres i que gaudiu al màxim de les vostres vacances, un temps per descansar, reflexionar, viatjar i carregar les piles per tirar endavant tots els vostres projectes!



dijous, 11 de juny del 2015

De què està fet un líder? (Primera part)

Què et ve al cap quan penses en la paraula líder? Amb quines persones penses? Depèn del que consideris que hauria de ser un líder pensaràs en unes o altres persones, un líder és algú capaç de mobilitzar i dirigir persones, aconseguir grans fites, guanyar molts diners, inspirar, fer feliç a les persones? Segons la teva resposta estaràs pensant en personalitats com Steve Jobs, Barack Obama, Teresa de Calcuta, Bruce Springsteen, Marilyn Monroe, Gandhi, Coco Chanel, Luis Enrique...segurament aquests referents tenen trets en comú.

Dividiré aquest post en dues parts ja que el tema és molt extens i alhora interessant. Abans de res m’agradaria deixar clar que manar no te res a veure amb liderar, ser cap o “jefe” no et converteix automàticament en un líder. Què distingeix un cap d’un autèntic líder? Seria la diferencia entre ordenar o convèncer, manipular o empatitzar, ser vist amb desconfiança o ser exemplar. Actuar d’una forma o d’un altre tindrà un impacte directe en el comportament i rendiment dels treballadors i per tant en la seva productivitat i en els resultats de l’empresa.  

Si ens centrem en el lideratge a l’empresa, podem trobar diferents estil de lideratge, que es poden combinar, segons Daniel Goleman serien 6 tipus: el líder autoritari, l'afiliatiu, el democràtic, l'imitatiu, el coach i el visionari. Avui veure els tres primers.

  • Autoritari, és el líder tradicional, persona orientada als resultats, vol assolir els objectius per sobre de tot i amb el menys temps possible, aquesta forma d’actuar portada al límit destrueix la motivació dels treballadors i fa que els talents abandonin l’empresa
  • Democràtic, pren les decisions de forma participativa i consensuada, escolta a les parts, pot passar però que la presa d’algunes decisions sigui difícil i s’allargui molt en el temps
  • Afiliatiu, prioritza les relacions, fins i tot abans que els propis objectius del lloc de treball. Aquest tipus de líder desenvolupa estrets vincles personals amb els treballadors, aquest fet fa que es generi un bon clima de treball i un entorn de confiança. Portat a l’extrem hi ha el risc de disminuir la productivitat i de greus conflictes quan aquests vincles es trenquen.
Us deixo amb una imatge d'un dels líders més grans de la història, continuarà...
Feliç divendres



dijous, 4 de juny del 2015

Do you speak English?

És època d’exàmens, a les escoles, instituts,  universitats...tothom està atrafegat i estudiant fins l’últim moment. En pocs dies tindrà lloc la prova més decisiva, la temuda selectivitat...quins records! ja sé que sona una mica friki però aquests dies tenen alguna cosa especial, és el moment de la veritat, moment de demostrar el que has après, qui no recorda aquelles matinades d’estudi intensiu, els nervis abans de començar, els esquemes, l’olor a cafè, les mans plenes de tinta....m’encanta! no ho puc evitar.

Són molts els beneficis de la formació continuada, avui em centraré en tot allò que t’aporta l’aprenentatge d’ un nou idioma. Al marge de divertir-se, viatjar pel món, fer amics i procurar-te més i millors oportunitats laborals, estudiar una nova llengua te altres aspectes positius que sempre valoro alhora de triar candidats i candidates:
  • Ens fa tenir una mentalitat més oberta, hi ha estudis que demostren que aquestes persones son més tolerants, flexibles i amb menys prejudicis 
  • Les persones que parlen vàries llengües tenen una major flexibilitat cognitiva i per tant s’adapten millor a situacions noves
  • Estudiar idiomes és un gimnàs mental excel•lent. Millora i potencia la nostra memòria i la nostra atenció, fins i tot hi ha estudis que demostren que pot endarrerir uns 5 anys l’aparició de determinats tipus de demència.

En resum, cal seguir aprenent i formant-se al llarg de la vida, observant i exercitant les nostres ments. Els experts diuen que només amb 15 minuts escoltant la radio, veient vídeos, fent exercicis o parlant la nova llengua cada dia és suficient per anar-la interioritzant. 
Així doncs us animo a passar per l’escola oficial d’idiomes a partir del Setembre (i no és publicitat eh! és una experiència que us recomano de tot cor)

Happy Friday!


dijous, 28 de maig del 2015

Aire fresc, idees fresques


No us ha passat mai que després d’hores  i hores a la feina  us bloquegeu davant un problema o tasca i no trobeu la solució?
No heu pensat mai que passem massa temps davant l’ordinador sense aixecar-nos de la cadira?
Segurament alguns de vosaltres haureu respost que si a les dues preguntes. Efectivament, passem moltes hores a la feina i molt d’aquest temps el passem asseguts  i clavats davant l’ordinador, o reunits llargues estones. Quan acabes la jornada tens els ulls molt cansats, les cames adormides, les cervicals adolorides...definitivament això no és gens bo per la nostra salut. La feina d’oficina te molts aspectes positius (no passes fred ni calor, no et canses físicament...)  però el sedentarisme que generen és força perillós ja que amb els anys pot generar problemes seriosos o  fins i tot malalties cròniques.
L’altre dia vaig descobrir una Ted talk força interessant que podria aplicar-se a les empreses i millorar aquest i altres aspectes, les “walking meetings” o reunions a l’aire lliure mentre es passeja tranquil.lament. 
El nostre entorn és realment adequat per realitzar aquestes reunions, caminants pels voltants podríem aprofitar per treballar diferents aspectes: 

  • Àmbit laboral: es poden solucionar problemes, prendre decisions, planificar amb el nostre equip, generar cohesió i confiança entre els membres, etc...A més, els nous espais generen noves perspectives i això afavoreix la creativitat
  • Àmbit personal: caminar mitja horeta al dia és molt beneficiós per la nostra salut (això ho sap tothom però a vegades costra trobar aquesta estoneta), a més, aclareix la ment, redueix el nivell d’estrés i et prepara per treballar més i millor

Finalment podríem incloure un tercer aspecte, l'econòmic: sortir a caminar és gratis, no gastes llum ni calefacció, ni fulls, ni bombetes de projector...
Amb tants beneficis, què estem esperant? És una idea molt senzilla i petita que podria tenir un gran impacte en les nostres vides. Com deia el gran capità enciam "els petits canvis són poderosos"

Qui s’atreveix a convocar la primera “walking meeting”?

Us deixo link a la inspiradora conferència https://www.ted.com/playlists/60/work_smarter

Feliç divendres

dijous, 21 de maig del 2015

Tu viatges?

Les competències transversals són coneixements i habilitats que apliquem en diferents situacions i cal considerar-les com a part d’un conjunt de competències que, combinades entre elles, et fan més eficient i eficaç a la feina. Les competències transversals ens aporten un important valor afegit i són independents del sector o l’ocupació d’una persona.

Aquestes competències les anem adquirint al llarg de la nostra vida per mitjà d’entorns formals i no formals d’aprenentatge. Potser no en som conscient però quan llegim, mirem una peli, viatgem, o ajudem a la canalla a fer deures estem desenvolupant i posant en pràctica tot un seguit de competències que sens dubte també podrem aplicar a les nostres feines. Moltes vegades son precisament aquest competències transversals les que ens diferencien dels altres i ens fan tenir més o menys èxit. 

En una selecció de personal és relativament fàcil valorar competències especifiques per un lloc de treball (entrevista, proves psicotècniques, dinàmiques...), però les transversals son més genèriques i presents en moltes de les activitats que fem sense ser-ne conscients, per tant, costa més fer-les visibles i valorar-les com es mereixen.

Us posaré un exemple, hi ha una pregunta que jo utilitzo força sovint quan he de seleccionar determinats perfils professionals: Tu viatges? sempre intento esbrinar si la persona viatja i com ho fa. A continuació us detallo algunes de les competències transversals més buscades actualment per les empreses i que acostumen a tenir les persones que viatgen:

  • Capacitat d’organització i planificació: està molt clar, les persones que es munten els seus propis itineraris han de fer un anàlisi i un estudi previ del lloc que volen visitar, planificar l’itinerari, estades, trajectes diaris, gestionar un pressupost...
  • Capacitat de Comunicació: habilitat per comunicar-se fins i tot en altres idiomes, demanar adreces, gestionar conflictes, conèixer noves cultures...
  • Capacitat d’aprenentatge: Un bon viatger està sempre pensant quin serà el pròxim destí, normalment son persones que estudien llengües estrangeres que facilitin la seva relació amb gent d’altres països, llegint guies i blocs de viatge, en resum, sempre estan aprenent i els hi encanta fer-ho.
  • Competències digitals: serien les capacitats tècniques per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació. Què seria de nosaltres sense internet? Els viatgers de debò tenen la seva pròpia agència de viatges a casa, compren bitllets, hotels, estudien, comparteixen experiències mitjançant blocs, instagram...aquestes habilitats resultaran molt útils en qualsevol lloc de treball!
  • Capacitat de flexibilitat i adaptació: quan viatges moltes vegades has d’improvisar, tenir un pla B per si fa mal temps o per gestionar qualsevol imprevist, competència indispensable en temps de crisi!

En definitiva, moltes de les nostres habilitats i fortaleses s’amaguen en el nostra dia a dia i en les nostres aficions, i en tenim moltes més de les que posem en un currículum!

Feliç divendres!

dijous, 14 de maig del 2015

Responsable de felicitat

Les polítiques de Recursos Humans que implementen les empreses s’han d’adaptar contínuament a les necessitats i demandes dels seus treballadors, per fer-ho cal estar alerta, escoltar i parlar molt amb la gent. També és molt útil estar al cas del que fan altres empreses del món en matèria de gestió de persones, de tant en tant sorgeixen iniciatives originals i fàcilment aplicables a altres entorns laborals com la que avui us volia presentar.

Fa uns mesos l’empresa catalana Vòrtex va rebre el Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps 2014. Es tracta d’un reconeixement a iniciatives pioneres en temes de conciliació i benestar dels treballadors. Aquesta empresa barcelonina és la primera en integrar dins el seu organigrama la figura del  responsable de felicitat, un professional que es dedica a escoltar queixes i preocupacions dels treballadors i treballadores. 
Aquesta mesura permet  te molts avantatges: 
  • Detectar i prevenir problemes i conflictes, actuant i buscant solucions en comptes de deixar que els problemes persisteixin i empitjorin amb el temps
  • Augmenta la satisfacció i el benestar dels treballadors ja que sempre tenen una persona disponible per escoltar les seves demandes
  • Millora l’ambient de treball
  • Permet generar les polítiques de recursos humans adaptant-les al màxim a les necessitats dels treballadors, generant compromís, cohesió de grup i augmentant la motivació del personal. 

Aquestes avantatges tenen un impacte directe en la productivitat i els resultats de l’empresa, està bén comprovat que les persones felices treballen més i millor. 
Què us sembla la idea? Us agradaria disposar d’un/a responsable de felicitat? 

Us deixo amb un missatge dels amics de @superbritanico uns professionals de la felicitat!


Feliç divendres!

dijous, 7 de maig del 2015

La professió més difícil del món


Actualment existeixen una gran diversitat de professions, unes requereixen molta formació, altres no tanta, unes demanen molta dedicació, algunes impliquen viatjar, vendre, comprar... Hi ha feines arriscades, perilloses, divertides, avorrides, estressants, riques, mecàniques, creatives…
En la meva opinió, amb esforç i lluita es pot triar la professió a la que et vols dedicar, encara que els temps siguin difícils. 
Avui m’agradaria parlar d’una professió en concret, probablement la més difícil que existeix, la podem anomenar “Director/a d’operacions”, els requisits per accedir-hi son força exigents:

  • Mobilitat geogràfica
  • Resistència física
  • Paciència
  • Disponibilitat horària (365 dies i 24 hores)
  • Capacitat de negociació
  • Disposició a la felicitat
  • Facilitat en la creació i manteniment de relacions interpersonals
  • Nocions de medicina, finances, cuina i altres disciplines

El que aquesta feina ofereix no te cap recompensa econòmica, no es tracta només d’una professió o ofici normal i corrent, probablement sigui la feina més difícil i alhora més apassionant i enriquidora del món, és una forma de viure, és un “càrrec” que et canvia per sempre i que sens dubte et fa una persona més completa i millor. Ja ho heu endevinat? Si no, mireu el vídeo i ho veureu ben clar. 
A totes les directores d’operacions del món, moltes gràcies per la vostra feina!


Feliç divendres i Bona Festa major!

dijous, 23 d’abril del 2015

1, 2 i 3 i sumant!

A la Fundació MAP he viscut molts moments emocionants i especials, el primer dinar de Nadal, un dia de convidada a Ocupacional, l’acte de lliurament dels premis d’investigació, els tallers de sensibilització a les escoles...i un de bén actual va ser dimarts passat. Un equip de companyes del  Centre d’atenció especialitzada (CAE) de la Fundació MAP van presentar el seu llibre, “Art per a totes les mans” una evident demostració d’esforç, treball en equip, creativitat i molta il•lusió.....Van fer una exposició original, emocionant i tendre que va arribar als cors de tots els assistents. En la meva opinió tots aquests projectes posen de manifest el principal ingredient de la felicitat i l’èxit al lloc de treball, la il•lusió. Sense il•lusió no hi ha implicació, sense implicació no hi ha compromís i sense compromís no hi ha res, la feina es convertiria en un lloc on s’hi va a guanyar uns diners i prou, força trist si tenim en compte la quantitat d’hores que hi passem.  El nostre sector és privilegiat ja que treballant amb persones, el factor vocacional és molt present i això fa que la majoria de professionals gaudeixin de la seva feina i estiguin en constant cerca de l’excel•lència. 
Avui és el meu MAPniversari,  fa 3 anys que sóc a la Fundació, per celebrar-ho estreno nova imatge del blog i dedico el post d’avui  a tots  vosaltres que em vàreu acollir des del primer dia amb generositat i molt afecte, al vostre costat he descobert un món nou ple de reptes i emocions fortes, he après que tot està per fer i tot és possible (com deia en Miquel Martí i Pol).
És un plaer formar part d’aquesta gran família, espero estar complint amb el meu objectiu principal que és fer la vostra feina una mica més fàcil, facilitar-vos eines i recursos per a créixer professionalment i sempre amb un somriure. 

Moltíssimes gràcies per tot!
Feliç divendres