Gràcies!

I ja el tenim aquí, l’últim post de l’any. Aprofito aquest moment per agrair la vostra fidelitat. Els vostres comentaris ja sigui per mail, com en persona, com durant el sopar de Nadal ;) em donen força per seguir endavant setmana a setmana.  Mil gràcies a totes i a tots.

Durant el 2015, hem parlat de temes ben variats: la por, el canvi, els mals hàbits, l’amor, el cinema, els nous currículums, també sobre lideratge, formació, felicitat, memòria, resistència al canvi... quin us ha agradat més? Si fem cas al nombre de visites rebudes el podi quedaria així:

• 1er (66 visites) es troba el post sobre llibres de Sant Jordi
• 2on (57 visites) el que parla sobre el meu Map-aniversari “1, 2, 3 i sumant”
• 3er (49 visites) perills a la xarxa alhora de buscar feina “Al lloro!”
• 4rt (45 visites) el post sobre competències transversals “Tu viatges?”

Quan un any s’acaba és inevitable fer balanç i pensar en tot allò que has viscut, què canviaries, què faries diferent, quin  son els teus èxits, fracassos...i també és moment per marcar-se objectius i propòsits pel nou any que comença.

Avui us porto una nova Ted talk molt inspiradora.  Es tracta de la història d’en Ric Elias, un dels 150 passatgers de l’avió que es va estavellar al riu Hudson a Nova York l’any 2009. Aquell dia no hi va haver cap víctima però l’accident va canviar la vida de moltes persones. La conferència porta per títol “les 3 coses que vaig aprendre mentre el meu avió es precipitava” potser pensareu, ostres què heavy per acabar l’any...si, però  realment aquest home en menys de 5 minuts t’arriba directe al cor i et fa reflexionar sobre l’essència de la vida.

Coincideixo totalment amb les conclusions d’en Ric, cal aprofitar cada moment com si fos l’últim. Els meus propòsits pel 2016 son: Passi el que passi trio ser feliç, no penso posposar res  i seré la millor mare del món mundial, i els teus?

https://www.ted.com/talks/ric_elias
Hi ha un botó a la dreta de la pantalla on podeu triar subtítols en castellà

Feliç divendres i Feliç Nadal!

Millor nou o reciclat?

Cada vegada les empreses recorren més a promocions internes alhora de seleccionar professionals. Es prioritza el talent conegut al nou, què en penses al respecte? Creus que és millor arriscar-se i buscar a fora o cal apostar per les persones que ja formen part de l’empresa?

Veiem els principals avantatges i desavantatges de les promocions internes:

Avantatges

• Les promocions internes son un mecanisme de motivació. Saber que tens possibilitats de millorar el teu lloc de treball amb el teu esforç és sempre un incentiu. Una promoció interna és vista com un reconeixement , un premi per la feina ben feta i sens dubte això és un element poderós per l’èxit
• Quan canvies una persona d’un lloc de treball a un altre es manté el coneixement que aquesta te de l’organització, del funcionament de l’empresa, els companys, tot això facilita i accelera  l’adaptació a la nova tasca

Desavantatges

• És possible que la persona de dins l’empresa no compleixi tots els requisits pel nou lloc de treball, això implica que s’haurà de formar i per tant suposarà un cost afegit de diners i temps, aquesta inversió és la que moltes vegades fa que l’empresa es decideixi per seleccionar nous professionals que ja vinguin “apresos” de casa
• Sovint és positiu l’aire fresc que aporta una nou fitxatge a l’ambient de treball, noves idees, cap prejudici, cap etiqueta col•locada, diríem que certa renovació és molt sana

Els criteris que normalment es fan servir per a la promoció interna son les avaluacions de l’acompliment de cada persona, la seva trajectòria professional, formació continuada, valoració per part de responsables i companys, anys de treball a l’empresa, etc.

En la meva opinió primer cal mirar sempre dins la pròpia organització, evidentment exigint uns mínims d’acompliment del perfil requerit. Així és com ho fem a la nostra entitat, primer promocionem les ofertes de treball de forma i interna i si no surt cap candidat o bé els presentats no encaixen llavors obrim l’oferta a l’exterior. D’aquesta forma sempre es valora el talent de les persones de l’organització, la seva dedicació i compromís i al mateix temps donem resposta a peticions de nous reptes professionals, el primer son sempre les persones!

I us deixo amb una vella dita, no sé si hi estareu d’acord o no…

Val més boig conegut que savi per conèixer

Feliç divendres













Cor reciclat per la Berta Palau ;)

Som més d'un 15%

Aproximadament un 15%  de la població mundial viu amb algun tipus de discapacitat reconeguda. Ahir va ser el dia mundial de la discapacitat, un dia en el que aquest col•lectiu és el protagonista. Es celebren infinitat d’actes, tallers i xerrades arreu del món per sensibilitzar a la població i per fer visibles aquestes persones tantes vegades oblidades per la nostra societat. Cada any es treballa sobre un tema concret, aquesta edició s’ha centrat en la inclusió, l’accés i apoderament de les persones amb tot tipus de capacitat.

Trobo que es podria fer molt més per sensibilitzar a la població, caldria fer visible la diferència, no amagar-la i començar pels mitjans de comunicació, la tele, el cine, les xarxes socials, que son realment els factors que més influencien a la societat i a la forma en que entenem el nostre món.  

És un fet que avui en dia tot allò que no surt per la tele no existeix. Heu vist mai un home o dona del temps o presentador de telenotícies en cadira de rodes? O una persona sorda o cega de debò en una sèrie de televisió? I al teatre? Un actor o actriu amb paràlisi cerebral? I uns dibuixos animats amb personatges “diferents”....  Els casos que us vindran al cap son puntuals i escassos, és que les persones amb discapacitat no poden actuar o posar-se davant d’una càmera o un públic?

Afortunadament hi ha casos pel món que son l’excepció que confirma la regla, persones que han de lluitar i demostrar molt més que la resta per a que se’ls tingui en compte i se’ls doni una oportunitat. Us deixo una “Ted Talk” (sóc molt fan, i ho saps!) que és de les més inspiradores que he vist fins ara.  Es tracta d’una dona americana, actriu, d’orígen Palestí i amb paràlisi cerebral. Us la presento amb una frase que pronuncia i  que és un resum de la seva essència “ Tinc 99 problemes i la meva malaltia és només un d’ells» és la Maysoon Zayid, escolteu-la val molt la pena!

Em pregunto quan deixarà de fer falta un dia mundial de les persones amb discapacitat, quan això passi serà que ho hem aconseguit! Feliç divendres

http://www.ted.com/talks/maysoon_zayid_i_got_99_problems_palsy_is_just_one#t-2383