dijous, 25 de febrer del 2016

Qui cerca troba

Quan seleccionem algú per un lloc de treball concret hi ha tot un seguit de característiques que busquem i que formen el perfil desitjat. L’ideal és trobar una persona que combini en la proporció adequada coneixements tècnics, experiència i competències transversals genèriques. Generalment preferim persones amb capacitat per treballar en equip, facilitat per comunicar-se amb els altres, disposició a l’aprenentatge, adaptabilitat,  proactivitat, assertivitat...moltes vegades oblidem un valor que en la meva opinió és dels més decisius per a tenir èxit en qualsevol lloc de treball, la perseverança.

Ser perseverant implica constància i esforç, és la capacitat i la voluntat de treballar per aconseguir un objectiu. Les persones perseverants sempre acaben allò que comencen, son decidides i compromeses i fan front a totes les adversitats. Aquestes qualitats son molt positives i útils en tot els àmbits de la vida i determinen el nivell d’èxit d’una persona i per tant la seva satisfacció personal i felicitat.

Com la gran majoria de les coses importants en la vida, el valor de la perseverança s’aprèn i es desenvolupa des de petits, els pares i mares hi tenim una gran responsabilitat ja que som els miralls on es miren els nostres fills i filles. Hem de transmetre que dels errors es pot aprendre, que cal esforçar-se per aconseguir el que volem i treballar molt per fer realitat els nostres somnis. És difícil que una persona adulta adquireixi el valor de la perseverança però no és impossible, cal practicar molt i canviar actituds i creences limitadores.

Per posar un exemple de persona perseverant mundialment coneguda em traslladaré a Hollywood on s’estan ultimant els preparatius per la gran nit del cinema. Es tracta de Leonardo Dicaprio, nominat sense cap Òscar per cinquena vegada a millor interpretació masculina pel seu paper de l’explorador Hugh Glass  a “The revenant” (El renacido)  ho aconseguirà aquesta vegada? És la millor interpretació que ha fet fins ara? És millor que els seus contrincants de categoria? El que no podem negar és que el noi s’ha esforçat de valent. Tenia 19 anys a la seva primera nominació i ara en te 41, ja li tocaria no? la matinada de dilluns sortirem de dubtes (quina son!)

Us deixo el tràiler dels cinc nominats en aquesta categoria, quina és la vostre aposta?

Leonardo DiCaprio (El renacido). Està més que correcte, interpretació molt realista però pel meu gust a la història li falta guió. Te tots els números per guanyar, s’ha fet una gran campanya perquè així sigui (massa màrqueting pel meu gust)       https://www.youtube.com/watch?v=xJWb3l1TInI

Matt Damon (Marte). La peli és entretinguda (i prou), ell correcte com sempre, ha fet interpretacions més interessants, trobo que hi ha altres actors que mereixien més que ell la nominació, com per exemple Samuel L.Jackson per “The hateful Eight” ufff, brutal!

Michael Fassbender (Steve Jobs) m’encanta aquest actor, és un camaleó a l’estil De Niro, fa un Steve Jobs molt creïble. No crec que guanyi però s’ho mereix (seria la sorpresa de la nit)

Eddie Redmayne (La chica danesa) aquest noi em te el cor robat, ho fa realment bé, el trobo sensible i elegant, la seva interpretació em va emocionar molt, pell de gallina. No crec que torni a repetir el triomf de l’any passat. 

Bryan Cranston (Trumbo): no puc opinar perquè no s'ha estrenat encara però se’m fa difícil veure en Cranston en un paper que no sigui el de Walter White a Breakind Bad, crec que no te gaires possibilitats de guanyar enguany.

Feliç divendres!

dijous, 18 de febrer del 2016

T’apassiona la teva feina? 

L’entusiasme és un estat d’ànim provocat per quelcom que ens interessa molt, que admirem o que ens fa gaudir. Cal diferenciar-lo de l’eufòria que seria una emoció puntual i passatgera de més intensitat. 
En la meva opinió l’entusiasme és el motor del nostre comportament, és la força que t’empeny a fer bé la teva feina i sentir-te feliç i agraït al mateix temps. A l’entorn laboral és molt fàcil detectar les persones apassionades i entusiastes ja que son aquelles que "brillen" i desprenen il·lusió en tot el que fan. La manca d’interès, la rutina i l’estrès son els pitjors enemics de l’entusiasme, hem d’estar alerta quan els detectem i actuar de seguida abans que l’apatia s’apoderi de nosaltres.

Segurament pensaràs que en el teu dia a dia laboral hi ha una mica de tot, hi ha tasques que et motiven molt i altres que no tant. Sense voler tenim tendència a implicar-nos més en aquelles que ens agraden i ens donen aquell plus de felicitat que tant s’agraeix. Aquesta dedicació extra als nostres projectes preferits donarà els seus fruits i els resultats segurament seran molt bons. És indispensable tenir espais on poder bolcar el nostre entusiasme i carregar les piles per altres encàrrecs no tan atractius.

Personalment puc afirmar que sóc molt afortunada ja que estic involucrada en molts projectes que m’apassionen, us confesso quin és un dels meus preferits. Com ja sabreu fa un tres anys que un equip interdisciplinari de professionals de diferents serveis de la Fundació ens dediquem a realitzar activitats a les escoles i instituts amb l’objectiu de sensibilitzar als joves sobre les capacitats diferents.  Aquesta setmana hem visitat diferents escoles i grups d’adolescents i com cada any ha estat una gran experiència, veure les cares d’interès, escoltar les seves preguntes, les seves reflexions, les seves històries...no te preu. Cada vegada que sortim d’un cole sentim que hem posat el nostre petit granet de sorra per millorar la societat i personalment em sento molt feliç i realitzada, què més es pot demanar?

Aprofito el post per agraïr a les escoles la seva col·laboració i la seva confiança any rere any, per mi fan una de les feines més importants d'aquest món, moltíssimes gràcies.

Com diu l’Eduardo Galeano: Molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món. 

Feliç divendres!
Foto: Alumnes de 4rt ESO Escola Vedruna de Ripoll


dijous, 11 de febrer del 2016

Com més a prop millor (o no)

La proxèmica és la disciplina que estudia la distància que mantenim les persones les unes amb les altres alhora de comunicar-nos. Aquest concepte va ser desenvolupat per l’antropòleg americà Edward Hall l’any1968, ell va constatar que tots mantenim una separació física mesurable diferent segons amb qui interactuem i l’espai on es trobem. 

La cultura, el gènere i la personalitat de les persones son factors que influeixen en la forma de relacionar-nos. Per exemple, una persona extravertida s’acosta més als altres mentre que la introvertida necessitarà més espai per estar còmode. Les distàncies que utilitzem son diferents si ens relacionem amb persones del mateix gènere o no, les dones entre nosaltres acceptem distàncies més curtes. La cultura marca molt el tipus de distància acceptada socialment, al Sud d’Europa som més propers que al Nord, som molt d’acostar-nos, fer-nos petons i abraçades a la mínima oportunitat, cosa impensable en altres països.

Cal saber aplicar la distància emocional correcte per tal de mantenir una comunicació interpersonal satisfactòria, observant la podrem calcular fàcilment: si la persona va fent passes enrere rotllo “Xiquito” és que l’estem molestant o intimidant, llavors hem de deixar que corri l’aire o sortirà corrent quan tingui la oportunitat.

Segons Hall existeixen quatre tipus de distància emocional:

  • Distància Íntima: va de 0 a 45 cm. És la que apliquem amb les persones més properes com familiars, amics o la nostra parella
  • Distància Personal: La utilitzem cada dia amb persones conegudes quan  mantenim una conversa, per exemple amb companys de feina...es troba entre 46 i 120 cm
  • Distància Social: Oscil·la entre els 120 i els 350 cm. La fem servir en entorns menys propers o no tan familiars com ara converses amb desconeguts, quan anem a comprar a les botigues... 
  • Distancia Pública: és la que es dóna en xerrades, conferències o en grups grans. És de més de 350 cm.

Moltes vegades no ens queda altre remei que acceptar distàncies més curtes de les que ens agradaria, com ara en concerts, al metro en hora punta, ascensors petits...però sabem que és per una “bona causa” i durant un temps determinat i per tant fem l’esforç sense que la nostra cara esdevingui un poema, evitant el contacte visual, creuant els braços, posant les mans...tot desitjant que acabi el més aviat possible.

I tu ets més de distàncies curtes o llargues?

Feliç divendres i Feliç Sant Valentí!

 Foto: Posta de sol a Ullapool (Highlands, Scotland)


dijous, 4 de febrer del 2016

SI que es pot!

Com ja sabreu, ahir dia 4 de Febrer es va celebrar el dia mundial contra el càncer, aquesta jornada te l’objectiu de sensibilitzar, mobilitzar a la població i promoure la prevenció i el control d’aquesta greu malaltia.
Malauradament hem d’estar alerta i preparats perquè quan et toca de prop provoca un daltabaix emocional molt important, de sobte tot s’ensorra, la vida no és com tu imaginaves que seria, has de fer un “reset” i tornar-te a situar al món. Totes les àrees de la vida queden afectades i és important tenir recolzament i acompanyament per poder tirar endavant amb la màxima normalitat, també a l'entorn laboral hem d’estar alerta i donar els suports necessaris a qui ho necessiti.
Recupero avui un concepte clau per fer front a tota mena d’entrebancs de la vida i del qual ja vaig parlar fa temps (desembre del 2013) es tracta de la resiliència o la capacitat de superar situacions límit, afrontar crisis i situacions traumàtiques i a més sortir-ne reforçats.
La resiliència implica reestructurar els nostres recursos psicològics en funció de les noves circumstàncies, no es tracta d’una qualitat innata, la podem desenvolupar canviant hàbits i creences.

Com és una persona resilient?
  • es coneix molt bé, sap quines son les seves fortaleses i debilitats i per tant és objectiva i pràctica (va per feina)
  • és creativa, de la pitjor situació en sap veure quelcom positiu, pensa que de tot se’n pot aprendre
  • te una sana autoestima, confia en les seves capacitats
  • te sentit de l’humor i és optimista
  • les persones resilients saben gaudir de les petites coses i son agraïdes
  • necessiten sentir-se segures, cuidades i estimades, s’envolten de persones positives i creen una sòlida xarxa de recolzament

El post d’avui va dedicat a tots els herois i heroïnes (disfressats de persones normals) que esteu entre nosaltres lluitant dia a dia contra la malaltia, demostrant que SI és possible, que entre tots guanyarem aquesta guerra i serem més forts i ens sentirem més vius i espremerem tot el suc a la vida.

Feliç divendres!
Foto: Downhill Beach (Wild Atlantic Way- Northern Ireland)