Mil gràcies
La veritat és que el post d’avui és totalment improvisat, aquests dies no he
pogut preparar res ni em veia en cor d’escriure però realment sento la
necessitat de dir-vos unes paraules.
He viscut fa mesos en una espècie de bombolla, centrada
totalment en metges, hospitals i males notícies. No tenia cap consciència de
que el mon al meu voltat seguia avançant fins avui. És com despertar d'un malson, i falten dos dies per Nadal...
Quan mor algun conegut ens fa cert respecte o por o mandra anar a
tanatoris, esglésies, cementiris, això no li agrada a ningú. A vegades pensem
que massa gent també atabala la família que no estan per visites ni reunions.
M’equivocava, i molt.
Estar envoltada per amics, companys i família si que ajuda,
sents que el dolors és compartit i això et dona cert confort. Les abraçades
t’ajuden a no caure, parlar amb uns i altres,
recordar anècdotes, bons moments, és molt útil en aquests dies tan durs.
Volia dir, necessito dir, gràcies, moltes gràcies de tot cor
a tots aquells que m’heu donat suport tot aquest temps, les xerrades i mostres d'afecte son la millor medicina que existeix. M’ha emocionat molt tanta
resposta per part de la família del MAP, sou increïbles!
Ja sé que ho he dit en moltes ocasions però és un privilegi
treballar amb vosaltres, en aquest moment sento moltes emocions diferents sobretot tristesa i gratitud, intentaré quedar-me amb
aquesta última crec que és la més útil i la que segur m’ajudarà a tirar endavant.
Us portaré sempre al meu cor.
Encara que aquest Nadal no hi siguem tots, l’hem de celebrar
i regalar-nos el millor dels regals, el temps amb les persones que estimem.
