Taula de Nadal

Arriben les festes de Nadal, molt esperades per alguns, pesades i fins i tot odiades per altres...sigui com sigui és una oportunitat única per retrobar-te amb els teus i no la podem desaprofitar. Una de les protagonistes d’aquests dies son sens dubte les taules, que ens han vist créixer i formen part de la història de les nostres famílies. Rodones, rectangulars, plegables i improvisades son el punt de reunions interminables, àpats suculents, sessions de debat, bingos i timbes clandestines...

A les famílies normalment sempre hi ha algú que és el responsable de muntar-les i parar-les, un  promotor/a detallista, el president o presidenta de la comissió de festes de la casa, el nexe d’unió, el que fa seguir a tothom el guió sense deixar-se res, el que reclama els versos als petits i els bastons per picar al tió, prepara les postres i sap com funcionen els quarts de les campanades de cap d’any. El més dur d’aquestes festes serà recollir el testimoni dels que no hi son, un testimoni que no voldríem agafar i que no hem demanat però ho haurem de fer i ho farem, tan bé com ens van ensenyar els ocupants de les cadires buides.

Comparteixo amb vosaltres un petit escrit que l’Antoni Bassas va publicar al diari Ara fa uns anys justament amb aquest títol. Amb només unes línies és tota una metàfora de la vida, per reflexionar i gaudir dels nostres cada minut com si fos l’últim.

Vista des de la taula del dinar de Nadal, la vida comença en una trona i acaba en un cadira de rodes. Pel mig hi ha un canvi de posicions, una millora generacional que comença a la incòmoda cadira de tisora, allà a baix, a l’ala oberta, continua al lloc que toca pota, i algun dia, després de debutar a cal sogre, culmina al cap de taula. Per darrere van empenyent amb més cadiretes i per davant van deixant cadires buides. El primer any de la cadira buida fa una mica de mal, el Nadal. Després, el dolor és més somort, perquè no podem evitar de repassar les alineacions de cada 25 desembre. Vam celebrar el Nadal en mons que ja no existeixen, però van ser els nostres i ens els estimem, igual que sempre estimarem els ocupants de les cadires buides.

Que sigueu molt feliços, ens retrobem l’any vinent!

Una taula que mai oblidaré

Ens fem grans

Ja fa un temps que ens trobem amb una nova realitat a la Fundació. S’està creant una bretxa d’edat que separa el grup de professionals més veterà i estable del grup de noves incorporacions de joves millennials (nascuts entre els 80 i els 2000) que col·laboren amb l’entitat de forma temporal.

La veritat és que no estem acostumats a aquesta rotació. Som una empresa amb una trajectòria sòlida, innovadora, en constant creixement i que posa les persones al centre de tot, llavors perquè costa retenir el talent jove?

Els millennials han de ser el futur de les organitzacions, son joves inquiets, molt sociables, imaginatius, crítics, exigents i amb domini de les noves tecnologies i no valoren les mateixes coses que generacions anteriors. L’estabilitat i el sou no son les seves prioritats, cal entendre i saber què busquen per poder integrar-los i això implica un canvi cultural de les organitzacions.

Diferents estudis recullen alguns dels factors que més valoren els joves:

• Volen treballar en quelcom que els ompli i els motivi, busquen noves experiències no només una nòmina a final de mes
• Valoren poder créixer i desenvolupar-se, formar-se, aprendre coses noves forma part del seu ADN
• Necessiten flexibilitat horària per tal de poder combinar la feina amb altres aspectes que son molt importants de la seva vida, aficions, esport, parella....
• Per ells i elles és fonamental tenir un bon ambient de treball, treballar en equip, establir vincles amb els companys. Valoren molt realitzar activitats d’oci fora de l’horari laboral per fer pinya i millorar les relacions o simplement per passar-ho bé.
• Necessiten sentir que formen part del projecte, participar els les decisions i que se’ls valorin les seves aportacions, necessiten feedback constant, no entenen ni toleren bé les jerarquies ni les imposicions
• Toleren malament la rutina, s’avorreixen fàcilment, necessiten canviar, sentir que s’enfronten a nous reptes

El salari en diners no és el més important pels joves, valoren més un bon salari “emocional” que inclogui aquestes mesures que hem comentat. Les empreses hem de treballar per fomentar cultures inclusives i estratègies que promoguin la confiança i l’ambició dels millennials sense deixar de banda l’experiència i el coneixement dels més veterans, sens dubte un repte pels propers anys.

Us deixo un vídeo que capta molt bé algunes de les diferències entre generacions, feliç divendres!

Millennials

Les primeres impressions

El nostre cervell és màgic, és capaç de generar idees i treure conclusions amb una mínima quantitat de dades, jo l’anomeno el guionista que tots portem dins però en psicologia aquesta capacitat s’anomena thin slicing.  

L’any 1992 els psicòlegs Robert Rosenthal i Nalini Ambady van posar-li aquest nom  després d’una llarga investigació. Es tracta de l’habilitat de trobar i generar patrons només amb una “petita porció “d’informació. El thin slicing seria l’encarregat de crear les primeres impressions. En pocs segons som capaços d’extreure conclusions d’una persona per la seva forma de vestir, de parlar, de moure’s...

Hi ha tres elements que intervenen en la creació d’ una impressió: 

• Els estereotipus son aquelles imatges que tenim integrades i catalogades en forma d’etiqueta que hem après des de petits influenciats per la nostra educació i la societat que ens envolta, son difícils de dominar ja que els tenim molt integrats de forma inconscient 
• Els judicis que realitzem d’una persona que acabem de conèixer ja son més raonats i els podem controlar per tal d’evitar caure en pre judicis injustos 
• El biaix confirmatori, un mecanisme cognitiu que utilitzem  per confirmar les nostres pròpies idees o judicis. Aquesta tendència irracional ens pot portar a errors i a més pot dificultar la modificació d’una primera impressió desfavorable

En selecció de personal utilitzem molt el thin slicing ja que tenim poc temps per valorar als candidates i candidates.  Un estudi del National Citizen Service britànic va determinar que només amb 8.8 segons es podia valorar un currículum, amb una ullada ràpida decideixes si segueixes llegint o el descartes. Igual passa en les entrevistes, amb pocs segons t’has de fer una idea (més o menys encertada) de la persona. Els elements que tenim a la nostra disposició son clars: la imatge personal, la comunicació verbal i no verbal son fonamentals per a la creació d’aquesta primera impressió que pot ser decisiva.

I tu, et deixes guiar per la primera impressió? Us deixo un vídeo ben curiós.

Experiment estereotipus

Feliç divendres

Quina ràbia!

Últimament sembla que al mirar o llegir les notícies només passin desgràcies al nostre voltant. Lògicament molts d'aquests fets ens afecten, sobretot els que passen a prop o els que pensem que ens podrien passar a nosaltres, ens fan sentir diverses emocions entre elles la ira i la por. Avui volia escriure sobre ella, la ira, la que sentim quan considerem que un fet és injust o cruel o inexplicable. Es tracta d’una emoció bàsica i universal, que ens afecta a totes i tots des de ben petits i que, com la resta d’emocions, està condicionada pels nostres pensaments i per la interpretació que fem de la situació o fet. 

La ira, rabia o enuig és una emoció complexa i posa en funcionament diferents  tipus de resposta:

• Resposta fisiològica: és automàtica i innata, davant d’una amenaça el cos es prepara per l’atac, augmenta el ritme cardíac, s’accelera la respiració, la musculatura es tensa i el flux de sang augmenta. Si aquest estat no es controla pot  provocar que actuem de forma impulsiva  o violenta (és allò que ens diuen de contar fins a 10 quan ens enfadem...)
• Resposta cognitiva: aquesta dependrà de com interpretem  la situació i aquesta valoració intervé la nostra experiència prèvia, educació, valors...no tots sentim ira o enuig  per les mateixes coses
• Resposta conductual: depenent de com gestionem  les anteriors actuarem d’una forma o un altre, ens defensarem, discutirem, cridarem, fugirem...

Estar enfadat te efectes negatius i també positius. Per una banda ens perjudica perquè provoca que  no pensem amb claredat, ens pot fer actuar de forma precipitada  i a més és perjudicial per la salut (afavoreix el desenvolupament de malalties cardiovasculars). Contràriament  la ira ens dóna energia i força, ens ajuda a defensar els nostres drets i els dels altres i a resoldre conflictes.

Algunes estratègies per a gestionar la ira ja les coneixem: utilitzar tècniques de relaxació, posar distància i temps abans de reaccionar davant d’un fet que ens molesta, mostrar empatia, respectar les opinions dels altres...

Hi ha fets davant dels quals és inevitable no enfadar-te. Particularment em fa molta ràbia que la nostra societat estigui tan plena de violència masclista. Actes cruels, abusos de poder i de força contra les dones que han passat sempre (més o menys desapercebuts) i que desgraciadament passen encara a tots nivells  i moltes vegades son silenciats per un sistema injust i fastigós que acaba culpabilitzant les pròpies víctimes. Alguna cosa està fallant quan una persona no entén el significat d’un "no".

La millor forma de gestionar aquesta ira és raonant. Seguirem educant i empoderant els nostres fills i filles per a que ningú els trenqui el somriure.  

Feliç divendres!

IMAGINE (part 2)

Com dèiem la setmana passada la imaginació no és una competència que trobem al diccionari de les empreses, almenys no amb aquest nom, però si està implícitament inclosa en altres competències i moltes vegades com un dels ingredients principals.

A continuació n’expliquem algunes amb comportaments associats que les fan visibles a l'àmbit laboral:

• Innovació o creativitat: aquesta si és molt habitual als diccionaris d’empreses de diferents sectors. Es materialitza per exemple en el nombre d’idees i solucions innovadores que proposa una persona.
• Capacitat d’anàlisi de situacions i problemes: En aquesta competència és clau que la persona pugui imaginar diferents opcions possibles per a un problema per a identificar les causes i solucions
• Visió estratègica: competència clau pels líders, requereix la capacitat de veure més enllà de les dades immediates, tenir visió de futur, tenir clar els objectius que es volen assolir i visualitzar els diferents camins per arribar-hi. És impossible tenir visió estratègica sense imaginació

Potser hauríem de perdre la por a introduir aquest concepte al mon laboral, en una societat com la nostra les organitzacions han d’estar en constant evolució i canvi i la imaginació és clau per anticipar-se, reinventar-se i triomfar. 

Acabo amb una frase d'Albert Einstein amb la que estic totalment d'acord: “En  moments de crisi, només la imaginació es més important que el coneixement”

Feliç divendres!

"Imagina el món on vols viure"
The Wizarding World of Harry Potter-Universal Studios Hollywood"

IMAGINE (part 1)

L’altre dia em van passar l’enllaç a una ted talk molt interessant (moltes gràcies Jordi) que em va fer reflexionar una bona estona. Un professional de la innovació parla de com desapareixeran milions de llocs de treball que passaran a ser realitzats per robots en un futur no gaire llunyà. Es pregunta què podem fer per adaptar-nos a aquesta realitat i la resposta és senzilla, ser més humans, utilitzar totes aquelles competències i talents que no tenen les màquines. Tot això em porta a parlar d’una capacitat de la que encara es parla poc al mon laboral o si es fa no sempre és amb un caire positiu o s’associa a determinades professions artístiques: la imaginació

Si mirem al diccionari veiem dues possibles definicions:

• La imaginació és la facultat humana per a representar mentalment successos, històries o imatges de coses que no existeixen en  realitat o que son o van ser reals però no estan presents.
• Te un segon significat molt més interessant i aplicable a l’entorn laboral: és la capacitat o facilitat per a concebre idees, projectes o creacions innovadores.

Sovint quan parlem d’imaginació pensem en la primera definició i l’associem a persones somniadores, creatives i amb molts “pardals al cap” i costa veure tot el potencial que hi ha darrera una persona amb aquesta capacitat per idear i visualitzar.

La ciència està demostrant que la imaginació és una funció cognitiva important que juga un paper fonamental en la percepció que tenim de la realitat, en la elaboració dels  records, els somnis i els pensaments. Quan som infants la capacitat d’imaginar és molt activa i intervé en el desenvolupament de la nostra personalitat. Amb els anys i la maduresa el raonament guanya terreny i passem d’un mon de fantasia a un més real.  Tant l’excés d’imaginació com de pensament racional poden ser igualment perillosos, cal trobar un equilibri.

Gràcies a la imaginació podem anar més enllà d’una situació immediata generant continguts mentals necessaris per elaborar records i planificar on volem ser i què volem fer en el futur.

La propera setmana veurem com es pot portar aquesta capacitat en forma de competència a les nostres feines i amb quins comportaments la podem associar, us deixo el link a la xerrada.

Feliç divendres!

https://www.ted.com/talks/david_lee

Sort o serendipitat?

No t’ha passat mai que buscant una cosa concreta, un regal, una destinació de vacances, una peça de roba, informació sobre un tema...has trobat quelcom millor?

La penicil·lina, la viagra, la sacarina, el micro ones, la coca cola, els cereals de Kellogg’s, les patates xips, els post-its entre altres van ser descoberts per pura casualitat, millor dit per pura serendipitat.

La serendipitat és un descobriment valuós que es produeix de forma accidental, l’hem de diferenciar d’altres paraules com “xiripa”, casualitat...que només impliquen tenir sort, la serendipitat va una mica enllà i requereix una cerca activa i tenir ingeni per veure la nova oportunitat.

El concepte serendipity el va introduir l’escriptor anglès Horace Walpone l’any 1754 amb l’ objectiu de descriure algunes de les seves creacions. Es va basar en un conte de fades titulat “Els tres Prínceps de Serendip”, que relata les aventures d’uns personatges que utilitzaven el seu enginy per a fer descobriments no planificats. El terme es va anar popularitzant amb el temps, i com sol passar moltes vegades el cine hi va ajudar. Al 2001 s’estrena la peli “Serendipity” amb els joves John Cusack i Kate Beckinsale que aplica el concepte a les persones i al descobriment de l’amor inesperat.

Més enllà de tenir sort, la serendipitat és considerada com un dels processos creatius més útils i  implica un període de preparació, dedicació i esforç, sense el coneixement i el treball necessari el mon estaria ple de serendipitats, i no és pas així! Com deia Louis Pasteur “La casualitat només afavoreix als esperits preparats”. El coneixement és el que dóna sentit a la casualitat, és a dir, el  químic Spencer Silver no hauria descobert els post-its si no hagués estat investigant durant anys diferents formes de cola. 

I a vosaltres us ha passat mai? Feliç divendres

El poder de l'empoderament

Ja fa un temps que està de moda a diferents àmbits el terme “empoderar” (de l’anglès empowerment). El concepte va ser  formulat l’any 1984 a l’ Índia per un grup d’investigadores i feministes anomenat Development Alternatives with Women for a New Era (DAWN) i s’aplicava a la lluita del col·lectiu femení llavors molt vulnerable i mancat d’autonomia i llibertat.

El concepte ha anat evolucionant i s'ha estès a altres col·lectius desfavorits.

A la carrera de Psicologia (ja fa uns anyets) ens ho explicaven com un element necessari per a la motivació a l’àmbit laboral. De forma molt breu podríem dir que és una tècnica que consisteix en delegar, atorgar o transmetre poder, autoritat, autonomia i responsabilitat als treballadors o equips de treball per a que puguin prendre decisions, resoldre problemes o executar tasques sense necessitat de consultar o obtenir l’aprovació dels seus superiors.

Un dels meus professors ho resumia amb un exemple que m’ha quedat gravat, un cas real que va passar a l’Hotel Arts de Barcelona fa uns 20 anys. Els processos de selecció i formació que feia aquest hotel sempre se’ns posaven de model pel seu èxit i caire innovador. Bé doncs, resulta que uns bons clients de l’hotel després d’haver passat uns dies a Barcelona van pagar el seu compte i van deixar l’hotel a la matinada ja que havien d’agafar un avió. Al cap d’una estona una de les persones encarregades de netejar i posar a punt l’habitació va trobar que s’havien deixat una maleta. Va dubtar un moment i va pensar quines opcions tenia, la més fàcil segurament hauria estat avisar a un superior i guardar la maleta per enviar-la l’endemà...però va optar per resoldre el problema a la seva manera, va agafar la maleta, va sortir al carrer, va pujar a un taxi i se’n va anar a l’aeroport a trobar la família. Imagineu la sorpresa i felicitat d’aquella gent quan van veure al treballador de l’hotel amb la seva maleta (on resulta que hi tenien documentació, claus i altres coses molt necessàries). Què en penseu? Va fer bé el treballador? Sortir sense avisar en hores de feina? Era responsabilitat seva? Doncs aquesta acció va ser molt ben valorada per l’empresa ja que un dels seus valors  era l’empoderament per prendre decisions de tots els seus treballadors fos quin fos el seu lloc a l’organigrama.

L’empoderament implica confiar en les persones de l’organització, atorga lliberta i això genera compromís i motivació. Et fa sentir reconegut, considerat i útil i això augmenta la teva autoestima. Amb tot aquest cocktail de beneficis augmenta també la productivitat per tant l’empresa hi surt guanyant.

Les organitzacions modernes, innovadores i competitives com la nostra tenen clar que compartir és el poder més gran de tots.

Feliç divendres

Que res t’aturi

La Psicologia de l’esport és una ciència aplicada que s’ha anat consolidant durant l' última dècada. Avui dia existeixen infinitat de cursos, postgraus i màsters per formar psicòlegs especialitzats en el comportament humà individual i col·lectiu durant la pràctica esportiva. Quan es practica un esport es posen en joc tot un seguit de processos mentals que tenen un impacte directe en la pròpia persona i en l’activitat que es realitza.

En vàries ocasions he parlat de l’esport i també del treball en equip però mai de la interessant combinació entre les dues disciplines. Sabem que els beneficis de l’esport van més enllà de la salut física però avui volia fer una reflexió sobre com la pràctica d’un esport col·lectiu t’ensenya i t’ajuda a treballar en equip. Estudis demostren que per a persones individualistes, els esports col·lectius poden ser de gran ajuda per aprendre a compartir i confiar en altres persones. 

Veiem alguns dels beneficis dels esports en equip i com aquests es poden extrapolar al treball en equip en tots els àmbits de la vida:

• Afavoreix la socialització, et permet conèixer altres persones
• Et fa més tolerant a la frustració, a vegades es guanya i altres no i això ens ajuda també a ser més humils 
• Millora l’autoestima i l’estat d’ànim, el grup et valora per tot el que aportes i això et fa sentir bé
• Es treballen valors com l’esforç, el sacrifici, l’esperit de superació
• Provoca la cohesió i el sentiment de pertinença. T’ajuda a ser sincer i generós ja que el grup és més important que un mateix, t’obliga a deixar de mirar el teu melic
• Millora la comunicació,  ha de ser oberta i sincera, s’ha de crear un espai on tothom es senti escoltat
• És un bon entrenament per a gestionar les pròpies emocions, saber esperar, escoltar, observar i ser empàtica son eines indispensables pel treball en equip

Un objectiu compartit, molt respecte, diàleg i bon humor fan possible reptes que d’entrada a nivell individual  semblarien impossibles. Fa uns dies vaig tenir la sort de participar en un repte d’equip molt important per tot el que significava. A més de la gran satisfacció personal he après molt de mi mateixa i de la força que pot tenir un equip unit. L’esforç, les condicions extremes, el cansament físic i psicològic generen una unió màgica, una confiança entre tots els membres i un compromís amb la causa que et fan superar qualsevol obstacle.

Que res ens aturi, feliç divendres!

                                              

Equip Oncotrail 2017, dones al poder

Junts som imparables

Sempre m’ha interessat l’efecte dels grups sobre el nostre comportament i les nostres emocions. En un concert multitudinari és apassionant sentir la força que una massa pot tenir, milers de persones fent una mateixa cosa alhora, cantant la mateixa cançó crea un sentiment transitori d’unió on sembla que tot és possible. Les emocions d’un grup son més que la suma de les emocions individuals, es magnifiquen i creixen (tant les emocions positives com les negatives) 

La psicologia de les masses estudia la conducta dels grups, el perquè ens contagiem els uns als altres quan som molts. Importants sociòlegs i psicòlegs han estudiat aquest fenòmen: Gustave Le Bon, Kurt Lewin, Emile Durkheim, Alfred Adler, Sigmund Freud...

Tots ells estan d’acord en que l’individu te la necessitat de pertànyer a un grup, una tribu, un ramat...

Segons Lebon, quan estem en grup es desenvolupa una ànima col·lectiva i actuem, sentim i pensem de forma diferent a si ho féssim sols. De forma inconscient el "jo" desapareix per crear el “nosaltres”, veiem les causes principals:

• Els grup es creu més poderós, fins i tot invencible: al mig de la massa et pots expressar de forma anònima. 
• Es dóna el contagi emocional, l'interès col.lectiu passa a ser el més important. Si tothom aplaudeix tu també ho fas, si es canta o crida també, si la gent es posa a córrer tu també, encara que no sàpigues on vas...
• L’autor creu que el contagi emocional provoca quedar com "hipnotitzat" per les accions del grup perdent en part la consciència dels propis actes i tot sembla ser possible. És per això que la masa és impulsiva, influenciable i excitable i si no es gestiona bé pot provocar situacions molt perilloses.
• Com deia Sansa Stark a Jocs de trons en una de les seves frases més memorables: "When the snows fall and the white winds blow, the lone wolf dies but the pack survives" Quan cau la neu i bufa el vent blanc, el llop solitari mor però el ramat sobreviu. És a dir, el grup és un mecanisme de defensa, hi ha més possibilitats de sobreviure en grup que sol.

Les mobilitzacions i actuacions en massa moltes vegades son necessàries per tal d’aconseguir allò que volem. Aquests últims dies son un clar exemple de com moltes persones unides poden canviar fins i tot la història d’un poble.

Però també hi ha altres concentracions no tan nombroses ni mediàtiques que poden posar un granet de sorra per millorar el mon que ens envolta.  Aquest cap de setmana un equip de la Fundació participarem a l’Oncotrail Girona que ja ha recollit més de 200.000€ per lluitar contra el càncer, això demostra que quan tenim un objectiu i lluitem junts som imparables.

Feliç divendres!

Som les nostres decisions

Aquests últims mesos es parla (i molt) de decidir. Sense cap mena de dubte hi ha decisions que poden canviar les nostres vides per sempre. Però, com ho fem per prendre decisions? Què tenim en compte alhora de triar una opció o un altre?

Se suposa que les persones som essers racionals però s’ha comprovat científicament que el nostre comportament és majoritàriament automàtic, intuïtiu i sobretot emocional. De fet això te molta lògica, ja que prenem tantes decisions al llarg del dia (petites i grans) que seria impossible analitzar-les totes de forma precisa.

Quan no tenim informació suficient per prendre una decisió es posa a treballa el guionista que tots portem a dins, és adir, ens la inventem o més ben dit recorrem a les anomenades dreceres mentals que ens proporcionen estimacions ràpides que es fonamenten sobretot en experiències prèvies.

Aquestes dreceres però ens poden jugar males passades i portar-nos a cometre errors de forma sistemàtica caient en el que s’anomena “biaix cognitiu” o prejudici cognitiu, una interpretació errònia i no lògica de la informació disponible, veiem alguns exemples:

• Tenim una tendència inconscient a donar importància i credibilitat a fets que reforcin el que ja crèiem prèviament. Un exemple podria ser el que passa aquests dies en el nostre panorama polític, els que simpatitzen amb una ideologia concreta busquen els recursos i informacions que reforcin la seva creença, obviant altres postures que també poden ser lícites. 
• Utilitzem moltes vegades l’efecte “halo” , traslladem una qualitat que sol ser bona d’una persona i la generalitzem. Si una persona és bona en moltes coses, serà bona per tot (mentida!)
• A vegades per prendre decisions importants prioritzem tot el que podríem perdre si ens equivoquéssim en comptes del que podríem guanyar si ens arrisquéssim (allò de "más vale pájaro en mano"...)
• Una altra tècnica que solem utilitzar es basa en el biaix de la profecia auto complerta on nosaltres mateixos fem de endevins del futur provocant que el que creiem que passarà acabi passant (i així reforçarem la idea de que teníem raó)

El que està clar és que a ningú li agrada la incertesa, aquesta ens fa estar insegurs i intranquils  i ens pot portar a prendre decisions impulsives o precipitades. La paciència, reflexió, observació,  meditació, anàlisi de totes les possibilitats i opcions son elements que ens poden ajudar a decidir.

Les decisions que prenem ens defineixen, com deia Steven Covey: 

Feliç divendres!

Pink is the new black

Quan analitzo els posts del bloc veig que els que parlen de cinema, sèries o llibres son dels més llegits. Sempre intento escriure sobre temes ben diversos amb dos objectius clars, generar reflexions i entretenir una estona per acabar la setmana amb bon rotllo.

Quan es tracta d’entreteniment i sobretot quan comença a fer fred no podem deixar de parlar de la nova tele, les sèries i mini sèries que mica en mica es mengen literalment tota la resta de continguts de la petita pantalla.

Encara recuperant-nos de la increïble última temporada de Joc de trons arriben els Emmy premiant una nova fornada de sèries on els personatges femenins son els grans protagonistes. Aquestes històries tracten temes desgraciadament actuals com el maltractament, les agressions sexuals, les desigualtats laborals o el masclisme inherent i subtil de la nostra societat.

Parlo de tres de les sèries més premiades enguany i que us recomano moltíssim:

• This is us: Va ser amor a primera vista. El títol ja t’ho diu una mica tot, som nosaltres (i prou) La senzilla producció narra la vida d’una família americana lligant passat i present de tres vides unides per una mateixa data de naixement. Tota una sorpresa plena de moments tan emotius com propers a les nostres vides reals, un viatge emocional on sempre guanya l’amor interpretat amb encert i frescor per nous i consolidats talents. La segona temporada arrenca la setmana vinent.
• Big little lies: Te un repartiment digne d’una superproducció de Hollywood amb la Nicole Kidman fent un dels papers de la seva vida. Ens situa a un racó de mon ple de glamour, famílies perfectes, cases de cine i uns paisatges espectaculars però on res és el que sembla.  Ens fa reflexionar sobre l’amistat femenina, el masclisme encobert i el maltractament.  
• The handmaid’s tale: Reconec que va ser una sorpresa total, no em cridava massa l’atenció però només veient dos capítols m’hi vaig ben enganxar. Basada en el llibre de Margaret Atwood, la sèrie ens mostra situacions reals viscudes per les dones en un passat i a l’actualitat i es desenvolupa dins una societat hipotètica on les dones han perdut tots els seus drets i passen a ser criades assignades a famílies de classe alta que no poden tenir fills...fa posar els pels de punta! (i  ja no explico més...). La premiada protagonista és Elisabeth Moss (la Peggy de ‘Mad men’) que fa un treball impecable i commovedor.

Altres series amb un toc reivindicatiu feminista i força entretingudes: Orange is the new black, The fall, 13 reasons why i Glow (totes de Netflix). 

Us deixo l’enllaç als tràilers, i vosaltres teniu recomanacions? 

Feliç divendres

This is Us

Big little lies

The handmaid's tale

Sant tornem-hi

Sembla que durant el mes d’agost el mon es para. És moment per viatjar, descansar i gaudir de la família. El temps passa volant i quan arriba setembre costa molt tornar a la rutina.

Tots haureu sentit a parlar de la síndrome postvacacional. Diversos estudis indiquen  que entre un 30 i un 65 % de la població adulta el pateix com a  conseqüència de la tornada a la feina després de les vacances d’estiu. Es tracta d’un lleu trastorn adaptatiu, un fenomen  psicoemocional amb símptomes com ara el malestar, irritabilitat, cansament, mal de cap, baix estat d’ànim, falta d’energia o estrès.

La gran majoria de persones es recuperen amb un parell de dies i els experts recomanen consultar si el període malestar s’estén a més de 15 dies ja que segurament  els motius seran uns altres.

Alguns consells que ens proposen per fer  el retorn més fàcil son:

• Si s’ha marxat fora, intentar tornar uns dies abans de començar a la feina per tal de tenir una transició més gradual a la rutina
• Una vegada a la feina començar per tasques que ens agradin i que no requereixin massa concentració
• Respectar els horaris i no endur-se feina a casa el primer dia, tot mica en mica....
• Marcar-se nous objectius motivadors
• I com sempre, ser positius i tenir paciència...ja en tindrem  més de vacances!

Igual que nosaltres tornem a la feina, els petits (i ja no tan petits) de la casa tornen a classe, és un moment emocionant i especial per ells. Us confessaré que sóc d’aquelles mares-corcó que tot el dia fan fotos de tot, especialment de moments per recordar com els primers dies d’escola.

Acabo el post amb un vídeo amb el que m’he vist  absolutament reflectida, quan el vaig veure vaig pensar...ostres! sóc igual que aquest pare! quin consol saber que no sóc tan friki! Per mi els records i emocions que transmet una fotografia son el millor que tenim!

Feliç retorn i feliç divendres!

El primer dia d'escola

Viu l'estiu

I sense adonar-nos acaba un nou curs i amb ell tanco temporada d’infodivendres fent una mica de balanç dels posts més llegits. 

Des del mes de Setembre passat han estat 34 entrades de temes ben variats i espero entretinguts. Gràcies pels vostres comentaris, mails, trucades i converses de passadís... sempre son interessants i em donen moltes idees!

El post més llegit va ser “Paper o núvol” el passat Sant Jordi,  on comentàvem la diferència entre el format clàssic dels llibres en paper i els e-books i on a més ens recomanàvem llibres per regalar a la diada.

Una altre entrada molt visitada va ser “Quan érem joves” on parlàvem sobre les peculiaritats d’una emoció que notem més present a mesura que anem sumant anys: la nostàlgia.

També us va interessar molt el post “Perquè he plorat” on veiem els diferents tipus de llàgrima, les seves propietats principals i anomenàvem algunes de les pelis més lacrimògenes de la història.

A “L’escriptura que cura” vam explicar els beneficis de l’escriptura emocional i us vaig regalar una poesia molt especial per mi.

Som molts amants del setè art a la casa i apunts cinèfils i serièfils son sempre molt ben rebuts, per exemple “Winter is coming” sobre com les sèries han canviat la forma en la que veiem la tele i “A la recerca de Lalaland” on comentàvem les conseqüències de l’èxit van ser molt vistos.

Moltíssimes gràcies pel vostre suport, espero que aquest estiu descanseu i viatgeu tant lluny com sigui possible, ens veiem al Setembre!

Us deixo amb una bonica cançó que ens anima a descobrir i cuidar el nostre món, feliç divendres, feliç estiu!

Heal the world

Sol sóc una nota...

Com ja sabreu, una de les competències més valorades per les empreses és el treball en equip. Treballar, cooperar i col·laborar per un objectiu comú amb altres persones potencia la cohesió entre aquestes i fa emergir i millorar les habilitats dels membres augmentant així la productivitat i la qualitat del resultat final.

El treball en equip fa desenvolupar habilitats bàsiques com escoltar als altres, comunicar-se més i millor, entendre altres punts de vista, empatitzar...i per moltes persones és una pràctica molt més motivadora que el treball individual.

Segons els experts hi ha 5 factors fonamentals pel treball en equip efectiu:

• Complementarietat:  els membres es complementen, tenen habilitats diferents i on un no arriba ho fa l’altre. Aquest aspecte és important tenir-lo en compte alhora de formar un equip de treball, en la varietat es troba la riquesa
• Coordinació: és molt útil la figura d’una persona que organitzi i coordini el grup
• Comunicació: cal que tots els membres s’expressin lliurement  sense que ningú quedi exclòs, totes les opinions son igualment valuoses
• Confiança: els membres han de confiar els uns amb els altres, ningú es "penjarà"cap medalla de forma individual, els èxits o els fracassos son de tot l’equip
• Compromís:  els integrants del grup han d’estar compromesos per igual amb l’objectiu. Si n'hi ha uns que treballen més que altres hi haurà problemes segurs.

Tinc la sort de treballar en una entitat que valora i molt aquesta competència i que la te integrada com un dels seus valors més importants. 

Un clar exemple el vam viure la setmana passada. Estem en procés d’elaboració del nou pla estratègic i tots nosaltres vam ser convocats per donar la nostra visió i aportar idees de com volem que sigui l’entitat on treballem. Les línies a seguir pels propers anys seran les que decidim entre totes i tots convertint el futur de l'entitat en un repte conjunt molt motivador. Un luxe.

Us deixo amb una frase ben bonica, feliç divendres!

Un lloc per cada cosa

T’agrada l’ordre? és d’aquelles persones que no suporten tenir la casa o la taula de treball feta un cristo? La veritat és que viure en un entorn on tot està ordenat, ben posat i al seu lloc te molts beneficis.

L’ordre  exterior ens aporta ordre mental i ens fa sentir que tenim el control, ens dóna seguretat i ens fa estar més tranquils.

Existeix una metodologia japonesa que molts coneixereu per augmentar l’ordre i l’eficiència en el lloc de treball, el mètode de les 5S.  Va néixer als anys 60 a l’empresa Toyota amb l’objectiu d’aconseguir tenir els llocs de treball de tota l’empresa ben organitzats, ordenats i nets de forma permanent.  Les 5S s’aplica a moltes organitzacions industrials, de serveis, centres sanitaris, socials, educatius , etc. El mètode va ser adaptat posteriorment a occident amb el nom de “Lean manufacturing” o “just in time”

Les 5S son les inicials en japonès de les 5 fases del mètode:

• Seiri: classificació, diferenciar entre allò que necessites i deses i el que no necessites i pots llençar. Un dels problemes que tenim molts de nosaltres és que no ens agrada llençar les coses però al final n’acumulem tantes que no sabem que fer-ne!
• Seiton: Organitzar de forma lògica les coses necessàries, amb criteris clars i pràctics. Per exemple el que fem servir més posar-ho a prop
• Seiso: Neteja, tenir el lloc de treball net i endreçat
• Seiketsu: Normalització, posar normes senzilles per tal de mantenir les tres primeres 3s i així prevenir el desordre
• Shitsuke: Hàbit, s’ha de ser constant i mantenir l’ordre de forma permanent. Convertir l’ordre en una forma de treballar

Beneficis d’aquest sistema:

• Aquest ordre augmenta la productivitat, no perds el temps buscant el que necessites
• Milloren les condicions de treball, és més agradable treballar en un lloc net i ordenat
• L’entorn de treball serà més segur i s’evitaran accidents
• Es pot aplicar a qualsevol tipus de feina i també a l’àmbit personal

L’ordre en general és una actitud, una forma de fer i de viure i una competència que ens hem de treballar al llarg de les nostres vides. 

Us deixo una frase que sempre em deia el meu pare, feliç divendres!

Sorpresa!

Divendres tarda quan ja no quedava gairebé ningú en tot l’edifici, estàvem convocats a una cita misteriosa. Dies abans vàrem rebre un correu anònim on es demanava la col·laboració de persones que volguessin demostrar el seu talent...Cinc valentes ens vàrem presentar al repte desconegut mogudes per una barreja de curiositat i ànsies de sorpresa.

En aquest bloc hem parlat molt sovint d’emocions, n’hi ha una que particularment em fascina i es precisament aquesta, la sorpresa. 

La sorpresa és un breu estat emocional resultat d’una situació inesperada. És una de les emocions bàsiques (universals i independents de la cultura)identificades per Paul Ekman. És una emoció espontània i involuntària expressada en fraccions de segon: les seies s’eleven, obrim més els ulls, la boca...

D’entrada la qualificaríem d’ambigua, ni positiva ni negativa ja  que en un principi genera incertesa però aquesta mai va sola. La sorpresa és una emoció de les més breus que existeixen, quelcom inesperat que et predisposa a sentir altres emocions. Pot venir acompanyada d’alegria però també de tristesa o de ràbia, per si sola no te gaire sentit, sempre va seguida d’una altra emoció que determinarà que sigui una bona sorpresa o no.

Trencar la rutina, sortir de la zona de confort ens motiva, ens fa avançar i créixer. Les sorpreses grans o petites fan que cada dia sigui diferent i interessant, son la sal de la vida!

El passat divendres va ser un d’aquells dies inesperats. Córrer el risc va valer molt la pena. Un grup de companyes i companyes convertits en directors de càsting improvisats ens van fer cantar, ballar, actuar i sobretot riure. Una sorpresa, un regal, una estona especial, diferent i feliç que no es paga amb tots els diners del món. A més, el seu efecte és de llarga durada perquè encara avui quan hi penso se’m dibuixa un somriure a la cara. Crec que hauríem de crear un departament o comissió de sorpreses per sacsejar de tant en tant els nostre entorn laboral i provocar més somriures. 

Moltes gràcies cracks!

I a tu, t’agraden les sorpreses? Feliç divendres!

Us deixo un video de fa un temps, sorprenent.

Una Mattina

LA CONVERSA IMPOSSIBLE

Aquesta setmana des de l’equip de sensibilització hem estat fent unes xerrades als alumnes de quarts d’ESO de l’Institut de Ripoll. Un grup de professionals ben diversos de la casa hem explicat la nostra trajectòria i les funcions que portem a terme als nostres llocs de treball. 

Un educador social, dues psicòlogues, dues treballadores socials, dues enginyeres i un enginyer han estat els perfils exposats, posant de manifestat la gran diversitat de professionals que pot tenir una empresa del sector social.

L’objectiu de les xerrades era donar-los més pistes i motivar-los ara que han de començar a encaminar les seves futures carreres professionals. També hem intentat transmetre la importància de la formació al llarg de la vida, en un món com el nostre t’has de reciclar contínuament per no quedar fora. Aprendre, tenir curiositat, voler créixer i desenvolupar-te com a persona i professional és una actitud necessària i una competència molt valorada en tots els àmbits.

Des dels instituts es treballa amb major o menor grau l’orientació professional. Es tracta d’un procés important on intervenen (o haurien d’intervenir) escola i família amb l’objectiu de transmetre als joves un major coneixement de les pròpies capacitats i aptituds facilitant així la tria dels estudis.

La veritat és que és un moment difícil pels joves, en plena adolescència on tot és blanc o negre, on tot és qüestionat i tot és un rotllo han de prendre una de les primeres grans decisions de les seves vides. Ells saben que estudiar una carrera universitària no és sinònim d’èxit. Molts encara no han descobert a què els hi agradaria dedicar-se, no senten vocació per cap ofici ni per cap formació. Alguns senzillament no volen estudiar perquè diuen que no els hi agrada o perquè no ho necessiten ja que treballaran a l’empresa familiar i creuen que ja tindran la vida solucionada. 

El que acabaran descobrint per ells mateixos son dues coses: com diu la dita popular el saber no ocupa lugar, com més estudis i experiències tinguis més portes s'obriran i en segon lloc, però no menys important, que els diners o l’estabilitat laboral a vegades no donen la felicitat. El que realment t’omple i et fa sentir realitzat és fer allò que t’agrada, quan tens clar això ja saps per on començar, cal lluitar pels propis somnis, intentar-ho i no rendir-se. Fer una carrera, cicle formatiu o un curs qualsevol enriqueix molt més enllà dels propis continguts, et fa una persona més completa i et dona recursos per la vida. 

Us deixo un vídeo que hem utilitzat a l’institut i és un bon resum del que hem volgut transmetre als joves i ens fa reflexionar als no tan joves sobre decisions del nostre passat.

Feliç divendres!

La conversa impossible

5 minutets més

T’has preguntat mai perquè hi ha persones que sempre arriben tard a tot arreu? Tens algun familiar o amic impuntual de mena? Perquè hi ha gent que sempre arriba a l’hora (o abans per anar amb temps) i gent que sempre corre?

Segurament un dels motius és el significat que te per nosaltres el temps. S’han fet experiments que demostren que tenim diferents percepcions del pas del temps,  un minut no és exactament igual per tothom. Un d’aquests estudis feia llegir un text a diferents persones fent-les parar quan creguessin que havia passat un minut, es va comprovar que per les persones puntuals els 60 segons passaven més ràpid.

A més d’aquesta diferència en la percepció hi ha el significat que atribuïm a la puntualitat. Hi ha persones que valoren molt el fet de no fer esperar a altres, d’arribar amb temps a tot arreu per evitar l’estrès que els genera arribar tard i les conseqüències que això pot tenir. En canvi hi ha altres persones que no hi donen tanta importància, que sempre posposen el despertador, pensen que ja arribaran, que els esperaran i no passarà res...

L’educació, la cultura, l’estatus social, l’edat...son factors que influeixen en la puntualitat. Podem establir alguns punts en comú que tenen les persones puntuals:

• En general tenen més autocontrol. Son persones  més organitzades i prefereixen planificar que anar sobre la marxa
• Son més comprensives, servicials i empàtiques, es preocupen per com faran sentir als altres si arriben tard
• Son persones més analítiques, cauteloses i prudents. Anticipen les possibles situacions que podrien fer-los arribar tard, el trànsit, les cues...no els hi agrada anar al límit. Planifiquen més i millor el seu temps i això els fa ser més eficients. Son els típics que es posen 2 despertadors per si a un se li acaba la pila o marxa la llum o es queden sense bateria al mòbil o els que arriben a l’aeroport abans que ningú per si de cas...a vegades s'anticipen tant que al final van sobrats de temps però això els fa sentir més segurs i tranquils.

I tu, has perdut mai un tren o un avió? has arribat tard a un examen o t'has adormit i t'has perdut una reunió a primera hora? creus que ets una persona puntual o sempre necessites 5 minutets més?

Feliç divendres

5 minutets més

Recordes?

Quin és el primer record que tens de la teva vida? Sabries explicar què feies, on eres i amb qui? Quina edat tenies? Pregunta difícil per aquestes hores del matí...una pista: segurament tenies més de tres anys i estaves amb els teus pares o germans.

Perquè costa tant recordar fets de la nostra infància? Els estudis sobre la formació  i la retenció dels nostres primers records defensen que aquests s’inicien al voltant dels tres primers anys de vida. Abans d’aquesta edat es dóna un fenomen del que ja parlava Freud a finals del segle XIX, l’amnèsia infantil.

Per Sigmund Freud l’amnèsia infantil es donava per una repressió inconscient dels records com un mecanisme de defensa. Teories posteriors defensaven causes més biològiques per aquesta “amnèsia”, és necessari un nivell de desenvolupament del cervell per poder desar els records. L’hipocamp dels infants menors de tres anys no està totalment madur per a emmagatzemar records a llarg termini, els nens si son capaços de generar records des de molt petits però la capacitat de retenció i recuperació d’aquests te una durada de pocs mesos.  

Hi ha diferents factors que influeixen en la creació dels primers records: 

• la cultura, els costums dels països fan que els primers records siguin molt diferents
• la família, els pares ajuden a contextualitzar els records dels fills amb històries, fotos, objectes que actuen de facilitadors
• El llenguatge també te un paper fonamental per a possibilitar la memòria a llarg termini 

Un dels meus primers records és de la llar d’infants, crec que tenia 3 anys quan em vaig obrir el cap corrents al pati. La meva mare em va portar a cosir a l’hospital, tenia tanta por...recordo la llitera, la llum a la cara, el dolor...i també l’escalfor de la seva ma i la seva mirada que em feia sentir tranquil.la i segura.

Possiblement en molts d’aquests primers records hi seran elles, les mares. Fa dies vaig llegir sobre un experiment amb adolescents on els hi preguntaven precisament què recordaven de les seves mares quan eren petits, la gran majoria contestava el mateix, no eren els regals, ni les festes, ni les vacances!! el que recordaven eren fets senzills i quotidians com quan els cuidaven les nits amb febre, les carícies després d’un mal son, quan els anaven a recollir a escola amb el berenar preferit...Petites grans coses que mai s’obliden.  

El dia de la mare son tots els de l’any però com diumenge és l’oficial aquest post va per elles les nostres mares, heroïnes sense capa 365 dies a l’any 24 hores al dia, mil gràcies.

Feliç divendres!

Elles son úniques

L’escriptura que cura

La diada de Sant Jordi és de les més especials de l’any. Celebrem la importància de la lectura i la gran tasca dels escriptors i escriptores que ens transporten a universos desconeguts, ens fan reflexionar, sentir i aprendre coses noves amb les seves històries.

L’escriptura és també un molt bon mitjà per alliberar les emocions. L’anomenada escriptura emocional és una forma d’accedir al nostre interior i fer conscients els nostres pensaments convertint aquesta experiència en una eina d’autoconeixement i transformació. Molts psicòlegs recomanen escriure un diari com a eina terapèutica per a conèixer i gestionar millor les nostres emocions i pensaments.

Veiem alguns beneficis de l’escriptura emocional:

• Redueix el nivell d’estrès
• Ens reconforta i millora el nostre estat d’ànim
• Et pot ajudar a prendre decisions importants
• Reforça el sistema immunitari
• Afavoreix l’autoconeixement i autoconsciència i aquest fet farà que la nostra regulació emocional sigui més efectiva 
• Ens ajuda a ordenar, identificar, reconèixer i regular emocions, sentiments  i pensaments 
• Ens permet observar i reflexionar sobre les nostres pors, obsessions, traumes, prejudicis, objectius vitals...
• Millora dels processos creatius i potencia la nostra imaginació

Avui us deixo un regal que em va fer la personeta de 14 anys que més m’estimo del món mundial i que a més va guanyar el segon premi dels jocs florals de la seva escola. Crec que és un bon exemple de com un escrit pot captar i mostrar el que s’amaga dins del nostre cor, gràcies per compartir la teva sensibilitat i valentia Èlia.

SENSE LA TEVA ROSA

Com un hivern sense neu

o un ocell sense ales.

Un jardí sense flors

ni olors de gessamí.

Imagina’t un despertar sense sol,

una nit sense lluna.

El cel sense estrelles

o un Sant Jordi sense roses.

Caminar sense la teva mà

ni la teva presència

i, sentir que tot costa més

ara que ja no hi ets.

Les passes són pesades,

els indrets desconeguts.

Ara qui em guiarà

en aquest camí sense fi?

Sort que tu m’has ensenyat

a superar els obstacles,

a trobar la llum

en una habitació fosca.

Res no és el mateix,

ni els hiverns ni els ocells,

ni els jardins ni els despertars,

ni avui, que em falta la teva rosa.

Trobar-te a faltar és poc,

no olorar-te o abraçar-te.

El que realment dol

és saber que no tornaràs.

Èlia Palau 23 d'Abril 2017

Feliç divendres!