LA CONVERSA IMPOSSIBLE
Aquesta setmana des de l’equip de sensibilització hem estat fent unes xerrades als alumnes de quarts d’ESO de l’Institut de Ripoll. Un grup de professionals ben diversos de la casa hem explicat la nostra trajectòria i les funcions que portem a terme als nostres llocs de treball.
Un educador social, dues psicòlogues, dues treballadores socials, dues enginyeres i un enginyer han estat els perfils exposats, posant de manifestat la gran diversitat de professionals que pot tenir una empresa del sector social.
L’objectiu de les xerrades era donar-los més pistes i motivar-los ara que han de començar a encaminar les seves futures carreres professionals. També hem intentat transmetre la importància de la formació al llarg de la vida, en un món com el nostre t’has de reciclar contínuament per no quedar fora. Aprendre, tenir curiositat, voler créixer i desenvolupar-te com a persona i professional és una actitud necessària i una competència molt valorada en tots els àmbits.
Des dels instituts es treballa amb major o menor grau l’orientació professional. Es tracta d’un procés important on intervenen (o haurien d’intervenir) escola i família amb l’objectiu de transmetre als joves un major coneixement de les pròpies capacitats i aptituds facilitant així la tria dels estudis.
La veritat és que és un moment difícil pels joves, en plena adolescència on tot és blanc o negre, on tot és qüestionat i tot és un rotllo han de prendre una de les primeres grans decisions de les seves vides. Ells saben que estudiar una carrera universitària no és sinònim d’èxit. Molts encara no han descobert a què els hi agradaria dedicar-se, no senten vocació per cap ofici ni per cap formació. Alguns senzillament no volen estudiar perquè diuen que no els hi agrada o perquè no ho necessiten ja que treballaran a l’empresa familiar i creuen que ja tindran la vida solucionada.
El que acabaran descobrint per ells mateixos son dues coses: com diu la dita popular el saber no ocupa lugar, com més estudis i experiències tinguis més portes s'obriran i en segon lloc, però no menys important, que els diners o l’estabilitat laboral a vegades no donen la felicitat. El que realment t’omple i et fa sentir realitzat és fer allò que t’agrada, quan tens clar això ja saps per on començar, cal lluitar pels propis somnis, intentar-ho i no rendir-se. Fer una carrera, cicle formatiu o un curs qualsevol enriqueix molt més enllà dels propis continguts, et fa una persona més completa i et dona recursos per la vida.
Us deixo un vídeo que hem utilitzat a l’institut i és un bon resum del que hem volgut transmetre als joves i ens fa reflexionar als no tan joves sobre decisions del nostre passat.
Feliç divendres!
