Viu l'estiu

I sense adonar-nos acaba un nou curs i amb ell tanco temporada d’infodivendres fent una mica de balanç dels posts més llegits. 

Des del mes de Setembre passat han estat 34 entrades de temes ben variats i espero entretinguts. Gràcies pels vostres comentaris, mails, trucades i converses de passadís... sempre son interessants i em donen moltes idees!

El post més llegit va ser “Paper o núvol” el passat Sant Jordi,  on comentàvem la diferència entre el format clàssic dels llibres en paper i els e-books i on a més ens recomanàvem llibres per regalar a la diada.

Una altre entrada molt visitada va ser “Quan érem joves” on parlàvem sobre les peculiaritats d’una emoció que notem més present a mesura que anem sumant anys: la nostàlgia.

També us va interessar molt el post “Perquè he plorat” on veiem els diferents tipus de llàgrima, les seves propietats principals i anomenàvem algunes de les pelis més lacrimògenes de la història.

A “L’escriptura que cura” vam explicar els beneficis de l’escriptura emocional i us vaig regalar una poesia molt especial per mi.

Som molts amants del setè art a la casa i apunts cinèfils i serièfils son sempre molt ben rebuts, per exemple “Winter is coming” sobre com les sèries han canviat la forma en la que veiem la tele i “A la recerca de Lalaland” on comentàvem les conseqüències de l’èxit van ser molt vistos.

Moltíssimes gràcies pel vostre suport, espero que aquest estiu descanseu i viatgeu tant lluny com sigui possible, ens veiem al Setembre!

Us deixo amb una bonica cançó que ens anima a descobrir i cuidar el nostre món, feliç divendres, feliç estiu!

Heal the world

Sol sóc una nota...

Com ja sabreu, una de les competències més valorades per les empreses és el treball en equip. Treballar, cooperar i col·laborar per un objectiu comú amb altres persones potencia la cohesió entre aquestes i fa emergir i millorar les habilitats dels membres augmentant així la productivitat i la qualitat del resultat final.

El treball en equip fa desenvolupar habilitats bàsiques com escoltar als altres, comunicar-se més i millor, entendre altres punts de vista, empatitzar...i per moltes persones és una pràctica molt més motivadora que el treball individual.

Segons els experts hi ha 5 factors fonamentals pel treball en equip efectiu:

• Complementarietat:  els membres es complementen, tenen habilitats diferents i on un no arriba ho fa l’altre. Aquest aspecte és important tenir-lo en compte alhora de formar un equip de treball, en la varietat es troba la riquesa
• Coordinació: és molt útil la figura d’una persona que organitzi i coordini el grup
• Comunicació: cal que tots els membres s’expressin lliurement  sense que ningú quedi exclòs, totes les opinions son igualment valuoses
• Confiança: els membres han de confiar els uns amb els altres, ningú es "penjarà"cap medalla de forma individual, els èxits o els fracassos son de tot l’equip
• Compromís:  els integrants del grup han d’estar compromesos per igual amb l’objectiu. Si n'hi ha uns que treballen més que altres hi haurà problemes segurs.

Tinc la sort de treballar en una entitat que valora i molt aquesta competència i que la te integrada com un dels seus valors més importants. 

Un clar exemple el vam viure la setmana passada. Estem en procés d’elaboració del nou pla estratègic i tots nosaltres vam ser convocats per donar la nostra visió i aportar idees de com volem que sigui l’entitat on treballem. Les línies a seguir pels propers anys seran les que decidim entre totes i tots convertint el futur de l'entitat en un repte conjunt molt motivador. Un luxe.

Us deixo amb una frase ben bonica, feliç divendres!

Un lloc per cada cosa

T’agrada l’ordre? és d’aquelles persones que no suporten tenir la casa o la taula de treball feta un cristo? La veritat és que viure en un entorn on tot està ordenat, ben posat i al seu lloc te molts beneficis.

L’ordre  exterior ens aporta ordre mental i ens fa sentir que tenim el control, ens dóna seguretat i ens fa estar més tranquils.

Existeix una metodologia japonesa que molts coneixereu per augmentar l’ordre i l’eficiència en el lloc de treball, el mètode de les 5S.  Va néixer als anys 60 a l’empresa Toyota amb l’objectiu d’aconseguir tenir els llocs de treball de tota l’empresa ben organitzats, ordenats i nets de forma permanent.  Les 5S s’aplica a moltes organitzacions industrials, de serveis, centres sanitaris, socials, educatius , etc. El mètode va ser adaptat posteriorment a occident amb el nom de “Lean manufacturing” o “just in time”

Les 5S son les inicials en japonès de les 5 fases del mètode:

• Seiri: classificació, diferenciar entre allò que necessites i deses i el que no necessites i pots llençar. Un dels problemes que tenim molts de nosaltres és que no ens agrada llençar les coses però al final n’acumulem tantes que no sabem que fer-ne!
• Seiton: Organitzar de forma lògica les coses necessàries, amb criteris clars i pràctics. Per exemple el que fem servir més posar-ho a prop
• Seiso: Neteja, tenir el lloc de treball net i endreçat
• Seiketsu: Normalització, posar normes senzilles per tal de mantenir les tres primeres 3s i així prevenir el desordre
• Shitsuke: Hàbit, s’ha de ser constant i mantenir l’ordre de forma permanent. Convertir l’ordre en una forma de treballar

Beneficis d’aquest sistema:

• Aquest ordre augmenta la productivitat, no perds el temps buscant el que necessites
• Milloren les condicions de treball, és més agradable treballar en un lloc net i ordenat
• L’entorn de treball serà més segur i s’evitaran accidents
• Es pot aplicar a qualsevol tipus de feina i també a l’àmbit personal

L’ordre en general és una actitud, una forma de fer i de viure i una competència que ens hem de treballar al llarg de les nostres vides. 

Us deixo una frase que sempre em deia el meu pare, feliç divendres!

Sorpresa!

Divendres tarda quan ja no quedava gairebé ningú en tot l’edifici, estàvem convocats a una cita misteriosa. Dies abans vàrem rebre un correu anònim on es demanava la col·laboració de persones que volguessin demostrar el seu talent...Cinc valentes ens vàrem presentar al repte desconegut mogudes per una barreja de curiositat i ànsies de sorpresa.

En aquest bloc hem parlat molt sovint d’emocions, n’hi ha una que particularment em fascina i es precisament aquesta, la sorpresa. 

La sorpresa és un breu estat emocional resultat d’una situació inesperada. És una de les emocions bàsiques (universals i independents de la cultura)identificades per Paul Ekman. És una emoció espontània i involuntària expressada en fraccions de segon: les seies s’eleven, obrim més els ulls, la boca...

D’entrada la qualificaríem d’ambigua, ni positiva ni negativa ja  que en un principi genera incertesa però aquesta mai va sola. La sorpresa és una emoció de les més breus que existeixen, quelcom inesperat que et predisposa a sentir altres emocions. Pot venir acompanyada d’alegria però també de tristesa o de ràbia, per si sola no te gaire sentit, sempre va seguida d’una altra emoció que determinarà que sigui una bona sorpresa o no.

Trencar la rutina, sortir de la zona de confort ens motiva, ens fa avançar i créixer. Les sorpreses grans o petites fan que cada dia sigui diferent i interessant, son la sal de la vida!

El passat divendres va ser un d’aquells dies inesperats. Córrer el risc va valer molt la pena. Un grup de companyes i companyes convertits en directors de càsting improvisats ens van fer cantar, ballar, actuar i sobretot riure. Una sorpresa, un regal, una estona especial, diferent i feliç que no es paga amb tots els diners del món. A més, el seu efecte és de llarga durada perquè encara avui quan hi penso se’m dibuixa un somriure a la cara. Crec que hauríem de crear un departament o comissió de sorpreses per sacsejar de tant en tant els nostre entorn laboral i provocar més somriures. 

Moltes gràcies cracks!

I a tu, t’agraden les sorpreses? Feliç divendres!

Us deixo un video de fa un temps, sorprenent.

Una Mattina