Som les nostres decisions

Aquests últims mesos es parla (i molt) de decidir. Sense cap mena de dubte hi ha decisions que poden canviar les nostres vides per sempre. Però, com ho fem per prendre decisions? Què tenim en compte alhora de triar una opció o un altre?

Se suposa que les persones som essers racionals però s’ha comprovat científicament que el nostre comportament és majoritàriament automàtic, intuïtiu i sobretot emocional. De fet això te molta lògica, ja que prenem tantes decisions al llarg del dia (petites i grans) que seria impossible analitzar-les totes de forma precisa.

Quan no tenim informació suficient per prendre una decisió es posa a treballa el guionista que tots portem a dins, és adir, ens la inventem o més ben dit recorrem a les anomenades dreceres mentals que ens proporcionen estimacions ràpides que es fonamenten sobretot en experiències prèvies.

Aquestes dreceres però ens poden jugar males passades i portar-nos a cometre errors de forma sistemàtica caient en el que s’anomena “biaix cognitiu” o prejudici cognitiu, una interpretació errònia i no lògica de la informació disponible, veiem alguns exemples:

• Tenim una tendència inconscient a donar importància i credibilitat a fets que reforcin el que ja crèiem prèviament. Un exemple podria ser el que passa aquests dies en el nostre panorama polític, els que simpatitzen amb una ideologia concreta busquen els recursos i informacions que reforcin la seva creença, obviant altres postures que també poden ser lícites. 
• Utilitzem moltes vegades l’efecte “halo” , traslladem una qualitat que sol ser bona d’una persona i la generalitzem. Si una persona és bona en moltes coses, serà bona per tot (mentida!)
• A vegades per prendre decisions importants prioritzem tot el que podríem perdre si ens equivoquéssim en comptes del que podríem guanyar si ens arrisquéssim (allò de "más vale pájaro en mano"...)
• Una altra tècnica que solem utilitzar es basa en el biaix de la profecia auto complerta on nosaltres mateixos fem de endevins del futur provocant que el que creiem que passarà acabi passant (i així reforçarem la idea de que teníem raó)

El que està clar és que a ningú li agrada la incertesa, aquesta ens fa estar insegurs i intranquils  i ens pot portar a prendre decisions impulsives o precipitades. La paciència, reflexió, observació,  meditació, anàlisi de totes les possibilitats i opcions son elements que ens poden ajudar a decidir.

Les decisions que prenem ens defineixen, com deia Steven Covey: 

Feliç divendres!

Pink is the new black

Quan analitzo els posts del bloc veig que els que parlen de cinema, sèries o llibres son dels més llegits. Sempre intento escriure sobre temes ben diversos amb dos objectius clars, generar reflexions i entretenir una estona per acabar la setmana amb bon rotllo.

Quan es tracta d’entreteniment i sobretot quan comença a fer fred no podem deixar de parlar de la nova tele, les sèries i mini sèries que mica en mica es mengen literalment tota la resta de continguts de la petita pantalla.

Encara recuperant-nos de la increïble última temporada de Joc de trons arriben els Emmy premiant una nova fornada de sèries on els personatges femenins son els grans protagonistes. Aquestes històries tracten temes desgraciadament actuals com el maltractament, les agressions sexuals, les desigualtats laborals o el masclisme inherent i subtil de la nostra societat.

Parlo de tres de les sèries més premiades enguany i que us recomano moltíssim:

• This is us: Va ser amor a primera vista. El títol ja t’ho diu una mica tot, som nosaltres (i prou) La senzilla producció narra la vida d’una família americana lligant passat i present de tres vides unides per una mateixa data de naixement. Tota una sorpresa plena de moments tan emotius com propers a les nostres vides reals, un viatge emocional on sempre guanya l’amor interpretat amb encert i frescor per nous i consolidats talents. La segona temporada arrenca la setmana vinent.
• Big little lies: Te un repartiment digne d’una superproducció de Hollywood amb la Nicole Kidman fent un dels papers de la seva vida. Ens situa a un racó de mon ple de glamour, famílies perfectes, cases de cine i uns paisatges espectaculars però on res és el que sembla.  Ens fa reflexionar sobre l’amistat femenina, el masclisme encobert i el maltractament.  
• The handmaid’s tale: Reconec que va ser una sorpresa total, no em cridava massa l’atenció però només veient dos capítols m’hi vaig ben enganxar. Basada en el llibre de Margaret Atwood, la sèrie ens mostra situacions reals viscudes per les dones en un passat i a l’actualitat i es desenvolupa dins una societat hipotètica on les dones han perdut tots els seus drets i passen a ser criades assignades a famílies de classe alta que no poden tenir fills...fa posar els pels de punta! (i  ja no explico més...). La premiada protagonista és Elisabeth Moss (la Peggy de ‘Mad men’) que fa un treball impecable i commovedor.

Altres series amb un toc reivindicatiu feminista i força entretingudes: Orange is the new black, The fall, 13 reasons why i Glow (totes de Netflix). 

Us deixo l’enllaç als tràilers, i vosaltres teniu recomanacions? 

Feliç divendres

This is Us

Big little lies

The handmaid's tale

Sant tornem-hi

Sembla que durant el mes d’agost el mon es para. És moment per viatjar, descansar i gaudir de la família. El temps passa volant i quan arriba setembre costa molt tornar a la rutina.

Tots haureu sentit a parlar de la síndrome postvacacional. Diversos estudis indiquen  que entre un 30 i un 65 % de la població adulta el pateix com a  conseqüència de la tornada a la feina després de les vacances d’estiu. Es tracta d’un lleu trastorn adaptatiu, un fenomen  psicoemocional amb símptomes com ara el malestar, irritabilitat, cansament, mal de cap, baix estat d’ànim, falta d’energia o estrès.

La gran majoria de persones es recuperen amb un parell de dies i els experts recomanen consultar si el període malestar s’estén a més de 15 dies ja que segurament  els motius seran uns altres.

Alguns consells que ens proposen per fer  el retorn més fàcil son:

• Si s’ha marxat fora, intentar tornar uns dies abans de començar a la feina per tal de tenir una transició més gradual a la rutina
• Una vegada a la feina començar per tasques que ens agradin i que no requereixin massa concentració
• Respectar els horaris i no endur-se feina a casa el primer dia, tot mica en mica....
• Marcar-se nous objectius motivadors
• I com sempre, ser positius i tenir paciència...ja en tindrem  més de vacances!

Igual que nosaltres tornem a la feina, els petits (i ja no tan petits) de la casa tornen a classe, és un moment emocionant i especial per ells. Us confessaré que sóc d’aquelles mares-corcó que tot el dia fan fotos de tot, especialment de moments per recordar com els primers dies d’escola.

Acabo el post amb un vídeo amb el que m’he vist  absolutament reflectida, quan el vaig veure vaig pensar...ostres! sóc igual que aquest pare! quin consol saber que no sóc tan friki! Per mi els records i emocions que transmet una fotografia son el millor que tenim!

Feliç retorn i feliç divendres!

El primer dia d'escola