dijous, 26 d’octubre del 2017

El poder de l'empoderament


Ja fa un temps que està de moda a diferents àmbits el terme “empoderar” (de l’anglès empowerment). El concepte va ser  formulat l’any 1984 a l’ Índia per un grup d’investigadores i feministes anomenat Development Alternatives with Women for a New Era (DAWN) i s’aplicava a la lluita del col·lectiu femení llavors molt vulnerable i mancat d’autonomia i llibertat.
El concepte ha anat evolucionant i s'ha estès a altres col·lectius desfavorits.

A la carrera de Psicologia (ja fa uns anyets) ens ho explicaven com un element necessari per a la motivació a l’àmbit laboral. De forma molt breu podríem dir que és una tècnica que consisteix en delegar, atorgar o transmetre poder, autoritat, autonomia i responsabilitat als treballadors o equips de treball per a que puguin prendre decisions, resoldre problemes o executar tasques sense necessitat de consultar o obtenir l’aprovació dels seus superiors.

Un dels meus professors ho resumia amb un exemple que m’ha quedat gravat, un cas real que va passar a l’Hotel Arts de Barcelona fa uns 20 anys. Els processos de selecció i formació que feia aquest hotel sempre se’ns posaven de model pel seu èxit i caire innovador. Bé doncs, resulta que uns bons clients de l’hotel després d’haver passat uns dies a Barcelona van pagar el seu compte i van deixar l’hotel a la matinada ja que havien d’agafar un avió. Al cap d’una estona una de les persones encarregades de netejar i posar a punt l’habitació va trobar que s’havien deixat una maleta. Va dubtar un moment i va pensar quines opcions tenia, la més fàcil segurament hauria estat avisar a un superior i guardar la maleta per enviar-la l’endemà...però va optar per resoldre el problema a la seva manera, va agafar la maleta, va sortir al carrer, va pujar a un taxi i se’n va anar a l’aeroport a trobar la família. Imagineu la sorpresa i felicitat d’aquella gent quan van veure al treballador de l’hotel amb la seva maleta (on resulta que hi tenien documentació, claus i altres coses molt necessàries). Què en penseu? Va fer bé el treballador? Sortir sense avisar en hores de feina? Era responsabilitat seva? Doncs aquesta acció va ser molt ben valorada per l’empresa ja que un dels seus valors  era l’empoderament per prendre decisions de tots els seus treballadors fos quin fos el seu lloc a l’organigrama.

L’empoderament implica confiar en les persones de l’organització, atorga lliberta i això genera compromís i motivació. Et fa sentir reconegut, considerat i útil i això augmenta la teva autoestima. Amb tot aquest cocktail de beneficis augmenta també la productivitat per tant l’empresa hi surt guanyant.
Les organitzacions modernes, innovadores i competitives com la nostra tenen clar que compartir és el poder més gran de tots.

Feliç divendres

dijous, 19 d’octubre del 2017

Que res t’aturi

La Psicologia de l’esport és una ciència aplicada que s’ha anat consolidant durant l' última dècada. Avui dia existeixen infinitat de cursos, postgraus i màsters per formar psicòlegs especialitzats en el comportament humà individual i col·lectiu durant la pràctica esportiva. Quan es practica un esport es posen en joc tot un seguit de processos mentals que tenen un impacte directe en la pròpia persona i en l’activitat que es realitza.

En vàries ocasions he parlat de l’esport i també del treball en equip però mai de la interessant combinació entre les dues disciplines. Sabem que els beneficis de l’esport van més enllà de la salut física però avui volia fer una reflexió sobre com la pràctica d’un esport col·lectiu t’ensenya i t’ajuda a treballar en equip. Estudis demostren que per a persones individualistes, els esports col·lectius poden ser de gran ajuda per aprendre a compartir i confiar en altres persones. 
Veiem alguns dels beneficis dels esports en equip i com aquests es poden extrapolar al treball en equip en tots els àmbits de la vida:

  • Afavoreix la socialització, et permet conèixer altres persones
  • Et fa més tolerant a la frustració, a vegades es guanya i altres no i això ens ajuda també a ser més humils 
  • Millora l’autoestima i l’estat d’ànim, el grup et valora per tot el que aportes i això et fa sentir bé
  • Es treballen valors com l’esforç, el sacrifici, l’esperit de superació
  • Provoca la cohesió i el sentiment de pertinença. T’ajuda a ser sincer i generós ja que el grup és més important que un mateix, t’obliga a deixar de mirar el teu melic
  • Millora la comunicació,  ha de ser oberta i sincera, s’ha de crear un espai on tothom es senti escoltat
  • És un bon entrenament per a gestionar les pròpies emocions, saber esperar, escoltar, observar i ser empàtica son eines indispensables pel treball en equip

Un objectiu compartit, molt respecte, diàleg i bon humor fan possible reptes que d’entrada a nivell individual  semblarien impossibles. Fa uns dies vaig tenir la sort de participar en un repte d’equip molt important per tot el que significava. A més de la gran satisfacció personal he après molt de mi mateixa i de la força que pot tenir un equip unit. L’esforç, les condicions extremes, el cansament físic i psicològic generen una unió màgica, una confiança entre tots els membres i un compromís amb la causa que et fan superar qualsevol obstacle.

Que res ens aturi, feliç divendres!

                                              


















Equip Oncotrail 2017, dones al poder

dijous, 5 d’octubre del 2017

Junts som imparables

Sempre m’ha interessat l’efecte dels grups sobre el nostre comportament i les nostres emocions. En un concert multitudinari és apassionant sentir la força que una massa pot tenir, milers de persones fent una mateixa cosa alhora, cantant la mateixa cançó crea un sentiment transitori d’unió on sembla que tot és possible. Les emocions d’un grup son més que la suma de les emocions individuals, es magnifiquen i creixen (tant les emocions positives com les negatives) 

La psicologia de les masses estudia la conducta dels grups, el perquè ens contagiem els uns als altres quan som molts. Importants sociòlegs i psicòlegs han estudiat aquest fenòmen: Gustave Le Bon, Kurt Lewin, Emile Durkheim, Alfred Adler, Sigmund Freud...
Tots ells estan d’acord en que l’individu te la necessitat de pertànyer a un grup, una tribu, un ramat...

Segons Lebon, quan estem en grup es desenvolupa una ànima col·lectiva i actuem, sentim i pensem de forma diferent a si ho féssim sols. De forma inconscient el "jo" desapareix per crear el “nosaltres”, veiem les causes principals:
  • Els grup es creu més poderós, fins i tot invencible: al mig de la massa et pots expressar de forma anònima. 
  • Es dóna el contagi emocional, l'interès col.lectiu passa a ser el més important. Si tothom aplaudeix tu també ho fas, si es canta o crida també, si la gent es posa a córrer tu també, encara que no sàpigues on vas...
  • L’autor creu que el contagi emocional provoca quedar com "hipnotitzat" per les accions del grup perdent en part la consciència dels propis actes i tot sembla ser possible. És per això que la masa és impulsiva, influenciable i excitable i si no es gestiona bé pot provocar situacions molt perilloses.
  • Com deia Sansa Stark a Jocs de trons en una de les seves frases més memorables: "When the snows fall and the white winds blow, the lone wolf dies but the pack survives" Quan cau la neu i bufa el vent blanc, el llop solitari mor però el ramat sobreviu. És a dir, el grup és un mecanisme de defensa, hi ha més possibilitats de sobreviure en grup que sol.

Les mobilitzacions i actuacions en massa moltes vegades son necessàries per tal d’aconseguir allò que volem. Aquests últims dies son un clar exemple de com moltes persones unides poden canviar fins i tot la història d’un poble.
Però també hi ha altres concentracions no tan nombroses ni mediàtiques que poden posar un granet de sorra per millorar el mon que ens envolta.  Aquest cap de setmana un equip de la Fundació participarem a l’Oncotrail Girona que ja ha recollit més de 200.000€ per lluitar contra el càncer, això demostra que quan tenim un objectiu i lluitem junts som imparables.

Feliç divendres!