Enquestes? SI/NO/NO HO SÉ/QUIN PAL

S’està generalitzant l’ús de les enquestes de satisfacció sobretot enfocades al client. T’agrada que et demanin opinió o et molesta? Creus que les enquestes son una eina útil i fiable o ets dels que posen les creuetes sense pensar massa? Penges sempre el telèfon quan et demanen per la qualitat del servei?

L’eficàcia d’una enquesta de satisfacció depèn del seu disseny i també de la sinceritat de la persona que contesta. Certament moltes vegades el resultat d’una enquesta és la única informació que es te per valorar la qualitat d’un article o d’un servei per això sempre he pensat que és important fer-les bé i dedicar-hi uns minuts. És d’agrair que et demanin opinió i hem de pensar que els resultats serviran sempre per millorar.

Des de prémer el botonet d’una cara més o menys somrient depenent de com t’has sentit atès...fins a contestar una mini enquesta d’instagram stories, avui en dia hi ha moltes formes per demanar l’opinió. Els formularis de Google s’han convertit en una de les eines més utilitzades ja que son molt fàcils de construir, es poden contestar des de qualsevol dispositiu i ens ofereix múltiples opcions de disseny.

A nivell laboral és fonamental detectar i mesurar la satisfacció de les persones que formen una organització. Per poder créixer i avançar cal saber què pensen i senten els professionals. Les dimensions que normalment s’analitzen en aquest tipus d’enquestes son:

• Motivació: Quina és la percepció del professional envers les tasques de fa, si li suposen un repte, si se sent escoltat, percepció del nivell d’autonomia. Si la teva feina suposa un repte 
• Salari físic (peles) i emocional: La compensació salarial, coherència i equitat dels sous, el sistema de promocions, conciliació laboral, beneficis socials que et facilita l’empresa...tenen un efecte directe en la felicitat de la persona 
• Condicions de treball: No només cal avaluar les condicions físiques i tècniques del lloc de treball, mesurar l’ambient a la feina és molt important pel gran efecte que te en el benestar dels treballadors 
• Equip de treball: Les relacions entre els equips i el nivell de cohesió dels grups, poden augmentar o reduir la satisfacció

Per poder recollir opinions sinceres cal que l’enquesta sigui anònima, hi ha persones que tenen por de dir el que pensen realment i d’aquesta forma podem tenir informació real amb la que treballar. Amb una enquesta de satisfacció laboral tothom hi guanya, encara que faci mandra hem de pensar que la nostra opinió és important i que és la única forma de poder canviar i millorar les coses.

Us he convençut per contestar l’enquesta anual de satisfacció? I les enquestes de satisfacció del cursos que feu? Feliç divendres!

Blue Monday?

Tota la setmana hem estat sentint per la tele, la ràdio, a xarxes...que el passat dilluns dia 15 de Gener va ser el dia més trist de l’any, el també conegut com el Blue Monday. Hi estàs d’acord? Encara que sembli una tonteria és curiós com avui dia es fan estudis de tota mena i es posa nom i etiqueta a tot, des del dia de la croqueta que també ha estat aquesta setmana, al dia més feliç o trist de l’any.

L’any 2005 un psicòleg (com no) de la Universitat de Cardiff al Regne Unit va fer un estudi utilitzant diferents factors com ara la falta de motivació, les despeses de les vacances de Nadal, el grau d’incompliment dels propòsits pel nou any o el clima per tal d'esbrinar quin era el dia més trist de l'any. 

Amb tot això va crear una equació matemàtica basada en múltiples paràmetres socials, meteorològics, econòmics...per tal de fer el càlcul, és aquesta:

1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA

La C és el factor climàtic, la D son els deutes que ens han quedat de Nadal, la d els diners que cobrarem a finals de gener, T és el temps que ha passat des del final de les vacances de Nadal. Finalment la I és el temps que passat des de que es va es intentar canviar un mal hàbit o introduir-ne un de nou. M son les motivacions de la persona i NA la necessitat d’actuar per canviar a tot allò negatiu de la nostra vida.

El resultat de l'equació és que el tercer dilluns de gener és el dia més trist i depriment de l’any. Tot i que el càlcul utilitza factors reals que afecten al nostre estat d’ànim, la veritat és que segons els experts aquest plantejament te molt poca consistència. Els dilluns, la “cuesta de enero” i l’hivern en general és una època que ens pot provocar algun símptoma depressiu.

Cal saber que aquest estudi va ser finançat per una agència de viatges (Sky Travel) com a campanya publicitària dels seus productes aprofitant aquestes dates de temporada baixa per viatjar i així “curar-se” d’aquesta tristesa. Si és que s’ho inventen tot!!!

Doncs va ànims que avui és divendres i aviat arribarà la primavera, feliç divendres!

L'hivern també mola (i molt!)

Pell de gallina

Vas conduint un matí d’hivern cap a la feina, és fosc però mica en mica va sortint el sol i el cel es torna rosa, brillant,  i pares el cotxe per poder mirar-lo atentament i mentre va canviant de color sents una emoció estranya, com d’admiració per tanta bellesa i la pell se’t posa com la d’una gallina sense plomes. Has sentit mai una cosa semblant?

Un paisatge, una cançó, una carícia, una olor, un record...tenen un efecte directe en les nostres emocions que moltes vegades es manifesta físicament amb la coneguda “pell de gallina”. Perquè ens passa?

La pell de gallina és una reacció corporal associada al fred i a emocions intenses. Quan ens exposem a temperatures baixes la superfície pilosa del nostre cos reacciona amb l’erecció d’un petit muscle que al contraure’s crea una capa d’aire al voltant del cos amb la funció de protegir-lo del fred. 

Podríem dir que aquest fenomen és un vestigi evolutiu que recorda la pell de les aus sense plomes. Els científics diuen que heretem la pell de gallina com a reacció a situacions que ens causen emociones extremes. L’adrenalina també intervé en aquesta reacció que a més pot anar acompanyada d’augment de la pressió sanguínia, tremolors, suor a les mans...

Un curiós estudi de la Universitat de Harvard va demostrar que aquelles persones que experimenten pell de gallina escoltant determinada música tenen un cervell “especial”. El científic Matthew Sachs va realitzar escàners cerebrals a un grup de persones que a l’escoltar determinades cançons sentien aquesta sensació o altres semblants com “un nus a la gola”. Va descobrir que aquestes tenien estructures cerebrals diferents, concretament, un volum més dens de fibres que connecten el còrtex auditiu amb àrees que processen emocions i que per aquesta raó aconseguien vincular-se amb més facilitat. La conclusió de l’estudi va ser que les persones que experimenten pell de gallina o altres reaccions emocionals o físiques semblants tenen  la capacitat d’experimentar més i més fortes emocions que la resta de persones.

Us desitjo un 2018 ple de moments “gallina de piel”

Feliç divendres!