dijous, 22 de febrer del 2018

Prohibit pensar!

No t’ha passat mai que com més et diuen que no facis alguna cosa o quan et prohibeixen quelcom és quan més hi penses i més ganes tens de fer-ho? Portar la contrària és un mecanisme de defensa, ens reafirma com a persones, és una reacció que pretén deixar clar que tenim poder de decisió i autonomia individual.
En psicologia aquest fenomen s’anomena reactància, és la resposta davant una amenaça sobre la nostra llibertat individual. La nostra reacció serà més o menys intensa en funció del grau de gravetat de l’amenaça. 

La reactància pot implicar tres tipus de comportament:
  • Restauració directe: és la més habitual i típica dels adolescents, quan la persona sent amenaçada la seva llibertat fa exactament el contrari del que se li demana. Respon a la necessitat de sentir que es te el control i el poder total per decidir sobre els propis actes.
  • Restauració indirecte: és una resposta una mica més subtil, es tracta de fer el contrari del que et diuen però no  directament, sinó a través d’una conducta equivalent...per exemple, et diuen que no pots enviar correus personals en hores de feina i per contra fas trucades personals
  • Respostes subjectives: quan fem cas de l’ordre però això ens genera un fort rebuig cap a la persona que l’ha imposat, aquest enfado amb l’altre et fa sentir una mica millor

En qualsevol dels tres casos el conflicte no es soluciona i es genera una gran tensió emocional amb el malestar i bloqueig que això suposa.

La reactància també pot aparèixer per solidaritat, no és necessari que s’amenacin directament les nostres accions per a que reaccionem. Si prohibeixen o censuren a algú més o menys proper a nosaltres i ho trobem injust, reaccionarem amb alguna conducta que hi doni suport perquè també sentirem que d’alguna forma es vulnera la nostra llibertat.

Els últims dies tenim molts exemples de reactància per solidaritat. La condemna de presó per un noi que canta amb lletres considerades perilloses genera que la majoria de festivals de música el vulguin als seus cartells. Prohibir la impressió i distribució d’un llibre fa que automàticament molts de nosaltres vulguem comprar-lo (de fet, ja està esgotat) o fer retirar uns quadres d’una exposició que incomoden a més d’un/a provoca que tothom en parli i els vulgui veure.
Prohibir, imposar, manipular no son les millors eines per aconseguir els nostres objectius, i poden provocar la reacció contrària a la desitjada. Calen altres mètodes com el diàleg i la negociació per evitar la reactància, és necessari trobar un punt d'equilibri, de  win-win on tothom hi guanyi.

Feliç divendres!

dijous, 15 de febrer del 2018

Liderar VS Ordenar

Com ja sabreu, des de Recursos Humans estem treballant el nostre model de gestió per competències. Enguany n’incorporem una de nova i molt interessant, el lideratge.
Però tenim clar que és un líder? segurament cadascú de nosaltres respondria diferent. 
De fet, existeixen diferents estils de lideratge que tenen un impacte directe en la forma de treballar dels equips i en el seu desenvolupament i creixement dins l’empresa.

El gurú de la intel·ligència emocional, Daniel Goleman parla al seu llibre “El líder resonante” (us el recomano) de sis estils diferents, cada un d’ells te el seu origen en un component de la intel·ligència emocional:
  • Lideratge coercitiu: el líder es limita a donar ordres concretes, aquest tipus de gestió genera mal ambient desmotivació i fa que la gent treballi amb por limitant així la implicació, el compromís i l’acompliment
  • Lideratge visionari o orientatiu: el líder tracta que les persones connectin amb la pròpia visió, son persones carismàtiques capaces de mobilitzar la gent. Aquest és l’estil més efectiu ja que genera un molt bon ambient de treball i un alt nivell de motivació i implicació
  • Lideratge afiliatiu: posa les persones per davant de tot, vol potenciar el lligam emocional entre els diferents equips i genera un ambient de treball tranquil i agradable fent que es tingui llibertat per expressar les pròpies idees i hi hagi molt bona comunicació i confiança
  • Lideratge democràtic: es dóna a l’equip la capacitat per a decidir, el lider actua de guia
  • Lideratge exemplar: El líder esdevé un exemple a seguir, un model
  • Lider coach: busca el creixement i desenvolupament de les persones, ajuda a identificar punts forts i febles potenciant la millora continua

Segons l’autor els millors líders son aquells que tenen la capacitat d’adaptar el seu estil a cada circumstància, per exemple en cas d’una emergència o crisi pot anar bé un lideratge coercitiu que indiqui clarament què cal fer, un orientatiu funciona en situacions de canvi o transició, l’afiliatiu o familiar pot ser útil en cas que l’empresa hagi patit un daltabaix importat, el democràtic per situacions segures on es pugui delegar amb tranquil·litat... 

Els que son més eficaços per retenir el talent i assegurar el creixement de l’empresa son sens dubte el líder visionari/orientatiu i el coach. 
El poder o la jerarquia no atorguen la categoria de lider de forma automàtica, el concepte va molt més enllà de l'antic "jefe/a"o cap, el líder s'ha de guanyar la confiança de les persones escoltant-les i valorant el seu talent.

Amb quin tipus de lideratge et sents més identificat/ada o còmode?

Feliç divendres

dijous, 8 de febrer del 2018

MAP’s got talent (i molt)

Molt es parla del talent en general, a les escoles, al mon de l’esport, la música....fins i tot hi ha programes a la tele anomenats talent shows que en fan espectacle (i negoci). A les empreses també és una competència molt valorada i buscada i cada vegada més s’intenta potenciar i retenir però realment tenim clar què és el talent?

La paraula prové de molt lluny...pels romans talentum i pels grecs talanton, l’utilitzaven per referir-se a una unitat de mesura de pes i també a una moneda. No serà fins molt més endavant (Nou Testament) que es fa referència al talent entès com a capacitat i aptitud de la persona per a realitzar una activitat.

El talent pot ser de molts tipus, musical, matemàtic, artístic...i l’acostumem a associar a una habilitat innata però és cert que es pot desenvolupar amb la pràctica i l’entrenament.

A l’àmbit laboral, segons l’experta Pilar Jericó, una persona amb talent és algú compromès que posa en pràctica les seves capacitats (habilitats, coneixements, destreses, experiències i aptituds) per obtenir resultats òptims pel seu entorn i la seva organització. Exposa diferents tipus de talent: directiu, comercial, tècnic, operatiu, innovador i emprenedor.

És important detectar quins son els talents dels professionals per tal d’ubicar-los al lloc de treball més adequat on puguin desenvolupar les seves habilitats assegurant així la seva continuïtat dins l’empresa.
Els tipus de talent que aporten més valor afegit a una organització son l’innovador i l’emprenedor ja que contribueixen al progrés i millora d’aquesta. Més que molts coneixements,  el que realment  fa que aquestes persones destaquin i siguin valuoses és la seva actitud. Tenen molta capacitat per aprendre coses noves i desaprendre coses velles, son persones que estan sempre al dia en un món on tot canvia molt ràpid. Son exigents i necessiten ser escoltades, saber que poden contribuir i que seran escoltades.

A Can MAP es prepara una  gran moguda, la celebració dels 50 anys. Aquestes últimes setmanes he participat a diferents reunions per a preparar les activitats que es faran durant tot l’any i he vist i escoltat en primera persona la gran quantitat de talent que tenim en aquesta casa, penso que la clau de l’èxit i la consolidació d’aquesta entitat és precisament el talent, compromís i implicació de les persones que la formem.

Orgull total! Feliç divendres

dijous, 1 de febrer del 2018

Pau

El passat dimarts dia 30 de gener (aniversari de la mort de Gandhi) es va celebrar el dia escolar de la no violència i la pau,  es tracta d’una jornada educativa que es celebra des de l’any 1964 gràcies al poeta i pacifista Llorenç Vidal  amb l’objectiu de treballar amb els més joves aquests valors. Aquesta experiència en va inspirar d’altres a escoles d’arreu del mon per tal de fomentar una consciència de pau a través de l’educació.

En una societat violenta i amb guerres constants és fonamental reflexionar i realitzar accions per petites que siguin que ens assegurin un futur millor. Encara que la pau al mon sembli una utopia que no podem controlar el que si podem fer és treballar per la nostra pau interior.

La pau interior és una sensació de felicitat que ens dona tranquil·litat i benestar. És un estat lliure de preocupacions, pors i estrès. És impossible controlar el que passa al nostre voltant però si podem decidir de quina manera ens afecta. Això és realment difícil de fer aquí teniu alguns trucs que ens poden ajudar a aconseguir-ho:

  • Dona les gràcies: pensar-hi una estona cada dia i trobar un motiu per practicar la gratitud és molt útil i no costa tant. El dia a dia fa que no valorem les petites coses o que ens obsessionem amb el no tenim.
  • No critiquis als altres: practicar l’acceptació, no comparar, no jutjar, la crítica negativa és un gran enemic de la pau interior. L’empatia i la comprensió aporten un benestar real i et fan sentir molt millor amb tu mateix
  • Pensar, reflexionar, meditar: passar temps de qualitat amb un mateix, acceptant els pensaments i les emocions negatives, deixant-los anar sense quedar-hi “enganxat”. 
  • Ser generós, donar sense esperar res a canvi és realment gratificant
  • Simplifica el dia a dia i relaxa’t, busca una tècnica que t’ajudi, no a tots ens funciona el mateix, respira, medita, pinta, camina, corre, canta, balla......

Potser si les persones estiguéssim més en pau amb nosaltres mateixes ho podríem transmetre al mon i canviar-lo.

La música també ha parlat des de sempre dels valors de la no violència i la pau, hi ha moltes cançons sobre aquest tema. Avui per acabar n’he triat una que és un cant ferotge contra la violència generada pel conflicte a Irlanda del Nord dels anys 90. Escrita per la gran Dolores O’Riordan i interpretada en acústic és brutal! Ella ha marxat però els seus himnes sempre formaran part de la banda sonora de les nostres vides.