Anys i anys per molts anys!

Una entitat com la nostra te uns valors propis, un tarannà que es va configurant al llarg del temps. Però en realitat és molt més que això, és la suma dels valors que aportem totes i cadascuna de les persones que hi estem vinculades. Amb motiu dels 50 anys hem dissenyat una campanya amb 50 valors, adjectius que ens defineixen i que son compartits per tots nosaltres. Els valors son les millors armes contra la injustícia, els prejudicis i la por. Els valors ens arrelen, ens fan ser persones i mai cap tecnologia podrà igualar la nostra humanitat.

Avui és un dia gran, molt gran. 50 anys només es fan una vegada i per una entitat com la nostra que ha lluitat tant pels drets de les persones te molt mèrit haver arribat fins aquí malgrat les dificultats, la incomprensió i la injustícia social. Gràcies a la bona feina feta per tanta bona gent ens hem convertit en un referent d’èxit a la comarca i al país (i al món)

50 anys donen per molts records, la Fundació MAP ha estat i està present a la vida de moltes persones i avui tots junts demostrarem la nostra força i ho celebrarem com cal perquè com diuen els nostres amics de Txarango:

Que potser demà, no ens podem trobar 

Balla aquesta nit el que ballaríem sempre 

Que potser demà, no podem ballar 

Queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre 

Tots junts seguirem escrivint la història d’aquesta casa per molts i molts anys més. Feliç aniversari!

Som cultura

El passat cap de setmana vaig veure una peli que em va emocionar,  és de dibuixos, de Disney Pixar i em va arribar al cor. Es tracta de Coco, Òscar a la millor pel·lícula d’animació del 2017. És una història senzilla i bonica on se’ns mostren algunes de les peculiaritats de la cultura mexicana i en especial ens explica com entenen la mort, com una prolongació de la vida, amb una cançó final també guanyadora d’Òscar tan emotiva i carregada de significat que et fa posar la pell de gallina.

Aquesta història em va fer reflexionar sobre la cultura, les tradicions i costums, i la gran influència que aquestes tenen en la nostra forma d’actuar, de pensar, de sentir. Les tradicions ens arrelen i ens recorden d’on venim, son molt diferents entre països, pobles i fins i tot entre famílies però és important mantenir-les per poder explicar la nostra història.

Hi ha una branca de la psicologia que estudia precisament aquesta relació, es tracta de la Psicologia cultural, una ciència interdisciplinària que barreja antropologia i sociologia amb l’objectiu d’estudiar a les persones tenint en compte el seu entorn. 

El que per unes cultures pot semblar “normal” o habitual per altres pot ser una barbaritat. La forma de menjar, d’educar als fills i filles, d’entendre la vida o la mort son molt diferents a una banda i a l’altra del món, descobrir aquestes diferències ens aporta riquesa i nous punts de vista que ens fan  aprendre i crèixer. No ens podem quedar només amb el que coneixem, amb el que ens han ensenyat a casa, s’ha de mirar més enllà. Viatjar, el cinema i la lectura son tres maneres de conèixer la diversitat del nostre món. 

Quins t'han fet aprendre de noves cultures o tradicions? 

Un viatge: el cor dels USA

Una peli: la que us he comenat avui, Coco 

Un llibre: Aurora Boreal de l'Assa Larrson

Dilluns és la diada de Sant Jordi, una de les tradicions més antigues i especials de la cultura catalana. A casa meva, plena de Jordis i Jordines sempre ha estat una festa grossa i avui encara que no estiguem junts recordarem les diades viscudes i celebrarem les noves.

Us deixo amb el tràiler, Feliç divendres i feliç diada!

Trailer coco

Les coses no es diuen, es fan

Sempre s’ha dit que les paraules se les emporta el vent...és ben cert, el que realment queda als nostres records i ens marca per sempre son els actes. El que ens fa estimar les persones del nostre voltant no és el que un dia ens van dir o les promeses que ens van fer sinó  tot allò que vàrem fer i fem plegats, les experiències compartides, les aventures viscudes...els nostres records estan fets d’accions.

Woody Allen te una frase que m’encanta i que sempre dic a les meves filles perquè la trobo molt senzilla i certa: les coses no es diuen, es fan, perquè fent-les es diuen soles. 

Pots dir mil vegades t’estimo a una persona però si no ho demostres amb fets no val res, no te sentit ni pot durar. Hi ha molts tipus d’actes d’amor que demostren el que sentim cap a una persona,  els hem escoltat a les cançons, els hem llegit als llibres o viscut  al cinema però aquests dies n’he conegut un que supera amb escreix qualsevol altre. Arriscaries la teva salut o la teva vida per algú que estimes? Donaries en vida un òrgan del teu cos? Estaries disposat/ada a sotmetre’t a mil proves mèdiques? A passar per un o més quiròfans? A canviar el teu estil de vida per sempre? 

D’entrada sembla una decisió fàcil i obvia, és clar que si!! donar un trosset de tu per a que la persona que estimes visqui més i millor sembla fins i tot un acte romàntic però en realitat aquest és un privilegi reservat per a persones valentes, segures i solidàries, es tracta d’un acte poc habitual que requereix un compromís total i amor de veritat.

Hi ha persones increïbles amagades entre nosaltres, herois i heroïnes que ho han fet o ho farien sense dubtar-ho ni un moment. Avui aquest post va dedicat a totes elles, persones valentes que ens ensenyen el que és l’amor més autèntic i en especial va per tu Verònica,  ets molt gran, tens la meva admiració total i absoluta, ànims campiona!

Acabo amb el valor més bonic de tots #50anys50valors Feliç divendres!

Sabies que...?

Alguna vegada t’has cregut un rumor? Segurament si, ja que la majoria de les nostres converses del dia a dia estan plenes de rumors i sense voler-ho donem credibilitat a informacions sense contrastar-les prèviament. Seria molt pesat i pràcticament impossible investigar si tot el que ens diuen a la feina, a casa o als mitjans de comunicació és veritat al 100%.

Un rumor és qualsevol afirmació amb un contingut no verificat. Pot ser que la informació inicial sigui certa però conforme es va difonent va perdent detalls, s’emfatitzen i  s’exageren selectivament certs aspectes i es va distorsionant d’acord amb els propis prejudicis, creences o interessos.

Allport i Postman van estudiar a fons l’anomenada teoria del rumor i van descobrir que no totes les informacions poden convertir-s e en un rumor, per a que això passi s’han de donar unes condicions:

• Ha de ser quelcom important i interessant per a la majoria i ha de ser poc clar, amb poca informació detallada. N’hi ha de petits (tal persona s’ha liat amb tal altre...)o de grans (com el que assegura que en Michael Jackson és viu o en Walt Disney congelat)
• No son estàtics, van canviant a mesura que es difonen i tenen tendència a desaparèixer a mesura que el tema en qüestió perd interès
• Tenen elements que estimulen la nostra imaginació i això fa que nosaltres mateixos l’anem difonent
• El rumor te també en el fons una funció de descàrrega emocional, som cotilles per naturalesa, guionistes en potència i ens encanta xerrar per xerrar, ens fa sentir bé i fins i tot és divertit.

En aquests moments difícils, la nostra societat viu pendent de les notícies, informacions a les xarxes, missatges de whatsapp...on moltes vegades el rumor és gran protagonista i pot generar alarmes o preocupacions innecessàries així que...al lloro!

Feliç divendres!