Per molt que treballem per a visibilitzar col·lectius minoritaris no ho aconseguirem realment fins que els grans aparadors de la societat ho vulguin. La televisió, l’esport, la moda, el cine ens mostren gairebé sempre el mateix patró de persona i la diversitat diríem que brilla per la seva absència.
És molt difícil trobar referents de persones amb discapacitat al món de les arts escèniques i la majoria de vegades quan es creen els personatges son interpretats per actors i actrius sense discapacitat, no seria més lògic, realista i just que els papers els fes una persona amb aquella característica concreta?
Si, és veritat que en Daniel Day Lewis a Mi pié Izquierdo, l’Eddie Redmayne a la teoria del todo, Sean Penn a Yo soy Sam o la Sally Hawkins a la forma del agua (per exemple) fan uns treballs genials però...no hi ha actors i actrius més propers a aquestes realitats? Persones que puguin mostrar de forma real una problemàtica concreta, persones amb dèficit auditiu, visual, amb paràlisi cerebral o discapacitat intel·lectual...
Per sort mica en mica van apareixent petites excepcions al cine i a les sèries com en RJ Mitte de Breaking Bad, Gaten Matarazzo d’Stranger things, Jamie Brewer a American Horror Story i més propers els nostres Campeones.
Com sabreu fa uns dies en Jesús Vidal va guanyar el Goya al millor actor revelació per la gran “Campeones” (post del dia 24 de maig de l’any passat) convertint-se en la primera persona amb discapacitat (reconeguda/disgnosticada) en recollir un premi tan important. No sé que va ser millor, si la seva interpretació a la peli o el seu discurs d’agraïment d’una sinceritat i humanitat aclaparadores donant tota una lliçó d’humilitat i realisme a un món on la imatge està per davant de tot.
Esperem que algun dia aquests casos d'èxit no siguin excepcionals, voldrà dir que la nostra societat és més justa i el món un millor lloc per viure.
Us deixo amb les 3 paraules d'en Jesús, molt properes a la nostra realitat.
Feliç divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada