dijous, 25 d’abril del 2019

The night is dark and full of terrors

Després de molt esperar, per fi, ha tornat l’hivern. L’ última temporada de Game of Thrones arriba amb força a tot el món. Un fenomen social i negoci mil·lionari que sens dubte marca un abans i un després en el món de les sèries. Quan una història t’atrapa durant gairebé 10 anys és que alguna cosa especial te. Els personatges que van creixent amb el pas del temps, les localitzacions espectaculars, la música, el vestuari, el guió sorprenent...un conjunt magistralment dissenyat per seduir.  Es farà difícil esperar una setmana per veure el següent capítol i és que Netflix i HBO cada vegada dosifiquen més els continguts que pengen per evitar el “binge-watching”.

M’explico...saps quan dius que només miraràs un capítol i n’acabes mirant tres? O quatre? O la temporada sencera?...El concepte de binge-watching va sorgir quan Netflix va començar a publicar temporades senceres de sèries, la primera va ser House of Cards l’1 de febrer de 2013, dia en el que la televisió va canviar per sempre. Es tracta del consum de sèries en forma de marató, mirant el màxim d’episodis seguits (fins i tot hi ha usuaris que fan competicions). 
En un primer moment les plataformes feien difusió orgullosa de les sèries més vistes d’una tirada però ràpid van veure el perill que el contingut es convertís en “fast food” (menjar ràpid de poca qualitat) o fins i tot que es tornés addictiu. 
L’estratègia d'aquestes empreses ha anat canviant i els episodis i temporades s’espaien en el temps per crear més expectació i repercussió mediàtica, més comentaris i que així s’incrementin els seguidors i és clar, els subscriptors/es.

Molt es parla de les noves addiccions, a vídeo jocs, al mòbil, i fins i tot a les sèries, però realment quan una cosa t’agrada és fàcil quedar-te enganxat, l’important es trobar l’equilibri, no passar-te...tot i que a vegades t’ho posen ben difícil...
A qui se li va acudir penjar TOTA la segona temporada d’ Stranger Things sencera en un dia? eh??? (es de ser mala persona)

I tu? Has fet mai cap marató serièfila? Feliç divendres!




















Ballintoy Harbour, Northern Ireland (Iron Islands)

dijous, 11 d’abril del 2019

Lletres al poder

Arriba la setmana santa i tot seguit un dels dies més especials de l’any, la diada de Sant Jordi. El 23 d’Abril el colors i l’olor a llibre nou omplen els carrers de tot el país, és el gran dia de l’amor i les lletres, moltes lletres!

Com bé sabeu diu la llegenda que fa molts i molts anys al poble de Montblanc hi havia un drac ferotge que atemoria a tothom. Fins que un dia la princesa va estar a punt de ser devorada per la bèstia i va aparèixer el cavaller Sant Jordi per salvar-la matant el drac (què oportú...). De la sang del drac en va néixer un roser i el cavaller en va agafar una rosa i la va entregar a la noia, des de l’any 303 celebrem la diada regalant roses a la persona estimada. La tradició s’ha mantingut i ha evolucionat adaptant-se als canvis de la pròpia societat. Les roses ja no només son les típiques vermelles, n’hi de tots colors, materials i gustos i no només son les per noies ni son comprades només pels nois.

La història dels llibres que acompanyen les roses durant la diada no ve de tant lluny, en realitat es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1926 per commemorar el naixement de Miguel de Cervantes, més tard es va traslladar al 23 d’abril data de la seva mort (en Shakespeare, Garcilaso de la Vega, Josep Pla... també van morir un 23 d’abril...). L’any 1995 l’UNESCO declara el 23 com el dia mundial del llibre i els drets d’autor amb l’objectiu de promoure la lectura convertint-se amb una excusa perfecte per comprar i regalar llibres.

Ja heu triat llibre per aquest Sant Jordi? Els meus seran molt específics de cal·ligrafia i alguna guia de viatge que el summer is coming ;)

Feliç setmana santa i ens veiem el dia de sant Jordi!


divendres, 5 d’abril del 2019


Tic Tac (segona part)

L’horari de treball condiciona les nostres vides i ens afecta a diferents nivells com per exemple la quantitat i qualitat de la son.
Les persones que treballen en torns nocturns tenen alteren alterat el seu ritme biològic i està comprovat que dormen una mitjana d’entre 5 i 7 hores menys per setmana que una persona amb torn central. Encara que descansin en condicions òptimes sense llum del dia ni sorolls, la qualitat de la son diürna és inferior a la nocturna, es donen més interrupcions i la son no és totalment reparadora. El treball nocturn també te repercussions en la conducta alimentària de la persona que a la llarga poden provocar problemes de salut.
Aquests torns que van “a la inversa” de la gran majoria de la població ens alteren a nivell psicològic. El fet de treballar de nit fa que la vida familiar i social en general es vegi afectada i això a la llarga pot desenvolupar en un síndrome de “burn out” caracteritzat per un esgotament emocional i es manifesta com un cansament excessiu tant físic com psicològic.

Està clar que hi ha moltes feines que s’han de fer durant la nit i hi ha persones que ho toleren millor que altres. S’ha estudiat molt si son preferibles els torns rotatius malgrat a la persona li costi uns dos dies canviar el cicle, a treballar sempre a la nit. Hi ha opinions en les dues direccions, i és que a vegades és molt difícil conciliar, què preferiries tu? Només de pensar-ho ja em ve son...

Feliç divendres