Ja ho faré...
L’alarma de la rentadora sona sense parar i jo estic escrivint aquest post mentre la meva filla em demana insistent uns dubtes de mates (i jo pensava que m'havia lliurat per sempre de les equacions!). A la verdura li queden 10 minuts, miro el rellotge, baixo el foc i pico un tros de formatge, m’he de posar una alarma per passar per correus demà al migdia i preparar la bossa ahh i programar un mail de feina que divendres faig festa.... Ostres no he trucat a ma mare i s’està acabant el cafè...vaaaa prou! concentra’t! escriu! I sona el telèfon, la sister, després seguiré...
Us és familiar aquesta història? Mare meva, el nostre cervell a vegades pot ser el pitjor enemic, no para mai, l’hem d’entrenar i frenar contínuament per no acabr esgotades.
No seria millor fer les coses una a una? Quin és l’ordre amb que actuem? Perquè prioritzem unes abans que altres? Perquè procrastimem?
El nostre cervell te tendència a treballar seguint l’efecte urgència, és a dir, dóna prioritat a la satisfacció immediata abans que les recompenses a llarg termini. Hi ha estudis que demostren que preferim fer primer tasques urgents però petites i que tenen data fixada que les feines més grans i importants però que no son tan urgents encara que els beneficis a llarg termini siguin més impactants.
Prioritzem les feines que s’acaben ràpid amb recompenses immediates i segures. Aquesta elecció és inconscient la majoria de vegades, sense adornar-nos (o si) anem posposant (potser per mandra) les feines que requereixen més esforç però no tenen data immediata de caducitat (si ho analitzo, segur que en aquell moment jo preferia parlar amb la meva germana que escriure el post...)
Aquesta tendència al “ja ho faré” se’n diu procrastinar (deixar per l’endemà o l'altre...) i és un mal força generalitzat, per evitar aquest posposar constant d’algunes tasques i que la feina s'acumuli generant cada vegada més estrès cal parar-se a pensar, analitzar els motius que no ens permeten avançar i posar fil a l’agulla.
I tu “procrastines”?
El orden precede al amor... Sin orden, ni el amor tendria lugar! Nada! Me encanto!!
ResponElimina