dijous, 16 de maig del 2019

Tot torna

Packaging vintage, remakes, spin-offs, preqüeles, seqüeles i reedicions de sèries, vinils, videojocs mítics, moda dels 80, dels 90...la indústria dels records està on fire.

La nostàlgia ven perquè connecta amb nosaltres, ens encanta recordar, de fet la paraula prové de “nostos” que en grec vol dir "retornar" i "algia" que vol dir "dolor". Per nosaltres no és dolor sinó una forta emoció estranya entre la tristesa i l’alegria. Tristesa al recordar un passat que saps que no tornaràs a viure però alegria de recordar els moments feliços. 
Tenim tendència a idealitzar aquests moments viscuts al passat i recordem només les parts que més ens interessen i hi posem també certa fantasia (memòria selectiva). Reviure moments i experiències passades importants per a nosaltres ens emociona, ens fa sentir bé però jo diria que tot va lligat amb la dificultat per assumir que si, ens fem grans. 
La nostàlgia te el poder d’unir generacions, pares i mares fem publicitat i pedagogia de tot allò que va ser important per nosaltres o ens va marcar la infància/adolescència i anem així estenent la tendència i la fem immortal. De sobte un dia veus com la teva filla de 13 anys és fan de Friends, escolta Sheryl Crow i porta unes all stars com les teves.

Les empreses coneixen bé aquest poder i actuen en conseqüència. Les grans marques de roba i sabatilles tornen als seus models icònics clàssics, es tornen a revelar les fotos, les càmeres polaroid son d’influencer, les velles consoles de Nintendo valen un pastón, la bona música la volem en vinil i fins i tot algunes de les sèries i pelis de moda s'ambienten en les nostres èpoques daurades.
Hi ha estudis que demostren que les generacions que ens vam criar entre els 80 i els 90 a occident compartim mots referents, és molt nombrosa i homogènia, tots veiem les mateixes series, escoltàvem la mateixa música, vèiem els mateixos anuncis, programes...i a més la tecnologia de l’època ja ens permetia enregistrar, gravar música, imatges i d’aquesta forma podem tenir molt més present el nostre passat que en èpoques anteriors i ens encanta tornar-hi. 

En  generacions més joves la nostàlgia ja no ho tindrà tan fàcil per ser un negoci, l’oferta cultural és tan gran que el públic és molt més divers i està molt segmentat. Els cracks del màrqueting hauran de buscar noves estratègies per arribar a la gent i fer negoci però de moment seguim amb la febre dels 90. Un clar exemple del que acabo d'explicar és el retorn de la mítica Beverly Hills 90210 amb tots els protagonistes originals (excepte el pobre Luke Perry), no pot ser...en serio? Potser n’hem fet un gra massa...

Feliç divendres!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada