Avui no hi ha dinar de Nadal

Una  de les coses més emocionants que vaig viure quan vaig començar a treballar a la casa va ser sense cap mena de dubte, el dinar de Nadal.

Una festa com aquesta amb més de 300 persones requereix molta feina en equip, decoració, muntatge, distribució de tasques, pensar i fer el millor menú, servir taules, recollida, neteja...moltes persones de diferents serveis hi posen hores i sobretot,  molta il·lusió.

Quan arriba el dia i veus el resultat, quedes impressionat/ada. El  nostre menjador amb unes taules precioses i infinites, un àpat de festa major...i el millor de tot, veure’l absolutament ple de totes les persones que formem aquesta gran família ...posa la pell de gallina.

Aquest any, com tantes altres coses...no hi haurà dinar de Nadal,  seran uns dies amb taules mig buides, famílies separades i una barreja d’emocions oposades.

El que segur celebrarem és que acaba un any per oblidar, un any que ens ha ensenyat que tot pot canviar d’un dia per l’altre, que les nostres cases son el millor refugi i que el més important son les persones que hi ha dins.

Farem un esforç per estar bé, perquè som així i perquè els nostres fills i filles s’ho mereixen i perquè en el fons sabem que això acabarà i un dia recordarem aquest any (de merda) amb tot el que va representar... i  potser, fins i tot, aprendrem alguna cosa com a societat.

Companyes i companys us trobaré a faltar avui...que passeu els millors nadals que es puguin tenir amb les vostres respectives bombolles.

Feliç divendres, bones festes i fins l'any que vé!

La millor companya

No hi ha res més emocionant que estrenar una llibreta, l'olor a paper, el tacte, la portada...

Soc friki total de les llibretes de totes les modalitats, em podria passar hores i hores voltant papereries a la recerca de tota mena de blocs de notes, quaderns, diaris, midoris, bullet journals, amb espiral, encolades, anelles...pàgines en blanc que son un món de possibilitats.

Està demostrat que escriure a mà té infinitat de beneficis que un teclat mai podrà tenir:

• El moviment de la mà, imaginar-se les lletres i pressionar el llapis al paper provoca l’estimulació del nostre cervell i posa en marxa un seguit de mecanismes que no es donen quan es fa amb un ordinador. Aquestes experiències sensorials generen aprenentatge i potencien la memòria. El que escrius a mà es processa amb més profunditat, facilitant el record posterior, per això a les escoles mai s’hauria de perdre l’escriptura manual, per prendre apunts, estudiar, expressar...
• Afavoreix la creativitat i la concentració, al ser un procés més lent dona més temps per pensar, t’has de fixar en els caràcters que escrius, no pots apartar els ulls del paper i aquesta connexió amb el que fas és realment potent
• Facilita la comprensió lectora, com més escrius millor llegeixes i viceversa
• L'atenció plena en l’aquí i ara quan escrius relaxa i té un efecte realment terapèutic. La pràctica de la cal·ligrafia pot arribar a ser un perfecte exercici de mindfulness (perds el món de vista i només hi ha lletres, paper, tinta i moviments de la mà...a mi em funciona)

Si voleu una bona companya de somnis, plans, idees, lletres, aventures i emocions, ja sabeu, és molt més barata que un MacBook i no necessita carrega ni actualitzacions.

I si no sabeu quina triar, millor Km0, aquí us deixo la meva última col.lecció (falca publicitària;)

Feliç divendres! 

Santa...paciència!

Sembla que aquest 2020 no acabarà mai...quan pensàvem que havíem esquivat el virus, ens sorprèn de sobte per acabar d’amargar-nos el mes de desembre.

Portem 10 mesos lluitant amb les nostres pors, canviant els nostres hàbits, trobant a faltar a la família i amics, deixant de fer moltes de les nostres activitats preferides, i la veritat, n’estem ben fartes i farts...tanta gestió emocional cansa, i molt! L’únic recurs que ens queda és la paciència, la santa paciència!

La paciència és una qualitat que tenim en major o menor mesura però que es pot entrenar. La posem en joc quan adaptem la nostra resposta fent un exercici d‘autocontrol i prioritzem criteris racionals més que emocionals. 

Les persones pacients demostren un alt nivell d’intel·ligència emocional que facilita la seva adaptació als imprevistos de l’entorn, aquesta actitud fa que visquin la vida amb més benestar.

La societat en la que vivim no ajuda gens a tenir paciència, tot ho volem per ja.  La hiper connexió digital, sobresaturació d’activitats, les presses...han provocat que anem perdent cert control, no suportem fer cues, ni esperar una trucada de telèfon, ens posem dels nervis quan l’ordinador es penja...és que no suportem ni estar 10 segons més del compte esperant el següent capítol de la nostra sèrie... 

I un dia inesperat arriba una pandèmia mundial que posa a prova els nostres nivells de paciència. Confinaments, mascaretes, por, aïllament, malaltia, restriccions...

Fins ara hem tingut força sort i hem anat esquivant el temporal, però la crua realitat ens ha fet tocar de peus a terra, ja el tenim a dins! I sense saber com, el nostre nivell de paciència torna a pujar, apareixen de nou les forces incansables de tirar endavant, la resiliència, la superació i sobretot el treball en equip, perquè d’aquest problema no ens en sortirem soles ni sols, ens necessitem, ara més que mai el MAP és i serà la força de l’equip. Som-hi!

Feliç divendres, cuideu-vos molt!