Acceptació vs Resignació

Com ja sabeu des de l'inici de la situació de crisi vàrem crear un espai virtual per a totes les professionals de la Fundació on setmana rera setmana compartim emocions i tractem temes tan interessants com la por, l'actitud, l'angoixa i es donen recursos per fer front a aquestes situacions, tot i que el recurs més eficient és aquest intercanvi entre totes les persones que hi participem.

Aquesta setmana hem parlat de conceptes clau que poden semblar molt iguals entre ells però que en realitat tenen significats i conseqüències molt diferents en el nostre benestar.

Davant de situacions noves i incertes com les que estem vivint la nostra capacitat d'adaptació és fonamental per superar-les. És el mateix adaptar-se que acceptar la situació? i acceptar que resignar-se? 

L'acceptació facilita la nostra recuperació i en canvi la resignació és com tirar la tovallola, donem la situació per perduda. Com ens deia en Tomàs, la resignació implica un nivell de dolor davant el problema que ens pot arribar a paralitzar.

Quans ens resignem centrem tota la nostra atenció en els aspectes negatius i en canvi l'acceptació és una visió més adaptativa i et permet trobar aspectes positius fins i tot en moments molt difícils.

La pandèmia sens dubte ha estat i és un autèntic drama per a moltíssimes persones però si hi pensem segur que trobarem quelcom positiu i que ens pot ajudar a superar la situació i aprendre molt de cara al futur.

No podem canviar el que ens està passant com a societat però si podem canviar la nostra actitud i la forma d'encarar el futur.

I no ho dubtis ni un moment...Ho estàs fent super bé!

Feliç divendres!

Amb coratge

Ara que sembla que la situació d'emergència es va normalitzant és moment d'analitzar i reflexionar sobre les emocions viscudes. Estareu d'acord amb mi en que una de les més presents en totes nosaltres ha estat la por. 

En un moment o altre hem tingut (o encara tenim) por, d'emmalaltir, d'encomarcar, de veure patir a persones que estimem, de l'efecte en els nostres fills i filles, en les nostres feines, del futur incert...ja hem parlat moltes vegades de la por que com totes les emocions te una part positiva i una negativa. En una situació com l'actual cert nivell de por és normal i ens protegeix. La por et fa ser conscient dels perills, protegir-te, evitar riscos...però cal tenir el coratge suficient per no deixar que et bloquegi i seguir endavant.

Davant la por podem actuar de diferents formes però per superar-la la capacitat que més funciona serà el coratge o valentia? però son el mateix? Normalment son dos conceptes que es confonen, veiem les diferències:

La valentia és fer quelcom perillós sense pensar. En aquesta actitud pot amagar-s'hi una necessitat de demostrar quelcom davant els altres. Suposa una confiança extrema en un/a mateix/a i de vegades una valoració poc realista de la veritat.

El coratge en canvi suposa una acceptació de la por, es fa conscient i s'analitzen els riscos. Requereix un bon nivell d'autoestima i confiança però el coratge et fa ser realista dels teus límits. Davant d'una situació nova i perillosa tens por, avalues la situació, els riscos, reflexiones i actues, això és tenir coratge.

La valentia és impulsivitat i el coratge és una resposta més elaborada i compromesa. Tenir coratge és actuar i ser valent/a és reaccionar.

El diccionari ens diu que el coratge és la Fermesa de cor davant el perill, les dificultats; valor, resolució, doncs amb coratge seguirem endavant, feliç divendres!

L'empatia en temps de crisi

Una de les competències emocionals més necessàries aquests dies de crisi és sens dubte l'empatia.

En un moment on la pròpia irresponsabilitat pot causar greus danys a altres persones cal reflexionar i ser molt prudent. L'empatia ens permet connectar amb les emocions d'altres persones i genera una forma d'actuar solidària que afavoreix el benestar del grup.

L'empatia activa té com a finalitat entendre les necessitats dels altres i actuar, no limitar-se a escoltar o repetir el que et diuen com un lloro, cal sentir el que sent l'altra persona i en la mesura del possible donar eines i recursos (que no consells) per a que l'altre estigui millor.

L'empatia implica com a mínim tres processos diferents que es donen en ordre i un porta a l'altre:

• Reconeixement emocional: cal ser capaç de captar les emocions que mostra l'altre persona, seria l'empatia cognitiva. A través del comportament verbal i no verbal analitzem l'estat emocional de la persona que tenim davant de forma ràpida i gairebé inconscient fent-nos una idea general del que l'altre pensa i sent
• El segon procés seria la Integració emocional o el que podríem anomenar l'empatia emocional, és un segon pas que requereix cert grau d'elaboració i interpretació per tal de connectar amb l'emoció de l'altre, sentir i entendre de forma autèntica però sempre regulant el que ens provoca a nivell personal i evitant el "contagi emocional"
• Per últim, es posarien en marxa de conductes enfocades a ajudar a l'altre de forma dessinteressada, si ens expliquen un problema, una dificultat i no fem res, ni tan sols fer sentir una mica millor a l'altre persona el més provable és que ja no torni a venir a nosaltres, es perd la confiança

L'empatia és una habilitat que es pot treballar i el primer és ser conscient de les pròpies emocions per així poder-les reconeixer en altres persones.

Feliç divendres!

Un segon

Aquesta setmana a les nostres sessions grupals hem estat parlant sobre el temps, què és per nosaltres el temps? a què dediquem el nostre temps? A la família, la feina...? en Tomàs ens va explicar un conte per reflexionar sobre el temps i com la situació actual ha modificat la nostra percepció. Les persones que estem teletreballant vivim una nova realitat, treballem i vivim al mateix espai, convivim cada dia amb les mateixes persones, allarguem les hores davant l'ordinador i a vegades oblidem quin dia de la setmana és, quina hora o si resulta que és festa major...

I és que la situació actual de crisi i de confinament obligat ha canviat les nostres prioritats i la nostra percepció del temps. Ens parlen de fases, de dates al calendari i ens diuen quan podrem tornar a veure a les nostres famílies, quan podrem tornar a viatjar, a gaudir d’un concert, un sopar amb amics, un teatre, un museu...i ja han passat dos mesos, 57 dies, 1368 hores, 82080 minuts...

Hem estat obligades d’un dia per l’altre a viure en el present, no podem fer plans, de fet, tot el que teníem planejat s’ha suspès, anul·lat o ha canviat. S’ha fet més evident que mai que no tenim el control de gairebé  res i hem d’aprofitar cada moment present.

Sens dubte aquesta crisi no l’oblidarem mai i encara que hem perdut molt també haurem après la importància de dedicar temps a les coses realment importants.

Sempre que penso sobre el temps em ve al cap un anunci del que crec que ja he parlat abans perquè m’encanta i al seu moment (anys 90) em va impactar...es fa la senzilla pregunta de "quant dura un minut"? I al final la resposta és clara, el temps és el que tu fas amb ell. 

Estàs fent allò que vols i et fa feliç? Un segon pot canviar-te la vida.

https://www.youtube.com/watch?v=abSKozWbbEM 

Omplim el temps de vida (encara que sigui confinada i amb poca llibertat). 

Feliç "festa" major, Feliç divendres