Qui te un amic te un tresor (per la Gemma)

Us heu preguntat mai si te beneficis l’amistat a la feina?

Existeixen estudis que afirmen que els companys de feina que a més son amics es tornen més productius, alguns d’aquests treballs però puntualitzen que aquest fet es dona quan els dos companys-amics treballen al mateix departament ja que si son de diferents àrees l’amistat pot tenir un efecte negatiu i provocar distraccions. 

Una enquesta recent de Randstad realitzada a més de 1.000 treballadors- conclou que gairebé 7 de cada 10 (el 69%) dels enquestats afirmen que el major benefici de les amistats al lloc de treball és l’ increment del treball en equip, i el 50% afirma que és l’ increment del coneixement compartit i la comunicació oberta. 

Aquests estudis mostren que l’amistat incrementa la relació de confiança i igualtat entre les persones i aquest fet provoca que la feina es faci millor i la gent treballi més feliç, segons els experts aquestes relacions d’amistat entre els treballadors d’una empresa s’haurien de cuidar i aprofitar al màxim ja que son una font de motivació en si mateixa.

En la meva humil opinió tenir amics a la feina és molt positiu, tenir al teu costat algú en qui confiar, algú que et complementi, que t’ajudi a superar els entrebancs i els problemes i sobretot algú que et faci somriure fins i tot un dilluns al matí, això no te preu. L’amistat et dóna seguretat, et manté motivat i feliç a la vida i per tant, també a la feina. 

No és fàcil fer amics en alguns entorns laborals, les enveges, inseguretats, pors...fan que moltes vegades les persones es moguin més per l’interès, que no siguin autèntiques ni sinceres...per això si trobes algú amb qui confiar, una persona que va de cara...la teva felicitat a la feina serà completa!  Jo he tingut la gran sort de trobar-me un d’aquests tresors i és per aquest motiu que l’any acaba amb un regust amarg. Com sabeu per motius personals marxa la nostra noia de comunicació, la Gemma Molet, la meva companya de viatge ja fa quasi tres anys. Aquest post va dedicat a tu Gemma, una persona autèntica, valenta, divertida, sincera, honesta i amb un gran cor, per nosaltres avui acaba una etapa, la de companyes de feina però en continua un altre de més important: la nostra amistat, gràcies per tot bonica. 

Per acabar l’any us deixo un gran tema cantat com mai l’haureu sentit, una cançó que parla d’amistat, igualtat, somnis i pau, els meus desitjos per aquest Nadal.

https://www.youtube.com/watch?v=cSlGocYJ2Dk

Feliç divendres, Feliç Nadal i Feliç 2015

T’estimes?

L’autoestima és la valoració subjectiva que fem de nosaltres mateixos, és un dels components més importants de l’autonomia emocional i influeix directament en la relació que tenim amb nosaltres mateixos i amb el món.

Moltes vegades no sabem veure les nostres qualitats, els nostres complexes ens bloquegen, tenim pensaments negatius sobre el que som o el que fem, aquests sentiments no ens deixen avançar ni ser plenament feliços, hem d’aprendre a estimar-nos, aquí teniu uns petits consells que he trobat per recordar-los en moments “baixos”:

• Recordar els nostres grans èxits, no serveix de res rememorar els nostres errors, és millor pensar en les coses que anem aconseguint en la vida. 
• No comparar-se amb ningú, tots som únics i diferents, cal valorar el que tenim
• Mirar-se al mirall i dir en veu alta les coses positives que tenim, o escriure els nostres defectes en un paper, al veure’ls escrits podem analitzar si realment és tan greu.
• Mirar al futur (no al passat), perdonar-se els errors i no jutjar-se.
• No buscar contínuament l’aprovació i el reconeixement extern, ens pot fer pujar la moral en moment donat però pot causar addicció.   La millor forma d’influir en com ens perceben els altres és millorar la forma en que ens veiem a nosaltres mateixos. 
• No confondre la valoració amb l’arrogància (que és precisament el mecanisme de defensa que utilitzen les persones amb baixa autoestima).

Per tenir una elevada autoestima hem de decidir que som valuosos al marge dels nostres resultats i recordar sempre aquesta decisió, no ens calen proves ni resultats

Una persona amb autoestima saludable és: sàvia sense ser pedant, assertiva sense ser agressiva, poderosa sense necessitar la força, ambiciosa sense ser cobdiciosa, humil sense ser servil, i valuosa sense ser orgullosa. 

Us deixo dos vídeos molt curtets i interessants que segur us faran reflexionar sobre aquest important tema.

https://www.youtube.com/watch?v=0veDyRVv9KE
https://www.youtube.com/watch?v=wVOxby4qSDk

Feliç divendres!

Cervell d'home VS Cervell de dona

Com sabeu, existeixen molts prejudicis sobre les diferències entre homes i dones, infinitat d’estudis, molta literatura, televisió, educació, escola… des de diferents canals s’han anat formant tot un seguit de llegendes urbanes sobre en què son més bons els homes que les dones i a la inversa. Qui no ha sentit o dit mai que les dones no sabem aparcar o llegir un mapa? O bé que els homes no saben fer dues coses alhora o que no saben interpretar les nostres emocions (que son més aviat bàsics)…i com aquestes moltíssimes altres afirmacions que amb el pas dels anys es van conservant.

La majoria d’estudis demostren però que moltes d’aquestes afirmacions populars son certes i tenen una base científica. Aquestes diferències es troben en els propis cervells home/dona. A continuació us passo un resum de curiositats extretes de diversos estudis científics sobre el tema:

-Des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pennsylvania, van concloure que el cervell de la dona i el de l'home funcionen de manera diferent: les dones són més intuïtives, tenen millor memòria i intel·ligència emocional, i els homes posseeixen una millor coordinació i percepció de l'espai. Això és així perquè en les dones es donen més connexions entre els hemisferis dret i esquerre, mentre que en els homes hi ha una major connectivitat entre les zones anterior i posterior de cada un d'ells.

-Recentment la Universitat de Califòrnia mitjançant una de les investigacions més àmplies en aquest camp (van fer escàners a quasi 1000 persones) va afirmar que el cervell de la dona és més eficient tot i ser més petit que el de l’home ja que requereix menys energia, menor nombre de neurones per dur a terme determinades tasques, concretament raonament inductiu, certes operacions numèriques, i en adaptació als canvis. Els homes, per la seva banda, mostraven una millor percepció espacial.

-Segons Richard J. Haier, neuròleg pediàtric, els homes són millors que les dones en determinades habilitats de visualització espacial. L’avantatge que tenen els homes per llegir mapes podria desaparèixer si haguessin de fer alguna cosa més a la vegada. El major nombre de connexions en el cervell femení és el que permet a les dones afrontar més tasques alhora. 

-Segons la Universitat LWL de Bochum els ulls són una finestra a les emocions de les dones i una de les principals fonts d'informació a l'hora de determinar l'estat mental d'una altra persona. Els homes tenen dificultats per captar aquesta informació, els hi costa molt detectar estats d'ànim llegint la mirada de l'altre, l’estudi revelava que les dones despleguen més activitat en àrees del cervell vinculades a les emocions i la memòria en mirar als ulls d'una altra persona.

-Davant l'estrès, homes i dones reaccionem de manera diferent: Segons l'investigador Larry Cahill en situacions d'estrès en els homes s'activa més el costat dret, vinculat amb la ràbia, i en les dones l'esquerre, on es controlen les emocions i la consciència d'un mateix, per això els homes estressats surten a córrer i les dones prefereixen una xerrada amb amigues.

El tema és apassionant i hi ha moltíssima informació que ens ajudaria a entendre molts d’aquests misteris com la “miopia emocional masculina” o la “miopia cartogràfica femenina”, per tant quan tinguem discusions de parella no ens culpem els uns als altres, culpem als nostres cervells!!

PD: jo aparco prou bé... i mapes? qui necessita mapes quan te un GPS?

Feliç divendres,

Sortir de la rutina per aprendre: l'Outdoor Training

Una de les funcions més importants a fer per un Departament de Gestió de persones és facilitar el desenvolupament continu i el creixement dels professionals que formen part d’una empresa, una de les eines principals per fer-ho és la formació. 

Avui us comentaré una eina que es diferencia del  clàssic curs dins d’una aula, es tracta de l’outdoor training que podríem traduir com a formació a l’aire lliure. 

L'outdoor training és una modalitat formativa que te l'objectiu de desenvolupar habilitats i aptituds organitzatives en un entorn natural (fora de l’oficina o habitual lloc de treball) mitjançant la reflexió a partir de la realització d’activitats pròpies del joc, els esports d’aventura i altres contextes lúdics.

Les activitats pròpies de l’outdoor training estan estructurades i pautades i conduïdes per un expert/a que facilita l’aparició d’una reflexió sobre conceptes com ara el treball en equip, iniciativa, actituds positives i negatives, problemes en la comunicació, etc...

L’eficàcia formativa d’aquestes accions es basa en proporcionar un context radicalment diferent al qual els participants estan habituats. L’outdoor training suposa un procés de trencament amb la rutina que permet veure des de noves perspectives les estructures grupals i els hàbits del dia a dia. Les situacions desconegudes faciliten l’aparició d’ elements de la personalitat que no solen manifestar-se en l’entorn corporatiu habitual.

Les diverses activitats tenen aspectes en comú:

• Permetre la discussió i l’elaboració d’estratègies: la discussió grupal permet visualitzar la responsabilitat de tots en el resultat, poden sorgir nous líders... 
• Els canvis sobtats de les normes del joc permeten veure la reacció i l’adaptació als canvis, es revisen les estratègies antigues i es troben noves formes d’actuar.
• Cal deixar espai per a la reflexió dels participants: el participant ha de fer una analogia entre l’experiència viscuda i com la pot aplicar a l’àmbit laboral. 
• El consultor els ofereix un feedback extern, en to constructiu però centrat en les dificultats i les possibilitats de millora. Facilita la reflexió i la transició de la immediatesa de l’experiència a l’analogia laboral.

El 90 per cent dels participants en outdoor training afirma haver millorat el seu rendiment individual i col·lectiu després d’aquestes activitats.

Diversos estudis avalen l’eficàcia pedagògica de les metodologies d’aprenentatge experimental o vivencial, de les quals forma part l’outdoor training.

El passat cap de setmana es va realitzar una activitat conjunta a nivell de tota la Fundació. En alguns aspectes es podria acostar força a un Outdoor training casolà. Amb l’objectiu de cohesionar equips, fomentar les relacions entre persones de diferents serveis, augmentar el sentiment de pertinença i sobretot amb l’objectiu de riure i passar-ho bé, un grup de companys i companyes van organitzar una festa sorpresa a tots aquells i aquelles que ens toca canviar de dècada aquest any. Aquest post va dedicat a tots ells i elles, a tots els assistents i a tots aquells i aquelles que no vàreu poder venir, va ser un dia molt especial ple de nervis i il·lusió. Moltíssimes gràcies per dedicar una part del vostre temps a preparar un acte tan emotiu com el de dissabte. 

Objectiu aconseguit! Sou molt grans!

Feliç (black) divendres!

Gimnàstica Cerebral

La setmana passada a la sessió del gimnàs emocional vàrem treballar una tècnica interessant i curiosa i vaig pensar que estaria bé compartir-la amb tots vosaltres, es tracta de la gimnàstica cerebral.

La Gimnàstica Cerebral o Brain Gym va ser desenvolupada  per  Paul i Gail Dennison, un matrimoni d’educadors americans experts en Quinesiologia (estudi científic del moviment humà).

Es tracta d’ una sèrie d’exercicis senzills que estimulen i desenvolupen habilitats i capacitats cerebrals creant connexions entre els dos hemisferis cerebrals a través del moviment, facilitant l’harmonia entre aspectes emocionals, físics i mentals.

La gimnàstica cerebral te molts beneficis:

Facilita nous aprenentatges, millora l’atenció i la concentració, la comunicació i les relacions interpersonals, la memòria, la motricitat i fins i tot és útil en la prevenció de malalties com l’ Alzheimer. També es una eina de regulació emocional ja que al facilitar l’equilibri de les diferents dimensions cerebrals ens ajuda a gestionar l’estrès i a no perdre el control de les nostres emocions.

A continuació us poso uns exemples, alguns els vam practicar a classe, la nostra coach ens recomana practicar-los 10  minuts al dia o bé abans d’una situació difícil o estressant:

-Amb la mà dreta tocar el genoll esquerre elevant-lo lleugerament i després amb la mà esquerra tocar el genoll dret i així successivament. 

-Per darrere del cos, amb la mà dreta tocar el peu esquerre (creuant la cama esquerra per darrera cap al costat dret del cos)  i amb la mà esquerra tocar el peu dret (creuant la cama dreta per darrera cap al costat esquerre del cos).

 -Amb la mà dreta fer cercles acariciant l'abdomen i amb el palmell de la mà esquerra ens donem copets sobre el cap i a la inversa .

 -Amb la mà dreta ens agafem el nas i creuem el braç esquerre per agafar-nos l'orella dreta amb la mà esquerra i a la inversa.  

 -A l'alçada de la cara estenem els dos dits índex l'un mirant a l'altre i la resta de la mà queda tancada.  Amb el dit índex dret fem cercles de fora cap endins i tornem el dit al centre, mentre que a la vegada amb el dit índex de la mà esquerra fem cercles de dintre cap enfora i així successivament. Posteriorment canviar la direcció de tots dos dits índex. 

-Colze dret sobre el genoll esquerra i a la inversa.

-Fer el símbol d’infinit amb els ulls, braços, cames o peus.

A la xarxa podeu trobar molts més exercicis per fer, també hi ha altres tècniques d’exercitar el nostre cervell. Us n’explico una que em va fer gràcia, es tracta d’un estudi de la Universitat de Singapur que va demostrar que els adults que jugaven a determinats jocs amb el mòbil durant almenys una hora al dia milloraven certes habilitats cerebrals, concretament funcions executives com  la presa de decisions l'afrontament de noves situacions. Van demostrar que un dels jocs més efectius era el Cut the Rope (per Android i IOs) ja que força als jugadors a pensar de forma creativa i a intentar solucions alternatives. 

Us animo a provar. Feliç divendres!!

Què vols ser quan siguis gran?

Aquesta setmana s’han conegut els resultats d’un estudi que van portar a terme la Universidad Carlos III de Madrid i la London School of Economics, segons aquesta investigació només el 6% de les persones treballen en allò que somiaven quan eren infants. La veritat és que aquesta xifra tan baixa em va sorprendre i em va fer sentir certa tristor. Perquè? Perquè abandonem els nostres somnis de futur quan ens fem grans?
L’estudi analitza els processos que influeixen en la formació de les aspiracions ocupacionals dels més joves, en l’elecció d’una professió futura hi intervenen factors com ara els estudis dels pares, el nivell d’autoestima dels joves, els seus resultats acadèmics i motivació pels estudis, les professions dels pares i familiars propers...També és important la conducta dels pares davant les  tasques de la llar, l’educació, la seva vida social...tot això influeix en com aprenen el rol més “apropiat ”pel seu gènere i per tant en la seva elecció professional.
Encara que sembli que la societat ha canviat molt, la veritat és que els nens més petits idealitzen professions com la de futbolista, policia, bomber...oficis d’acció orientats al reconeixement social. Les nenes prefereixen professions orientades a tenir cura dels altres, tasques socials, mestres, metgesses, veterinàries...Adecco ha fet un estudi força interessant al respecte amb quasi 2000 infants.
L’escola, la societat, els mitjans de comunicació i també la família intervenen de forma directe a la formació d’aquest ideal de professió futura. Quan els nens es converteixen en preadolescents intentem que entenguin que han de triar uns estudis que els permetin trobar una feina que els asseguri un futur, una estabilitat.... la societat, els mitjans de comunicació transmeten valors que estan contraposats amb aquests ideals  més autèntics i “purs”que tenen els més petits, no és “guai” ser mestre o bomber, ara has de ser supermodel, músic, cantant, actor, actriu o simplement famós i guanyar molts diners. Llavors el jove experimenta  (en la gran majoria de les ocasions) el fracàs o la frustració en veure que això que se’ns pinta com a èxit és inassolible i que en realitat no els donarà la felicitat.
Potser estaria bé recordar a aquests joves que han de tenir els seus propis somnis no els que ensenyen a la tele sinó simplement els seus, han de trobar allò que els faci feliços...i aquesta és una recerca que dura tota la vida!
Jo quan era petita volia ser periodista, ser corresponsal i viatjar per tot el mon amb un micro a la ma, ho vaig intentar però també vaig xocar amb la realitat quan per unes dècimes no vaig entrar a la que era la meva primera opció de carrera universitària...doncs au, resiliència i endavant, després de tot la segona opció també era prou bona.
I tu, què volies ser de petit/a?

Feliç divendres!

Et sents emocionalment ben pagat/pagada?

El "salari emocional" és la retribució no monetària que rebem de l’empresa i que complementa el sou en diners. Seria tot allò que ens emportem amb nosaltres a diari, satisfaccions, agraïments, recompenses, nous coneixements... aquelles petites grans coses que ens motiven i ens fan anar cada dia a la feina amb il·lusió i mantenen el nostre compromís amb el que fem.

El salari emocional engloba béns tangibles i intangibles; des d'un simple "enhorabona" quan aconsegueixes algun èxit fins a mesures que puguin fer que el professional creixi o gaudeixi d'uns serveis que van a càrrec de l'empresa. Entre els principals elements de retribució emocional podríem diferenciar dos grans tipus:

Elements intrínsecs (qualitatius): serien aquells que son percebuts pel treballador/a com una recompensa, com ara la satisfacció amb la pròpia feina, el reconeixement, la capacitat per prendre decisions, responsabilitat que implica la pròpia feina, estabilitat de l’empresa...cada persona ho viurà de forma diferent.

Elements extrínsecs (quantitatius): serien elements que el treballador/a percep com un benefici objectiu, aquí ja depèn del que l’empresa hi vulgui invertir. Actualment i degut a la crisi i la congelació dels salaris, moltes empreses apliquen aquests tipus de polítiques per compensar, reconèixer i fer més feliços als treballadors/ores, entre els més valorats trobem:

• Horari Flexible que permeti conciliar la vida personal amb la laboral (segons diferents estudis és un dels motius més importants pels quals les persones canvien de feina)
• Teletreball, treballar des de casa. Les noves tecnologies permeten treballar des de qualsevol lloc, la possibilitat de gestionar el propi temps redueix l’estrès i augmenta la productivitat.
• Formació continuada, és el que més valoren els treballadors/ores més joves que volen créixer i afrontar nous reptes contínuament
• Programes que potenciïn el desenvolupament
• Dies de vacances extra (més enllà dels que estipula contracte)
• Ajuda per a d’educació de fills i filles (llibres de l’escola, activitats extraescolars, casals d’estiu...)
• Pla de compensació flexible que diferenciï a aquells treballadors que contribueixin més (els més implicats)
• Assegurança mèdica per a empleats i familiars directes

En resum podríem dir que aplicar polítiques de salari emocional te uns importants beneficis tant per l’empesa com pels treballadors: fidelitza el talent, reforça la implicació, augmenta el compromís i l’orgull de pertinença i flexibilitza l’empresa fent-la més competitiva.

Per posar un exemple personal, un element que per mi te molt valor i considero salari emocional és quan vinc a treballar i tinc un dia d’aquells fluixos...si estic baixa de moral no hi ha res millor que donar una volta per Ocupacional i rebre alguna abraçada, petó o comentari dels nanos, ufff és la millor medecina, i això no te preu!

Feliç divendres

Fora etiquetes, les etiquetes son per la roba!

“Tant si creus que pots, com si creus que no pots, en ambdós casos tens raó". Amb aquesta dita de Henry Ford resumiríem el que és la teoria de la "profecia auto complerta" o Efecte Pigmalió, aquesta explica que quan tenim una creença ferma sobre alguna persona o algun fet, s’acaba complint. Això passa per art de màgia? No, la nostra conducta intenta ser coherent amb les nostres creences (estiguin justificades o no). Amb altres paraules, em refereixo a les “etiquetes”, aquells cartellets que tots portem a sobre i que sense voler-ho ens condicionen.

La profecia auto complerta s'ha estudiat molt en l'àmbit acadèmic i laboral. A l’àmbit educatiu s’ha comprovat que els nens i nenes que tenen millors resultats a l'escola són aquells que els professors "profetitzen" que ho faran millor. Com pensen que ho faran millor, utilitzen més recursos amb ells, els dediquen més temps i finalment obtenen millors resultats que aquells sobre els quals s'ha pensat en un primer moment que tenen menys possibilitats de fer-ho bé. A l’àmbit laboral passa exactament el mateix,  els col·laboradors “preferits” del cap solen tenir més "èxit" i estan més ben vistos en general, de vegades, basant-se en les seves competències o rendiment...però de vegades no. Un cap o un company/a que constantment dubta de la nostra capacitat perquè ens ha etiquetat com a poc eficaç, poc fiable, lent, massa cautelós...pot provocar que ens ho acabem creient i ens faci dubtar de nosaltres mateixos.

Un responsable, cap o un company de feina té una imatge formada dels seus col·laboradors o companys i els tracta segons aquesta imatge. Aquesta imatge la podem percerbre encara no sigui comunicada de forma explícita. Quan la imatge és positiva, cap problema però quan és negativa, passa el contrari. Per desgràcia tenim el costum de formar-nos idees negatives de les persones que ens envolten i ens fixem més en els seus errors i menys en els seus talents i virtuts. Amb la qual cosa projectem imatges negatives que dificulten la nostra comunicació i provoquen que a la persona li sigui més difícil expressar-se amb naturalitat i des del seu talent, fent-ho des de les seves inseguretats i temors. 

Quan la comunicació està encallada, a causa de les imatges negatives formades d'uns i altres, podem buscar preguntes que facilitin un canvi de visió. ¿Què ha fet bé aquesta persona últimament? Recordar un moment en que va aconseguir algun objectiu, o un moment en el qual va mostrar una de les seves qualitats. Si ens centrem en aquest potencial, en el millor de cadascú, resoldrem situacions encallades.

Aprendre a desenvolupar la capacitat afirmativa, reconèixer i apreciar els èxits dels altres, ens ajudarà no posar etiquetes injustes, a treure el millor de les persones i a tenir millors relacions interpersonals. Aplicat a les empreses, eliminar etiquetes cohesiona equips, dona confiança als treballadors/ores, augmenta la implicació i el compromís i tot això te un efecte directe als resultats de l’empresa.

Feliç divendres!

Mindfulness (segona part)

Avui completem la informació sobre el Mindfulness donant algun truc per a començar-lo a practicar.

Per obtenir beneficis cal practicar diàriament com a mínim 10 minuts i com més temps practiquem millor!

Encara que en teoria meditar és senzill, fer-ho no ho és en absolut. Es tracta d'observar els pensaments i emocions en el present, deixant que passin com núvols al cel, però sense oposar-se ni agafar-se a ells. Al principi sembla gairebé impossible, no pots parar de pensar en coses que has de fer, preocupacions, etc... els pensaments van i vénen de forma automàtica. No es tracta d'intentar posar la ment en blanc, com de vegades es pensa,  la meditació és un estat que cal assolir.

Una de les tècniques més utilitzades per a la pràctica del Mindfulness és prendre consciència de la pròpia respiració. A casa, a l'escola, a la feina, abans d'un examen o en algun moment d’ansietat, segur que has respirat profundament controlant conscientment el pas de l'aire cap els pulmons i la seva expiració, i t'has relaxat automàticament, la teva freqüència cardíaca ha disminuït considerablement i t’has aconseguit calmar en certa mesura. Aquesta tècnica és fàcil i es pot realitzar en qualsevol situació. Pots començar a practicar ara mateix, davant de l'ordinador, mentre llegeixes aquest post.

Bibliografia sobre el tema n’hi ha moltíssima, jo us recomano un llibre que he llegit i practicat a casa amb les meves filles, es tracta de “Tranquils i atents com una granota (La meditació per als infants amb els seus pares)”, el llibre ofereix històries i exercicis simples i breus que els nens podran practicar cada dia.  Està dirigit a nens i nenes de 5 a 12 anys i als seus pares, que poden acompanyar-los mentre practiquen. L'autora, Eline Snel, ha basat les seves tècniques en el mètode de mindfulness desenvolupat per Jon Kabat-Zinn. Els resultats han demostrat que els nens que practiquen aquests exercicis dormen millor, estan més concentrats i serens, i es senten més segurs. A mi m’ha funcionat pel tema de dormir...

Espero que aquesta informació us hagi estat útil, potser estaria bé organitzar alguna sessió pràctica...qui s’apunta?

Feliç divendres

"De vegades estem tan ocupats mirant cap al futur que no dediquem el temps necessari per gaudir d'on som"

Mindfulness (primera part)

A petició dels meus companys de gimnàs emocional, avui parlaré del Mindfulness. 

Hi ha moltíssima informació al respecte, la nostra coach Íngrid Ferrer ens va fer una introducció la passada sessió. He intentat fer un petit recull d’informació al respecte i dividiré el post en dos parts per tal de resumir el que he considerat més important i útil.

El mindfulness és una pràctica mil·lenària que guanya adeptes a tot el món i que també ha despertat l'atenció de la neurociència i la medicina pel seu impacte en la salut física i mental. 

La traducció a la cultura occidental d'aquestes tècniques de meditació inspirades en la tradició budista s'anomena mindfulness, que vol dir atenció plena i conscient en el present, sense condicionants ni judicis, que te l’objectiu principal de “calmar” la ment. Consisteix a adonar-se que estàs present, pensant, sentint o fent alguna cosa en cada moment.

La utilització del mindfulness s’estén a diferents àmbits, cada vegada hi ha més estudis que mostren els beneficis de la meditació en àmbits tan diversos com l’escolar, el laboral....

S’ha demostrat que aquesta tècnica proporciona beneficis especialment en cinc àrees:

• Proporciona benestar psicològic, ajuda a reduir l’ansietat, estats depressius...
• En salut Mental, és un bon complement en els tractaments d’alguns trastorns mentals com l’obsessiu compulsiu per exemple.
• En la salut física, per exemple és útil pel dolor crònic, problemes musculars...
• En l’àmbit laboral, s’utilitza principalment per reduir l’estrès dels equips, prendre consciència de les pròpies emocions i així poder regular-les.
• Àmbit educatiu, ensenyant a les noves generacions a regular les seves emocions, a concentrar-se més i millor...

L'Atenció plena es pot entrenar o practicar de dues formes diferents:

• Pràctica formal, que s'assembla a la imatge que tenim a Occident de la meditació. Es tracta de romandre en una postura (normalment asseguda) i centrar-se en l'experiència present. D'aquesta forma es pot observar i prendre consciència a la vegada, de sensacions físiques, pensaments i emocions. Practicant o bé simplement observant el que passa  sense valorar si el que pensem o sentim és bo o dolent i sense jutjar,  aprenem a deixar anar tot allò que ens provoca malestar i a no aferrar-nos a les idees o sentiments. 
• La Pràctica informal consisteix a centrar la nostra atenció en certes activitats quotidianes com ara, caminar, menjar, relacionar-se amb els altres o qualsevol activitat que fem a la feina o a Casa. 

Continuarà....

Feliç i relaxat divendres!

Don't worry, be happy!

Aquesta setmana hem encetat un nou projecte a la Fundació. Hem posat en marxa un “gimnàs emocional” creat a mida per a  la nostra entitat. L’objectiu del gimnàs és “entrenar” i desenvolupar les nostres competències emocionals. Aquest programa ens proporcionarà estratègies per afrontar amb eficàcia les situacions del dia a dia, gestionant les nostres emocions de forma adequada i aconseguint així un benestar que tindrà efecte directe en les nostres feines i també en la nostra vida personal. Sens dubte aquesta és una experiència innovadora que va arribant amb força a les organitzacions pels beneficis que suposa tant per l’empresa com pels seus professionals.

En aquesta primera sessió hem establert una base teòrica per entendre bé que el concepte d’ intel·ligència emocional. A continuació us presento un petit vídeo que il·lustra, segons la meva opinió, què és la Intel·ligència emocional de forma senzilla i clara en menys d'un minut,  on novament els més petits ens donen una lliçó de com ens hauríem de prendre la vida per ser més intel·ligents emocionalment i en definitiva ser més feliços. 

Desitjo que al finalitzar el gimnàs emocional d’aquí a 9 mesos la nostra actitud s’assembli a la d’aquests babies, això voldrà dir que el projecte ha tingut èxit.

Aprofito l’avinentesa per dedicar el post a tots i totes els que us heu convertit en papes i mames recentment, segur que aquest vídeo ara us farà caura la baba. Enhorabona!

https://www.youtube.com/watch?v=zld7OG3NuUg

Feliç divendres

Coaching.si, Coaching.no (Segona part)

Un procés de coaching te 5 fases, cada fase te uns objectius. Com vaig comentar la setmana passada una de les principals eines del coach és la pregunta , a continuació us poso uns exemples de preguntes que us mostraran de forma senzilla les diferents fases del procés de coaching:

• Definir un títol, el tema a treballar: En aquesta primera fase cal establir a grans trets allò que es vol treballar, per ajudar al coachee es poden utilitzar preguntes del tipus: Què vols canviar? On vols canviar? Què et preocupa? Posa un títol de pel·lícula o un titular d’una noticia a allò que t’agradaria aconseguir amb el procés de coaching...
• Definir l’objectiu o objectius: En aquest moment ja s’ha de filar més prim, cal fer preguntes permetin anar definint on vol arribar el coachee al final del procés. Es poden utilitzar preguntes com ara: Què vols aconseguir? Com et veus d’aquí 5 anys? Quins son els teus somnis?
• Resultat desitjat: Per saber quin és el resultat que li agradaria aconseguir al final del procés, no el que creu el coach que seria un bon resultat sinó el que voldria el propi coachee, el que ell veuria com un èxit, per exemple:  Com creus que podries actuar per millorar? Què has provat fins ara? En quins moments o amb quina freqüència actues o et sents així?
• Opcions: Moltes vegades no hi ha un únic camí per assolir una meta, cal explorar alternatives possibles, es poden fer preguntes com ara: Quin altre camí pots agafar? Amb quines eines/recursos comptes? Qui et pot ajudar?
• Compromís:  Per última, cal aconseguir que la persona es comprometi a actuar, si no hi ha actuació, sinó es fa alguna cosa, no canvia res, per tant aquestes preguntes fan que el coachee “es mulli” i posi terminis: Quin serà el teu pla d’actuació? Quan temps necessites per aconseguir-ho? Com i quan començaràs? De quina forma ho faràs? on ho posaràs en pràctica?

Us deixo un vídeo resum del que seria un procés de coaching, espero que us agradi.

  https://www.youtube.com/watch?v=fjOEANcItU0

     Feliç divendres

Coaching.si, Coaching.no

Avui en dia el coaching està de moda, per empreses, pel mon de l’esport, a nivell personal….hi ha gent que fa processos de coaching fins i tot per aprimar-se! 

Com en moltes altres disciplines hi ha molt intrusisme professional en aquest camp. 
Perquè...qui pot ser coach?, quan pot ser útil un procés de coaching? Què és el coaching? Intentaré aclarir aquestes preguntes en un parell de posts.

Un procés de coaching és un acompanyament, el coach és un facilitador de canvis en una persona o en un grup.

Per a que el procés funcioni  hi ha d’haver un o varis objectius a assolir, la persona sap què vol però no com aconseguir-ho. Hi ha moltes situacions en que un procés de coaching no és útil o la persona no està preparada per tirar-lo endavant, en aquest cas un bon coach hauria de desestimar el cas i adreçar a la persona al professional que pugui ajudar-la.

El recurs més important d’un coach és la pregunta, mitjançant les preguntes et fa pensar i analitzar com passar a l’acció, una definició que vaig sentir a classe i em va cridar molt l’atenció és que un coach aixeca miralls per a que la persona vegi on s’equivoca, on no i pugui modificar el que calgui per arribar a la seva meta.

Per a que un procés de coaching sigui efectiu hi ha d’haver voluntat de canvi, la persona ha de voler participar, mai pot ser obligatori.

El coach ha de ser una persona molt preparada, normalment amb formació de base en Psicologia, Pedagogia...i a més formació específica en coaching impartida per les escoles oficials, també es requereixen “hores de vol”, és a dir cert nombre de casos supervisats per un expert....per tant coachs de veritat no n’hi ha tants! Amb les xarxes socials i internet és fàcil tenir la informació suficient per a fer la tria d’un bon professional.

Un bon coach ha de tenir moltes eines i recursos per adaptar-se als seu “coachee”, ha de saber connectar amb ell parlar el mateix llenguatge.

Llibres sobre el tema n’hi ha moltíssims, us en recomano un escrit per una de les meves professores: "Coaching para todos” d’Alejandro Fiol i Meritxell Obiols.

La setmana vinent seguim amb el tema...

Feliç divendres

Ets empàtic/a o simpàtic/a?

Aquesta setmana he rebut un vídeo molt il.lustratiu que fa reflexionar sobre les diferències entre empatia i simpatia.

Segons el diccionari la simpatia és una inclinació afectiva i amistosa entre les persones, generalment espontània i mútua. La simpatia és un procés que ens permet sentir els mateixos estats emocionals que senten els altres, els comprenguem o no.

La simpatia implica una valoració positiva de l'altre, sents simpatia per aquelles persones que “et cauen bé”, mentre que l'empatia, no pressuposa cap valoració de l'altre. Que una persona sigui simpàtica amb tu no vol dir que t’entengui i davant de problemes seriosos una resposta simpàtica no t’ajudarà a sentir-te millor.

La definió que ens dóna el diccionari sobre l’empatia és que es tracta d' un sentiment de participació afectiva d'una persona en la realitat que afecta a un altre, com s’acostuma a dir, l’ empatia consisteix en ser capaç de posar-se en la situació dels altres.

L'empatia va molt més enllà, involucra les nostres pròpies emocions, i per això implica entendre les dels altres. L’empatia és la capacitat per a percebre amb precisió les emocions i sentiments dels altres i d’implicar-se en les seves vivències emocionals, “sentir amb l’altre”, connectar amb la persona i les seves emocions.

Desenvolupar l’empatia és un pas important per desenvolupar la nostra consciència emocional que és un dels pilars de molts models d’intel·ligència emocional, per tant si som capaços de prendre consciència de les nostres emocions i les dels altres serà més fàcil desenvolupar altres competències com la regulació emocional, l’autonomia emocional...i al final això ens portarà benestar, satisfacció i una millor  relació amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Feliç divendres

http://www.youtube.com/watch?v=ALh6NYPSanI

La tornada

Ja tornem a ser aquí!! Després d’unes merescudes vacances tot va tornant a la normalitat.

La veritat és que sempre costa una mica, llevar-se d’hora, estar pendent del rellotge, córrer a munt i a vall, el telèfon, les presses ... 

Aquest estiu ha estat ple d'aventures, descans, rialles i també moltes notícies…però n’hi ha una per damunt de totes que voldria recordar.

Es tracta de la mort del gran Robin Williams, un dels meus actors preferits per la gran varietat de personatges motivadors que ens va oferir, un dels pocs que et podia fer riure i plorar. Avui li dedico aquest post  i destacaré quatre dels seus personatges més inspiradors i que de ben segur ens ajudarien a superar ben ràpid aquest “síndrome post vacacional”

-En primer lloc la peli on el vaig descobrir, “Good morning Vietnam” (1987) on Williams interpreta a un disc jockey de ràdio que arriba a Saigon durant la guerra del Vietnam per animar als soldats amb la seva música i comentaris políticament incorrectes (la banda sonora és espectacular). Segur que amb un company així no ens avorriríem mai!

-Al 1989 s’estrena “El club dels poetes morts”, on en Robin es converteix en el professor John Keating,... Una persona que inspira, que guia, que sap treure el millor de cadascú, una història  sobre el carpe diem i la lluita pels somnis propis. A qui no li agradaria tenir un mestre o un cap així?

-L’any 1990 protagonitza “Despertars” una història de lluita i superació on Willians interpreta a un neuròleg  que amb les seves investigacions aconsegueix un veritable “miracle”.  Al costat de Robert de Niro ens recorda la gran importància que tenen les petites coses de la vida.

-Per últim, l’any 1997 s’estrena “L’indomable Will Hunting”, on va guanyar un Òscar al millor actor secundari,  interpreta al terapeuta d’un jove geni problemàtic, una peli amb bons diàlegs sobre educació, cultura, experiència vital ... que conviden a la reflexió.

Suposo que ja les haureu vist però ara és un bon moment de recuperar-les. 

Acabo amb una gran cita d’un dels seus millors personatges, gràcies Robin:

"El Dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no vol dir esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre, examinant-te de l’assignatura fonamental: l’amor. Per a que un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i donar vida”

                                       El club dels poetes morts ROBIN WILLIAMS - John Keating

Feliç divendres!

Avui estem d’aniversari!

El meu bloc ja te un anyet! Amb 40 posts hem parlat sobre molts temes: el canvi, l’actitud, música, pel·lícules, llibres, documentals...també dels conflictes, la comunicació, el treball en equip, la superació personal, l’agraïment, resiliència, assertivitat, reunions laborals, energia, hemisferis cerebrals, noves tecnologies...

Aquesta iniciativa va néixer amb tres objectius principals, espero haver-los aconseguit:

• compartir, transmetre i generar coneixement
• reflexionar sobre temes que afecten el nostre dia a dia a la feina
• començar el cap de setmana amb un somriure

Vull agrair de tot cor a tots els lectors i lectores que setmana rere setmana comenteu, opineu i aporteu nova informació via bloc, correus electrònics o en persona, vosaltres feu més ric i interessant aquest espai, sou molt grans!

Recursosmolthumans ha tingut més de 1500 visites en aquest primer any (quina il·lusió!!!) i m’agradaria fer un top 3 dels posts més llegits:

-En primer lloc amb 67 Lectures: “De tot cor” on parlàvem de la coherència cardíaca i la seva relació directe amb el benestar.

-En segon lloc amb 60 Lectures: “Ballem? “amb una lliçó de vida impartida per una nena ben petita.

-En tercer lloc amb 57 lectures “treball en equip”, competència indispensable per l’èxit en la nostra feina exemplificada amb un vídeo de companys i companyes de la casa.

Al Setembre tornarem amb les piles ben carregades i nous temes, us deixo un regalet, és un dels meus anuncis preferits, ja te uns anyets però m’encanta i avui és ben escaient. A finals dels 90 Swatch ens recordava que "el temps és allò que nosaltres fem amb ell", un segon, una hora, un mes... el que és realment important és la qualitat de cada moment, no perdem ni un segon de les merescudes vacances i gaudim-les a tope!

http://youtu.be/vvbFDKqWTpU

Feliç divendres i Feliç estiu!