Decidir, o no

Ens passem el dia prenent decisions en totes les àrees de la nostra vida, algunes grans, altres petites, de vegades ho fem conscientment i altres gairebé de forma automàtica. Prendre una decisió és triarr entre varies opcions la que considerem millor per resoldre una situació determinada.

Quines son les fases del procés de presa de decisions? Existeixen múltiple models i teories, en general podríem dir que per prendre una decisió passaríem per 7 fases:

1. Identificar la decisió, per fer-ho cal identificar el problema que volem resoldre tenint en compte tots els factors que el defineixen
2. Recollir informació, cal buscar tota la informació que ens ajudi alhora de decidir
3. Identificar les alternatives, amb tota la informació segurament tindrem diferents opcions a valorar. Desenvolupar solucions alternatives i originals i creatives, definir l’objectiu que volem aconseguir
4. Analitzem què passarà si fem una cosa o un altre intentant predir el resultat, aquí ens podem quedar encallades amb “l’...i si?
5. Executar la decisió
6. Passar a l’acció i anar controlant el resultat
7. Revisar i avaluar l’eficàcia per si cal modificar algun factor i aprendre i millorar en decisions futures

Moltes vegades no passem per totes les fases, el nostre cervell pren dreceres per estalviar temps aprofitant l’experiència prèvia.

La por a equivocar-se, al rebuig social i les crítiques son els nostres grans enemics alhora de prendre decisions.

Quina roba ens posem? quina sèrie mirarem al vespre? quines tasques prioritzar a la feina? Com gastem els nostres diners…. i ara arriba...quina vacuna ens posem? aquesta si que es bona!!

Feliç divendres

Campiones (a estones)

A vegades, de tant en tant, per un moment, penses que homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, que la situació de desigualtat en tots els àmbits va millorant, que la societat madura i avança i que un dia el món serà un lloc millor i més just per viure...però no, ni de conya! amb pocs dies de diferència he viscut múltiples exemples de desigualtat per motiu de gènere que m’han recordat la crua realitat...

De sobte una notícia a la premsa, una experiència personal o professional et recorden que estem molt lluny d’aquesta igualtat i que hem de seguir picant pedra…i és que sembla impossible que a l’any 2021 encara hi hagi dones que han de deixar feines per les que estan sobradament qualificades per no poder conciliar. 

Encara hi ha empreses que no donen cap facilitat, que no tenen en compte les necessitats d’una vida en família i al final la gran majoria de vegades sempre és la dona la que acaba renunciant per poder cuidar dels seus, ens posen entre l'espasa i la paret i ens fan triar. Reducció de jornada, reducció de sou, reducció de responsabilitats, en resum, reducció o final de la trajectòria professional, no és just. Perquè aguantem? perquè no busquem solucions? perquè mirem cap a un altra banda? un dia ens pot passar a nosaltres, o a les nostres filles...

Moltes professions son encara majoritàriament masculines, la visilitat de la dona en molts àmbits de la vida és reduïda i moltes vegades fins i tot els nostres èxits són minimitzats.

 

Però també de tant en tant, un equip de campiones et recorda que les dones poden jugar a futbol i a TOT, que ens mereixem el prime time, els mateixos sous i la mateixa atenció mediàtica, les mateixes oportunitats que els homes. 

I és que tot està per fer i tot és possible però ho hem de fer juntxs i dia a dia.

Feliç divendres!

El principi del final

I per fi, aquest diumenge una data que estàvem esperant, 9 de Maig de 2021. Acaba l’estat d’alarma, que no vol dir que la pandèmia hagi arribat a la fi però si que cada dia estem més a prop de que això passi.

Comença ara una etapa de desescalada, física i emocional. Poc a poc podrem recuperar algunes llibertats perdudes i anirem perdent també les pors que un dia sense esperar-ho van aparèixer a la nostra vida i ens van canviar per sempre.

Tot requerirà un procés, no deixarem la preocupació d’un dia per l’altre, psicològicament la pandèmia ha tingut un efecte en totxs nosaltres que caldrà gestionar. Ansietat, incertesa, estrès, por a emmalaltir...ens han acompanyat molts mesos i costarà deixar-les enrera. 

Les nostres relacions dins i fora de la família també han canviat, les llars es van convertir en castells de pedra on ens sentíem protegides i les persones de casa van ser la millor companyia.

La forma de treballar també ha canviat, el concepte tan antic com arrelat de la presencialitat ha deixat de tenir sentit, ara arribem a tot arreu i des de qualsevol punt del planeta.

El lleure, la formació, l’atenció mèdica, reunions de tota mena, celebracions...la vida va seguir gràcies a les noves tecnologies. Les  pantalles que ens han ajudat a tirar endavant i mantenir el contacte amb el món.

Hem après a aplaçar, a canviar, a fer plans en llapis, a conformar-nos amb petites coses, hem après la importància de la humilitat, la senzillesa, la humanitat...hem après el valor d’una abraçada, un petó, un somriure…

Ja estem a punt per tornar, el món tornarà a ser nostre.

Feliç divendres!

Parlar o callar

Segur que alguna vegada has sentit allò de que...en qualsevol situació si no pots dir alguna cosa bona o positiva...millor no dir res, pràctiques aquesta filosofia o ets de les que no calles ni sota l’aigua?

La comunicació humana és un procés complicat on intervenen múltiples factors, no és fàcil transformar els nostres pensaments en paraules i expressar-les de forma que siguin enteses tal i com nosaltres voldríem.

Sense ser-ne conscients podem donar un missatge amb la veu però amb el to, la mirada o la postura estar donant un missatge totalment diferent i lògicament això pot portar a malentesos i conflictes no desitjats.

L'objectiu seria saber comunicar assertivament i donar la nostra opinió sempre sincera però de bones formes, amb un bon to i una expressió corporal correcte i amable. També triar el moment i el lloc adequat per a cada missatge és un plus que facilita algunes converses delicades.

A vegades l’estrés o altres factors externs (cansament, gana, mal humor...) ens juguen males passades i fan que no diem les coses que com nosaltres voldríem...segur que us ha passat alguna vegada. En aquests casos hem d’estar alerta, reflexionar i demanar disculpes, sempre. I si no tens un bon dia, potser millor escriure un mail o deixar-ho per demà.

Parlar o callar...tot depèn!

Feliç divendres!