Sortir de la rutina per aprendre: l'Outdoor Training

Una de les funcions més importants a fer per un Departament de Gestió de persones és facilitar el desenvolupament continu i el creixement dels professionals que formen part d’una empresa, una de les eines principals per fer-ho és la formació. 

Avui us comentaré una eina que es diferencia del  clàssic curs dins d’una aula, es tracta de l’outdoor training que podríem traduir com a formació a l’aire lliure. 

L'outdoor training és una modalitat formativa que te l'objectiu de desenvolupar habilitats i aptituds organitzatives en un entorn natural (fora de l’oficina o habitual lloc de treball) mitjançant la reflexió a partir de la realització d’activitats pròpies del joc, els esports d’aventura i altres contextes lúdics.

Les activitats pròpies de l’outdoor training estan estructurades i pautades i conduïdes per un expert/a que facilita l’aparició d’una reflexió sobre conceptes com ara el treball en equip, iniciativa, actituds positives i negatives, problemes en la comunicació, etc...

L’eficàcia formativa d’aquestes accions es basa en proporcionar un context radicalment diferent al qual els participants estan habituats. L’outdoor training suposa un procés de trencament amb la rutina que permet veure des de noves perspectives les estructures grupals i els hàbits del dia a dia. Les situacions desconegudes faciliten l’aparició d’ elements de la personalitat que no solen manifestar-se en l’entorn corporatiu habitual.

Les diverses activitats tenen aspectes en comú:

• Permetre la discussió i l’elaboració d’estratègies: la discussió grupal permet visualitzar la responsabilitat de tots en el resultat, poden sorgir nous líders... 
• Els canvis sobtats de les normes del joc permeten veure la reacció i l’adaptació als canvis, es revisen les estratègies antigues i es troben noves formes d’actuar.
• Cal deixar espai per a la reflexió dels participants: el participant ha de fer una analogia entre l’experiència viscuda i com la pot aplicar a l’àmbit laboral. 
• El consultor els ofereix un feedback extern, en to constructiu però centrat en les dificultats i les possibilitats de millora. Facilita la reflexió i la transició de la immediatesa de l’experiència a l’analogia laboral.

El 90 per cent dels participants en outdoor training afirma haver millorat el seu rendiment individual i col·lectiu després d’aquestes activitats.

Diversos estudis avalen l’eficàcia pedagògica de les metodologies d’aprenentatge experimental o vivencial, de les quals forma part l’outdoor training.

El passat cap de setmana es va realitzar una activitat conjunta a nivell de tota la Fundació. En alguns aspectes es podria acostar força a un Outdoor training casolà. Amb l’objectiu de cohesionar equips, fomentar les relacions entre persones de diferents serveis, augmentar el sentiment de pertinença i sobretot amb l’objectiu de riure i passar-ho bé, un grup de companys i companyes van organitzar una festa sorpresa a tots aquells i aquelles que ens toca canviar de dècada aquest any. Aquest post va dedicat a tots ells i elles, a tots els assistents i a tots aquells i aquelles que no vàreu poder venir, va ser un dia molt especial ple de nervis i il·lusió. Moltíssimes gràcies per dedicar una part del vostre temps a preparar un acte tan emotiu com el de dissabte. 

Objectiu aconseguit! Sou molt grans!

Feliç (black) divendres!

Gimnàstica Cerebral

La setmana passada a la sessió del gimnàs emocional vàrem treballar una tècnica interessant i curiosa i vaig pensar que estaria bé compartir-la amb tots vosaltres, es tracta de la gimnàstica cerebral.

La Gimnàstica Cerebral o Brain Gym va ser desenvolupada  per  Paul i Gail Dennison, un matrimoni d’educadors americans experts en Quinesiologia (estudi científic del moviment humà).

Es tracta d’ una sèrie d’exercicis senzills que estimulen i desenvolupen habilitats i capacitats cerebrals creant connexions entre els dos hemisferis cerebrals a través del moviment, facilitant l’harmonia entre aspectes emocionals, físics i mentals.

La gimnàstica cerebral te molts beneficis:

Facilita nous aprenentatges, millora l’atenció i la concentració, la comunicació i les relacions interpersonals, la memòria, la motricitat i fins i tot és útil en la prevenció de malalties com l’ Alzheimer. També es una eina de regulació emocional ja que al facilitar l’equilibri de les diferents dimensions cerebrals ens ajuda a gestionar l’estrès i a no perdre el control de les nostres emocions.

A continuació us poso uns exemples, alguns els vam practicar a classe, la nostra coach ens recomana practicar-los 10  minuts al dia o bé abans d’una situació difícil o estressant:

-Amb la mà dreta tocar el genoll esquerre elevant-lo lleugerament i després amb la mà esquerra tocar el genoll dret i així successivament. 

-Per darrere del cos, amb la mà dreta tocar el peu esquerre (creuant la cama esquerra per darrera cap al costat dret del cos)  i amb la mà esquerra tocar el peu dret (creuant la cama dreta per darrera cap al costat esquerre del cos).

 -Amb la mà dreta fer cercles acariciant l'abdomen i amb el palmell de la mà esquerra ens donem copets sobre el cap i a la inversa .

 -Amb la mà dreta ens agafem el nas i creuem el braç esquerre per agafar-nos l'orella dreta amb la mà esquerra i a la inversa.  

 -A l'alçada de la cara estenem els dos dits índex l'un mirant a l'altre i la resta de la mà queda tancada.  Amb el dit índex dret fem cercles de fora cap endins i tornem el dit al centre, mentre que a la vegada amb el dit índex de la mà esquerra fem cercles de dintre cap enfora i així successivament. Posteriorment canviar la direcció de tots dos dits índex. 

-Colze dret sobre el genoll esquerra i a la inversa.

-Fer el símbol d’infinit amb els ulls, braços, cames o peus.

A la xarxa podeu trobar molts més exercicis per fer, també hi ha altres tècniques d’exercitar el nostre cervell. Us n’explico una que em va fer gràcia, es tracta d’un estudi de la Universitat de Singapur que va demostrar que els adults que jugaven a determinats jocs amb el mòbil durant almenys una hora al dia milloraven certes habilitats cerebrals, concretament funcions executives com  la presa de decisions l'afrontament de noves situacions. Van demostrar que un dels jocs més efectius era el Cut the Rope (per Android i IOs) ja que força als jugadors a pensar de forma creativa i a intentar solucions alternatives. 

Us animo a provar. Feliç divendres!!

Què vols ser quan siguis gran?

Aquesta setmana s’han conegut els resultats d’un estudi que van portar a terme la Universidad Carlos III de Madrid i la London School of Economics, segons aquesta investigació només el 6% de les persones treballen en allò que somiaven quan eren infants. La veritat és que aquesta xifra tan baixa em va sorprendre i em va fer sentir certa tristor. Perquè? Perquè abandonem els nostres somnis de futur quan ens fem grans?
L’estudi analitza els processos que influeixen en la formació de les aspiracions ocupacionals dels més joves, en l’elecció d’una professió futura hi intervenen factors com ara els estudis dels pares, el nivell d’autoestima dels joves, els seus resultats acadèmics i motivació pels estudis, les professions dels pares i familiars propers...També és important la conducta dels pares davant les  tasques de la llar, l’educació, la seva vida social...tot això influeix en com aprenen el rol més “apropiat ”pel seu gènere i per tant en la seva elecció professional.
Encara que sembli que la societat ha canviat molt, la veritat és que els nens més petits idealitzen professions com la de futbolista, policia, bomber...oficis d’acció orientats al reconeixement social. Les nenes prefereixen professions orientades a tenir cura dels altres, tasques socials, mestres, metgesses, veterinàries...Adecco ha fet un estudi força interessant al respecte amb quasi 2000 infants.
L’escola, la societat, els mitjans de comunicació i també la família intervenen de forma directe a la formació d’aquest ideal de professió futura. Quan els nens es converteixen en preadolescents intentem que entenguin que han de triar uns estudis que els permetin trobar una feina que els asseguri un futur, una estabilitat.... la societat, els mitjans de comunicació transmeten valors que estan contraposats amb aquests ideals  més autèntics i “purs”que tenen els més petits, no és “guai” ser mestre o bomber, ara has de ser supermodel, músic, cantant, actor, actriu o simplement famós i guanyar molts diners. Llavors el jove experimenta  (en la gran majoria de les ocasions) el fracàs o la frustració en veure que això que se’ns pinta com a èxit és inassolible i que en realitat no els donarà la felicitat.
Potser estaria bé recordar a aquests joves que han de tenir els seus propis somnis no els que ensenyen a la tele sinó simplement els seus, han de trobar allò que els faci feliços...i aquesta és una recerca que dura tota la vida!
Jo quan era petita volia ser periodista, ser corresponsal i viatjar per tot el mon amb un micro a la ma, ho vaig intentar però també vaig xocar amb la realitat quan per unes dècimes no vaig entrar a la que era la meva primera opció de carrera universitària...doncs au, resiliència i endavant, després de tot la segona opció també era prou bona.
I tu, què volies ser de petit/a?

Feliç divendres!

Et sents emocionalment ben pagat/pagada?

El "salari emocional" és la retribució no monetària que rebem de l’empresa i que complementa el sou en diners. Seria tot allò que ens emportem amb nosaltres a diari, satisfaccions, agraïments, recompenses, nous coneixements... aquelles petites grans coses que ens motiven i ens fan anar cada dia a la feina amb il·lusió i mantenen el nostre compromís amb el que fem.

El salari emocional engloba béns tangibles i intangibles; des d'un simple "enhorabona" quan aconsegueixes algun èxit fins a mesures que puguin fer que el professional creixi o gaudeixi d'uns serveis que van a càrrec de l'empresa. Entre els principals elements de retribució emocional podríem diferenciar dos grans tipus:

Elements intrínsecs (qualitatius): serien aquells que son percebuts pel treballador/a com una recompensa, com ara la satisfacció amb la pròpia feina, el reconeixement, la capacitat per prendre decisions, responsabilitat que implica la pròpia feina, estabilitat de l’empresa...cada persona ho viurà de forma diferent.

Elements extrínsecs (quantitatius): serien elements que el treballador/a percep com un benefici objectiu, aquí ja depèn del que l’empresa hi vulgui invertir. Actualment i degut a la crisi i la congelació dels salaris, moltes empreses apliquen aquests tipus de polítiques per compensar, reconèixer i fer més feliços als treballadors/ores, entre els més valorats trobem:

• Horari Flexible que permeti conciliar la vida personal amb la laboral (segons diferents estudis és un dels motius més importants pels quals les persones canvien de feina)
• Teletreball, treballar des de casa. Les noves tecnologies permeten treballar des de qualsevol lloc, la possibilitat de gestionar el propi temps redueix l’estrès i augmenta la productivitat.
• Formació continuada, és el que més valoren els treballadors/ores més joves que volen créixer i afrontar nous reptes contínuament
• Programes que potenciïn el desenvolupament
• Dies de vacances extra (més enllà dels que estipula contracte)
• Ajuda per a d’educació de fills i filles (llibres de l’escola, activitats extraescolars, casals d’estiu...)
• Pla de compensació flexible que diferenciï a aquells treballadors que contribueixin més (els més implicats)
• Assegurança mèdica per a empleats i familiars directes

En resum podríem dir que aplicar polítiques de salari emocional te uns importants beneficis tant per l’empesa com pels treballadors: fidelitza el talent, reforça la implicació, augmenta el compromís i l’orgull de pertinença i flexibilitza l’empresa fent-la més competitiva.

Per posar un exemple personal, un element que per mi te molt valor i considero salari emocional és quan vinc a treballar i tinc un dia d’aquells fluixos...si estic baixa de moral no hi ha res millor que donar una volta per Ocupacional i rebre alguna abraçada, petó o comentari dels nanos, ufff és la millor medecina, i això no te preu!

Feliç divendres