Atrapats/ades en el temps

Sembla que estem atrapats en el temps, com en Bill Murray al dia de la marmota sona  el despertador i ens trobem confinadxs i sentim novament que el nostre bé més preuat és manipulat i reduït al mínim. La nostra llibertat, el poder decidir què fem, quan i amb qui. El mal son de la pandèmia continua i ens veiem en la obligació de confiar i fer cas com xaiets a tot el que ens manen uns quants...no podrem visitar la familía, ni amics, ni viatjar, ens deixen sense restaurants, sense cinema, sense teatre, sense esport...i el que sap més greu és pensar com afectarà tot això als nostres fills i filles en un futur, només espero que algun dia podrem recuperar el temps perdut.

La llibertat és un concepte filosòfic, un valor fonamental per la societat. És el dret de les persones per triar la forma d’actuar i pensar segons els valors i principis propis. Al llarg de la història s’ha lluitat i es lluita encara per aconseguir diferents tipus de llibertats però amb la situació de crisi sanitària global sembla que s’ha fet un gran pas enrere ja que s'estan limitant molts dels nostres drets bàsics.

Demà anirem a treballar, a comprar (es pot anar a comprar no?) i portar els nostres fills i filles a escola amb una autorització al cotxe i amb la possibilitat de ser parades per la policia per ser a un poble que no és el nostre...en serio? això no passaria ni a un episodi de Black mirror...

Tot i la situació surrealista les persones tenim una gran capacitat de resiliència que ens empeny a superar-ho gairebé tot. Si reflexionem sobre el concepte de llibertat entendrem que aquesta va molt més enllà de tot allò físic o material. La llibertat es troba a la nostra ment, a les nostres emocions, si fem l’esforç de buscar noves formes de viure amb una actitud positiva i seguim somiant serem lliures malgrat tot.

Feliç divendres!

 Què en penses?

A la vida en general ens acostumem a queixar molt, ens agrada deixar clar quan una cosa no ens agrada o ens molesta, en canvi quan ens agrada, funciona o quedem satisfetxs callem més...en entorns laborals, en general, passa el mateix, perquè?

Aquest fet és contradictori perquè els estudis demostren que un feedback negatiu impacta molt més que el positiu, tenim tendència a magnificar les opinions negatives i minimitzar les positives.

Com sabeu la paraula feedback vol dir "retroalimentació"seria l'intercanvi d'informació entre dues persones, si es centra en les àrees de millora de l'altra persona seria negatiu i si es fa en els punts forts és positiu i molt útil per tal de potenciar i motivar.

En empreses jeràrquiques (i en la meva opinió totalment fora d'onda) aquest feedback només es dona de dalt a baix, perdent-se moltíssima informació i provocant una desconnexió entre les persones i un mal ambient de treball on els malentesos  i els problemes de comunicació son els protagonistes. En canvi en empreses modernes, innovadores que posen les persones al centre de tot (com la nostra) s'intenta potenciar el feedback en totes direccions.

Rebre feedback et dona confiança, t'aclareix el que s'espera de tu, et motiva, i si és negatiu però en sentit constructiu i ben comunicat, també.

Aquest fluxe de comunicació entre les persones d'una empresa té molts beneficis.

• Millora la productivitat
• Potencia els punts forts de la persona
• Motiva per la millora contínua
• Capacita i empodera per la presa de decisions
• Genera una relació de confiança i no de control
• Fidelitza a les persones treballadores d'una empresa

Ens agrada que ens escoltin i que ens diguin (també) el que fem bé!

Feliç divendres!

 Ja torna...

Ho sabem, la nostra actitud davant les diferents situacions que vivim és fonamental pel nostre benestar emocional. Durant aquests mesos, bé, tot aquest any 2020 està sent realment difícil mantenir una actitud positiva, a dies, impossible.

La clau per mantenir l’actitud a ratlla és generar pensaments positius i per ajudar-nos a fer-ho podem pensar en tot allò que ens ha aportat la nova realitat, us escric algunes pistes:

• En general la gent s’ha tornat més solidària (sobretot durant el confinament), tothom volia ajudar, empreses, grups, persones anònimes...
• Per fi es reconeix molt més la tasca que fan moltxs professionals del món socio/sanitari, les persones que cuiden a persones han estat (i estan) al peu del canó exposant-se incansables i això s’ha de reconèixer tant social com econòmicament d’una vegada
• Hem après que la salut és el més important, que som fràgils i tenim data de caducitat, que les nostres accions poden tenir conseqüències en altres persones i que a vegades cal renunciar a coses que creiem imprescindibles
• Un col·lectiu re-valoritzat ha estat també el científic, ara si, totes les grans farmacèutiques volen investigar solucions i vacunes a contrarellotge...fins ara els i les grans investigadores havien de viatjar pel món per trobar recursos.
• Hem après a valorar cada estona que passem amb les persones que estimem
• Les noves tecnologies ens han ajudat a mantenir-nos connectadxs amb el món, l'escola, la feina, la família...

Sembla que arriba la segona onada de la pandèmia...però ara estem més preparadxs i ho farem millor, cuidant els nostres pensaments tot anirà bé!

Com deia Churchill...l'actitud és una petita cosa que marca una gran diferència.

Feliç divendres

El dilema 

El passat cap de setmana vaig veure un reportatge de Netflix que feia dies tenia pendent, es tracta de The Social Dilemma (El dilema de las redes). 

La veritat és que no som prou conscient de l'entramat que hi ha darrera de les xarxes socials, tot un submón que ens observa i manipula el que ens mostra o no tenint en compte una sèrie factors personals i amb un clar objectiu. 

El reportatge està protagonitzat per diferents directius i ex-directius de les grans de Silicon Valley (alguns ben arrepentits) i descriu l'addicció i els impactes negatius que poden provocar les xarxes socials més conegudes, Pinterest, Facebook, Twitter, Instagram, TikTok...ens explica d'on surten les notificacions automàtiques, les recomanacions, publicacions suggerides, anuncis...

Penso que cal conèixer al màxim els perills però també els beneficis d'aquestes eines de comunicació i utilitzar-les conscientment, sobretot educar molt als més joves per a que no caiguin en paranys i es creguin tot el que veuen, senten o llegeixen. Com a societat ens fa falta molta pedagogia, potenciar la intel.ligència emocional sobretot entre les persones més joves i documentals com aquest ens poden ajudar.

No podem negar que les xarxes ens connecten, visibilitzen problemes i col.lectius que sense aquests mitjans serien invisibles, ajuden als petits negocis a sortir a la llum, ens inspiren i entretenen. 

Aquesta setmana Instagram ha fet 10 anys, una plataforma que es va crear amb l'objectiu de compartir fotografies i que va revolucionar el món (és la meva preferida). Amb el temps l'aplicació ha anat evolucionant i incorporant infinitat de funcions. Acusada injustament de ser "l'aparador del postureig", en la meva opinió tot dependrà de quin ús en fem, tot dependrà dels ulls que miren (hi ha molta gent que només la utilitza per "xafardejar", robar idees, controlar...) en el meu cas és font d'inspiració per preparar viatges, per aprendre i conèixer artistes del món de la cal.ligrafia, cinema, sèries i altres passions i també per compartir el meu projecte personal amb el món. 

Un ús responsable i intel.ligent de les xarxes socials és possible, quedar-se al marge crec que és perdre's un bon tros de món.

Us deixo amb una de les primeres fotos que vaig publicar fa més de 5 anys...compartint projectes d'altres emprenedorxs amb missatges que inspiren i fan somriure, i no és maco això?

Feliç divendres!

Et sents segur@?

La Fundació MAP és una entitat compromesa i innovadora. La formació és un eix fonamental pel creixement de les persones que en formem part, i això és una gran sort. Fa dies que treballem amb la nostra coach un concepte que crec que és vital per totes les organitzacions, es tracta de la seguretat psicológica.

Et sents còmode i segura al teu lloc de treball? Pots expressar les teves idees amb sinceritat, demanar ajuda quan la necessites i no tens por a equivocar-te? Si la resposta és SI, et trobes en un entorn psicològicament segur.

Està més que demostrat que el bon clima de treball, relaxat i on la confiança és el centre de totes les relacions, millora la productivitat, la creativitat, l’eficiència i l’eficàcia de les persones i els equips.

Quan ens sentim segures estem més motivades i compromeses amb tot el que fem.

El concepte de seguretat psicològica s’utilitza sobretot en entorns laborals i més concretament s’associa a les persones que tienen funcions de lideratge o gestió d’equips ja que aquestes tenen una influència directe i seran exemple de relació entre tots els membres del grup.

L’autenticitat, l’empatia i el domini tècnic de les tasques a realitzar son ingredients bàsics de la confiança, que és la màxima responsable de l’existència o no de la seguretat psicològica  en un equip de treball.

Empreses com Google consideren la seguretat psicològica un pilar fonamental i ja a l’any 2012 van crear el projecte Aristòtil amb l’objectiu d’averiguar perquè uns equips funcionen millor que altres, quin és el secret de l'èxit?  aquestes van ser les principales conclusions:

• Les persones han de sentir-se lliures per expressar el que pensen
• Som més productives en llocs de treball sense estrés
• Ambients positius generen motivació, ganes de millorar, de crèixer, formar-se...empreses on la por i la desconfiança son protagonistes provoquen malestar, poc compromís, absentisme, errors...
• És important tenir un alt grau de tolerància davant l’error, la por a equivocar-te et pot bloquejar
• Cal fer que tothom senti que forma part del projecte
• Donar feedback positiu sempre que sigui possible genera confiança en la pròpia feina i també millora la implicació.

Seguirem treballant per millorar la seguretat psicològica de tots i totes. Feliç divendres!