Meet (me) II
Últimament ens queixem molt...la nostra vida està molt limitada per les restriccions i la por. Una de les quexes més habituals de la nova realitat és que els cursos, les reunions, el treball online no son el mateix que presencials...i és ben veritat.
El teletreball i la formació en línia s’han convertit en eines indispensables en aquests temps de pandèmia però en realitat fa molts anys que s’utilitzen.
El principal problema actual és que al ser la única forma segura de comunicar-nos s’ha portat al límit i a totes les àrees de la nostra vida. Amb la pantalla fem activitats de tota mena, parlem amb la família, amics, fem cursos, tallers...i fins i tot activitats físiques, dansa, ioga, gimnàs, idiomes, música i extraescolars de tota mena, i al final, hem acabat saturatxs de tanta connexió.
A continuació veiem alguns dels principals problemes que implica aquesta metodologia:
- Es perd molta informació, l’expressivitat, el llenguatge no verbal, tant important en la comunicació, queden molt reduïdes
- La persona que dirigeix la reunió o imparteix el curs pot tenir una sensació de soledat i manca d’interacció que desmotiven i desgasten força la veritat. Una classe o una reunió de dues hores per exemple, és realment esgotador per totes les parts implicades
- Els problemes de connexió, i temes informàtics varis posen a prova la nostra paciència diariament, ara no va el micro, ara es veu borrós, no es pot compartir la pantalla, s’ha penjat….son les noves realitats que ens trobem cada dia.
- Les relacions entre persones també s’han vist afectades, el xerrar, comentar, proposar, riure plegats es troba a faltar i a més, també son factors molt importants per l’aprenentatge i el benestar emocional
En resum, hem d’aguantar i tenir (encara més) paciència i pensar que potser algun dia tornarem a les aules i als despatxos...tant de bo!
Feliç divendres!
