Ens hem de veure més

Quantes vegades has posposat una sortida amb amistats o familiars per simple mandra? O quantes vegades has prioritzat fer alguna cosa en solitari en comptes de compartir el temps amb les persones que estimes? O aplaçat aquell viatge pendent any rere any?

No som conscients que els anys passen, i molt ràpid, tant si ens agrada com si no. El nostre coco evita al màxim pensar en el temps que ens queda per viure, és un clar mecanisme de defensa, fa por pensar-hi però a vegades el fet de no fer-ho ens pot fer perdre de vista el que realment és important.

Segurament l’haureu vist però enguany hi ha un anunci nadalenc que m’ha fet reflexionar i no em puc treure del cap, és el dels licors Ruavieja. Els creatius responsables van crear una fórmula tenint en compte diferents variables, edat, esperança de vida, lloc de residència, freqüència amb la que et veus amb una determinada persona...i el resultat et diu els anys, dies i hores et queden per compartir amb la persona escollida. Pergravar l'anunci van convocar diferents parelles voluntàries i després d’unes preguntes els hi van comunicar el resultat de l’equació. L’efecte és sorprenent i colpidor i l’eslògan és clar, “ens hem de veure més.”

Sabem que és impossible saber amb exactitud el temps que ens queda per compartir però jo diria que aquest càlcul s’acosta força a la realitat, canviar-ho està a les nostres mans.

La fórmula està disponible on line https://tenemosquevernosmas.ruavieja.es i  podeu posar-la a prova, no us deixarà indiferents. 

Aprofitem cada minut d’aquestes festes per estar amb la gent que estimem! 

Us deixo el link a l'anunci.

Ruavieja 2018

Feliç divendres, feliç Nadal!

L'èxit és dins teu

Que en (moltes) ocasions veig lletres i les dibuixo ja ho sabeu, doncs avui us explicaré com va començar aquesta història.

La meva passió per  la cal·ligrafia ve de lluny,  des de petita m’han flipat les tipografies, els quaderns d’escriptura del meu pare, els rètols, els cartells, retoladors, plomins, llapis, quaderns, colors.....L’any 2012 a una aula de la Uni una professora ens va posar com a exemple de cas d’èxit als amics de Mr Wonderful, una empresa innovadora que amb senzillesa i molta il·lusió va revolucionar el món del disseny gràfic i la papereria creativa. La clau del seu èxit son els missatges positius i les lletres boniques dibuixades a diferents objectes del nostre dia a dia, regals especials que t’arrenquen un somriure i t’emocionen. Amb aquesta peculiaritat s'han convertit en una gran empresa de referència del sector que reparteix bon rotllo a molts països del mon mundial.

Els dissenys wonder em van inspirar, vaig reflexionar sobre el gran poder de les lletres i les seves formes per comunicar i expressar desitjos i emocions i em vaig proposar formar-me en serio en aquest art, descobrint un mon que em te totalment al·lucinada. 

Perquè cal.ligrafia? Des de les pintures rupestres a les primeres lletres, la humanitat ha tingut la necessitat de plasmar la vida mitjançant representacions gràfiques. L’escriptura ha permès deixar empremta, mantenir i difondre cultures, coneixements, religions... La paraula cal·ligrafia prové de la paraula grega Kalli que significa bonic i graphein que vol dir grafia. 

Practicar cal.ligrafia, lettering i totes les seves modalitats te molts beneficis:

• S’ha comprovat que pot ajudar a reduir el nivell d'estrès ja que requereix un alt nivell d’atenció i concentració. Implica moviments precisos i repetitius que afavoreixen el desenvolupament del mindfulness (estat de consciència plena) aportant estabilitat emocional, relaxació física, i equilibri cos i ment. He fet cursos de mindfulness que no he aconseguit aplicar i no m’han funcionat com si ho fa la cal·ligrafia
• Potencia la creativitat i la memòria, jugar amb colors, textures, materials i tècniques et fa mirar al teu voltant d’una altra manera
• Afavoreix la precisió, l’ordre i la pulcritud
• En nens i nenes agilitza la psicomotricitat fina, els moviments de la ma activen regions del cervell que involucren el pensament, el llenguatge i la memòria a curt termini.
• Personalment m’ajuda a fer desaparèixer les preocupacions, les tensions musculars i els pensaments intrusius. Realment quan pinto lletres perdo la noció del temps, flueixo, i a més, és divertit i crea addicció.

Durant aquests últims anys he assistit a cursos, tallers, jornades,  llegit llibres i sobretot he practicat moltíssim i poc a poc sento que vaig avançant (i em queda un llaaaarg camí). Em fa molt feliç expressar-me a través de les lletres i posar meu cor en cada projecte petit o gran, sempre amb humilitat i màxim respecte pels grans professionals del ram dels que aprenc cada dia una mica més.

Mil gràcies a les persones que m’inspiren, m’animen, m’ajuden, m’ensenyen i m’acompanyen somiant lletres al meu costat.

Qui s’anima a provar? 

Sorprendre o que et sorprenguin?

T'han muntat mai una festa sorpresa i et volies fondre al descobrir-ho? o tot al contrari, és la gran il.lusió de la teva vida?

Recordo un dia que em despertar a les 4 de la matinada per pujar-me a un avió sense saber on anava, la veritat, vaig necessitar una estona per processar-ho...

Sembla que a tothom li hagi d'agradar que el sorprenguin però en realitat no és així, hi ha  persones que gaudim molt més preparant sorpreses per altres persones, per sort hi ha de tot en aquest món! 

La sorpresa és una de les emocions bàsiques i primàries de les persones. L’associem a quelcom positiu però en realitat és una emoció neutre ja que d’entrada pot ser positiva però també negativa.

Es tracta d’una reacció que apareix de forma sobtada davant un estímul desconegut i te una durada molt curta (de fet, és l'emoció que menys dura), el que passi després determinarà l’emoció següent: alegria, por, tristesa....

També és una emoció primària universal, es manifesta en totes les cultures i s’exterioritza de la mateixa forma, elevem les seies, es dilaten les pupil·les, boca oberta...et quedes en blanc i necessites un moment per processar el que està passant.

Penso que la sorpresa és una de les emocions més poderoses i l’hauríem de promoure més, a la feina, a l’escola i a la vida en general. Ens fa centrar l’atenció, tenir curiositat i desperta les ganes d’aprendre. A més una informació sorprenent no la oblides fàcilment, segur que podríeu recordar les sorpreses més grans que heu viscut a la vostre vida ja que l’impacte emocional que van provocar és difícil d’esborrar.

Gestionar aquesta emoció requereix cert nivell d’intel·ligència emocional. A vegades no és fàcil, es necessita un bona dosi de flexibilitat. Hi ha persones que no toleren bé tot allò que desconeixen o no poden controlar i les sorpreses els hi provoquen pànic. En canvi hi ha gent amant de tot allò desconegut i imprevisible i que es deixa portar. L'ideal és trobar l'equilibri.

Quina sorpresa recordes? com ho vas gestionar?

Feliç divendres

Dia de donar les gràcies

Ahir una gran part del planeta celebrava el dia d’acció de gràcies. Sempre m’ha fet gràcia que es dediqui una diada a reflexionar sobre la pròpia vida i donar gràcies per tot el que tens.

Originalment aquesta celebració va néixer l’any 1621 per a celebrar les bones collites a la costa Est dels estats Units. Anys més tard Abraham Lincoln va declarar l’últim dijous de novembre dia festiu i durant molt temps va tenir una forta connotació religiosa gairebé més important que el Nadal pels americans.

Amb els anys la jornada s’ha convertit en una altra excusa per consumir, de fet, el Black Friday és avui, dia després d’acció de gràcies, una campanya que és la prèvia de les festes de nadal i que s’ha fet extensiva arreu del món.

Segurament s’ha perdut l’essència d’aquesta diada de reflexió, una gran llàstima ja que ser agraït o agraïda, donar les gràcies ens fa més feliços i més sans.

Hi ha estudis que indiquen que la gratitud te molts beneficis, per exemple:

• reforça el nostre organisme i ens fa menys propensos a les malalties
• ajuda a conciliar el son i dormir bé
• redueix la impaciència i augmenta l’autocontrol
• rebaixa l’estrès i l’ansietat

Quan sentim l’agraïment  i sobretot quan donem les gràcies en veu alta el nostre cervell segrega serotonina i dopamina fent-nos sentir més satisfets, optimistes i feliços.

Segur que tots nosaltres tenim molts motius per sentir-nos agraïts i agraïdes, pensem-hi una estona i expressem-nos!

Us deixo un vídeo una mica antic i potser l’heu vist però et toca...

https://youtu.be/QMpJcABHmgE

Moltes gràcies i feliç divendres!

Valors que valen molt

Fa uns dies vam assistir II Congrés de l’AEES Dincat enguany amb el títol "Aliances i persones. Estratègies clau de futur”.  El congrés va estar ben ple de xerrades entorn la importància de sumar esforços amb altres entitats, empreses...posant l’accent en la peça fonamental de les organitzacions, les persones. 

Sabem perfectament que l’èxit d’un projecte depèn directament de l'equip que el porta a terme però no totes les empreses destinen polítiques i recursos específics per a cuidar i desenvolupar el talent dels seus professionals. De totes les propostes que vam escoltar em va agradar especialment la xerrada d’en David Tomàs, gerent de Cyberclick. La seva empresa  dedicada a la tecnologia i al màrqueting digital va ser durant dos anys seguits guardonada com el millor lloc per treballar d’Espanya (Great Place to work). La clau del seu èxit és senzilla, confiar en les persones i treballar per a crear un entorn de treball on es pugui créixer i ser feliç. 

Tot i ser una empresa tecnològica molt diferent a la nostra vaig comprovar que compartíem més del que a priori es podria pensar. Cyberclick com la Fundació MAP posa els valors com a eix de la gestió de l’organització. Els seus valors fonamentals els resumeixen en tres,  els quals nosaltres també compartim:

• Humilitat i respecte, valorar els esforços de tothom
• Disposició a l’aprenentatge, estar sempre disposat a millorar
• Superar les expectatives que te el client, anar més enllà, donar un plus de qualitat en tot el que es fa

Aquests valors els apliquen a tot el funcionament de l’empresa des de la selecció de personal a la presa de decisions. Ens van explicar com és el propi equip el que pren la decisió final en un procés de selecció ja que és amb aquest que treballarà la nova persona. També és l’equip qui decideix amb quins clients col.labora i amb quins no ja que es busca el benestar de les persones abans que l’interès econòmic. La formació continuada és també vital pel creixement de les persones i de l’empresa i es destinen recursos per a que tothom hi pugui accedir.

És molt gratificant tornar a comprovar que la nostra entitat està al capdavant en la creació d'iniciatives innovadores que fan desenvolupar el taelnt dels professionals i dels equips, ole nosaltres!

Feliç divendres

Retallant el dia

Com cada any per aquesta època ens fan canviar el rellotge d’hora, ohhh no! Horari d’hivern, quin horror!! Sembla però que aquest any podria ser la última vegada, us ho podeu creure?

Resulta que aquesta (mala) costum de fer-nos endarrerir una hora el rellotge la última setmana d’octubre es remunta a l’any 1974 (arrel de la crisi del petroli) i l’objectiu inicial de la mesura era aprofitar la llum solar i estalviar en el consum elèctric. Els temps han canviat i els hàbits i costums de la societat també, per tant, ja va sent hora de revisar aquesta normativa.

Amb l’horari d’hivern es fa de dia abans però de nit també donant la sensació de viure dies més curts i foscos. Això te un impacte directe en la nostra vida, canviem les activitats, rutines, hàbits...i tot plegat també afecta al nostre estat d’ànim. 

Hi ha estudis que demostren que endarrerir o avançar l’hora pot provocar una alteració en el nostre ritme de son, augmentar el nombre d’infarts, els casos de depressió i els accidents de trànsit.

Davant l’evidència que el canvi d’horari ja no suposa cap avantatge significatiu, el Parlament europeu ha posat fil a l’agulla i recentment s’ha fet una macro enquesta on line a més de 4 milions de ciutadans europeus i el 84% van contestar que no volien seguir canviant l’horari.

És cert que per fer aquest canvi caldria ajustar horaris laborals, comercials, escolars...però viure en un país on les botigues tanquen a les 9 o les 10 de la nit i on el prime time de la tele ja arriba fins a quarts d’11 no em sembla molt normal ni sa, la veritat. Ja seria hora d’anar-nos acostant als nostres veïns nòrdics, segurament milloraríem força la nostra qualitat de vida.

Feliç divendres!

                                                                        Allargant el dia

Reptes

Aquesta setmana tenia un repte. La veritat és que tinc força pràctica a parlar en públic però cada vegada que ho he de fer davant moltes persones es disparen totes les alarmes. Fa por! ai mare...em quedaré en blanc, parlaré massa ràpid i tremolant, se’m veurà a la cara...el nostre guionista particular es posa a treballar a tota velocitat.

Dies abans ja no dorms massa bé i et costa pensar en altres coses que no siguin la presentació. He fet una petita recerca i en resum podríem dir que és un mal molt comú a la nostra societat, no estem prou preparats per expressar-nos en públic. Posar-se davant una sala, auditori o aula ens genera estrès ja dies abans que es doni la situació.

Els símptomes més comuns que ens provoca parlar en públic a moltes i molts de nosaltres son:

• sudoració (les mans enganxoses)
• tremolors vàries (les mans, la veu)
• augmenta la freqüència cardíaca
• pèrdua de la concentració, aquesta és la que fa més por de totes, quedar-te en blanc però en realitat no passa gairebé mai
• problemes per dormir o menjar 

Cal fer front a la situació i preparar-se bé si no volem que aquests efectes ens desestabilitzin i no ens permetin superar la situació. Tots sabem el que cal fer però està bé recordar-nos aquelles petites coses que ens ajudaran a estar millor aquell dia i tenir una bona actuació.

• Preparar-se molt bé allò que s'ha d'exposar ens donarà seguretat, practicar, assajar tant com sigui possible, realment crec que aquesta és la clau de l'èxit
• Detectar ràpid les emocions que ens provoquen les respostes d'ansietat per tal de posar-hi remei
• Veure l'espai on es farà l'exposició (estar-hi una estona)
• Realitzar unes bones respiracions abans de començar (o durant la xerrada si cal)
• Pensar en positiu (tot anirà bé i al final només seran uns minuts)

Quan superes per fi el dia i fas l'exposició i tot surt bé la satisfacció personal és enorme i et dóna seguretat per una propera, a més, reptes com aquests posen emoció al nostre dia a dia, repetirem! (deixem però uns dies de recuperació...)

Feliç divendres!

Què tal el dia?

Hi ha dies més tranquils que altres però sovint situacions inesperades, desagradables o excitants ens provoquen emocions més o menys intenses que hem de gestionar. A vegades a la feina no tot va com una rosa i ens toca gestionar temes delicats que provoquen enuig, ira, o directament que ens posen de mala llet. El repte és, com ho afrontem per a que no ens afecti massa ni ens bloquegi? 

Veiem algunes característiques d'aquesta emoció:

• La ira és una emoció bàsica però complexa (és l’expressió d'altres emocions) i universal , es dona en totes les cultures i societats del mon.
• L’enuig, la ràbia i per últim la ira apareixen quan alguna cosa no ens va bé, ens ofenen, ens fereixen...i és la forma que tenim de reivindicar la nostra postura, de posar-nos en valor i defensar els nostres interessos. Per tant, te una funció, el problema és quan s’expressa de forma desmesurada
• És una de les emocions que més ens costa de controlar
• Ens fa respondre de forma intensa i ens pot fer perdre el control dels nostres actes provocant uns danys que poden ser irreparables, tant a nosaltres mateixos com als altres
• Quan la ira s’insta.la com a resposta habitual es pot convertir en agressivitat i això pot ser una veritable problema per a conviure o treballar amb altres persones

Com ho fem per controlar aquestes situacions i que no se’ns en vagi la pinsa? Tots tenim truquets per controlar “el pronto” per exemple:

• Respira, en serio, respirar va molt bé, mentre respires fas disminuir l’impacte físic de la ràbia
• Ves a fer un volt, surt, estira les cames, camina, apartar-se de la situació rebaixa la nostra activació emocional i fisiològica
• Ser més flexible, perdonar, escoltar la versió dels altres també ajuda a reduir la ira
• Sempre pots recórrer a alguna cosa que et faci somriure o sentir-te bé, un company, una til.la, xocolata, posar-te música...

Hi ha dies que ho gestionem millor que altres, ningú és perfecte, però adonar-te’n és el primer pas.

Feliç divendres!

Remei instantani per la mala llet

No Surrender

Ha estat una setmana dura. Quan després de molt esforç, il·lusió i nits sense dormir les coses no surten com esperaves, el cop és fort.

L’Inspira festival inclusiu era per nosaltres més que feina, era posar un trosset de tu en un acte que significava molt per moltes persones. Tot estava a punt i durant unes hores vam tocar el somni de puntetes però el final no va ser el que esperàvem i la sensació de fracàs i cansament acumulat van aparèixer amb força. És cert que va ser un factor extern el que ens va obligar a plegar, no hi podíem fer res, no ho podíem controlar però tot i així tens la sensació d’haver fallat.

Durant el festival vam viure en primera persona molts dels valors que celebràvem, hi va haver il·lusió, creativitat, esforç, superació, entusiasme, actitud, felicitat, amistat...i al final va sorgir la resiliència.

Com sabeu, la resiliència és la capacitat de superació, de sortir amb més força de moments difícils i sens dubte en aquesta casa aquest és un valor molt present. L’inspira ens ha donat molts exemples: Que es posa a ploure com si no hi hagués demà, doncs es busquen bufadors de jardineria i motxos de sota terra (i del Mercadona) i apa, tothom a eixugar l’escenari!...que no es pot seguir amb la festa, doncs es treuen les forces d’on sigui per començar a recollir fins la matinada, que la gent es queixa, doncs s’ofereix la possibilitat de tornar els diners de l'entrada donant tota una lliçó d’elegància i humilitat (i si, encara que sembli mentida, hi ha gent que ha demanat el retorn dels diners)

No tothom és igual de resilient però és una competència que es pot entrenar. El que ajuda és envoltar-se de persones optimistes i enèrgiques. El treball en equip "cura", motiva i empodera a les persones  i aquests dies hem tornat a deixar ben clar que a la Fundació MAP tenim el millor equip del mon!

Tornarem! Feliç divendres

Inspirats

El 27 de setembre del 2013 publicava el primer post d’aquest bloc, avui fa 5 anys d’aquell dia i ja en van 183!!

Reconec que mantenir el compromís no ha estat fàcil, la inspiració no sempre és present, el temps és just, és difícil no repetir temes...però en moments de bloqueig penso en els motius pels quals vaig començar a escriure el bloc, per mi és una forma de retornar tot el que aquesta casa em dóna dia a dia. 

Fer 50 anys és tot un èxit i els últims mesos a la Fundació MAP han estat plens d'activitat frenètica i nous reptes, moments de nervis però també de molta il.lusió. 

El gran dia s'acosta, l'Inspira festival inclusiu obrirà per fi les portes. Tot venut i més que hauríem venut, més de 4000 persones ens acompanyaran més de 100 persones voluntàries que ho faran possible. Gaudirem d'una festa per a tothom pensada amb el cor fins l'últim detall. 

Personalment ha estat una experiència molt especial, he après moltíssim i m'he sentit afortunada de treballar al costat de persones increïbles que m'inspiren i tot ho veuen possible, ho aconseguirem i serà un èxit! ho haurem de repetir!

L'inspira m'ha inspirat i el trobaré a faltar!

Feliç divendres

Nova temporada!

Després de les merescudes vacances, ja hi tornem a ser! La veritat, és que no podem negar que els primers dies del retorn a la rutina costen...horaris, obligacions, presses, nous cursos, però alhora és un moment perfecte per proposar-se nous reptes, canvis... i si no arribem a tot en podem deixar algun per any nou!

Allunyar-te de tot durant uns dies (com més lluny millor) és la millor forma de créixer i inspirar-te. Descobrir nous països, cultures i formes de viure a més de ser realment emocionant et dona la oportunitat de reflexionar i et fa qüestionar la pròpia forma d’entendre la vida.

Perquè hi ha països on la seva gent és més feliç que en altres? Quins son els factors més rellevants alhora de valorar la nostra satisfacció com a habitants d’un lloc o altre? 

Segons l’informe anual de felicitat de la ONU hi ha sis variables clau alhora de mesurar el benestar social: els ingressos que tenim, l’esperança de vida, les polítiques socials, la llibertat, la confiança i la generositat.

Aquest any el país considerat el més feliç del mon ha estat Finlàndia i el més trist Burundi. D’una llista de 156, els països nòrdics ocupen els primers llocs.

Les dures condicions climàtiques no suposen cap problema greu (ja tenen les saunes i el Pare Noel). I és que a Finlàndia no veus policia enlloc (en tenen menys de la meitat que a Espanya) no la necessiten, és una societat transparent i amb poques desigualtats. L’educació no és elitista, no depèn de tenir més o menys diners, tenen un sistema educatiu dels millors del mon i no existeixen les universitats privades! La cura de la natura i del mediambient forma part del seu ADN, tot és de fusta, net i ho reciclen tot! Les ajudes socials i econòmiques a les famílies fan que gairebé no existeixi la desigualtat de gènere. Son gent tranquil.la i senzilla, no hi ha prou fred ni foscor que no puguin superar amb una bona tassa de xocolata calenta i unes manualitats a la vora del foc. 

Segur que algun dia el nostre país petit apareixerà en aquest rànquing, perquè deixant a part la situació política actual i altres problemes varis, és sens dubte un dels millors llocs on viure. 

Us deixo amb un espectacle únic, la màgia del cel,  potser aquest és el secret de la felicitat dels nòrdics. Feliç divendres!

Rovaniemi (Finlàndia) 04/09/2018

Bon viatge!

La propera setmana acaba una altre curs i l’infodivendres marxa de vacances. Durant aquest temps buscarem inspiració i noves propostes pel curs vinent.

I per tancar temporada parlarem precisament de viatjar, la millor forma d’inspirar-se i ser feliç. Hi ha estudis molt interessants que demostren aquesta relació.
L’any passat Booking va entrevistar més de 17.000 persones de tot el mon descobrint que per la majoria planificar i gaudir d’un viatge és fonamental per ser feliç fins i tot per davant d’altres moments vitals com ara casar-se, tenir una cita o una feina nova. Les dades també van mostrar que la felicitat que proporciona viatjar dura molt més que la satisfacció de tenir coses materials com un mòbil nou, joies, millores a casa...
La il·lusió comença just al decidir la destinació i pot durar mesos durant la preparació, planificació, reserva i finalment el viatge. La veritat és que la sensació quan aconsegueixes els vols que volies i comences a muntar la ruta és única! 

Veiem els principals beneficis que ens aporta viatjar:

• Redueix el nivell d’estrès, desconnectar de la rutina és molt saludable
• Augmenta el benestar personal i la teva capacitat d’adaptació, et proporciona nous punts de vista i aprens noves formes de solucionar i afrontar problemes
• Adaptar-se a nous ambients, situacions, menjars, parlar un altre idioma...estimulen el cervell i l’entrenen fent-lo més plàstic, creatiu i jove
• Millora el teu estat físic, et mous més i et poses en forma
• Millora la teva autoestima, tot viatge és un repte, poden sortir entrebancs, conflictes, accidents...t'has d'espavilar! i quan tot surt bé et fa sentir realment satisfet
• Si comparteixes el viatge amb la família o amics, milloren les relacions, la capacitat de treballar i decidir en equip
• Viatjar ens farà tornar a la feina amb més ganes, energia i motivació

Sense cap mena de dubte viatjar és la única cosa que costa diners però et fa més ric!
Que gaudiu al màxim de l'estiu, feliç divendres i bon viatge!

Què necessites?

Imagina que has de triar entre comprar-te una rentadora nova perquè la teva s’ha mort o bé fer aquella escapadeta que tant estaves esperant...no t’arriben les peles per fer les dues coses, què necessites més? a què dones prioritat? Com ho soluciones?

Un referent en l’estudi de les necessitats humanes és el psicòleg  americà l’Abraham Maslow, molt conegut per la seva famosa piràmide de les necessitats. Segons aquesta teoria existeixen 5 nivells jeràrquics que es van assolint progressivament:

1. Necessitats fisiològiques: es troben a la base i son les que garanteixen la nostra supervivència, per tant, van per davant de tota la resta, respirar, menjar, dormir...
2. Necessitats de seguretat i protecció: la salut, la integritat física, estabilitat econòmica, laboral, habitatge...
3. Necessitats socials o d’ afiliació: aquí hi tenim l’amor, amistat, acceptació social...
4. Necessitat de reconeixement: inclou l’autoestima i el desig o necessitat de ser valorat pels altres
5. Necessitat de realitzar-se com a persona, una vegada assolides les anteriors, les persones volem créixer i trobar la satisfacció i benestar personal

Tot i que en general aquest és l’ordre que seguim per satisfer tot allò que necessitem, pot variar segons diferents factors:

• La nostra capacitat intel·lectual, com comprenem i analitzem les situacions ens condiciona alhora de prioritzar
• L’edat, no necessitem el mateix amb 5 anys que amb 35, les nostres necessitats van variant all llar de la vida
• La salut, si el nostre estat físic o mental no és bo això afectarà de forma directe a les nostres prioritats
• la societat en la que vivim, la nostra cultura, també ens condicionen ja que moltes vegades les necessitats son generades per aquesta responent sobretot a criteris econòmics...

No tots necessitem o prioritzem el mateix i precisament aquesta diversitat és el que fa la vida tan emocionant!

Per cert, seré sincera, jo triaria l’escapadeta i rentaria a ma (no tinc remei) i tu? Feliç divendres!

Ho estàs fent bé!

A totes i tots ens agrada sentir-nos valorats. Els comentaris positius ens fan pujar l’autoestima i la seguretat en nosaltres mateixos i els negatius, si son ben argumentats i comunicats de forma assertiva ens poden fer créixer i  millorar. En l’àmbit laboral aquests comentaris son l’anomenat “feedback” (retroalimentació) que tan necessitem per saber si estem fent el que s’espera de nosaltres i si ho estem fent bé.

Un bon feedback pot ser realment motivador i millora molt la productivitat de les empreses però un feedback mal donat, incomplert o poc útil pot tenir un efecte molt negatiu en la persona i crear una ferida de difícil curació.

Donar feedback no és fàcil, és una habilitat, una competència que implica la capacitat de recollir informació sobre algú, valorar-la i expressar-la de tal forma que la persona que la rep ho faci de forma positiva i no com un judici sense fonament o un atac.

El sistema de desenvolupament per competències que ja coneixeu força bé, es basa precisament en aquest feedback i te l’objectiu de la millora continua.

Quins son els ingredients principals d’un bon feedback a la feina?

• La informació que es dóna ha de ser objectiva i basada en fets i evidències (si ens basem en impressions o en coses que t’han dit altres persones perdem credibilitat)
• No s’ha de limitar a informar, la idea és motivar, corregir en positiu per a promoure el creixement
• Fixar-se en allò que la persona fa més bé i donar eines que l’ajudin en els aspectes a millorar
• Cal una comunicació assertiva i empàtica i per això és molt important escoltar

Què hem d’evitar?

• Fer la pilota a la persona, això no porta enlloc i és fàcil que l’altre se n’adoni
• No centrar-se només en el que no s’ha fet bé, impediríem el progrés
• No donem consells (això ho fan les iaies), donem recursos, o “aixequem miralls” per tal de fer conscients comportaments o actituds
• No donar mai un feedback, sobretot si és negatiu, davant d’altres persones
• No utilitzar frases absolutes: mai, sempre...
• No jutjar a la persona, tothom te una història darrera, una situació que pot condicionar el comportament o el resultat de la seva feina

Bàsicament aquest seria el còcktail d'ingredients i el podem aplicar a tots els àmbits de la nostra vida, feliç divendres!

Campions!

Aquest bloc ja te un llarg recorregut, gairebé 5 anys on hem tractat continguts ben variats. La veritat és que és difícil trobar un tema diferent cada setmana i el que m’ajuda molt i agraeixo de tot cor son els vostres comentaris i propostes. Mails on expliqueu diferents punts de vista, doneu opinions o recomaneu lectures, experiències o pel·lícules, compartir aquest coneixement és l’objectiu d’ aquest projecte.

Aquest cap de setmana i seguint la recomanació d’en Dani (moltíssimes gràcies!) vaig anar a veure “Campeones”, la última peli d’en Javier Fesser. Avui dia és difícil trobar històries de cinema social que transmetin valors de veritat i donin visibilitat a col.lectius més o menys desconeguts i aquesta n’és una d’imprescindible i per totes les edats.

Ens explica l’experiència d’un entrenador professional de bàsquet de la lliga ACB que es veu obligat a entrenar un equip de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva vida, les seves prioritats i els seus valors canvien quan ha de fer front al nou repte. Els protagonistes, començant per un Javier Gutiérrez entregat a la causa al 100% i seguint pels actors i actriu novells que formen l’equip de bàsquet, transmeten tendresa i realitat absoluta i ens mostren com totes i tots tenim capacitats i discapacitats diferents i precisament això és el que ens fa únics i especials.

El que fa de Campeones una pel.lícula genial és la seva capacitat per a reivindicar la diferència amb senzillesa i sense caure en la llàgrima fàcil i a més, ho fa amb un humor que et manté amb el somriure fins el final (amb escenes realment divertides). Una història que et toca el cor i et fa sortir del cine amb esperança. A les persones que treballem en aquest sector ens fa sentir identificades en molts moments i sobretot ens fa sentir (encara més) orgullosos i orgulloses de compartir les nostres vides amb persones tan increïbles.

Una lliçó de vida que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles.

I és que el món és ple de campions i campiones! Feliç divendres!

CREATIVITAT I PENSAMENT LATERAL (part II)

Si parlem de creativitat hem de parlar de l’Edward de Bono psicòleg i professor d’Oxford gran expert en  temes relacionats amb el pensament. A finals dels anys 60 crea un concepte clau per entendre la creativitat, el pensament lateral.

Aquest tipus de pensament busca solucions a problemes sense seguir les pautes lògiques més comuns basant-se en idees que surten d’allò més habitual, busca formes alternatives de resoldre les coses, seria la forma de funcionar d’un cervell creatiu.

Es tracta de pensar cap als costats i no de forma vertical o lineal com ho faríem  a  la forma tradicional, aquesta nova perspectiva ens permet innovar, veure les coses des de diferents perspectives  i estimula la nostra ment.

Existeixen diferents tècniques que permeten desenvolupar aquest tipus de pensament, per exemple:

• Utilitzar analogies, serveixen per comparar idees que no tenen res a veure per tal d’allunyar-se al màxim d’allò més típic i previsible
• Tenir la ment oberta a noves formes de fer les coses
• Fer servir el mètode d’inversió que seria donar la volta al problema, pensar el contrari que pensaríem normalment, això ens pot donar noves idees per afrontar-lo
• Dividir el problema en parts petites ens pot ajudar a no bloquejar-nos
• En entorns més laborals s’utilitza la molt coneguda tècnica del brainstorming o els sis barrets per a pensar d’Edward de Bono on cada barret és d’un color i representa diferents formes de pensar que es van intercanviant entre els participants

Experimentar, viatjar, llegir, provar coses noves, aprendre tinguis l’edat que tinguis son elements fonamentals per posar en pràctica el pensament lateral i fomentar la nostra creativitat. Una pregunta...quan va ser la última vegada que vas fer una cosa per primera vegada?

Acabem amb una gran frase del mestre, feliç divendres!

CREATIVITAT, LA MILLOR SOLUCIÓ (part I)

En un món on tot canvia molt ràpid una competència molt buscada és la creativitat.  És una paraula que ve del llatí “creare” i significa produir alguna cosa nova i diferent, allunyar-se del més evident, segur i previsible. Implica per tant una alta capacitat per adaptar-se i buscar solucions.

Es tracta d’un concepte molt estudiat en Psicologia i majoritàriament vinculat a la intel·ligència. La creativitat no es troba només al talent artístic sinó que es pot veure en a qualsevol aspecte de la nostra vida. Es pot ser creatiu a casa, a la feina, amb les relacions personals...

Una persona creativa és aquella que és capaç de generar noves idees o associacions entre idees o conceptes per a proposar solucions originals, jo afegiria que prefereix aquestes noves vies a les ja establertes, un creatiu fuig de la frase “això sempre s’ha fet així” sempre creu que es pot fer d’un altre manera i arribar més lluny.

Tot i que la majoria de les empreses valoren aquesta competència sembla que el nostre sistema educatiu no fomenta massa les activitats creatives, és una llàstima ja que la creativitat està molt relacionada amb la imaginació i durant la infància aquesta capacitat està “on fire”i es podria aprofitar molt més.

Com és una persona creativa?

• Tenen una ment hiperactiva, no es cansen mai d’aprendre coses noves
• Son perfeccionistes i sempre busquen millorar
• S’adapten molt bé als canvis
• Son persones optimistes i positives
• S’atreveixen, no tenen por a provar coses noves i s’arrisquen
• Tenen una gran capacitat per fer extreure els punts importants de la informació, de separar el gra de la palla i imaginar possibles escenaris, el que facilita que s’anticipin a les solucions i necessitats
• Son persones molt observadores i molt curioses

Jo diria que en aquesta casa anem sobrats de persones creatives ;)

La creativitat però es pot potenciar, existeixen tècniques concretes per fer-ho, ho veurem la propera setmana, feliç divendres!

Anys i anys per molts anys!

Una entitat com la nostra te uns valors propis, un tarannà que es va configurant al llarg del temps. Però en realitat és molt més que això, és la suma dels valors que aportem totes i cadascuna de les persones que hi estem vinculades. Amb motiu dels 50 anys hem dissenyat una campanya amb 50 valors, adjectius que ens defineixen i que son compartits per tots nosaltres. Els valors son les millors armes contra la injustícia, els prejudicis i la por. Els valors ens arrelen, ens fan ser persones i mai cap tecnologia podrà igualar la nostra humanitat.

Avui és un dia gran, molt gran. 50 anys només es fan una vegada i per una entitat com la nostra que ha lluitat tant pels drets de les persones te molt mèrit haver arribat fins aquí malgrat les dificultats, la incomprensió i la injustícia social. Gràcies a la bona feina feta per tanta bona gent ens hem convertit en un referent d’èxit a la comarca i al país (i al món)

50 anys donen per molts records, la Fundació MAP ha estat i està present a la vida de moltes persones i avui tots junts demostrarem la nostra força i ho celebrarem com cal perquè com diuen els nostres amics de Txarango:

Que potser demà, no ens podem trobar 

Balla aquesta nit el que ballaríem sempre 

Que potser demà, no podem ballar 

Queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre 

Tots junts seguirem escrivint la història d’aquesta casa per molts i molts anys més. Feliç aniversari!

Som cultura

El passat cap de setmana vaig veure una peli que em va emocionar,  és de dibuixos, de Disney Pixar i em va arribar al cor. Es tracta de Coco, Òscar a la millor pel·lícula d’animació del 2017. És una història senzilla i bonica on se’ns mostren algunes de les peculiaritats de la cultura mexicana i en especial ens explica com entenen la mort, com una prolongació de la vida, amb una cançó final també guanyadora d’Òscar tan emotiva i carregada de significat que et fa posar la pell de gallina.

Aquesta història em va fer reflexionar sobre la cultura, les tradicions i costums, i la gran influència que aquestes tenen en la nostra forma d’actuar, de pensar, de sentir. Les tradicions ens arrelen i ens recorden d’on venim, son molt diferents entre països, pobles i fins i tot entre famílies però és important mantenir-les per poder explicar la nostra història.

Hi ha una branca de la psicologia que estudia precisament aquesta relació, es tracta de la Psicologia cultural, una ciència interdisciplinària que barreja antropologia i sociologia amb l’objectiu d’estudiar a les persones tenint en compte el seu entorn. 

El que per unes cultures pot semblar “normal” o habitual per altres pot ser una barbaritat. La forma de menjar, d’educar als fills i filles, d’entendre la vida o la mort son molt diferents a una banda i a l’altra del món, descobrir aquestes diferències ens aporta riquesa i nous punts de vista que ens fan  aprendre i crèixer. No ens podem quedar només amb el que coneixem, amb el que ens han ensenyat a casa, s’ha de mirar més enllà. Viatjar, el cinema i la lectura son tres maneres de conèixer la diversitat del nostre món. 

Quins t'han fet aprendre de noves cultures o tradicions? 

Un viatge: el cor dels USA

Una peli: la que us he comenat avui, Coco 

Un llibre: Aurora Boreal de l'Assa Larrson

Dilluns és la diada de Sant Jordi, una de les tradicions més antigues i especials de la cultura catalana. A casa meva, plena de Jordis i Jordines sempre ha estat una festa grossa i avui encara que no estiguem junts recordarem les diades viscudes i celebrarem les noves.

Us deixo amb el tràiler, Feliç divendres i feliç diada!

Trailer coco

Les coses no es diuen, es fan

Sempre s’ha dit que les paraules se les emporta el vent...és ben cert, el que realment queda als nostres records i ens marca per sempre son els actes. El que ens fa estimar les persones del nostre voltant no és el que un dia ens van dir o les promeses que ens van fer sinó  tot allò que vàrem fer i fem plegats, les experiències compartides, les aventures viscudes...els nostres records estan fets d’accions.

Woody Allen te una frase que m’encanta i que sempre dic a les meves filles perquè la trobo molt senzilla i certa: les coses no es diuen, es fan, perquè fent-les es diuen soles. 

Pots dir mil vegades t’estimo a una persona però si no ho demostres amb fets no val res, no te sentit ni pot durar. Hi ha molts tipus d’actes d’amor que demostren el que sentim cap a una persona,  els hem escoltat a les cançons, els hem llegit als llibres o viscut  al cinema però aquests dies n’he conegut un que supera amb escreix qualsevol altre. Arriscaries la teva salut o la teva vida per algú que estimes? Donaries en vida un òrgan del teu cos? Estaries disposat/ada a sotmetre’t a mil proves mèdiques? A passar per un o més quiròfans? A canviar el teu estil de vida per sempre? 

D’entrada sembla una decisió fàcil i obvia, és clar que si!! donar un trosset de tu per a que la persona que estimes visqui més i millor sembla fins i tot un acte romàntic però en realitat aquest és un privilegi reservat per a persones valentes, segures i solidàries, es tracta d’un acte poc habitual que requereix un compromís total i amor de veritat.

Hi ha persones increïbles amagades entre nosaltres, herois i heroïnes que ho han fet o ho farien sense dubtar-ho ni un moment. Avui aquest post va dedicat a totes elles, persones valentes que ens ensenyen el que és l’amor més autèntic i en especial va per tu Verònica,  ets molt gran, tens la meva admiració total i absoluta, ànims campiona!

Acabo amb el valor més bonic de tots #50anys50valors Feliç divendres!

Sabies que...?

Alguna vegada t’has cregut un rumor? Segurament si, ja que la majoria de les nostres converses del dia a dia estan plenes de rumors i sense voler-ho donem credibilitat a informacions sense contrastar-les prèviament. Seria molt pesat i pràcticament impossible investigar si tot el que ens diuen a la feina, a casa o als mitjans de comunicació és veritat al 100%.

Un rumor és qualsevol afirmació amb un contingut no verificat. Pot ser que la informació inicial sigui certa però conforme es va difonent va perdent detalls, s’emfatitzen i  s’exageren selectivament certs aspectes i es va distorsionant d’acord amb els propis prejudicis, creences o interessos.

Allport i Postman van estudiar a fons l’anomenada teoria del rumor i van descobrir que no totes les informacions poden convertir-s e en un rumor, per a que això passi s’han de donar unes condicions:

• Ha de ser quelcom important i interessant per a la majoria i ha de ser poc clar, amb poca informació detallada. N’hi ha de petits (tal persona s’ha liat amb tal altre...)o de grans (com el que assegura que en Michael Jackson és viu o en Walt Disney congelat)
• No son estàtics, van canviant a mesura que es difonen i tenen tendència a desaparèixer a mesura que el tema en qüestió perd interès
• Tenen elements que estimulen la nostra imaginació i això fa que nosaltres mateixos l’anem difonent
• El rumor te també en el fons una funció de descàrrega emocional, som cotilles per naturalesa, guionistes en potència i ens encanta xerrar per xerrar, ens fa sentir bé i fins i tot és divertit.

En aquests moments difícils, la nostra societat viu pendent de les notícies, informacions a les xarxes, missatges de whatsapp...on moltes vegades el rumor és gran protagonista i pot generar alarmes o preocupacions innecessàries així que...al lloro!

Feliç divendres!

#launiofalaforça (Internet i compromís social )

Les xarxes socials ben utilitzades son una gran finestra al mon. Informació immediata, especialitzada i concreta sobre qualsevol tema, inspiració artística de totes les disciplines, difusió d’informació en casos d’emergència, temes de salut, esport, política, oci...no hi ha límit! 

Un tema que em fascina és l’ús d’aquests mitjans per a sensibilitzar, donar a conèixer problemes i injustícies del món i fins i tot posar un granet de sorra per millorar-lo.

Que jo recordi la primera gran campanya solidaria que es va fer viral arreu del món va ser el repte del cubell amb aigua gelada, l’Ice Bucket Challenge. Era l’estiu del 2014 quan un ex jugador de beisbol americà, Pete Frates malalt d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) va anar un pas més enllà per tal de donar a conèixer la seva malaltia i es va gravar i publicar un vídeo on convidava a vàries persones a complir un repte per la causa des de la seva compte de  Facebook. A partir d’aquí milions de persones anònimes i famoses de tots els àmbits (de Bill Gates a Justin Bieber) es van gravar tirant-se un cubell d’aigua glaçada per sobre i nominant a altres persones a fer-ho i a fer donatius.

Imatges de l’Ice Bucket Challenge van omplir Internet amb més de 2,4 milions de vídeos compartits a Facebook y més de 4 milions de tuits. L’associació americana per la lluita contra l’ELA, la ALS Association va recollir més de 100 milions de dòlars invertits en gran part en la investigació de la malaltia.

A partir d’aquesta experiència n’hi ha hagut moltes altres, més o menys conegudes o impactants però totes mostren com internet i les xarxes socials poden ser un vehicle de compromís amb la societat. Us en comento algunes ben recents que a mi m’han cridat l’atenció.

• Un concurs de Telepizza #GanasDeTelepizza es converteix en una campanya per aconseguir menjar per a persones sense sostre a partir d’una resposta d’un usuari, uns 200 tuiters van aconseguir més de 1000 pizzes solidàries
• El molt conegut #metoo que va destapar anys d’històries d’abusos contra les dones a la indústria del cinema i l’espectacle i que s’ha convertit en l’inici d’una revolució feminista arreu del món
• Un exemple d’història inspiradora de la que tots en podríem aprendre i que les xarxes ens van explicar va ser la de 650 persones d’una fàbrica alemanya que van fer hores extra per regalar-les a un dels treballadors amb un fill greument malalt per a que pogués dedicar-se a cuidar-lo tranquil·lament durant un any

Aquesta mateixa setmana en motiu de la celebració del dia mundial del síndrome de Down s’ha fet viral un vídeo molt inspirador de mares cantant i signant amb els seus fills i filles per a reivindicar que un cromosoma extra, et fa en realitat  extraordinari/a, us deixo el link, no podreu deixar de mirar-lo. Feliç divendres!

No canviaria res (Wouldn't change a thing)