No deixis de caminar

I un altre fi de curs i fi de temporada d’Infodivendres. Aquest any però ben diferent, no tenim aquella sensació de canvi d’etapa, aquella il·lusió d’estiu amb les vacances esperant-nos inquietes.  

Fa 7 anys que escric aquest bloc i el post de final de curs és dels que més il.lusió em fa escriure (i el de Nadal també ;).  

Avui m'agradaria dedicar el post als nostres fills i filles, nenes, nens i joves del món que ens han donat la lliçó de la nostra vida. Avui acaben un "curs" mig virtual mig presencial, han renunciat a molt sense ser-ne massa conscients i ho han fet sempre amb un somriure. 

Algunes escoles, instituts, universitats s'han adaptat ràpidament a la situació i altres no han estat a l'alçada. L'impacte ha estat diferent segons l'etapa de l'infant o jove i aquesta crisi sobtada deixarà per sempre una ferida al curs 2019-2020.

En una situació extrema els més joves ens han demostrat el seu alt nivell de resiliència, la seva capacitat d'adaptació, el seu optimisme. A mi personalment l'actitud de les meves filles és el que m'ha fet tirar endavant i he après molt d'elles aquests dies. Sens dubte això és el que m'emporto de positiu d'aquesta crisi.

Aquest estiu no hi haurà concerts, ni Clownia, ni festes de graduació, ni revetlles a la platja i el món que enyorem descobrir quedarà reduït als mínims.  Tot ha canviat i no sabem si mai tornarà a ser el mateix i necessitem temps per processar-ho.

Desitjo que durant aquests dies d'estiu tot torni al seu lloc i començar un nou curs amb abraçades i sense pors.

Feliç divendres i Feliç estiu, ens veiem al Setembre.

Tots els colors

Amb tot el que està passant aquests dies a Estats Units es posa de manifest novament que el racisme és un mal endèmic de la nostra societat.

És difícil de creure però les injustícies per motiu de raça o religió es donen per desgràcia a tot el món, cal ser-ne ben conscients, informar-se bé, estudiar la història, les arrels, per poder-les entendre o saber d'on ve aquest rebuig i actuar activament en contra de totes les actituds i conductes que perpetuen aquestes desigualtats.

El cinema, la música, la literatura, la televisió...son transmissors d'aquesta cultura racista de forma més o menys explícita. Aquesta setmana HBO anunciava que eliminava del seu catàleg la mítica Gone with the wind pel seu contingut racista i discriminatori però si ens poséssim a analitzar la història del cinema hauríem de censurar moltes pel·lícules pel mateix motiu.

Avui us recomano algunes pelis o series que m'han impactat sobre el racisme, centrat sobretot als Estats Units i que ens poden ajudar a conèixer una mica més el patiment de les persones que son jutjades pel seu color de pell:

• When they see us (Netflix) que ens explica la historia dels anomenats "els 5 de Central Park" un grup de joves negres injustament acusats de violació
• If Beale Street Could Talk, una història d'amor i denúncia social que mostra l'ús de la por com a eina d'opressió
• Selma, sobre la marxa de Martin Luther King en defensa dels drets civils
• Emmienda XIII (Netflix), un documental brutal sobre les polítiques d'empresonament als USA que et deixa sense paraules i et fa entendre moltes coses...
• 12 anys d'esclavitud mostra la història real d'un home venut com a esclau que va escriure la seva experiència en forma d’ autobiografia
• Do the right thing, del 1989 i encara totalment d'actualitat
• In the heat of the night l’any 1967 amb un espectacular Sidney Poitier que fins i tot  va rebre atacs i amenaces del KKK mentre rodava la pel·lícula
• Mississippi burning (1988) també basada en fets reals i que posa la pell de gallina
• I Am Not Your Negro, és un documental sobre l’escriptor afroamericà James Baldwin, una de las veus negres més influents del segle XX a Estats Units.

Segurament el moviment #blacklivesmatter iniciat amb la mort de George Floyd serà un inici de canvi com ho va ser el #metoo no fa gaire, haurem de posar totes i tots el nostre granet de sorra.

Feliç divendres

L'oficina a casa

D'un dia per l'altre vam haver de carregar arxivadors, carpetes, torres, pantalles, telèfons... i ens vàrem posar a treballar des de casa. Si, ho havíem fet puntualment però no a diari en jornades completes, això mai ho hauríem ni tan sols imaginat. 

Algunes tenim la gran sort de tenir un espai ben arregladet amb ordinador propi, llum exterior, bones connexions...però tots i totes vam haver de fer-nos un raconet a casa on passar-hi la majoria d'hores del dia.

I ho vam fer, ens vam posar les piles amb les eines que ens permetien teletreballar, vam canviar totalment la forma de relacionar-nos, de comunicar-nos de reunir-nos.

Al principi va ser difícil, els dies es feien llargs i no trobaves la manera de desconnectar, volies estar disponible en tot moment, per si feia falta. 

L'emergència, la situació de risc que es vivia a primera línia nosaltres l'hem viscut en la distància, molt diferent, això segur, però també amb molta preocupació i cert sentiment de culpa per no ser-hi "en persona" com molts companys i companyes, professionals d'atendre les persones i que de cap manera ho podien fer des de casa. Des d'aquí expresso la meva total admiració i felicitació per la gran feina feta!

El teletreball ha estat una solució (obligada pels governs) per a que molts de nosaltres amb tasques tècniques i administratives poguessim seguir al peu del canó donant tot el nostre suport als equips de primera línia. 

La tranquilitat de treballar en un entorn segur té molts avantatges, millora la productivitat, és un gran estalvi de temps en desplaçaments...però també té alguns inconvenients com ara l'aïllament i la soledat que pots sentir en alguns moments.

La nostra empresa (com moltes altres) es va veure obligada a implantar el teletreball sense tenir un pla i un estudi previ de com fer-ho i tot i així els resultats han estat molt positius. 

Ara mateix ens trobem redactant aquest pla per millorar tots els aspectes que calguin perquè si una cosa hem après del confinament és que si els equips de treball son autònoms i les persones que els formen es senten empoderades no cal ser-hi sempre físicament per ser presents.

Feliç divendres