A dormir!

Segur que haureu sentit moltes vegades la paraula R.E.M., i no em refereixo pas als REM de Michael Stipe, una de les millors bandes del planeta terra....no, em refereixo a la fase REM del son, o fase dels Rapid Eye Movements, en català MOR (moviments oculars ràpids) o el moment del dia per a somniar, en sentit literal.

Com sap tothom, dormir és fonamental pels éssers vius (per algunxs més que altres), necessitem dormir per descansar però perquè aquesta son sigui reparadora cal passar per diferents fases sense interrupcions.

Avui en dia més del 40% de la població presenta problemes per dormir i això afecta a la nostra salut de forma directe. L'estrès, el ritme de vida que portem, la pandèmia, problemes respiratoris, alta exposició a pantalles...son enemics directes pel nostre descans.

En concret quan dormim passem per 5 etapes:

1. Lleu somnolència seguida d’una relaxació i hi ha una fina distància entre vigilia i son, té una durada d’uns 20 minuts. Les ones Alfa que registra el nostre cervell son semblants a un estat de relax elevat

2. Son lleuger, la respiració s’enlenteix, el ritme cardíac és més baix, el nostre cervell emet ones theta de freqüència molt lenta i fa que en aquest punt sigui molt difícil despertar

3. Fase de transició, és una fase molt curta, apareixen les ones delta de més intensitat (en aquest moment poden aparèixer experiències de somnambulisme o terrors nocturns)

4. Son profund, té una durada d’uns 30 minuts, les ones cerebrals son molt lentes (delta) i en aquest moment es dona el veritable descans, si et despertes en aquests moments et trobes desorientat/ada i cansat/ada

5. La fase REM, el moment dels somnis i els malsons, tornen les ones theta (ràpides) i el cervell està molt actiu. El nivell de to muscular és baix però es dona un increment de l’activació fisiològica i moviments ràpids dels nostres ulls. Estudis demostren que aquesta etapa és fonamental pel creixement i correcte desenvolupament del cervell. En aquest moment reorganitzem continguts mentals i els integrem a la nostra memòria tot descartant records irrellevants. És com posar ordre a les nostres experiències “arxivant-les” on toqui a la nostra memòria.

Aquestes fases tenen una durada d’uns 90 minuts i es donen en cicles que es repeteixen entre 4 i 6 vegades. El percentatge i la durada dels cicles depenen de l’edat i les diferents necessitats fisiològiques del nostre organisme.

Si dormim menys de 5 hores no li donem temps al cervell per a passar per totes les fases i el descans no és ni reparador ni suficient.

Doncs au, ara que arriba el fred, aprofitem per dormir ben calentonxs als nostres caus.

Feliç divendres!

 

Fins l’infinit i més enllà!

Últimament els caps de setmana a casa son dies de recuperar clàssics del cinema i les sèries en família. Recordar o descobrir grans títols amb les meves filles s’ha convertit en tot un ritual. I és que hi ha pelis totalment imprescindibles, per molt antigues que siguin.

Aquesta setmana ha fet 25 anys d’una de les pel.lícules que va canviar per sempre la forma de fer cinema, 25 anys de Toy Story de Pixar, 25 anys del primer llargmetratge creat íntegrament per ordinadors, tot un referent de l’animació digital.

A partir d’aquell moment es va generar una nova forma de fer pelis adreçades al públic infantil i també adult, històries amb missatge i compromís social que transmeten valors fonamentals.

Qui no ha somiat alguna vegada que les seves joguines prenien vida? parlaven i vivien feliçment a les nostres habitacions….Toy Story és molt més que aquest punt de partida i al llarg de les seves 4 entregues, a més d’entretenir-nos a tope, ens dóna algunes lliçons:

• Totxs som diferents, veiem el món de forma diferent i aquí està la gràcia i la riquesa de la vida

• El valor de l’amistat com gran eix de la felicitat (qui no recorda la cançó principal amb Òscar You’ve got a friend in me)

• La distància no et separa de les persones que estimes. Ara més que mai hem hagut d’aprendre a estimar en la distància i a través de pantalles

• Has de creure en tu mateix@ i en els teus somnis, no hi ha res impossible, recordeu...fins l'infinit i més enllà!

• És molt difícil fer-se gran però la vida son etapes que acaben i noves que comencen, hem d’aprendre a deixar anar per seguir creixent i gaudir al màxim de cada moment

• No has de deixar que ningú apagui la teva llum ni et digui com has de ser

• Sempre sempre sigues agraït/ïda i dona les gràcies

I després de Toy Story van seguir altres històries genials que sempre recordarem. Monstres SA amb en Mike i en Sulley uns éssers espectaculars i entranyables que ens recorden que les aparences...enganyen, Buscant a Nemo i la importància de seguir nedant passi el que passi, Cars i la imprescindible Route 66, Up i la bellesa de l’amor veritable, Del revés i l’educació emocional, Brave i la força de l’autoestima, Coco i la seva forma especial de parlar de la mort….i moooooltes més. Quina és la teva preferida?

Mai hem d’oblidar la nena o el nen que un dia vam ser, Feliç divendres!

No només els virus es contagien

En moments com l’actual és molt fàcil deixar-se portar pel malestar  i pessimisme col·lectiu, no només els virus es contagien, les emocions també. 

Està demostrat que les emocions tot i ser invisibles, s’encomanen...no t’ha passat mai que veus algú rient i no pots evitar somriure tu també? O al contrari, estàs de bon humor i arribes a un lloc on es respira mala llet i de sobte no saps com, et canvia l’estat d’ànim...Això passa gràcies a les neurones mirall que actuen com a wifi neuronal connectant diferents cervells i reflectint en nosaltres el que veiem dels altres. 

Daniel Goleman al seu llibre “Intel·ligència social” explica que quan observem algú que expressa una emoció aquestes neurones posen en funcionament els mateixos circuits cerebrals actius en l’altre persona de tal manera que sentim l’emoció com a pròpia.

Aquest efecte també es dona en grups i equips de treball, hi ha persones, normalment la que porta el lideratge (formal o informal) que son les que marquen el to emocional del grup. Hem de ser conscients d’aquest fenomen per evitar deixar-se portar per aquesta emoció de grup generada com un “efecte ramat” i que pot ser perjudicial i tòxica quan l’emoció és negativa.

Recordo una anècdota personal que sempre em fa pensar en aquest contagi emocional. Fa temps un matí de presses portant a escola a les meves filles vaig xocar amb el cotxe de davant que havia frenat de sobte. D'entrada no estava massa clar qui tenia la culpa però la noia de davant va baixar super emprenyada vermella com un tomàquet traient foc pels queixals, en veure-la vaig pensar molt ràpid en com sortir del cotxe i solucionar el problema ràpida i discretament...en comptes de discutir sobre qui era responsable, vaig demanar-li perdó d'entrada, abans que ella obris la boca, mostrant-me disgustada i disposada a fer el que calgués per solucionar la situació... en veure’m tan preocupada i "calmada" immediatament va canviar d’actitud i es va relaxar, va abaixar el to i fins i tot em va acabar demanant disculpes ella...

Nosaltres decidim quines emocions volem transmetre i això determinarà les nostres relacions i ens ajudarà a gestionar les situacions del dia a dia. 

Us deixo un vídeo que segur us fa riure...Feliç divendres!

https://youtu.be/1veWbLpGa78

Petites grans coses

La situació actual ha sacsejat les nostres vides en molts sentits, avui m'agradaria destacar un dels efectes més generals que la pandèmia ha tingut en nosaltres i que crec que és positiu. 

Durant aquests mesos hem analitzat les nostres prioritats, hem refet la nostra escala de valors. Potser ho hem fet de forma inconscient però si hi pensem una mica segur que ara valorem molt més petites coses que en la vida pre-covid passaven desaparcebudes o no els hi donavem importància i que segurament son les més importants a la vida.

Recordeu en Victor Kuppers? formador i escriptor Holandès i afincat a Camprodon. Un inspirador i expert en actitud positiva i que vàrem tenir la sort d'escoltar en directe al CAT fa uns anyets. En les seves xerrades sempre destaca la importància de viure amb sentit, de forma conscient i fent que el més important sigui el més important, fent que les coses passin, sense queixar-te, amb alegria i entusiasme. Reivindica i reflexiona sobre el gran valor de les petites coses del dia a dia i que ara més que mai son el nostre tresor. Un passeig prop de casa amb la teva persona preferida, una bona dutxa, un bon menjar, una conversa...s'han convertit en el nostre tot. Podeu buscar algun vídeo d'en Kuppers i en trobareu molts exemples i pautes per tenir una mirada i una actitud més positiva, o bé llegir algun dels seus llibres "Vivir la vida con sentido" o "El efecto actitud" no us deixarà indiferents.

I sobre aquest tema i ara que arriba un nou cap de setmana de confinament local, us deixo també una recomanació de pel.lícula. Heu vist About time de Richard Curtis? és una peli que no em cansaré de veure, molt senzilla però autèntica. Una comèdia romàntica amb molt missatge que et fa reflexionar, i molt, sobre el secret de la felicitat i la importància de viure posant atenció als petits detalls, com si cada dia fos l'últim.

I com deia Woody Allen, només es viu una vegada però una vegada és suficient si es fa bé.

Feliç divendres!