El que vull per festes

Després de 32 escrits al 2019, arriba l’últim post de l’any, espero que al llarg de tot aquest temps encara us faci acabar la setmana amb una petita reflexió o un somriure.

En aquestes èpoques l’ambient de Nadal ens envaeix, llums, regals, festes, pelis, cançons, l’Amazon, espectacles d'escola....tot gira entorn aquesta data. La celebració del Nadal va canviant al llarg de la nostra vida, en general com més jove ets més t’agrada, més ho gaudeixes sense preocupacions. Si alguna cosa he après del Nadal i de totes les festes de l’any és que cal viure-les al màxim amb les teves persones preferides. L’any passat tancava amb un anunci impactant sobre la importància de passar el màxim de temps amb qui estimes i aquest acabo també amb un anunci, i és que la publicitat és una eina de comunicació brutal.

Segur que moltes vegades has pensat o somiat amb retrobar-te amb algú que fa molt que no veus, doncs a què esperes? El Nadal pot ser la millor excusa per fer-ho. I si penseu en retrobaments...un de cinèfil i màgic. Imagineu l’Elliot i l’E.T de nou junts? Doncs fet, després de gairebé 40 anys un anunci d’Xfinity ho ha fet realitat...mireu-lo, pell de gallina.

Temps, necessitem molt temps compartit, moments, records, experiències i molts farts de riure. És l’únic que no es pot recuperar ni comprar i és el que realment ens dona la felicitat.

I com deia la gran diva al seu himne nadalenc...

Re-trobada

Feliç divendres i Feliç 2020!

Forever young

Avui va de cine i del pas del temps i de com els nostres actors i actrius preferits van també creixent i marxant però per sort la màgia del cine els mantindrà sempre vius (i amb les noves tecnologies de retoc digital seran eternament joves)

Ja feia molts dies que ho esperava i per fi, 27 de Novembre, 22.00h, Netflix, llar de foc, nerviosa i expectant per veure els meus ídols junts de nou... i sona In the Still of the Night dels The Five Satins que és només la primera cançó d’una banda sonora preciosa, els ulls com plats i el pols accelerat...La càmera avança lentament i recorre els passadissos d’una residència d’avis fins que es para i l’enfoca a ell.

Així comença la última delicatessen sobre la màfia als USA de Martin Scorsese, The Irishman (El Irlandés) amb el el seu trio d’actors insígnia, Robert de Niro, Al Pacino i Joe Pesci, i de regal una mica de Harvey Keitel. No faré ni un sol spoiler (ho prometo) però és que sóc tan fan d’aquesta colla que tornar-los a veure junts m’ha impactat. El Irlandés té una mica totes les meves pelis preferides del gènere, Malas calles, Uno de los nuestros, Casino, El Padrino...

El film és una història de més de tres hores sobre la culpa, el rancor i l’arrepentiment al llarg de tota una vida i aquest pas del temps és captat d’una forma fascinant gràcies a les eines de retoc digital que et permeten veure els mateixos protagonistes amb 20 anys i amb 80, impressiona molt la veritat. Aquesta tècnica és utilitzada cada vegada més tot i que és molt cara i implica moltes hores de feina, és increïble tot el que es pot fer! 

Aprofiteu aquests dies de Nadal per veure-la seguida i atentament, no està pensada per ser una mini sèrie, és una gran pel·lícula que us atraparà amb una banda sonora (Glenn Miller, Muddy Waters, Rolling Stones, U2, the Beach boys, George Harrison...),un muntatge, estètica, vestuari...espectacular.

Només espero que no sigui la última vegada d’ Scorsese-de Niro-Pesci-Pacino!

Feliç divendres!

Thanks

Ahir com cada quart dijous de novembre es va celebrar als Estats Units el dia d’acció de gràcies. Sóc una enamorada d’aquest país i el thanksgiving day és una de les tradicions que més m’agraden del món. Aquesta diada va ser declarada festa nacional l’any 1863 pel president Abraham Lincoln i és considerat un dia molt important per les famílies que es reuneixen per donar gràcies per tot el que tenen.

En la meva opinió avui en dia no donem massa les gràcies , ens queixem molt, això si, però les gràcies costen més. La gratitud és una emoció molt potent i que te uns efectes molt positius en el nostre benestar. I és que ser una persona agraïda no costa tant esforç, és gratis i te molt beneficis:

• Ser agraïda millora la nostra salut física i mental, et fa estar bé amb tu mateix/a
• Millora la nostra autoestima ja que ens fa valorar tot el que tenim i hem aconseguit, per petit que sigui  i això et dóna força i motivació per seguir i afrontar les dificultats, et fa més resilient
• Practicar i entrenar la gratitud és possible, es pot començar per coses petites del dia a dia, a casa a la feina...i podem anar més enllà reflexionant cada dia sobre tot el que tenim. I si a més de reflexionar ho escrius, encara te més impacte.

Un exercici molt potent que podem practicar és donar les gràcies a les persones que estimem per tot el que fan i són per nosaltres, en viu i en directe, cara a cara, sense que vingui a “cuento” de res, la reacció és impagable. Ho hauríem de fer més sovint, el temps passa molt ràpid i a vegades s'escapa de les nostres mans. Proveu i ja veureu quina satisfacció!

I aprofito per donar les gràcies pel vostre suport durant tots aquests anys

;) feliç divendres

Speed dating

Vivim en un món on tot passa molt ràpid, no tenim prou temps, ni paciència, tot ho volem per ahir. Aquesta pressa continua es veu a tots els àmbits de les nostres vides. A la feina és segurament un dels llocs on més sovint ens hi trobem.

Aquesta manca de temps adquirida que tenim la majoria ens fa buscar estratègies per fer la nostra feina de forma més ràpida i agraïm tota eina que ens faci estalviar temps.

Fa unes setmanes vaig experimentar amb una tècnica que la veritat em va encantar, es tracta de l’speed dating laboral. Al meu dia a dia les entrevistes amb potencials candidats/ates hi son molt presents. M’encanta escoltar a la gent, hi ha entrevistes molt efectives i ràpides i altres que sembla que no s’acabin mai.

L’speed dating son trobades dins d’un marc concret on pots entrevistar moltes persones que estan en recerca de feina de forma molt breu i controlada. En el meu cas vaig fer entrevistes de 2 minuts a unes 20 persones seguides. A la sala hi havia una encarregada de controlar el temps i sonava un timbre passats aquest minuts que indicava canvi de candidat, com el joc de les cadires anaven passant totes per totes les entrevistadores que érem a la sala. Al tenir tan poc temps la gent es prepara molt bé el seu discurs i tu només has d’escoltar i prendre algunes notes ràpides. Son 2 minuts on han de mostrar el millor d’elles mateixes, on han de deixar alguna pista que et faci recordar-les, i en general ho van fer molt bé.

En resum, en una hora vaig conèixer  20 persones del món sociosanitari, algunes molt interessants i que segurament algun dia formaran part d’aquesta casa.

Com diu la dita, el que és bo i breu és doblement bo...

Feliç divendres

Apassiona’t

No t’ha passat mai que estàs fent alguna cosa que t’agrada i perds per complert la noció del temps? I a la feina ho has sentit alguna vegada? Al món laboral hi passem gran part de les hores del dia i és fonamental sentir aquesta emoció de tant en tant.

T’has plantejat mai si t’apassiona el que fas? Creus que el que estàs fent avui t’acosta al lloc on vols ser demà? Si la resposta és no...potser hauries de fer un pensament, la vida són 4 dies i 3 els passem a la feina així que no podem perdre el temps! En aquesta vida no hi ha res més perillós i criminal que l’avorriment.

Viure i treballar amb passió ens acosta a l’èxit, en permet posar en joc tot el nostre potencial i créixer com a persones, veiem algunes característiques d’aquesta forta emoció:

• com més confiança tenim en nosaltres mateixes, més fort serà l’entusiasme
• creure en el que fem dóna sentit a la nostra vida
• si fem el que ens agrada la nostra salut mental i física és millor
• som més productives
• volem millorar sempre, volem seguir aprenent coses noves sempre
• augmenta la nostra creativitat
• l’entusiasme i la passió ens aporten felicitat

Aquest post va totalment dedicat a les meves companyes i companys que amb la passió pel que fan ens han demostrat novament la força de les arts escèniques per fer d’aquest fràgil món un millor lloc on viure. Per tot l’equip de teatre d’aquesta santa casa que ens ha posat la pell de gallina a més de 500 persones petites i grans. De veritat que doneu sentit a tot el que fem i gràcies a vosaltres el granet de sorra per la sensibilització cada any es fa més i més gran.

No us perdeu la funció del dia 1 de desembre oberta a totes i tots, imprescindible!

I com deia en Beethoven: tocar una nota equivocada és insignificant, tocar sense passió és inexcusable

Enhorabona equipàs! Feliç divendres

Sense esquemes (2ª part)

Com ja vàrem comentar en el post anterior, quan fem una mala interpretació d’una situació això ens provoca un conflicte intern que pot fer que ens comportem de forma poc adequada.

Les distorsions cognitives impacten en el nostre benestar i son responsables dels nivells d’autoestima i de l’estat d’ànim. Si les identifiquem i les fem conscients serà més fàcil veure que son falses i podrem treballar per canviar-les.

Veiem els principals tipus de distorsions cognitives:

• Abstracció selectiva: Seria quan davant d’una característica concreta en traiem una conclusió general, focalitzant-nos en tot allò negatiu. Per exemple, pateixes un petit accident en bici i ja mai més hi vols pujar perquè de sobte ho consideres super perillós.
• Biax de confirmació: Interpretem el que ens passa de forma que confirmi el que pensem, com que no m’han triat per aquest lloc de feina pel que vaig estudiar, mai em triaran, ja no m'hi presento més.
• Personalització: Quan creus que tot el que passa o el que pensa i fa la gent te a veure amb tu mateix/a, com si tot girés al teu voltant. Per exemple, segur que està sèria perquè està enfadada amb mi...
• Inferència arbitrària: Es tracta de donar per fet determinades suposicions sense tenir-ne cap prova, o quan el guionista que tot/es portem dins es posa a treballar en una peli de ciència ficció.
• Pensament polaritzat: O blanc o negre, o tot o res, quan es porta tot a l’extrem sense tenir en compte les excepcions ni els grisos, “sempre la cago”
• Sobregeneralització: És la tendència a pensar que si alguna cosa ens ha passat una vegada, tornarà a passar. Si suspenc un examen, la resta m’aniran malament.

T’has trobat mai en algun d’aquests casos? Segurament si, doncs bé, pensem-hi una mica i segur que ho veurem tot més clar.

Feliç divendres

Sense esquemes

A vegades passen coses al nostre voltant que trenquen els nostres esquemes i aquests dies en tenim molts exemples. La situació política i social al nostre país ens mostra una realitat mai viscuda i que ens descol·loca, no sabem com actuar ni què pensar. A què ens referim quan diem que se’ns trenquen els esquemes? 

Els “esquemes” son les pautes a través de les quals interpretem el món. Es van formant al llarg del temps amb la nostra experiència i hi juguen un paper clau la cultura, educació, relacions socials....és la forma amb la que valorem la realitat que ens envolta i per tant és ben subjectiva i pròpia de cadascú. Simplifiquen el que vivim per a fer-ho tot més fàcil pel nostre cervell Seria com un estalvi cognitiu que ens ajuda a pensar i actuar de forma ràpida sense haver de valorar o interpretar de cero cada situació (seria estressant i esgotador la veritat).

En ocasions els esquemes que tenim no son adequats i poden causar distorsions cognitives provocant malestar i confusió davant situacions noves, desconegudes o que no encaixen gens amb el que sempre havíem pensat d’un tema en concret. Per exemple, quan veus un policia empènyer o pegar a algú que passa pel seu costat caminant, et quedes glaçat/ada. No podem entendre com una persona que en teoria està al costat de la ciutadania, que la protegeix, actuï d’aquesta manera o veure una persona empresonada per les seves idees...inexplicable. Tot això ens trenca els esquemes, ens confón i ens preocupa profundament, hem d'aprendre a adaptar-nos a la nova situació . Aquesta distorsió cognitiva te una influència directa en les nostres emocions i cal generar estratègies per comprendre aquesta nova situació.

Hi ha molts tipus de distorsions cognitives, la setmana vinent en veurem algunes. I de moment haurem d'anar paint tot el que passa com puguem...

Feliç divendres

I al final, la màgia

En aquest bloc hem parlat moltíssimes vegades d’emocions, és inevitable. Vivim en una constant muntanya russa emocional amb pujades i baixades i de tant en tant, algun trosset pla...

No hi ha emocions bones ni dolentes, totes tenen la seva funció adaptativa si es gestionen correctament. Per totes les persones que estimem la Fundació MAP el passat cap de setmana va ser realment emocionant. Vàrem viure una barreja d’emocions durant dies que es podrien resumir en alegria, gratitud, amor i satisfacció. Totes elles son emocions bàsiques molt potents que activen el nostre organisme, aporten energia i poder i a més s’expressen enfora contagiant l’entorn. 

L’alegria te molts beneficis:

• Aporta benestar psicològic, et fa sentir bé
• Facilita les relacions amb altres persones i s'encomana
• Apareix de forma sobtada, no es pot forçar
• Et fa estar bé amb tu mateix/a
• Proporciona energia i força, l’alegria és la força que ho mou tot

Dissabte només calia parar-se a mirar un moment en directe o observar alguna foto per captar l’alegria, l’optimisme i la felicitat que es respirava durant l’Inspira Festival. Quan es treballa amb el cor, desinteressadament i cuidant fins l’últim detall es nota, la gent ho valora i ho agraeix.
I al final la màgia apareix i 5000 persones compartint alegria et fan pensar, per un moment, que tot és possible.

Visca l’Inspira!

Feliç divendres

Inspirades (segona temporada)

I de sobte...4 d’octubre, i demà és el gran dia. Després de mesos de feina, els valors tornaran a ser protagonistes a la Devesa del pla de Ripoll. No en som massa conscients però l’Inspira és un projecte molt gran, molt. 5000 visitants, més de 100 persones voluntàries, més de 12 hores de música, espectacles, tallers i molt talent. És la gran festa de la inclusió on persones grans i petites, famílies senceres del nostre territori faran brillar Ripoll com mai.

És cert que festivals n’hi ha moltíssims però com el nostre, no crec. Preparat i planificat amb equips de professionals d’experiències i formacions diverses que res a veure tenen amb l’organització de festivals però que si tenen una qualitat en comú, som apassionats/ades dels  nous reptes. Ens apuntem a tot i hi posem ganes i el que faci falta. 

Una gran feina d’equip, un projecte comú de tota la Fundació que pretèn fer visible a tothom per una societat més justa i solidària. Cada peça és fonamental, voluntariat, decoració, gestió d’entrades, menjar, begudes, acompanyament a entitats, a persones, informació, artistes, creu roja, punt lila, tallers, entitats socials, organització...un luxe de companyes i companys.

Després d'uns dies frenètics, de nervis i il.lusió, demà ho tornarem a fer! passi el que passi, tant si plou com si fa sol, la feina està feta i hem d’estar ben satisfets/etes.

Per molts anys Inspirant valors!

Feliç divendres

Lila és el color

Si us heu fixat últimament en algunes festes majors, concerts, festivals i altres  esdeveniments d'oci s’ha fet present una iniciativa revolucionària que te com a objectiu la prevenció de les violències sexistes. Es tracta dels punts liles, unes carpes situades en llocs ben visibles on dues o més professionals especialitzades fan tasques de sensibilització, informació, assessorament i fins i tot  i intervenció en situacions d’agressions sexistes.

Les agressions, assetjaments, tocaments...en festes i concerts  estan a l’ordre del dia i des de fa molts anys aquestes accions han estat ignorades i menystingudes. Abusos constants de poder de l’home envers la dona que gràcies a aquestes iniciatives tenen els dies comptats.  Encara que moltes persones pensin que no n’hi ha per tant, que són coses de joves i que això ha passat sempre, està demostrat que tot comença per aquestes petites coses i cal tallar-les d’arrel i totes i tots en som responsables.

Casos com el de la "manada" o moviments com el "Me too" han provocat l’inici d’un canvi de mirada envers aquests comportaments.  Els punts liles son un recurs per a fomentar la prevenció especialment en la gent més jove, és un espai segur on la confidencialitat està assegurada. Les joves (gran majoria de noies i alguns nois) s’hi acosten per demanar dubtes, per denunciar conductes que les molesten i fins i tot per parlar d’agressions o situacions viscudes aquell dia o en el passat.

Pot semblar que ara està de “moda” i és “guai” tenir un punt lila a la festa però ull! Es tracta d’una acció més global i transformadora que una simple carpa en un concert i ens l’hem de creure. Parlem d’un posicionament polític i social per part de l’organització del propi esdeveniment enfront el masclisme, una tasca pedagògica que es va escampant arreu del món i que va canviant mica en mica la mirada de la societat.

A l’Inspira festival tindrem un punt lila, us animo a acostar-vos-hi i xerrar amb les companyes que ens vindran a veure, tenen molt a dir. 

Potser arribarà un dia on no caldran els punts liles però de moment cada granet de sorra compta. Ho aconseguirem!

Feliç divendres

Finestra o passadís?

El retorn de vacances sempre costa, tornar a la rutina i als horaris no és fàcil i tornar a escriure el post setmanal, tampoc! Sort que aquests dies, entre altres coses, ens proporcionen inspiració i mil idees per fer del nou curs una nova aventura.

I és que viatjar és l’únic que costa diners però et fa més ric, però fins que arribes a lloc...pot ser una mica estressant la veritat.

Primer buscar els vols, uff, cada vegada és més complicat. Mil companyies, mil opcions, tot ho has de triar, que si fas escales, que si hi ha menjar inclòs i quin menú vols, si portes maletes, triar els seients...aviat haurem de triar amb quin pilot volem volar!

El “moment aeroport” és el més estressant del viatge: el control de seguretat, treure sabates, obrir maletes i que t’ho remenin tot amb aquella gràcia o fins i tot que analitzin la teva pasta de dents!!!  Després embarcar, les cues com uns xaiets fins que per fi, arribes al teu seient. I després a volar! amb una mica de sort amb poques turbulències...i per fi quan arribes...controls immigració, esperar maletes i recollir cotxe, tela!! una odissea, només per tot això ja hauries de tenir 2 dies de vacances més.

Dins l’avió és tota una història (sobretot als vols llargs), i totes tenim les nostres manies o rituals per volar, jo en tinc uns quants la veritat...

• Arribar amb molt temps a l’aeroport, les presses només afegeixen malestar i angoixa, millor que sobri temps, per voltar, prendre alguna cosa, mirar botigues...
• Finestra o passadís, òbviament finestra, sempre, encara que s’hagi de pagar, jo necessito mirar constantment a baix , em dóna certa sensació de control i millor de dia que de nit.
• On seure? Davant, darrera, al mig? Jo prefereixo davant, com més millor, el carro del menjar arriba abans, i a prop de les sortides d’emergència, darrera em fa cert iuiu
• Un llibre? Una peli? Jocs? Dormir? En el meu cas em costa relaxar-me i fer les coses que fa la majoria dalt d’un avió, si el vol és llarg agraeixo ajudes químiques...almenys per rebaixar el nivell d’alerta i no arribar contracturada com un robot

Per molt pesat que pugui ser el camí la recompensa de conèixer nous racons del món és infinita, ja pensant en el propera...

I tu, què prefereixes? Feliç divendres!

Fi de curs!

I avui acaba  un altre curs i l’infodivendres  també farà vacances fins a setembre...

Aquests dies son realment emocionants a les escoles i a les cases amb canalla. Festes de fi de curs, finals d’extraescolars, fotos, berenars, reunions...sembla que s’acaba el món.

La veritat és que quan ets mare o pare la teva vida gira entorn de tot el que passa a l’escola de les teves filles i fills. Son molts anys dedicats a acompanyar en aquest llarg camí del món educatiu i les figures de les mestres son fonamentals, aquest últim post va dedicat a elles i ells, gràcies per tant!

Al llarg del temps hi ha profes que passen sense pena ni glòria per les nostres vides, en canvi n’hi ha altres que recordarem per sempre. Segur que si feu memòria recordareu exactament aquell o aquella mestre que et va marcar. Perquè existeixen aquestes diferències? Perquè algun@s ens deixen empremta, què els diferencia de la resta?

Si penso en el meu mestre ideal seria sens dubte un de molt semblant a John Keating del Dead Poets Society, gran pel·lícula i genial interpretació de Robin Williams que ens recordava vàries de les competències que jo més valoro d’una persona que es dedica a ensenyar:

• totes i tots podem canviar el món, s’ha de ser optimista, pensar en positiu
• mai hem de deixar de somiar, com diu a la peli “només al somiar som lliures, sempre ha estat així i sempre ho serà”
• no ens hem de conformar, hem de dir la nostra opinió sense por del que pensin els altres (recordeu la gran escena del passeig al pati)
• hem de trobar la nostra passió a la vida, el nostre propi camí i mai és tard per descobrir-lo
• és important ser flexible, escoltar, saber canviar de perspectiva, tenir la ment oberta i treballar en equip (de tant en tant pujar a la taula i mirar diferent...)
• hem d’aprofitar el moment i fer alguna cosa especia cada dia  i extreure tot el suc de la vida “carpe diem”
• res és impossible, un/a bon profe no et limita, et dóna ales i eines per aconseguir els teus objectius
• un/a bon mestre t’inspira, és el millor “influencer” del món

 Amb la meva experiència he pogut comprovar que ser mestre és molt més que una feina, és una forma d’entendre la vida, molt bones vacances per tots ells i elles i per nosaltres! Ens veiem al setembre!

Feliç divendres, feliç estiu ;)

M'inspires (2ª part)

Quan has de prendre una decisió, o fer una feina concreta, estudiar o planificar alguna cosa, pot passar que t’encallis, et bloquegis i no sàpigues cap a on tirar. En aquests moments necessites una mica d’inspiració, aquella espurna que faci saltar la teva creativitat i t’ajudi a trobar la solució.

Hem de tenir en compte però que la inspiració no sorgeix per art de màgica, com deia Pablo Picasso: la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant. La motivació i les ganes son realment l’ingredient principal de l’èxit en tot el que fem. Si tenim una actitud positiva generem un ambient positiu i unes condicions idònies per tenir resultats satisfactoris.

Podem buscar la inspiració a molts llocs, cal que entrenem la nostra atenció per a no passar res per alt, a continuació us passo algunes de les meves fonts infal·libles;

• música, és realment poderosa, et fa sentir i les emocions son una gran font d’inspiració
• la muntanya, el sol, el vent i una bona correguda et deixen a punt per treballar i com més cansament o estrès tinguis més bé t’anirà
• les meves persones favorites, les que tens més a prop et podem il·luminar només amb un somriure
• òbviament els llibres, fotos, quadres, murals, cartells, pelis, sèries, Instagram i Pinterest son un bon recurs per recollir idees que més tard (i segurament de forma inconscient) es poden convertir en font d’inspiració

Però sense cap mena de dubte un dels millors recursos per carregar-te d’inspiració i d’energia és viatjar, descobrir, desconnectar....

I a tu què o qui t’inspira?

Feliç divendres

M’inspires

Aquesta setmana hem presentat el festival inclusiu Inspira 2019 un espai ple de talent i valors que pretén inspirar-nos per fer del món un millor lloc per viure,

Com sabeu la paraula inspiració te bàsicament dos significats:

A nivell físic, la inspiració és (segons la Viquipèdia) el procés pel qual entra aire des d'un medi exterior cap a l'interior d'un organisme (pulmons)

A nivell artístic/creatiu la cosa es complica. Es tracta d’un procés superior i difícil d’explicar. Què ens inspira? Quan ens inspirem? Com? Qui? Bàsicament la inspiració es dóna quan flueix la creativitat. Davant un impuls determinat comença un procés de creació que dóna lloc a tot un seguit de pensaments i emocions que tenen un resultat concret.

Històricament la inspiració sempre ha estat envoltada de misteri, la mitologia grega ja parlava de “muses” que tenien un poder inspirador pels grans pensadors i artistes. Fins i tot es creia que la inspiració era el procés pel qual un Déu es comunicava amb l'artista i li mostrava el camí a seguir. 

Però està clar que les idees no sorgeixen del no res, sempre hi ha alguna cosa que les provoca, encara que moltes vegades no en siguem conscients. La psicologia moderna considera que la inspiració és l'ús d'idees que provenen d'aquesta part inconscient i de l'experiència prèvia. Una persona, un lloc, una música o situació pot servir-nos d'inspiració ja que pot provocar la connexió entre imatges, paraules, sensacions o records que es poden plasmar a un treball, escrit, obra d'art...

A la feina també és important inspirar-se, un bon ambient de treball, agradable i amb persones estimulants facilita que sorgeixen noves i bones idees, l'ingredient principal per fer créixer l’organització.

La setmana vinent seguirem amb més inspiració...feliç divendres!

Estudiar o anar de festa?

L’altre dia tot sopant a casa vam tenir una conversa d’allò més interessant...si tinguessis un examen super important i et faltés temari per estudiar però el dia abans es celebrés una d’aquelles festes a la que no pots faltar...la festa de l’any que tant esperaves, què faries? Estudiaries tot el dia o aniries a passar-t'ho bé? Les més meves dues filles tenien opinions ben diferents.

I tu què triaries? ets més racional o emocional? Prudent o impulsiu/va? Si contestes sense pensar massa segur que encertes. Totes i tots tenim una mica de cada però en realitat tendim a comportar-nos seguint uns patrons.

El que està clar és que som un sac d’emocions i que aquestes influeixen directament en tot el que fem i pensem. És pràcticament impossible prendre una decisió estrictament de forma racional sense que cap emoció i sentiment ens influeixi. 

Fa uns anys en entorns laborals es deia  que les emocions s’havien de deixar al marge o a casa i no portar-les a la feina...a si??? Com es fa això?  és totalment impossible. El que s’ha de fer és aprendre a gestionar-les i que no condicionin tot el que fem o decidim. 

Quan prenem decisions busquem sempre l’opció que ens aporti més beneficis, però també valorem les conseqüències que tindran per altres persones. A vegades ho fem inconscientment i altres analitzant els pros i contres. El nostre cervell te dos hemisferis diferenciats, l’esquerra és el responsable del llenguatge, la memòria i el pensament racional. El dret està més lligat a tot allò sensorial i emocional, totes i tots tenim una part del cervell més dominant i això fa que ens comportem d’una forma determinada.

Com sempre cal trobar l’equilibri intel·ligent entre la part racional i l’emocional, ens ajudarà la nostra experiència prèvia, la nostra educació emocional, valors...

Quina part del cervell et domina? Feliç divendres.

Ja ho faré...

L’alarma de la rentadora sona sense parar i jo estic escrivint aquest post mentre la meva filla em demana insistent uns dubtes de mates (i jo pensava que m'havia lliurat per sempre de les equacions!). A  la verdura li queden 10 minuts, miro el rellotge, baixo el foc i pico un tros de formatge, m’he de posar una alarma per passar per correus demà al migdia i preparar la bossa  ahh i programar un mail de feina que divendres faig festa.... Ostres no he trucat a ma mare i s’està acabant el cafè...vaaaa prou! concentra’t! escriu! I sona el telèfon, la sister, després seguiré...

Us és familiar aquesta història?  Mare meva, el nostre cervell a vegades pot ser el pitjor enemic, no para mai, l’hem d’entrenar i frenar contínuament per no acabr esgotades.

No seria millor fer les coses una a una? Quin és l’ordre amb que actuem? Perquè prioritzem unes abans que altres? Perquè procrastimem?

El nostre cervell te tendència a treballar seguint l’efecte urgència, és a dir, dóna prioritat a la satisfacció immediata abans que les recompenses a llarg termini. Hi ha estudis que demostren que preferim fer primer tasques urgents però petites i que tenen data fixada que les feines més grans i importants però que no son tan urgents encara que els beneficis a llarg termini siguin més impactants.

Prioritzem les feines que s’acaben ràpid amb recompenses immediates  i segures. Aquesta elecció és inconscient la majoria de vegades, sense adornar-nos (o si) anem posposant (potser per mandra) les feines que requereixen més esforç però no tenen data immediata de caducitat (si ho analitzo, segur que en aquell moment  jo preferia parlar amb la meva germana  que escriure el post...)

Aquesta tendència al “ja ho faré” se’n diu procrastinar (deixar per l’endemà o l'altre...) i és un mal força generalitzat, per evitar aquest posposar constant d’algunes tasques i que la feina s'acumuli generant cada vegada més estrès cal parar-se a pensar, analitzar els motius que no ens permeten avançar i posar fil a l’agulla.

I tu “procrastines”?

Tot torna

Packaging vintage, remakes, spin-offs, preqüeles, seqüeles i reedicions de sèries, vinils, videojocs mítics, moda dels 80, dels 90...la indústria dels records està on fire.

La nostàlgia ven perquè connecta amb nosaltres, ens encanta recordar, de fet la paraula prové de “nostos” que en grec vol dir "retornar" i "algia" que vol dir "dolor". Per nosaltres no és dolor sinó una forta emoció estranya entre la tristesa i l’alegria. Tristesa al recordar un passat que saps que no tornaràs a viure però alegria de recordar els moments feliços. 

Tenim tendència a idealitzar aquests moments viscuts al passat i recordem només les parts que més ens interessen i hi posem també certa fantasia (memòria selectiva). Reviure moments i experiències passades importants per a nosaltres ens emociona, ens fa sentir bé però jo diria que tot va lligat amb la dificultat per assumir que si, ens fem grans. 

La nostàlgia te el poder d’unir generacions, pares i mares fem publicitat i pedagogia de tot allò que va ser important per nosaltres o ens va marcar la infància/adolescència i anem així estenent la tendència i la fem immortal. De sobte un dia veus com la teva filla de 13 anys és fan de Friends, escolta Sheryl Crow i porta unes all stars com les teves.

Les empreses coneixen bé aquest poder i actuen en conseqüència. Les grans marques de roba i sabatilles tornen als seus models icònics clàssics, es tornen a revelar les fotos, les càmeres polaroid son d’influencer, les velles consoles de Nintendo valen un pastón, la bona música la volem en vinil i fins i tot algunes de les sèries i pelis de moda s'ambienten en les nostres èpoques daurades.

Hi ha estudis que demostren que les generacions que ens vam criar entre els 80 i els 90 a occident compartim mots referents, és molt nombrosa i homogènia, tots veiem les mateixes series, escoltàvem la mateixa música, vèiem els mateixos anuncis, programes...i a més la tecnologia de l’època ja ens permetia enregistrar, gravar música, imatges i d’aquesta forma podem tenir molt més present el nostre passat que en èpoques anteriors i ens encanta tornar-hi. 

En  generacions més joves la nostàlgia ja no ho tindrà tan fàcil per ser un negoci, l’oferta cultural és tan gran que el públic és molt més divers i està molt segmentat. Els cracks del màrqueting hauran de buscar noves estratègies per arribar a la gent i fer negoci però de moment seguim amb la febre dels 90. Un clar exemple del que acabo d'explicar és el retorn de la mítica Beverly Hills 90210 amb tots els protagonistes originals (excepte el pobre Luke Perry), no pot ser...en serio? Potser n’hem fet un gra massa...

Feliç divendres!

Ja la tenim aquí...

Per desgràcia no és la champions...és la festa major de Ripoll que arriba puntual i amb previsió de pluja, és clar.

I és que als humans ens encanta la festa, celebrar, riure, ballar, compartir...perquè divertir-se és molt important. Ens diverteixen coses ben diferents depenent de la nostra formar de pensar, els nostres valors, experiències prèvies. Pujar muntanyes, menjar-se un bon arròs, un concert, un viatge, contemplar un graffiti al mig del carrer...les nostres aficions son variades i curioses però al final l’objectiu de totes elles és el mateix, trobar la felicitat.

La paraula diversió prové del llatí i significa fer alguna cosa no quotidiana ens agrada i que ens fa gaudir. Aquesta felicitat passatgera te efectes en nosaltres més enllà de l’estona que dura l’acció concreta, veiem uns exemples d’aquests beneficis:

• passar-ho bé enforteix el nostre sistema immunològic
• provoca benestar ja que s’alliberen endorfines (hormona de la felicitat)
• redueix l’ansietat i l’estrès (desconnectar per una estona)
• millora les nostres relacions interpersonals, en general ens divertim amb altres persones compartint alguna afició
• millora la nostra autoestima, ens fa sentir bé
• augmenta el nostre benestar i sensació de felicitat

Per passar-ho bé és més important focalitzar-nos en el procés i no tant en els resultats, quan ens posem massa objectius o massa pressió la cosa ja deixa de ser tan divertida.

És vital trobar espais i moments per a divertir-se sol o en companyia. Les aficions poden anar canviant al llarg de la vida, algunes es perden pel camí  però mai és tard per a provar i aprendre coses noves, MAI.

I a tu què et diverteix?

Clownia: diversió assegurada

Vincles

Hi ha una paraula que sempre m’ha agradat, pel so que te al pronunciar-la, per la  seva forma escrita però sobretot pel seu significat. Vincle. Els vincles son els lligams emocionals que s’estableixen entre les persones.

Existeixen diferents tipus de vincles, l’amor, l’amistat... i l’anomenat vincle “d’aferrament”. Aquest últim és tan fort i únic que te fins i tot una teoria que l’explica.

El psiquiatra i psicoanalista John Bowlby als anys 50 escriu la que en castellà es coneix com la Teoria del apego, en anglès attachment i en català aferrament. Ell va estudiar els efectes negatius que la privació d’atenció de les figures parentals produïa en els infants. Va concloure que “la vivència d’una relació càlida, íntima i continuada amb la mare (o substitut matern permanent), en què tots dos senten satisfacció i gaudi” és essencial pel desenvolupament saludable de qualsevol persona. 

Els infants tenen la necessitat del contacte i la proximitat amb una figura de referència que proporcioni seguretat en els moments de dificultat. Les figures referents que estableixen vincles estables i segurs es poden convertir en elements de protecció que afavoreixen els processos de resiliència i d’estabilitat emocional.

Per a que una relació es converteixi en vincle:

• hi ha d’haver relació emocional i ha de ser estable, per aquest motiu la proximitat física és indispensable (seria com allò que es diu de "el roce hace el cariño"
• la relació ha de generar emocions positives com tranquil·litat, benestar, seguretat, confiança...
• la pèrdua o amenaça de pèrdua de la relació genera una intensa ansietat

Un vincle positiu i saludable amb la mare i el pare s’associa amb una alta probabilitat de crear relacions saludables amb altres persones ja que genera aprenentatge d’habilitats socials. Aquests vincles també tenen un impacte directe amb el desenvolupament de la intel·ligència emocional i capacitats com l’empatia, la regulació emocional, la motivació...en resum, el seu amor incondicional ens fa millors persones.

Diumenge és el dia “oficial” de la mare, aquesta reflexió és un petit agraïment per elles, que ens ho han ensenyat tot, que hi son sempre, referents i les nostres millors fans.

Moltes gràcies per tant, feliç divendres!

The night is dark and full of terrors

Després de molt esperar, per fi, ha tornat l’hivern. L’ última temporada de Game of Thrones arriba amb força a tot el món. Un fenomen social i negoci mil·lionari que sens dubte marca un abans i un després en el món de les sèries. Quan una història t’atrapa durant gairebé 10 anys és que alguna cosa especial te. Els personatges que van creixent amb el pas del temps, les localitzacions espectaculars, la música, el vestuari, el guió sorprenent...un conjunt magistralment dissenyat per seduir.  Es farà difícil esperar una setmana per veure el següent capítol i és que Netflix i HBO cada vegada dosifiquen més els continguts que pengen per evitar el “binge-watching”.

M’explico...saps quan dius que només miraràs un capítol i n’acabes mirant tres? O quatre? O la temporada sencera?...El concepte de binge-watching va sorgir quan Netflix va començar a publicar temporades senceres de sèries, la primera va ser House of Cards l’1 de febrer de 2013, dia en el que la televisió va canviar per sempre. Es tracta del consum de sèries en forma de marató, mirant el màxim d’episodis seguits (fins i tot hi ha usuaris que fan competicions). 

En un primer moment les plataformes feien difusió orgullosa de les sèries més vistes d’una tirada però ràpid van veure el perill que el contingut es convertís en “fast food” (menjar ràpid de poca qualitat) o fins i tot que es tornés addictiu. 

L’estratègia d'aquestes empreses ha anat canviant i els episodis i temporades s’espaien en el temps per crear més expectació i repercussió mediàtica, més comentaris i que així s’incrementin els seguidors i és clar, els subscriptors/es.

Molt es parla de les noves addiccions, a vídeo jocs, al mòbil, i fins i tot a les sèries, però realment quan una cosa t’agrada és fàcil quedar-te enganxat, l’important es trobar l’equilibri, no passar-te...tot i que a vegades t’ho posen ben difícil...

A qui se li va acudir penjar TOTA la segona temporada d’ Stranger Things sencera en un dia? eh??? (es de ser mala persona)

I tu? Has fet mai cap marató serièfila? Feliç divendres!

Ballintoy Harbour, Northern Ireland (Iron Islands)

Lletres al poder

Arriba la setmana santa i tot seguit un dels dies més especials de l’any, la diada de Sant Jordi. El 23 d’Abril el colors i l’olor a llibre nou omplen els carrers de tot el país, és el gran dia de l’amor i les lletres, moltes lletres!

Com bé sabeu diu la llegenda que fa molts i molts anys al poble de Montblanc hi havia un drac ferotge que atemoria a tothom. Fins que un dia la princesa va estar a punt de ser devorada per la bèstia i va aparèixer el cavaller Sant Jordi per salvar-la matant el drac (què oportú...). De la sang del drac en va néixer un roser i el cavaller en va agafar una rosa i la va entregar a la noia, des de l’any 303 celebrem la diada regalant roses a la persona estimada. La tradició s’ha mantingut i ha evolucionat adaptant-se als canvis de la pròpia societat. Les roses ja no només son les típiques vermelles, n’hi de tots colors, materials i gustos i no només son les per noies ni son comprades només pels nois.

La història dels llibres que acompanyen les roses durant la diada no ve de tant lluny, en realitat es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1926 per commemorar el naixement de Miguel de Cervantes, més tard es va traslladar al 23 d’abril data de la seva mort (en Shakespeare, Garcilaso de la Vega, Josep Pla... també van morir un 23 d’abril...). L’any 1995 l’UNESCO declara el 23 com el dia mundial del llibre i els drets d’autor amb l’objectiu de promoure la lectura convertint-se amb una excusa perfecte per comprar i regalar llibres.

Ja heu triat llibre per aquest Sant Jordi? Els meus seran molt específics de cal·ligrafia i alguna guia de viatge que el summer is coming ;)

Feliç setmana santa i ens veiem el dia de sant Jordi!