Avui no hi ha dinar de Nadal

Una  de les coses més emocionants que vaig viure quan vaig començar a treballar a la casa va ser sense cap mena de dubte, el dinar de Nadal.

Una festa com aquesta amb més de 300 persones requereix molta feina en equip, decoració, muntatge, distribució de tasques, pensar i fer el millor menú, servir taules, recollida, neteja...moltes persones de diferents serveis hi posen hores i sobretot,  molta il·lusió.

Quan arriba el dia i veus el resultat, quedes impressionat/ada. El  nostre menjador amb unes taules precioses i infinites, un àpat de festa major...i el millor de tot, veure’l absolutament ple de totes les persones que formem aquesta gran família ...posa la pell de gallina.

Aquest any, com tantes altres coses...no hi haurà dinar de Nadal,  seran uns dies amb taules mig buides, famílies separades i una barreja d’emocions oposades.

El que segur celebrarem és que acaba un any per oblidar, un any que ens ha ensenyat que tot pot canviar d’un dia per l’altre, que les nostres cases son el millor refugi i que el més important son les persones que hi ha dins.

Farem un esforç per estar bé, perquè som així i perquè els nostres fills i filles s’ho mereixen i perquè en el fons sabem que això acabarà i un dia recordarem aquest any (de merda) amb tot el que va representar... i  potser, fins i tot, aprendrem alguna cosa com a societat.

Companyes i companys us trobaré a faltar avui...que passeu els millors nadals que es puguin tenir amb les vostres respectives bombolles.

Feliç divendres, bones festes i fins l'any que vé!

La millor companya

No hi ha res més emocionant que estrenar una llibreta, l'olor a paper, el tacte, la portada...

Soc friki total de les llibretes de totes les modalitats, em podria passar hores i hores voltant papereries a la recerca de tota mena de blocs de notes, quaderns, diaris, midoris, bullet journals, amb espiral, encolades, anelles...pàgines en blanc que son un món de possibilitats.

Està demostrat que escriure a mà té infinitat de beneficis que un teclat mai podrà tenir:

• El moviment de la mà, imaginar-se les lletres i pressionar el llapis al paper provoca l’estimulació del nostre cervell i posa en marxa un seguit de mecanismes que no es donen quan es fa amb un ordinador. Aquestes experiències sensorials generen aprenentatge i potencien la memòria. El que escrius a mà es processa amb més profunditat, facilitant el record posterior, per això a les escoles mai s’hauria de perdre l’escriptura manual, per prendre apunts, estudiar, expressar...
• Afavoreix la creativitat i la concentració, al ser un procés més lent dona més temps per pensar, t’has de fixar en els caràcters que escrius, no pots apartar els ulls del paper i aquesta connexió amb el que fas és realment potent
• Facilita la comprensió lectora, com més escrius millor llegeixes i viceversa
• L'atenció plena en l’aquí i ara quan escrius relaxa i té un efecte realment terapèutic. La pràctica de la cal·ligrafia pot arribar a ser un perfecte exercici de mindfulness (perds el món de vista i només hi ha lletres, paper, tinta i moviments de la mà...a mi em funciona)

Si voleu una bona companya de somnis, plans, idees, lletres, aventures i emocions, ja sabeu, és molt més barata que un MacBook i no necessita carrega ni actualitzacions.

I si no sabeu quina triar, millor Km0, aquí us deixo la meva última col.lecció (falca publicitària;)

Feliç divendres! 

Santa...paciència!

Sembla que aquest 2020 no acabarà mai...quan pensàvem que havíem esquivat el virus, ens sorprèn de sobte per acabar d’amargar-nos el mes de desembre.

Portem 10 mesos lluitant amb les nostres pors, canviant els nostres hàbits, trobant a faltar a la família i amics, deixant de fer moltes de les nostres activitats preferides, i la veritat, n’estem ben fartes i farts...tanta gestió emocional cansa, i molt! L’únic recurs que ens queda és la paciència, la santa paciència!

La paciència és una qualitat que tenim en major o menor mesura però que es pot entrenar. La posem en joc quan adaptem la nostra resposta fent un exercici d‘autocontrol i prioritzem criteris racionals més que emocionals. 

Les persones pacients demostren un alt nivell d’intel·ligència emocional que facilita la seva adaptació als imprevistos de l’entorn, aquesta actitud fa que visquin la vida amb més benestar.

La societat en la que vivim no ajuda gens a tenir paciència, tot ho volem per ja.  La hiper connexió digital, sobresaturació d’activitats, les presses...han provocat que anem perdent cert control, no suportem fer cues, ni esperar una trucada de telèfon, ens posem dels nervis quan l’ordinador es penja...és que no suportem ni estar 10 segons més del compte esperant el següent capítol de la nostra sèrie... 

I un dia inesperat arriba una pandèmia mundial que posa a prova els nostres nivells de paciència. Confinaments, mascaretes, por, aïllament, malaltia, restriccions...

Fins ara hem tingut força sort i hem anat esquivant el temporal, però la crua realitat ens ha fet tocar de peus a terra, ja el tenim a dins! I sense saber com, el nostre nivell de paciència torna a pujar, apareixen de nou les forces incansables de tirar endavant, la resiliència, la superació i sobretot el treball en equip, perquè d’aquest problema no ens en sortirem soles ni sols, ens necessitem, ara més que mai el MAP és i serà la força de l’equip. Som-hi!

Feliç divendres, cuideu-vos molt!

A dormir!

Segur que haureu sentit moltes vegades la paraula R.E.M., i no em refereixo pas als REM de Michael Stipe, una de les millors bandes del planeta terra....no, em refereixo a la fase REM del son, o fase dels Rapid Eye Movements, en català MOR (moviments oculars ràpids) o el moment del dia per a somniar, en sentit literal.

Com sap tothom, dormir és fonamental pels éssers vius (per algunxs més que altres), necessitem dormir per descansar però perquè aquesta son sigui reparadora cal passar per diferents fases sense interrupcions.

Avui en dia més del 40% de la població presenta problemes per dormir i això afecta a la nostra salut de forma directe. L'estrès, el ritme de vida que portem, la pandèmia, problemes respiratoris, alta exposició a pantalles...son enemics directes pel nostre descans.

En concret quan dormim passem per 5 etapes:

1. Lleu somnolència seguida d’una relaxació i hi ha una fina distància entre vigilia i son, té una durada d’uns 20 minuts. Les ones Alfa que registra el nostre cervell son semblants a un estat de relax elevat

2. Son lleuger, la respiració s’enlenteix, el ritme cardíac és més baix, el nostre cervell emet ones theta de freqüència molt lenta i fa que en aquest punt sigui molt difícil despertar

3. Fase de transició, és una fase molt curta, apareixen les ones delta de més intensitat (en aquest moment poden aparèixer experiències de somnambulisme o terrors nocturns)

4. Son profund, té una durada d’uns 30 minuts, les ones cerebrals son molt lentes (delta) i en aquest moment es dona el veritable descans, si et despertes en aquests moments et trobes desorientat/ada i cansat/ada

5. La fase REM, el moment dels somnis i els malsons, tornen les ones theta (ràpides) i el cervell està molt actiu. El nivell de to muscular és baix però es dona un increment de l’activació fisiològica i moviments ràpids dels nostres ulls. Estudis demostren que aquesta etapa és fonamental pel creixement i correcte desenvolupament del cervell. En aquest moment reorganitzem continguts mentals i els integrem a la nostra memòria tot descartant records irrellevants. És com posar ordre a les nostres experiències “arxivant-les” on toqui a la nostra memòria.

Aquestes fases tenen una durada d’uns 90 minuts i es donen en cicles que es repeteixen entre 4 i 6 vegades. El percentatge i la durada dels cicles depenen de l’edat i les diferents necessitats fisiològiques del nostre organisme.

Si dormim menys de 5 hores no li donem temps al cervell per a passar per totes les fases i el descans no és ni reparador ni suficient.

Doncs au, ara que arriba el fred, aprofitem per dormir ben calentonxs als nostres caus.

Feliç divendres!

 

Fins l’infinit i més enllà!

Últimament els caps de setmana a casa son dies de recuperar clàssics del cinema i les sèries en família. Recordar o descobrir grans títols amb les meves filles s’ha convertit en tot un ritual. I és que hi ha pelis totalment imprescindibles, per molt antigues que siguin.

Aquesta setmana ha fet 25 anys d’una de les pel.lícules que va canviar per sempre la forma de fer cinema, 25 anys de Toy Story de Pixar, 25 anys del primer llargmetratge creat íntegrament per ordinadors, tot un referent de l’animació digital.

A partir d’aquell moment es va generar una nova forma de fer pelis adreçades al públic infantil i també adult, històries amb missatge i compromís social que transmeten valors fonamentals.

Qui no ha somiat alguna vegada que les seves joguines prenien vida? parlaven i vivien feliçment a les nostres habitacions….Toy Story és molt més que aquest punt de partida i al llarg de les seves 4 entregues, a més d’entretenir-nos a tope, ens dóna algunes lliçons:

• Totxs som diferents, veiem el món de forma diferent i aquí està la gràcia i la riquesa de la vida

• El valor de l’amistat com gran eix de la felicitat (qui no recorda la cançó principal amb Òscar You’ve got a friend in me)

• La distància no et separa de les persones que estimes. Ara més que mai hem hagut d’aprendre a estimar en la distància i a través de pantalles

• Has de creure en tu mateix@ i en els teus somnis, no hi ha res impossible, recordeu...fins l'infinit i més enllà!

• És molt difícil fer-se gran però la vida son etapes que acaben i noves que comencen, hem d’aprendre a deixar anar per seguir creixent i gaudir al màxim de cada moment

• No has de deixar que ningú apagui la teva llum ni et digui com has de ser

• Sempre sempre sigues agraït/ïda i dona les gràcies

I després de Toy Story van seguir altres històries genials que sempre recordarem. Monstres SA amb en Mike i en Sulley uns éssers espectaculars i entranyables que ens recorden que les aparences...enganyen, Buscant a Nemo i la importància de seguir nedant passi el que passi, Cars i la imprescindible Route 66, Up i la bellesa de l’amor veritable, Del revés i l’educació emocional, Brave i la força de l’autoestima, Coco i la seva forma especial de parlar de la mort….i moooooltes més. Quina és la teva preferida?

Mai hem d’oblidar la nena o el nen que un dia vam ser, Feliç divendres!

No només els virus es contagien

En moments com l’actual és molt fàcil deixar-se portar pel malestar  i pessimisme col·lectiu, no només els virus es contagien, les emocions també. 

Està demostrat que les emocions tot i ser invisibles, s’encomanen...no t’ha passat mai que veus algú rient i no pots evitar somriure tu també? O al contrari, estàs de bon humor i arribes a un lloc on es respira mala llet i de sobte no saps com, et canvia l’estat d’ànim...Això passa gràcies a les neurones mirall que actuen com a wifi neuronal connectant diferents cervells i reflectint en nosaltres el que veiem dels altres. 

Daniel Goleman al seu llibre “Intel·ligència social” explica que quan observem algú que expressa una emoció aquestes neurones posen en funcionament els mateixos circuits cerebrals actius en l’altre persona de tal manera que sentim l’emoció com a pròpia.

Aquest efecte també es dona en grups i equips de treball, hi ha persones, normalment la que porta el lideratge (formal o informal) que son les que marquen el to emocional del grup. Hem de ser conscients d’aquest fenomen per evitar deixar-se portar per aquesta emoció de grup generada com un “efecte ramat” i que pot ser perjudicial i tòxica quan l’emoció és negativa.

Recordo una anècdota personal que sempre em fa pensar en aquest contagi emocional. Fa temps un matí de presses portant a escola a les meves filles vaig xocar amb el cotxe de davant que havia frenat de sobte. D'entrada no estava massa clar qui tenia la culpa però la noia de davant va baixar super emprenyada vermella com un tomàquet traient foc pels queixals, en veure-la vaig pensar molt ràpid en com sortir del cotxe i solucionar el problema ràpida i discretament...en comptes de discutir sobre qui era responsable, vaig demanar-li perdó d'entrada, abans que ella obris la boca, mostrant-me disgustada i disposada a fer el que calgués per solucionar la situació... en veure’m tan preocupada i "calmada" immediatament va canviar d’actitud i es va relaxar, va abaixar el to i fins i tot em va acabar demanant disculpes ella...

Nosaltres decidim quines emocions volem transmetre i això determinarà les nostres relacions i ens ajudarà a gestionar les situacions del dia a dia. 

Us deixo un vídeo que segur us fa riure...Feliç divendres!

https://youtu.be/1veWbLpGa78

Petites grans coses

La situació actual ha sacsejat les nostres vides en molts sentits, avui m'agradaria destacar un dels efectes més generals que la pandèmia ha tingut en nosaltres i que crec que és positiu. 

Durant aquests mesos hem analitzat les nostres prioritats, hem refet la nostra escala de valors. Potser ho hem fet de forma inconscient però si hi pensem una mica segur que ara valorem molt més petites coses que en la vida pre-covid passaven desaparcebudes o no els hi donavem importància i que segurament son les més importants a la vida.

Recordeu en Victor Kuppers? formador i escriptor Holandès i afincat a Camprodon. Un inspirador i expert en actitud positiva i que vàrem tenir la sort d'escoltar en directe al CAT fa uns anyets. En les seves xerrades sempre destaca la importància de viure amb sentit, de forma conscient i fent que el més important sigui el més important, fent que les coses passin, sense queixar-te, amb alegria i entusiasme. Reivindica i reflexiona sobre el gran valor de les petites coses del dia a dia i que ara més que mai son el nostre tresor. Un passeig prop de casa amb la teva persona preferida, una bona dutxa, un bon menjar, una conversa...s'han convertit en el nostre tot. Podeu buscar algun vídeo d'en Kuppers i en trobareu molts exemples i pautes per tenir una mirada i una actitud més positiva, o bé llegir algun dels seus llibres "Vivir la vida con sentido" o "El efecto actitud" no us deixarà indiferents.

I sobre aquest tema i ara que arriba un nou cap de setmana de confinament local, us deixo també una recomanació de pel.lícula. Heu vist About time de Richard Curtis? és una peli que no em cansaré de veure, molt senzilla però autèntica. Una comèdia romàntica amb molt missatge que et fa reflexionar, i molt, sobre el secret de la felicitat i la importància de viure posant atenció als petits detalls, com si cada dia fos l'últim.

I com deia Woody Allen, només es viu una vegada però una vegada és suficient si es fa bé.

Feliç divendres!

Atrapats/ades en el temps

Sembla que estem atrapats en el temps, com en Bill Murray al dia de la marmota sona  el despertador i ens trobem confinadxs i sentim novament que el nostre bé més preuat és manipulat i reduït al mínim. La nostra llibertat, el poder decidir què fem, quan i amb qui. El mal son de la pandèmia continua i ens veiem en la obligació de confiar i fer cas com xaiets a tot el que ens manen uns quants...no podrem visitar la familía, ni amics, ni viatjar, ens deixen sense restaurants, sense cinema, sense teatre, sense esport...i el que sap més greu és pensar com afectarà tot això als nostres fills i filles en un futur, només espero que algun dia podrem recuperar el temps perdut.

La llibertat és un concepte filosòfic, un valor fonamental per la societat. És el dret de les persones per triar la forma d’actuar i pensar segons els valors i principis propis. Al llarg de la història s’ha lluitat i es lluita encara per aconseguir diferents tipus de llibertats però amb la situació de crisi sanitària global sembla que s’ha fet un gran pas enrere ja que s'estan limitant molts dels nostres drets bàsics.

Demà anirem a treballar, a comprar (es pot anar a comprar no?) i portar els nostres fills i filles a escola amb una autorització al cotxe i amb la possibilitat de ser parades per la policia per ser a un poble que no és el nostre...en serio? això no passaria ni a un episodi de Black mirror...

Tot i la situació surrealista les persones tenim una gran capacitat de resiliència que ens empeny a superar-ho gairebé tot. Si reflexionem sobre el concepte de llibertat entendrem que aquesta va molt més enllà de tot allò físic o material. La llibertat es troba a la nostra ment, a les nostres emocions, si fem l’esforç de buscar noves formes de viure amb una actitud positiva i seguim somiant serem lliures malgrat tot.

Feliç divendres!

 Què en penses?

A la vida en general ens acostumem a queixar molt, ens agrada deixar clar quan una cosa no ens agrada o ens molesta, en canvi quan ens agrada, funciona o quedem satisfetxs callem més...en entorns laborals, en general, passa el mateix, perquè?

Aquest fet és contradictori perquè els estudis demostren que un feedback negatiu impacta molt més que el positiu, tenim tendència a magnificar les opinions negatives i minimitzar les positives.

Com sabeu la paraula feedback vol dir "retroalimentació"seria l'intercanvi d'informació entre dues persones, si es centra en les àrees de millora de l'altra persona seria negatiu i si es fa en els punts forts és positiu i molt útil per tal de potenciar i motivar.

En empreses jeràrquiques (i en la meva opinió totalment fora d'onda) aquest feedback només es dona de dalt a baix, perdent-se moltíssima informació i provocant una desconnexió entre les persones i un mal ambient de treball on els malentesos  i els problemes de comunicació son els protagonistes. En canvi en empreses modernes, innovadores que posen les persones al centre de tot (com la nostra) s'intenta potenciar el feedback en totes direccions.

Rebre feedback et dona confiança, t'aclareix el que s'espera de tu, et motiva, i si és negatiu però en sentit constructiu i ben comunicat, també.

Aquest fluxe de comunicació entre les persones d'una empresa té molts beneficis.

• Millora la productivitat
• Potencia els punts forts de la persona
• Motiva per la millora contínua
• Capacita i empodera per la presa de decisions
• Genera una relació de confiança i no de control
• Fidelitza a les persones treballadores d'una empresa

Ens agrada que ens escoltin i que ens diguin (també) el que fem bé!

Feliç divendres!

 Ja torna...

Ho sabem, la nostra actitud davant les diferents situacions que vivim és fonamental pel nostre benestar emocional. Durant aquests mesos, bé, tot aquest any 2020 està sent realment difícil mantenir una actitud positiva, a dies, impossible.

La clau per mantenir l’actitud a ratlla és generar pensaments positius i per ajudar-nos a fer-ho podem pensar en tot allò que ens ha aportat la nova realitat, us escric algunes pistes:

• En general la gent s’ha tornat més solidària (sobretot durant el confinament), tothom volia ajudar, empreses, grups, persones anònimes...
• Per fi es reconeix molt més la tasca que fan moltxs professionals del món socio/sanitari, les persones que cuiden a persones han estat (i estan) al peu del canó exposant-se incansables i això s’ha de reconèixer tant social com econòmicament d’una vegada
• Hem après que la salut és el més important, que som fràgils i tenim data de caducitat, que les nostres accions poden tenir conseqüències en altres persones i que a vegades cal renunciar a coses que creiem imprescindibles
• Un col·lectiu re-valoritzat ha estat també el científic, ara si, totes les grans farmacèutiques volen investigar solucions i vacunes a contrarellotge...fins ara els i les grans investigadores havien de viatjar pel món per trobar recursos.
• Hem après a valorar cada estona que passem amb les persones que estimem
• Les noves tecnologies ens han ajudat a mantenir-nos connectadxs amb el món, l'escola, la feina, la família...

Sembla que arriba la segona onada de la pandèmia...però ara estem més preparadxs i ho farem millor, cuidant els nostres pensaments tot anirà bé!

Com deia Churchill...l'actitud és una petita cosa que marca una gran diferència.

Feliç divendres

El dilema 

El passat cap de setmana vaig veure un reportatge de Netflix que feia dies tenia pendent, es tracta de The Social Dilemma (El dilema de las redes). 

La veritat és que no som prou conscient de l'entramat que hi ha darrera de les xarxes socials, tot un submón que ens observa i manipula el que ens mostra o no tenint en compte una sèrie factors personals i amb un clar objectiu. 

El reportatge està protagonitzat per diferents directius i ex-directius de les grans de Silicon Valley (alguns ben arrepentits) i descriu l'addicció i els impactes negatius que poden provocar les xarxes socials més conegudes, Pinterest, Facebook, Twitter, Instagram, TikTok...ens explica d'on surten les notificacions automàtiques, les recomanacions, publicacions suggerides, anuncis...

Penso que cal conèixer al màxim els perills però també els beneficis d'aquestes eines de comunicació i utilitzar-les conscientment, sobretot educar molt als més joves per a que no caiguin en paranys i es creguin tot el que veuen, senten o llegeixen. Com a societat ens fa falta molta pedagogia, potenciar la intel.ligència emocional sobretot entre les persones més joves i documentals com aquest ens poden ajudar.

No podem negar que les xarxes ens connecten, visibilitzen problemes i col.lectius que sense aquests mitjans serien invisibles, ajuden als petits negocis a sortir a la llum, ens inspiren i entretenen. 

Aquesta setmana Instagram ha fet 10 anys, una plataforma que es va crear amb l'objectiu de compartir fotografies i que va revolucionar el món (és la meva preferida). Amb el temps l'aplicació ha anat evolucionant i incorporant infinitat de funcions. Acusada injustament de ser "l'aparador del postureig", en la meva opinió tot dependrà de quin ús en fem, tot dependrà dels ulls que miren (hi ha molta gent que només la utilitza per "xafardejar", robar idees, controlar...) en el meu cas és font d'inspiració per preparar viatges, per aprendre i conèixer artistes del món de la cal.ligrafia, cinema, sèries i altres passions i també per compartir el meu projecte personal amb el món. 

Un ús responsable i intel.ligent de les xarxes socials és possible, quedar-se al marge crec que és perdre's un bon tros de món.

Us deixo amb una de les primeres fotos que vaig publicar fa més de 5 anys...compartint projectes d'altres emprenedorxs amb missatges que inspiren i fan somriure, i no és maco això?

Feliç divendres!

Et sents segur@?

La Fundació MAP és una entitat compromesa i innovadora. La formació és un eix fonamental pel creixement de les persones que en formem part, i això és una gran sort. Fa dies que treballem amb la nostra coach un concepte que crec que és vital per totes les organitzacions, es tracta de la seguretat psicológica.

Et sents còmode i segura al teu lloc de treball? Pots expressar les teves idees amb sinceritat, demanar ajuda quan la necessites i no tens por a equivocar-te? Si la resposta és SI, et trobes en un entorn psicològicament segur.

Està més que demostrat que el bon clima de treball, relaxat i on la confiança és el centre de totes les relacions, millora la productivitat, la creativitat, l’eficiència i l’eficàcia de les persones i els equips.

Quan ens sentim segures estem més motivades i compromeses amb tot el que fem.

El concepte de seguretat psicològica s’utilitza sobretot en entorns laborals i més concretament s’associa a les persones que tienen funcions de lideratge o gestió d’equips ja que aquestes tenen una influència directe i seran exemple de relació entre tots els membres del grup.

L’autenticitat, l’empatia i el domini tècnic de les tasques a realitzar son ingredients bàsics de la confiança, que és la màxima responsable de l’existència o no de la seguretat psicològica  en un equip de treball.

Empreses com Google consideren la seguretat psicològica un pilar fonamental i ja a l’any 2012 van crear el projecte Aristòtil amb l’objectiu d’averiguar perquè uns equips funcionen millor que altres, quin és el secret de l'èxit?  aquestes van ser les principales conclusions:

• Les persones han de sentir-se lliures per expressar el que pensen
• Som més productives en llocs de treball sense estrés
• Ambients positius generen motivació, ganes de millorar, de crèixer, formar-se...empreses on la por i la desconfiança son protagonistes provoquen malestar, poc compromís, absentisme, errors...
• És important tenir un alt grau de tolerància davant l’error, la por a equivocar-te et pot bloquejar
• Cal fer que tothom senti que forma part del projecte
• Donar feedback positiu sempre que sigui possible genera confiança en la pròpia feina i també millora la implicació.

Seguirem treballant per millorar la seguretat psicològica de tots i totes. Feliç divendres!

Premis a domicili

Aquesta setmana s’han lliurat els Emmys, els premis que reconeixen les produccions de la televisió d’USA i per tant és la gran nit de les sèries. La 72 edició però, serà recordada per ser la primera gran entrega de premis en format virtual.

Més de 100 connexions des de 10 països diferents, premis lliurats a peu de porta dels protagonistes com aquell que recull una pizza, molts sofàs , cases i famílies dels protagonistes  esperant els resultats en una mostra del gran poder de la tecnologia per acostar les persones i generar espectacle i entreteniment.

Aquest any més que mai hem agraït poder veure material de més o menys qualitat a qualsevol hora del dia. Netflix, HBO, Disney plus, Filmin...ens han permès passar una mica millor les hores i hores de confinament arreu del món. Segur que entre totes podríem generar  una llista de sèries per recomanar i segurament algunes no han estat premiades ni nominades.

La sèrie dramàtica que agafa el relleu de Game of Thrones a HBO és Succession, una història ben diferent sobre l’ambició, l’enveja i les lluites familiars pel poder i els diners. Plena de personatges odiosos que no podràs deixar de mirar amb un sentit de l’humor cínic i agressiu que posa la pell de gallina. Amb el veterà Brian Cox, el guanyador Jeremy Strong i el germà petit d’en Macauly Culkin (en Kieran) com a protagonistes d’uns diàlegs extrems, amb bona música, vestuari, luxe i molt glamour a la gran ciutat de Nova York. La recomano 100%.

Entre altres triomfadores de la nit m’encanten la Zendaya i el seu paperàs a Euphoria, molt lluny ja de nena Disney es converteix en la premiada més jove de la història i la Julia Garner d’Ozark una sèrie que no us podeu perdre, enganxa des del minut 1. Entre les nominades destaquen Little fires everywhere amb la Reese Whiterspoon i la Kerry Washington, soc molt fan d’aquestes noies, però molt!  i Unorthodox  una minisèrie molt interessant sobre religió i llibertat, distreta, modesta i alhora impactant.

En la meva opinió les grans oblidades dels Emmys d’enguany i que ben bé es mereixien ser-hi : les actrius de Pose (si encara no ho heu fet, mireu-la), l’espectacular Elisabeth Moss d’el Conte de la Criada, l’última temporada d’Orange is the new Black i la segona de Big Little lies.

Feliç Divendres!

 

Il.lusions contingudes

Comença l’escola i la temporada d’Infodivendres. Després d’un estiu que no ha semblat estiu, unes vacances que no han semblat vacances...tornem a la nova rutina.

Dilluns portava la meva filla a escola després de 6 mesos, es diu ràpid, però és mig any! La veritat és que arribar a l’escola i veure nens, nenes, joves, famílies amb aquelles cares (tapades) entre son, por, emoció i esperança em va posar la pell de gallina. Mai un inici de curs havia estat tan desitjat, necessitem seguir amb les nostres vides i l’escola és un dels motors principals.

La majoria de professionals que es dediquen a donar serveis a les persones han passat l’estiu on line, estudiant normatives i protocols, prenent decisions de com organitzar el dia a dia, les activitats, aules...però la incertesa de la situació fa que d’un dia per l’altre tot pot canviar. Constatment arriben noves indicacions, canvis que obliguen a començar tot el procés de nou. És impossible saber què passarà, la sensació de manca de control o informació és general i encara que sigui trist i frustrant, no podem fer res per canviar-ho.

Si una cosa hem après aquests mesos és que planificar a mig o llarg termini ja no té massa sentit, ara més que mai hem d'anar dia a dia, màxim setmana a setmana. Aquest fet canvia molt la nostra forma de viure i treballar i novament la nostra capacitat d'adaptació al canvi serà determinant.

Comencem curs amb il.lusions contingudes i amb els dits creuats per anar esquivant el virus com puguem i pensar que cada dia que passa estem més a prop de la solució.

Som-hi!

No deixis de caminar

I un altre fi de curs i fi de temporada d’Infodivendres. Aquest any però ben diferent, no tenim aquella sensació de canvi d’etapa, aquella il·lusió d’estiu amb les vacances esperant-nos inquietes.  

Fa 7 anys que escric aquest bloc i el post de final de curs és dels que més il.lusió em fa escriure (i el de Nadal també ;).  

Avui m'agradaria dedicar el post als nostres fills i filles, nenes, nens i joves del món que ens han donat la lliçó de la nostra vida. Avui acaben un "curs" mig virtual mig presencial, han renunciat a molt sense ser-ne massa conscients i ho han fet sempre amb un somriure. 

Algunes escoles, instituts, universitats s'han adaptat ràpidament a la situació i altres no han estat a l'alçada. L'impacte ha estat diferent segons l'etapa de l'infant o jove i aquesta crisi sobtada deixarà per sempre una ferida al curs 2019-2020.

En una situació extrema els més joves ens han demostrat el seu alt nivell de resiliència, la seva capacitat d'adaptació, el seu optimisme. A mi personalment l'actitud de les meves filles és el que m'ha fet tirar endavant i he après molt d'elles aquests dies. Sens dubte això és el que m'emporto de positiu d'aquesta crisi.

Aquest estiu no hi haurà concerts, ni Clownia, ni festes de graduació, ni revetlles a la platja i el món que enyorem descobrir quedarà reduït als mínims.  Tot ha canviat i no sabem si mai tornarà a ser el mateix i necessitem temps per processar-ho.

Desitjo que durant aquests dies d'estiu tot torni al seu lloc i començar un nou curs amb abraçades i sense pors.

Feliç divendres i Feliç estiu, ens veiem al Setembre.

Tots els colors

Amb tot el que està passant aquests dies a Estats Units es posa de manifest novament que el racisme és un mal endèmic de la nostra societat.

És difícil de creure però les injustícies per motiu de raça o religió es donen per desgràcia a tot el món, cal ser-ne ben conscients, informar-se bé, estudiar la història, les arrels, per poder-les entendre o saber d'on ve aquest rebuig i actuar activament en contra de totes les actituds i conductes que perpetuen aquestes desigualtats.

El cinema, la música, la literatura, la televisió...son transmissors d'aquesta cultura racista de forma més o menys explícita. Aquesta setmana HBO anunciava que eliminava del seu catàleg la mítica Gone with the wind pel seu contingut racista i discriminatori però si ens poséssim a analitzar la història del cinema hauríem de censurar moltes pel·lícules pel mateix motiu.

Avui us recomano algunes pelis o series que m'han impactat sobre el racisme, centrat sobretot als Estats Units i que ens poden ajudar a conèixer una mica més el patiment de les persones que son jutjades pel seu color de pell:

• When they see us (Netflix) que ens explica la historia dels anomenats "els 5 de Central Park" un grup de joves negres injustament acusats de violació
• If Beale Street Could Talk, una història d'amor i denúncia social que mostra l'ús de la por com a eina d'opressió
• Selma, sobre la marxa de Martin Luther King en defensa dels drets civils
• Emmienda XIII (Netflix), un documental brutal sobre les polítiques d'empresonament als USA que et deixa sense paraules i et fa entendre moltes coses...
• 12 anys d'esclavitud mostra la història real d'un home venut com a esclau que va escriure la seva experiència en forma d’ autobiografia
• Do the right thing, del 1989 i encara totalment d'actualitat
• In the heat of the night l’any 1967 amb un espectacular Sidney Poitier que fins i tot  va rebre atacs i amenaces del KKK mentre rodava la pel·lícula
• Mississippi burning (1988) també basada en fets reals i que posa la pell de gallina
• I Am Not Your Negro, és un documental sobre l’escriptor afroamericà James Baldwin, una de las veus negres més influents del segle XX a Estats Units.

Segurament el moviment #blacklivesmatter iniciat amb la mort de George Floyd serà un inici de canvi com ho va ser el #metoo no fa gaire, haurem de posar totes i tots el nostre granet de sorra.

Feliç divendres

L'oficina a casa

D'un dia per l'altre vam haver de carregar arxivadors, carpetes, torres, pantalles, telèfons... i ens vàrem posar a treballar des de casa. Si, ho havíem fet puntualment però no a diari en jornades completes, això mai ho hauríem ni tan sols imaginat. 

Algunes tenim la gran sort de tenir un espai ben arregladet amb ordinador propi, llum exterior, bones connexions...però tots i totes vam haver de fer-nos un raconet a casa on passar-hi la majoria d'hores del dia.

I ho vam fer, ens vam posar les piles amb les eines que ens permetien teletreballar, vam canviar totalment la forma de relacionar-nos, de comunicar-nos de reunir-nos.

Al principi va ser difícil, els dies es feien llargs i no trobaves la manera de desconnectar, volies estar disponible en tot moment, per si feia falta. 

L'emergència, la situació de risc que es vivia a primera línia nosaltres l'hem viscut en la distància, molt diferent, això segur, però també amb molta preocupació i cert sentiment de culpa per no ser-hi "en persona" com molts companys i companyes, professionals d'atendre les persones i que de cap manera ho podien fer des de casa. Des d'aquí expresso la meva total admiració i felicitació per la gran feina feta!

El teletreball ha estat una solució (obligada pels governs) per a que molts de nosaltres amb tasques tècniques i administratives poguessim seguir al peu del canó donant tot el nostre suport als equips de primera línia. 

La tranquilitat de treballar en un entorn segur té molts avantatges, millora la productivitat, és un gran estalvi de temps en desplaçaments...però també té alguns inconvenients com ara l'aïllament i la soledat que pots sentir en alguns moments.

La nostra empresa (com moltes altres) es va veure obligada a implantar el teletreball sense tenir un pla i un estudi previ de com fer-ho i tot i així els resultats han estat molt positius. 

Ara mateix ens trobem redactant aquest pla per millorar tots els aspectes que calguin perquè si una cosa hem après del confinament és que si els equips de treball son autònoms i les persones que els formen es senten empoderades no cal ser-hi sempre físicament per ser presents.

Feliç divendres

Acceptació vs Resignació

Com ja sabeu des de l'inici de la situació de crisi vàrem crear un espai virtual per a totes les professionals de la Fundació on setmana rera setmana compartim emocions i tractem temes tan interessants com la por, l'actitud, l'angoixa i es donen recursos per fer front a aquestes situacions, tot i que el recurs més eficient és aquest intercanvi entre totes les persones que hi participem.

Aquesta setmana hem parlat de conceptes clau que poden semblar molt iguals entre ells però que en realitat tenen significats i conseqüències molt diferents en el nostre benestar.

Davant de situacions noves i incertes com les que estem vivint la nostra capacitat d'adaptació és fonamental per superar-les. És el mateix adaptar-se que acceptar la situació? i acceptar que resignar-se? 

L'acceptació facilita la nostra recuperació i en canvi la resignació és com tirar la tovallola, donem la situació per perduda. Com ens deia en Tomàs, la resignació implica un nivell de dolor davant el problema que ens pot arribar a paralitzar.

Quans ens resignem centrem tota la nostra atenció en els aspectes negatius i en canvi l'acceptació és una visió més adaptativa i et permet trobar aspectes positius fins i tot en moments molt difícils.

La pandèmia sens dubte ha estat i és un autèntic drama per a moltíssimes persones però si hi pensem segur que trobarem quelcom positiu i que ens pot ajudar a superar la situació i aprendre molt de cara al futur.

No podem canviar el que ens està passant com a societat però si podem canviar la nostra actitud i la forma d'encarar el futur.

I no ho dubtis ni un moment...Ho estàs fent super bé!

Feliç divendres!

Amb coratge

Ara que sembla que la situació d'emergència es va normalitzant és moment d'analitzar i reflexionar sobre les emocions viscudes. Estareu d'acord amb mi en que una de les més presents en totes nosaltres ha estat la por. 

En un moment o altre hem tingut (o encara tenim) por, d'emmalaltir, d'encomarcar, de veure patir a persones que estimem, de l'efecte en els nostres fills i filles, en les nostres feines, del futur incert...ja hem parlat moltes vegades de la por que com totes les emocions te una part positiva i una negativa. En una situació com l'actual cert nivell de por és normal i ens protegeix. La por et fa ser conscient dels perills, protegir-te, evitar riscos...però cal tenir el coratge suficient per no deixar que et bloquegi i seguir endavant.

Davant la por podem actuar de diferents formes però per superar-la la capacitat que més funciona serà el coratge o valentia? però son el mateix? Normalment son dos conceptes que es confonen, veiem les diferències:

La valentia és fer quelcom perillós sense pensar. En aquesta actitud pot amagar-s'hi una necessitat de demostrar quelcom davant els altres. Suposa una confiança extrema en un/a mateix/a i de vegades una valoració poc realista de la veritat.

El coratge en canvi suposa una acceptació de la por, es fa conscient i s'analitzen els riscos. Requereix un bon nivell d'autoestima i confiança però el coratge et fa ser realista dels teus límits. Davant d'una situació nova i perillosa tens por, avalues la situació, els riscos, reflexiones i actues, això és tenir coratge.

La valentia és impulsivitat i el coratge és una resposta més elaborada i compromesa. Tenir coratge és actuar i ser valent/a és reaccionar.

El diccionari ens diu que el coratge és la Fermesa de cor davant el perill, les dificultats; valor, resolució, doncs amb coratge seguirem endavant, feliç divendres!

L'empatia en temps de crisi

Una de les competències emocionals més necessàries aquests dies de crisi és sens dubte l'empatia.

En un moment on la pròpia irresponsabilitat pot causar greus danys a altres persones cal reflexionar i ser molt prudent. L'empatia ens permet connectar amb les emocions d'altres persones i genera una forma d'actuar solidària que afavoreix el benestar del grup.

L'empatia activa té com a finalitat entendre les necessitats dels altres i actuar, no limitar-se a escoltar o repetir el que et diuen com un lloro, cal sentir el que sent l'altra persona i en la mesura del possible donar eines i recursos (que no consells) per a que l'altre estigui millor.

L'empatia implica com a mínim tres processos diferents que es donen en ordre i un porta a l'altre:

• Reconeixement emocional: cal ser capaç de captar les emocions que mostra l'altre persona, seria l'empatia cognitiva. A través del comportament verbal i no verbal analitzem l'estat emocional de la persona que tenim davant de forma ràpida i gairebé inconscient fent-nos una idea general del que l'altre pensa i sent
• El segon procés seria la Integració emocional o el que podríem anomenar l'empatia emocional, és un segon pas que requereix cert grau d'elaboració i interpretació per tal de connectar amb l'emoció de l'altre, sentir i entendre de forma autèntica però sempre regulant el que ens provoca a nivell personal i evitant el "contagi emocional"
• Per últim, es posarien en marxa de conductes enfocades a ajudar a l'altre de forma dessinteressada, si ens expliquen un problema, una dificultat i no fem res, ni tan sols fer sentir una mica millor a l'altre persona el més provable és que ja no torni a venir a nosaltres, es perd la confiança

L'empatia és una habilitat que es pot treballar i el primer és ser conscient de les pròpies emocions per així poder-les reconeixer en altres persones.

Feliç divendres!

Un segon

Aquesta setmana a les nostres sessions grupals hem estat parlant sobre el temps, què és per nosaltres el temps? a què dediquem el nostre temps? A la família, la feina...? en Tomàs ens va explicar un conte per reflexionar sobre el temps i com la situació actual ha modificat la nostra percepció. Les persones que estem teletreballant vivim una nova realitat, treballem i vivim al mateix espai, convivim cada dia amb les mateixes persones, allarguem les hores davant l'ordinador i a vegades oblidem quin dia de la setmana és, quina hora o si resulta que és festa major...

I és que la situació actual de crisi i de confinament obligat ha canviat les nostres prioritats i la nostra percepció del temps. Ens parlen de fases, de dates al calendari i ens diuen quan podrem tornar a veure a les nostres famílies, quan podrem tornar a viatjar, a gaudir d’un concert, un sopar amb amics, un teatre, un museu...i ja han passat dos mesos, 57 dies, 1368 hores, 82080 minuts...

Hem estat obligades d’un dia per l’altre a viure en el present, no podem fer plans, de fet, tot el que teníem planejat s’ha suspès, anul·lat o ha canviat. S’ha fet més evident que mai que no tenim el control de gairebé  res i hem d’aprofitar cada moment present.

Sens dubte aquesta crisi no l’oblidarem mai i encara que hem perdut molt també haurem après la importància de dedicar temps a les coses realment importants.

Sempre que penso sobre el temps em ve al cap un anunci del que crec que ja he parlat abans perquè m’encanta i al seu moment (anys 90) em va impactar...es fa la senzilla pregunta de "quant dura un minut"? I al final la resposta és clara, el temps és el que tu fas amb ell. 

Estàs fent allò que vols i et fa feliç? Un segon pot canviar-te la vida.

https://www.youtube.com/watch?v=abSKozWbbEM 

Omplim el temps de vida (encara que sigui confinada i amb poca llibertat). 

Feliç "festa" major, Feliç divendres