Les emocions son com la nostra pell, és impossible separar-se d’elles i per tant és molt important saber gestionar-les bé per poder viure tranquils i feliços.
Hem parlat moltes vegades de les emocions bàsiques o primàries, com recordareu, es troben presents en tots nosaltres i son la resposta immediata a determinats estímuls: ira, por, fàstic, alegria, tristesa i sorpresa. No hi ha emocions bones o dolentes, totes tenen la seva funció.
Avui volia parlar d’una emoció que no és de les primàries ja que requereix un cert nivell d’elaboració i valoració de la persona i que a tots ens acompanya de tant en tant (a alguns més que a altres) aquest matí ja l’ he sentit només llevar-me al recordar la data, 30 de setembre, un any més al sac, uff com pesen! És la nostra amiga, la nostàlgia.
D’entrada la podríem relacionar amb la tristesa ja que l’orígen de la pròpia paraula és la suma de “nostos”que vol dir tornar i “algos” que és sinònim de dolor, seria com la pena que sentim per quelcom que hem tingut en el passat i ja no tenim, és el record d’allò perdut el que ens fa sentir la nostàlgia i generalment son records d’experiències i moments feliços per tant podríem dir que es una barreja de tristesa, alegria i cert consol al transportar-nos temporalment a aquell lloc on vam anar de viatge, a un dia concret, una persona especial...
La nostàlgia és una emoció que sol aparèixer conforme ens anem fent grans, en dates senyalades com aniversaris, nadals, crisi dels 40...altres vegades apareix de sobte davant d’estímuls concrets com una foto, una olor, una cançó. Normalment te una durada curta, uns minuts, unes hores o un parell de dies, i és inofensiva per la nostra salut però si s’allarga gaire més i la tristesa guanya terreny podria portar problemes d’ansietat o depressió. L’hauríem de diferenciar de la melancolia que és un sentiment de tristesa general que no necessàriament va lligada al record d’algun esdeveniment o persona del passat i de fet és el nom que antigament es donava a la depressió.
Per sentir-nos millor quan tenim aquests dies estranys de “morrinya” no hi ha res millor que molts “mimos” un bon sopar i una mica de música. Curiosament quan estem baixos tenim tendència a escoltar música trista, sembla un acte masoquista no? Doncs no, segons un estudi de la Universitat d’Ohio els nivells de l’hormona prolactina augmenten quan estem tristos i produeix un efecte psicològic de consol, per tant amb un alt nivell d’aquesta hormona ens sentim millor. Els científics van comprovar que les cançons amb melodies lentes i lletres tristes augmentaven els nivells de prolactina provocant una sensació d’alleujament emocional.
No sé si serà per les hormones o no però la música sempre ha estat una gran medicina per les emocions i és curiós com a vegades només sentint unes notes canvia el nostre estat d’ànim al moment. Una cançó que a mi personalment em porta a la nostàlgia últimament és When we were Young de l’Adele. Vaig tenir la sort de sentir-la en directe i fa posar la pell de gallina i volar els teus pensaments, és difícil no emocionar-se amb lletres així, us enllaço una versió de "Quan érem joves"
Hem parlat moltes vegades de les emocions bàsiques o primàries, com recordareu, es troben presents en tots nosaltres i son la resposta immediata a determinats estímuls: ira, por, fàstic, alegria, tristesa i sorpresa. No hi ha emocions bones o dolentes, totes tenen la seva funció.
Avui volia parlar d’una emoció que no és de les primàries ja que requereix un cert nivell d’elaboració i valoració de la persona i que a tots ens acompanya de tant en tant (a alguns més que a altres) aquest matí ja l’ he sentit només llevar-me al recordar la data, 30 de setembre, un any més al sac, uff com pesen! És la nostra amiga, la nostàlgia.
D’entrada la podríem relacionar amb la tristesa ja que l’orígen de la pròpia paraula és la suma de “nostos”que vol dir tornar i “algos” que és sinònim de dolor, seria com la pena que sentim per quelcom que hem tingut en el passat i ja no tenim, és el record d’allò perdut el que ens fa sentir la nostàlgia i generalment son records d’experiències i moments feliços per tant podríem dir que es una barreja de tristesa, alegria i cert consol al transportar-nos temporalment a aquell lloc on vam anar de viatge, a un dia concret, una persona especial...
La nostàlgia és una emoció que sol aparèixer conforme ens anem fent grans, en dates senyalades com aniversaris, nadals, crisi dels 40...altres vegades apareix de sobte davant d’estímuls concrets com una foto, una olor, una cançó. Normalment te una durada curta, uns minuts, unes hores o un parell de dies, i és inofensiva per la nostra salut però si s’allarga gaire més i la tristesa guanya terreny podria portar problemes d’ansietat o depressió. L’hauríem de diferenciar de la melancolia que és un sentiment de tristesa general que no necessàriament va lligada al record d’algun esdeveniment o persona del passat i de fet és el nom que antigament es donava a la depressió.
Per sentir-nos millor quan tenim aquests dies estranys de “morrinya” no hi ha res millor que molts “mimos” un bon sopar i una mica de música. Curiosament quan estem baixos tenim tendència a escoltar música trista, sembla un acte masoquista no? Doncs no, segons un estudi de la Universitat d’Ohio els nivells de l’hormona prolactina augmenten quan estem tristos i produeix un efecte psicològic de consol, per tant amb un alt nivell d’aquesta hormona ens sentim millor. Els científics van comprovar que les cançons amb melodies lentes i lletres tristes augmentaven els nivells de prolactina provocant una sensació d’alleujament emocional.
No sé si serà per les hormones o no però la música sempre ha estat una gran medicina per les emocions i és curiós com a vegades només sentint unes notes canvia el nostre estat d’ànim al moment. Una cançó que a mi personalment em porta a la nostàlgia últimament és When we were Young de l’Adele. Vaig tenir la sort de sentir-la en directe i fa posar la pell de gallina i volar els teus pensaments, és difícil no emocionar-se amb lletres així, us enllaço una versió de "Quan érem joves"
When we were Young- Adele
Quina és la cançó que us posa nostàlgics i nostàlgiques?
Feliç divendres!
