Adaptar-se o morir

Vivim en un món en canvi constant que afecta a tots els àmbits de la nostra vida. 

La competència d’adaptació al canvi és de vital importància, ja ho deia Charles Darwin: no és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi.

Les empreses i la societat en general necessiten persones disposades a aprendre constantment, flexibles i de ment oberta, el “sempre s’ha fet així” ja no funciona. Aquesta capacitat d’adaptació es pot treballar sempre i quan hi hagi voluntat de canvi, us deixo unes pistes que ens poden ajudar a ser més flexibles a la feina:

• Cal acceptar les crítiques, cal aprendre dels errors i no deixar que comentaris negatius sobre la feina ens afectin a nivell personal (és difícil però ser-ne conscient ajuda)
• Millor posar el focus a la solució i no tant al problema, anar per feina i buscar solucions de forma proactiva i resolutiva sense esperar sempre que et diguin com ho has de fer, amb brillo!
• Tenir confiança i estar motivats i motivades és necessari per afrontar les novetats amb actitud positiva i per aquest motiu és molt important incloure a les persones en el procés de canvi, informar-les i que se sentin part del procés
• Treballar en equip sempre ajuda, compartir punts de vista, col·laborar et predisposa a viure les novetats de forma conjunta i positiva
• Ser optimista augmenta la productivitat i et fa estar millor

El nostre sector està vivint una època de canvis que tenen un impacte important en les nostres vides (salaris, horaris, convenis, retallades, subvencions) però quan les coses es fan bé, s'escolta a tothom i es pensa en el bé comú, tot és més fàcil. Seguirem endavant i treballarem per a que ningú oblidi els drets de les persones més vulnerables.

Us deixo amb una definió d'optimisme d'una alumne molt jove i sàbia, feliç divendres!

All that jazz

Com sabeu diumenge arriba la gran nit del cine! Tocarà matinar per descobrir les guanyadores en un any on dues de les nominades tenen la música com a gran protagonista. A star is born VS Bohemian Rhapsody, Lady Gaga VS Freddie Mercury, dues històries bàsicament entretingudes i amanides amb actuacions musicals espectaculars, dues grans veus que sens dubte es mereixen un òscar.

El gènere musical m’encanta, sobretot al teatre, el post d'avui va per totes aquelles pelis que es converteixen en les bandes sonores de la nostra vida.

Els musicals a Hollywood van estar molt de moda a mitjans dels anys 60 però sempre han tingut representació i fans arreu del món. En els 91 anys d’història dels oscars 37 musicals han estat nominats a millor peli i 11 el van aconseguir, fem un breu repàs de les més conegudes:

The Broadway Melody a l’any 1929 va ser el primer gran musical de la història, en aquell moment ho va petar i va significar el tret de sortida del gènere. Al 39 arriba El Mago de Oz que ens va deixar l’Over the rainbow per sempre. Al 51 guanya l’òscar a la millor peli Un Americà a Paris gran referent de Lalaland. Al 54 Siete novias para siete hermanos d’Stanley Donen. Al 61 es fa un salt a la modernitat i arriba una de les meves preferides i la primera del gènere que recordo de ben petita, West side Story que en breu tindrà un remake d’Steven Spielberg. Als 60 també arriben grans títols com Oliver, Mary Poppins, My fair lady, sonrisas y lágrimas i  funny girl amb les dives Julie Andrews i Barbra Streisand (recordeu Don’t rain on my parade? Ufff pell de gallina). Als 70 Cabaret i el seus balls de cadires. Als 90 La bella i la bèstia de Disney i al 2001 o per favor!! Moulin Rouge!! amb Nicole Kidman i Ewan Mc Gregor i les seves grans versions de clàssics inoblidables. Al 2002 un altre joia amb Òscar, Chicago amb la millor Catherine Zeta Jones de la història. Al 2004 Ray ens explicava la vida d’en Ray Charles amb gran interpretació de Jamie Fox com a protagonista. Al 2012 Tom Hooper s’atreveix a portar Els Miserables a la gran pantalla i tot i que no te res a veure a gaudir d’aquesta història en directe al teatre admeto que la versió de l’Anne Hathaway d' I dreamed a dream et deixa sense respiració. I per fi al 2017 amb confusió inclosa "no" guanya Lalaland tornant a deixar clar que els grans musicals no moren mai.

Veurem què passa doncs diumenge, triomfaran els musicals? La música segur que si amb les actuacions de Queen i Lady Gaga amb Bradley Cooper però no ens oblidem de Roma d’Alfonso Cuaron que te tots els números i pot fer “doblet”, Green Book va ben posicionada i Vice amb un sempre gran i camaleònic Cristian Bale. La veritat és que em faria molta il·lusió que el “nen del imperio del sol” guanyés un altre oscar ;) 

Feliç divendres!

Chicago Theater

Tres paraules

Per molt que treballem per a visibilitzar col·lectius minoritaris no ho aconseguirem realment fins que els grans aparadors de la societat ho vulguin. La televisió, l’esport, la moda, el cine ens mostren gairebé sempre el mateix patró de persona i la diversitat diríem que brilla per la seva absència.

És molt difícil trobar referents de persones amb discapacitat al món de les arts escèniques i la majoria de vegades quan es creen els personatges son interpretats per actors i actrius sense discapacitat, no seria més lògic, realista i just que els papers els fes una persona amb aquella característica concreta? 

Si, és veritat que en Daniel Day Lewis a Mi pié Izquierdo, l’Eddie Redmayne a la teoria del todo, Sean Penn a Yo soy Sam o la Sally Hawkins a la forma del agua (per exemple) fan uns treballs genials però...no hi ha actors i actrius més propers a aquestes realitats? Persones que puguin mostrar de forma real una problemàtica concreta, persones amb dèficit auditiu, visual, amb paràlisi cerebral o discapacitat intel·lectual...

Per sort mica en mica van apareixent petites excepcions al cine i a les sèries com en RJ Mitte de Breaking Bad, Gaten Matarazzo d’Stranger things, Jamie Brewer a American Horror Story i més propers els nostres Campeones. 

Com sabreu fa uns dies en Jesús Vidal va guanyar el Goya al millor actor revelació per la gran “Campeones” (post del dia 24 de maig de l’any passat) convertint-se en la primera persona amb discapacitat (reconeguda/disgnosticada) en recollir un premi tan important. No sé que va ser millor, si la seva interpretació a la peli o el seu discurs d’agraïment d’una sinceritat i humanitat aclaparadores donant tota una lliçó d’humilitat i realisme a un món on la imatge està per davant de tot. 

Esperem que algun dia aquests casos d'èxit no siguin excepcionals, voldrà dir que la nostra societat és més justa i el món un millor lloc per viure.

Us deixo amb les 3 paraules d'en Jesús, molt properes a la nostra realitat.

Feliç divendres!

Netflix o HBO? (segona part)

Avui veiem quines son les fases del procés de presa de decisions:

1. El primer que fem abans de prendre decisions és processar la informació que tenim. Els nostres sentits poden percebre moltíssima informació i de forma molt ràpida, en canvi a nivell conscient estem més limitats i intervenen molts factors com l’estat físic, emocional...quan estem molt focalitzats en alguna cosa ens passa desapercebuda molta altra informació (tenim un límit)
2. Després valorem i donem significat. Amb la informació recollida entra en joc la nostra part més conscient. Aquest procés és molt personal, el fem de forma diferent amb les nostres pròpies interpretacions i suposicions basades en les experiències prèvies, preferències, prejudicis...
3. Analitzar la informació, una vegada hem triat la informació i quin significat te comença el procés més racional de presa de decisions, en aquest es realitza tota una tasca d’anàlisi de records, interpretació del passat, calcular, jutjar...i per últim avaluar les possibles alternatives per tal de preveure i triar l’alternativa amb més probabilitat d’èxit
4. Passar a l’acció. Una vegada hem pres la decisió, el nostre cervell avalua els resultats obtinguts i els compara amb el que esperava. El resultat de la decisió el guardarem a la memòria per utilitzar-lo en futures ocasions similars.  

En teoria decisió a decisió anem aprenent, però és cert que a vegades no ho sembla i tendim a repetir els nostres propis errors una i altre vegada...t’ha passat mai?

Feliç divendres....