Per totes les princeses del món
Dimarts passat es va celebrar el dia internacional de la dona, enguany amb el lema “Per un Planeta 50-50 l’any 2030: Fem el pas per a la igualtat de gènere. La veritat és que vaig pensar, ostres l’any 2030? Falten 14 anys! Espero que abans ja no faci falta celebrar cap dia de la dona, que no calgui reivindicar ni lluitar per la igualtat. Aquesta setmana volia fer un post amb un recull de dades sobre la desigualtat entre homes i dones a diferents àmbits de la vida però al final he decidit que totes aquestes dades ja les tenim, estem fartes i farts de sentir-les i llegir-les i per desgràcia ja no tenen massa impacte en el nostre dia a dia. Llavors vaig recordar un conte que aquests dies torna a córrer per les xarxes socials, es tracta de “La princesa cavaller” de la Sònia Moll, fa reflexionar molt més que unes estadístiques, aquí us el deixo, l’he extret del seu bloc http://lavidatevidapropia.blogspot.com.es/search?q=la+princesa+cavaller espero que us agradi:
"Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules que ho has vist, oi?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d'admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com et penses, no rosses i etèries i volàtils. Algunes, saps, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Potser per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l'aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l'ànima i la buida. Són belles, d'acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep. Tampoc no totes les princeses duen sabates de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d'altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d'un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l'espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d'elles, només d'elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses. I no te'ls creguis quan et diuen que són fines i que no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les desperta amb un petó. T'asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, ara sí que ho he dit bé, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s'estimen. Això no t'ho han explicat?
No te'ls creguis quan et repeteixin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d'àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta pertot arreu, i es fan crostes als genolls i s'empastifen les mans i els peus i neden despullades en l'aigua gelada del riu i després s'eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel bosc, amb els peus descalços i l'olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida."
Cap canvi serà possible si no es fa des del principi de les nostres vides i amb la implicació de tota la societat. És la nostra responsabilitat.
Aquí us presento les meves princeses-cavaller, les dones del futur. Feliç divendres!
Que res ni ningú ens pari, fins a l’infinit i més enllà #onedayiwill
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada