No hi estic d’acord!
Quantes vegades ho has pensat i no t’has atrevit a dir-ho? Perquè tenim tanta por alhora d’expressar el nostre desacord o la nostra opinió? A vegades volem ser tan políticament correctes que callem o maquillem la nostra resposta convertint-nos en hipòcrites i falsos. Moltes vegades som conscients d’aquest fet i això ens genera un malestar intern que si es repeteix sovint pot tenir conseqüències per la nostra salut mental.
Realment a la nostra societat no està massa ben vist queixar-se, el que ho fa gaire sovint és etiquetat de negatiu o rondinaire. Les queixes sense fonament son tòxiques però si son justificades, tenen un objectiu concret, aporten solucions i es realitzen de forma correcta i assertiva poden ser una eina de canvi molt poderosa.
En l’àmbit laboral l’empresa ha de crear l’entorn i els canals adequats per atendre totes les queixes i suggeriments. La forma més habitual de fer-ho és mitjançant enquestes de satisfacció o valoració com a mínim una vegada a l’any. Malauradament la gran majoria de la gent no creu en aquest instrument, no son sincers no expressen realment el que pensen, ni tan sols si son anònimes. Moltes vegades ses contesten de forma mecànica i sense aportar cap mena d’informació de valor. És una llàstima perdre aquesta oportunitat, és molt fàcil queixar-se pels passadissos però així no solucionem absolutament res perquè la informació no arriba on ha d'arribar.
Hi ha persones que defensen el que pensen a capa i espasa, que reivindiquen el que consideren injust. En el món del tercer sector moltes vegades necessitem fer soroll per a ser escoltats. Manifestacions, mitjans de comunicació, llibres, programes i sèries de televisió son moltes vegades els altaveus de queixa de la nostra societat. Com ja he comentat alguna vegada per mi el cinema és una de les vies per donar a conèixer les injustícies socials, delictes encoberts i temes oblidats per alguns. Per aquest motiu em fa molt feliç que pelis de denúncia social s’imposin a grans superproduccions, és el cas de la guanyadora a l'Òscar a millor film de l'any, Spotlight. Una cinta senzilla i clara que mostra la verídica història encoberta d'anys d'abusos sexuals a infants part de la Església de Boston, tot un escàndol que per desgràcia està a l'ordre del dia. Què gran el cinema!
Us la recomano molt, aquí teniu el tràiler.
Feliç divendres
El tema tractat per Spotlight fa posar els pels de punta, com poden encobrir actes tant destables?
ResponEliminaLa peli en si és molt fluixeta, no passa de ser un mer documental molt ben fet.
A. Fajula