Lila és el color

Si us heu fixat últimament en algunes festes majors, concerts, festivals i altres  esdeveniments d'oci s’ha fet present una iniciativa revolucionària que te com a objectiu la prevenció de les violències sexistes. Es tracta dels punts liles, unes carpes situades en llocs ben visibles on dues o més professionals especialitzades fan tasques de sensibilització, informació, assessorament i fins i tot  i intervenció en situacions d’agressions sexistes.

Les agressions, assetjaments, tocaments...en festes i concerts  estan a l’ordre del dia i des de fa molts anys aquestes accions han estat ignorades i menystingudes. Abusos constants de poder de l’home envers la dona que gràcies a aquestes iniciatives tenen els dies comptats.  Encara que moltes persones pensin que no n’hi ha per tant, que són coses de joves i que això ha passat sempre, està demostrat que tot comença per aquestes petites coses i cal tallar-les d’arrel i totes i tots en som responsables.

Casos com el de la "manada" o moviments com el "Me too" han provocat l’inici d’un canvi de mirada envers aquests comportaments.  Els punts liles son un recurs per a fomentar la prevenció especialment en la gent més jove, és un espai segur on la confidencialitat està assegurada. Les joves (gran majoria de noies i alguns nois) s’hi acosten per demanar dubtes, per denunciar conductes que les molesten i fins i tot per parlar d’agressions o situacions viscudes aquell dia o en el passat.

Pot semblar que ara està de “moda” i és “guai” tenir un punt lila a la festa però ull! Es tracta d’una acció més global i transformadora que una simple carpa en un concert i ens l’hem de creure. Parlem d’un posicionament polític i social per part de l’organització del propi esdeveniment enfront el masclisme, una tasca pedagògica que es va escampant arreu del món i que va canviant mica en mica la mirada de la societat.

A l’Inspira festival tindrem un punt lila, us animo a acostar-vos-hi i xerrar amb les companyes que ens vindran a veure, tenen molt a dir. 

Potser arribarà un dia on no caldran els punts liles però de moment cada granet de sorra compta. Ho aconseguirem!

Feliç divendres

Finestra o passadís?

El retorn de vacances sempre costa, tornar a la rutina i als horaris no és fàcil i tornar a escriure el post setmanal, tampoc! Sort que aquests dies, entre altres coses, ens proporcionen inspiració i mil idees per fer del nou curs una nova aventura.

I és que viatjar és l’únic que costa diners però et fa més ric, però fins que arribes a lloc...pot ser una mica estressant la veritat.

Primer buscar els vols, uff, cada vegada és més complicat. Mil companyies, mil opcions, tot ho has de triar, que si fas escales, que si hi ha menjar inclòs i quin menú vols, si portes maletes, triar els seients...aviat haurem de triar amb quin pilot volem volar!

El “moment aeroport” és el més estressant del viatge: el control de seguretat, treure sabates, obrir maletes i que t’ho remenin tot amb aquella gràcia o fins i tot que analitzin la teva pasta de dents!!!  Després embarcar, les cues com uns xaiets fins que per fi, arribes al teu seient. I després a volar! amb una mica de sort amb poques turbulències...i per fi quan arribes...controls immigració, esperar maletes i recollir cotxe, tela!! una odissea, només per tot això ja hauries de tenir 2 dies de vacances més.

Dins l’avió és tota una història (sobretot als vols llargs), i totes tenim les nostres manies o rituals per volar, jo en tinc uns quants la veritat...

• Arribar amb molt temps a l’aeroport, les presses només afegeixen malestar i angoixa, millor que sobri temps, per voltar, prendre alguna cosa, mirar botigues...
• Finestra o passadís, òbviament finestra, sempre, encara que s’hagi de pagar, jo necessito mirar constantment a baix , em dóna certa sensació de control i millor de dia que de nit.
• On seure? Davant, darrera, al mig? Jo prefereixo davant, com més millor, el carro del menjar arriba abans, i a prop de les sortides d’emergència, darrera em fa cert iuiu
• Un llibre? Una peli? Jocs? Dormir? En el meu cas em costa relaxar-me i fer les coses que fa la majoria dalt d’un avió, si el vol és llarg agraeixo ajudes químiques...almenys per rebaixar el nivell d’alerta i no arribar contracturada com un robot

Per molt pesat que pugui ser el camí la recompensa de conèixer nous racons del món és infinita, ja pensant en el propera...

I tu, què prefereixes? Feliç divendres!