Recursos molt humans

Finestra o passadís?

El retorn de vacances sempre costa, tornar a la rutina i als horaris no és fàcil i tornar a escriure el post setmanal, tampoc! Sort que aquests dies, entre altres coses, ens proporcionen inspiració i mil idees per fer del nou curs una nova aventura.

I és que viatjar és l’únic que costa diners però et fa més ric, però fins que arribes a lloc...pot ser una mica estressant la veritat.

Primer buscar els vols, uff, cada vegada és més complicat. Mil companyies, mil opcions, tot ho has de triar, que si fas escales, que si hi ha menjar inclòs i quin menú vols, si portes maletes, triar els seients...aviat haurem de triar amb quin pilot volem volar!

El “moment aeroport” és el més estressant del viatge: el control de seguretat, treure sabates, obrir maletes i que t’ho remenin tot amb aquella gràcia o fins i tot que analitzin la teva pasta de dents!!!  Després embarcar, les cues com uns xaiets fins que per fi, arribes al teu seient. I després a volar! amb una mica de sort amb poques turbulències...i per fi quan arribes...controls immigració, esperar maletes i recollir cotxe, tela!! una odissea, només per tot això ja hauries de tenir 2 dies de vacances més.

Dins l’avió és tota una història (sobretot als vols llargs), i totes tenim les nostres manies o rituals per volar, jo en tinc uns quants la veritat...

• Arribar amb molt temps a l’aeroport, les presses només afegeixen malestar i angoixa, millor que sobri temps, per voltar, prendre alguna cosa, mirar botigues...
• Finestra o passadís, òbviament finestra, sempre, encara que s’hagi de pagar, jo necessito mirar constantment a baix , em dóna certa sensació de control i millor de dia que de nit.
• On seure? Davant, darrera, al mig? Jo prefereixo davant, com més millor, el carro del menjar arriba abans, i a prop de les sortides d’emergència, darrera em fa cert iuiu
• Un llibre? Una peli? Jocs? Dormir? En el meu cas em costa relaxar-me i fer les coses que fa la majoria dalt d’un avió, si el vol és llarg agraeixo ajudes químiques...almenys per rebaixar el nivell d’alerta i no arribar contracturada com un robot

Per molt pesat que pugui ser el camí la recompensa de conèixer nous racons del món és infinita, ja pensant en el propera...

I tu, què prefereixes? Feliç divendres!