Taula de Nadal

Arriben les festes de Nadal, molt esperades per alguns, pesades i fins i tot odiades per altres...sigui com sigui és una oportunitat única per retrobar-te amb els teus i no la podem desaprofitar. Una de les protagonistes d’aquests dies son sens dubte les taules, que ens han vist créixer i formen part de la història de les nostres famílies. Rodones, rectangulars, plegables i improvisades son el punt de reunions interminables, àpats suculents, sessions de debat, bingos i timbes clandestines...

A les famílies normalment sempre hi ha algú que és el responsable de muntar-les i parar-les, un  promotor/a detallista, el president o presidenta de la comissió de festes de la casa, el nexe d’unió, el que fa seguir a tothom el guió sense deixar-se res, el que reclama els versos als petits i els bastons per picar al tió, prepara les postres i sap com funcionen els quarts de les campanades de cap d’any. El més dur d’aquestes festes serà recollir el testimoni dels que no hi son, un testimoni que no voldríem agafar i que no hem demanat però ho haurem de fer i ho farem, tan bé com ens van ensenyar els ocupants de les cadires buides.

Comparteixo amb vosaltres un petit escrit que l’Antoni Bassas va publicar al diari Ara fa uns anys justament amb aquest títol. Amb només unes línies és tota una metàfora de la vida, per reflexionar i gaudir dels nostres cada minut com si fos l’últim.

Vista des de la taula del dinar de Nadal, la vida comença en una trona i acaba en un cadira de rodes. Pel mig hi ha un canvi de posicions, una millora generacional que comença a la incòmoda cadira de tisora, allà a baix, a l’ala oberta, continua al lloc que toca pota, i algun dia, després de debutar a cal sogre, culmina al cap de taula. Per darrere van empenyent amb més cadiretes i per davant van deixant cadires buides. El primer any de la cadira buida fa una mica de mal, el Nadal. Després, el dolor és més somort, perquè no podem evitar de repassar les alineacions de cada 25 desembre. Vam celebrar el Nadal en mons que ja no existeixen, però van ser els nostres i ens els estimem, igual que sempre estimarem els ocupants de les cadires buides.

Que sigueu molt feliços, ens retrobem l’any vinent!

Una taula que mai oblidaré

Ens fem grans

Ja fa un temps que ens trobem amb una nova realitat a la Fundació. S’està creant una bretxa d’edat que separa el grup de professionals més veterà i estable del grup de noves incorporacions de joves millennials (nascuts entre els 80 i els 2000) que col·laboren amb l’entitat de forma temporal.

La veritat és que no estem acostumats a aquesta rotació. Som una empresa amb una trajectòria sòlida, innovadora, en constant creixement i que posa les persones al centre de tot, llavors perquè costa retenir el talent jove?

Els millennials han de ser el futur de les organitzacions, son joves inquiets, molt sociables, imaginatius, crítics, exigents i amb domini de les noves tecnologies i no valoren les mateixes coses que generacions anteriors. L’estabilitat i el sou no son les seves prioritats, cal entendre i saber què busquen per poder integrar-los i això implica un canvi cultural de les organitzacions.

Diferents estudis recullen alguns dels factors que més valoren els joves:

• Volen treballar en quelcom que els ompli i els motivi, busquen noves experiències no només una nòmina a final de mes
• Valoren poder créixer i desenvolupar-se, formar-se, aprendre coses noves forma part del seu ADN
• Necessiten flexibilitat horària per tal de poder combinar la feina amb altres aspectes que son molt importants de la seva vida, aficions, esport, parella....
• Per ells i elles és fonamental tenir un bon ambient de treball, treballar en equip, establir vincles amb els companys. Valoren molt realitzar activitats d’oci fora de l’horari laboral per fer pinya i millorar les relacions o simplement per passar-ho bé.
• Necessiten sentir que formen part del projecte, participar els les decisions i que se’ls valorin les seves aportacions, necessiten feedback constant, no entenen ni toleren bé les jerarquies ni les imposicions
• Toleren malament la rutina, s’avorreixen fàcilment, necessiten canviar, sentir que s’enfronten a nous reptes

El salari en diners no és el més important pels joves, valoren més un bon salari “emocional” que inclogui aquestes mesures que hem comentat. Les empreses hem de treballar per fomentar cultures inclusives i estratègies que promoguin la confiança i l’ambició dels millennials sense deixar de banda l’experiència i el coneixement dels més veterans, sens dubte un repte pels propers anys.

Us deixo un vídeo que capta molt bé algunes de les diferències entre generacions, feliç divendres!

Millennials

Les primeres impressions

El nostre cervell és màgic, és capaç de generar idees i treure conclusions amb una mínima quantitat de dades, jo l’anomeno el guionista que tots portem dins però en psicologia aquesta capacitat s’anomena thin slicing.  

L’any 1992 els psicòlegs Robert Rosenthal i Nalini Ambady van posar-li aquest nom  després d’una llarga investigació. Es tracta de l’habilitat de trobar i generar patrons només amb una “petita porció “d’informació. El thin slicing seria l’encarregat de crear les primeres impressions. En pocs segons som capaços d’extreure conclusions d’una persona per la seva forma de vestir, de parlar, de moure’s...

Hi ha tres elements que intervenen en la creació d’ una impressió: 

• Els estereotipus son aquelles imatges que tenim integrades i catalogades en forma d’etiqueta que hem après des de petits influenciats per la nostra educació i la societat que ens envolta, son difícils de dominar ja que els tenim molt integrats de forma inconscient 
• Els judicis que realitzem d’una persona que acabem de conèixer ja son més raonats i els podem controlar per tal d’evitar caure en pre judicis injustos 
• El biaix confirmatori, un mecanisme cognitiu que utilitzem  per confirmar les nostres pròpies idees o judicis. Aquesta tendència irracional ens pot portar a errors i a més pot dificultar la modificació d’una primera impressió desfavorable

En selecció de personal utilitzem molt el thin slicing ja que tenim poc temps per valorar als candidates i candidates.  Un estudi del National Citizen Service britànic va determinar que només amb 8.8 segons es podia valorar un currículum, amb una ullada ràpida decideixes si segueixes llegint o el descartes. Igual passa en les entrevistes, amb pocs segons t’has de fer una idea (més o menys encertada) de la persona. Els elements que tenim a la nostra disposició son clars: la imatge personal, la comunicació verbal i no verbal son fonamentals per a la creació d’aquesta primera impressió que pot ser decisiva.

I tu, et deixes guiar per la primera impressió? Us deixo un vídeo ben curiós.

Experiment estereotipus

Feliç divendres

Quina ràbia!

Últimament sembla que al mirar o llegir les notícies només passin desgràcies al nostre voltant. Lògicament molts d'aquests fets ens afecten, sobretot els que passen a prop o els que pensem que ens podrien passar a nosaltres, ens fan sentir diverses emocions entre elles la ira i la por. Avui volia escriure sobre ella, la ira, la que sentim quan considerem que un fet és injust o cruel o inexplicable. Es tracta d’una emoció bàsica i universal, que ens afecta a totes i tots des de ben petits i que, com la resta d’emocions, està condicionada pels nostres pensaments i per la interpretació que fem de la situació o fet. 

La ira, rabia o enuig és una emoció complexa i posa en funcionament diferents  tipus de resposta:

• Resposta fisiològica: és automàtica i innata, davant d’una amenaça el cos es prepara per l’atac, augmenta el ritme cardíac, s’accelera la respiració, la musculatura es tensa i el flux de sang augmenta. Si aquest estat no es controla pot  provocar que actuem de forma impulsiva  o violenta (és allò que ens diuen de contar fins a 10 quan ens enfadem...)
• Resposta cognitiva: aquesta dependrà de com interpretem  la situació i aquesta valoració intervé la nostra experiència prèvia, educació, valors...no tots sentim ira o enuig  per les mateixes coses
• Resposta conductual: depenent de com gestionem  les anteriors actuarem d’una forma o un altre, ens defensarem, discutirem, cridarem, fugirem...

Estar enfadat te efectes negatius i també positius. Per una banda ens perjudica perquè provoca que  no pensem amb claredat, ens pot fer actuar de forma precipitada  i a més és perjudicial per la salut (afavoreix el desenvolupament de malalties cardiovasculars). Contràriament  la ira ens dóna energia i força, ens ajuda a defensar els nostres drets i els dels altres i a resoldre conflictes.

Algunes estratègies per a gestionar la ira ja les coneixem: utilitzar tècniques de relaxació, posar distància i temps abans de reaccionar davant d’un fet que ens molesta, mostrar empatia, respectar les opinions dels altres...

Hi ha fets davant dels quals és inevitable no enfadar-te. Particularment em fa molta ràbia que la nostra societat estigui tan plena de violència masclista. Actes cruels, abusos de poder i de força contra les dones que han passat sempre (més o menys desapercebuts) i que desgraciadament passen encara a tots nivells  i moltes vegades son silenciats per un sistema injust i fastigós que acaba culpabilitzant les pròpies víctimes. Alguna cosa està fallant quan una persona no entén el significat d’un "no".

La millor forma de gestionar aquesta ira és raonant. Seguirem educant i empoderant els nostres fills i filles per a que ningú els trenqui el somriure.  

Feliç divendres!

IMAGINE (part 2)

Com dèiem la setmana passada la imaginació no és una competència que trobem al diccionari de les empreses, almenys no amb aquest nom, però si està implícitament inclosa en altres competències i moltes vegades com un dels ingredients principals.

A continuació n’expliquem algunes amb comportaments associats que les fan visibles a l'àmbit laboral:

• Innovació o creativitat: aquesta si és molt habitual als diccionaris d’empreses de diferents sectors. Es materialitza per exemple en el nombre d’idees i solucions innovadores que proposa una persona.
• Capacitat d’anàlisi de situacions i problemes: En aquesta competència és clau que la persona pugui imaginar diferents opcions possibles per a un problema per a identificar les causes i solucions
• Visió estratègica: competència clau pels líders, requereix la capacitat de veure més enllà de les dades immediates, tenir visió de futur, tenir clar els objectius que es volen assolir i visualitzar els diferents camins per arribar-hi. És impossible tenir visió estratègica sense imaginació

Potser hauríem de perdre la por a introduir aquest concepte al mon laboral, en una societat com la nostra les organitzacions han d’estar en constant evolució i canvi i la imaginació és clau per anticipar-se, reinventar-se i triomfar. 

Acabo amb una frase d'Albert Einstein amb la que estic totalment d'acord: “En  moments de crisi, només la imaginació es més important que el coneixement”

Feliç divendres!

"Imagina el món on vols viure"
The Wizarding World of Harry Potter-Universal Studios Hollywood"

IMAGINE (part 1)

L’altre dia em van passar l’enllaç a una ted talk molt interessant (moltes gràcies Jordi) que em va fer reflexionar una bona estona. Un professional de la innovació parla de com desapareixeran milions de llocs de treball que passaran a ser realitzats per robots en un futur no gaire llunyà. Es pregunta què podem fer per adaptar-nos a aquesta realitat i la resposta és senzilla, ser més humans, utilitzar totes aquelles competències i talents que no tenen les màquines. Tot això em porta a parlar d’una capacitat de la que encara es parla poc al mon laboral o si es fa no sempre és amb un caire positiu o s’associa a determinades professions artístiques: la imaginació

Si mirem al diccionari veiem dues possibles definicions:

• La imaginació és la facultat humana per a representar mentalment successos, històries o imatges de coses que no existeixen en  realitat o que son o van ser reals però no estan presents.
• Te un segon significat molt més interessant i aplicable a l’entorn laboral: és la capacitat o facilitat per a concebre idees, projectes o creacions innovadores.

Sovint quan parlem d’imaginació pensem en la primera definició i l’associem a persones somniadores, creatives i amb molts “pardals al cap” i costa veure tot el potencial que hi ha darrera una persona amb aquesta capacitat per idear i visualitzar.

La ciència està demostrant que la imaginació és una funció cognitiva important que juga un paper fonamental en la percepció que tenim de la realitat, en la elaboració dels  records, els somnis i els pensaments. Quan som infants la capacitat d’imaginar és molt activa i intervé en el desenvolupament de la nostra personalitat. Amb els anys i la maduresa el raonament guanya terreny i passem d’un mon de fantasia a un més real.  Tant l’excés d’imaginació com de pensament racional poden ser igualment perillosos, cal trobar un equilibri.

Gràcies a la imaginació podem anar més enllà d’una situació immediata generant continguts mentals necessaris per elaborar records i planificar on volem ser i què volem fer en el futur.

La propera setmana veurem com es pot portar aquesta capacitat en forma de competència a les nostres feines i amb quins comportaments la podem associar, us deixo el link a la xerrada.

Feliç divendres!

https://www.ted.com/talks/david_lee

Sort o serendipitat?

No t’ha passat mai que buscant una cosa concreta, un regal, una destinació de vacances, una peça de roba, informació sobre un tema...has trobat quelcom millor?

La penicil·lina, la viagra, la sacarina, el micro ones, la coca cola, els cereals de Kellogg’s, les patates xips, els post-its entre altres van ser descoberts per pura casualitat, millor dit per pura serendipitat.

La serendipitat és un descobriment valuós que es produeix de forma accidental, l’hem de diferenciar d’altres paraules com “xiripa”, casualitat...que només impliquen tenir sort, la serendipitat va una mica enllà i requereix una cerca activa i tenir ingeni per veure la nova oportunitat.

El concepte serendipity el va introduir l’escriptor anglès Horace Walpone l’any 1754 amb l’ objectiu de descriure algunes de les seves creacions. Es va basar en un conte de fades titulat “Els tres Prínceps de Serendip”, que relata les aventures d’uns personatges que utilitzaven el seu enginy per a fer descobriments no planificats. El terme es va anar popularitzant amb el temps, i com sol passar moltes vegades el cine hi va ajudar. Al 2001 s’estrena la peli “Serendipity” amb els joves John Cusack i Kate Beckinsale que aplica el concepte a les persones i al descobriment de l’amor inesperat.

Més enllà de tenir sort, la serendipitat és considerada com un dels processos creatius més útils i  implica un període de preparació, dedicació i esforç, sense el coneixement i el treball necessari el mon estaria ple de serendipitats, i no és pas així! Com deia Louis Pasteur “La casualitat només afavoreix als esperits preparats”. El coneixement és el que dóna sentit a la casualitat, és a dir, el  químic Spencer Silver no hauria descobert els post-its si no hagués estat investigant durant anys diferents formes de cola. 

I a vosaltres us ha passat mai? Feliç divendres