I seguim...

Doncs es veu que tindrem sis setmanes més d’hivern, almenys això ha dictaminat la marmota més famosa del món, en Phil. Com sabeu cada 2 de Febrer al petit poble Punxsutawney, Pensilvania es porta a terme una cerimònia de les mes frikis que existeixen i que va fer famosa la peli Groundhog Day (El dia de la marmota) en català la van traduir per Atrapat en el temps. 

Diu la tradició que si el dia està ennuvolat i la marmota no veu la seva ombra, surt del cau i això vol dir que l’hivern durarà poc. Contràriament si fa sol i veu la seva ombra ella torna a entrar al cau i això indica que el fred s’allargarà sis setmanes més.

Últimament la realitat que vivim em recorda molt a la pel.lícula en qüestió. Sona el despertador (potser variem la cançó o la melodia..) i au, cap a treballar i després tornar a casa sense saltar-se el “toc de queda”. Cada dia ens relacionem amb les mateixes persones, la nostra beneïda i petita bombolla i tot sense sortir del nostre poble de dilluns a diumenge i repetim... Pel camí anem perdent dies al costat de persones que estimem, llocs que voldríem conèixer i alguns somnis….i guanyem pors, inseguretats i comencem a dubtar seriosament si recuperarem mai la nostra forma de vida pre pandèmia.

A El dia de la Marmota el seu protagonista té l’oportunitat de viure el mateix dia infinitat de vegades i això li permet aprendre dels errors que va cometre el dia anterior i poc a poc va descobrint l’essencial, allò que realment el fa feliç, les petites coses i les relacions humanes.

I això em fa pensar que potser si que aprendrem alguna cosa nosaltres també, potser si que en un futur ens fixarem i cuidarem més a totes les persones que tenim al voltant sense pensar tant en el futur i vivint més el present que al final és l’únic segur que tenim, l'aquí i ara.

Feliç divendres!

Meet (me) II

Últimament ens queixem molt...la nostra vida està molt limitada per les restriccions i la por. Una de les quexes més habituals de la nova realitat és que els cursos, les reunions, el treball online no son el mateix que presencials...i és ben veritat.

El teletreball i la formació en línia s’han convertit en eines indispensables en aquests temps de pandèmia però en realitat fa molts anys que s’utilitzen.

El principal problema actual és que al ser la única forma segura de comunicar-nos s’ha portat al límit i a totes les àrees de la nostra vida. Amb la pantalla fem activitats de tota mena, parlem amb la família, amics, fem cursos, tallers...i fins i tot activitats físiques, dansa, ioga, gimnàs, idiomes, música i extraescolars de tota mena, i al final, hem acabat saturatxs de tanta connexió.

A continuació veiem alguns dels principals problemes que implica aquesta metodologia:

• Es perd molta informació, l’expressivitat, el llenguatge no verbal, tant important en la comunicació, queden molt reduïdes
• La persona que dirigeix la reunió o imparteix el curs pot tenir una sensació de soledat i manca d’interacció que desmotiven i desgasten força la veritat. Una classe o una reunió de dues hores per exemple, és realment esgotador per totes les parts implicades
• Els problemes de connexió, i temes informàtics varis posen a prova la nostra paciència diariament, ara no va el micro, ara es veu borrós, no es pot compartir la pantalla, s’ha penjat….son les noves realitats que ens trobem cada dia.
• Les relacions entre persones també s’han vist afectades, el xerrar, comentar, proposar, riure plegats es troba a faltar i a més, també son factors molt importants per l’aprenentatge i el benestar emocional

En resum, hem d’aguantar i tenir (encara més) paciència i pensar que potser algun dia tornarem a les aules i als despatxos...tant de bo!

Feliç divendres!

Meet (me)

La pandèmia ha provocat un canvi important en la forma que ens comuniquem en tots els àmbits de la vida, també a la feina.

La presencialitat a la que estàvem acostumats/ades ha deixat de ser imprescindible per algunes de les nostres tasques diàries i ha estat substituïda per eines i plataformes digitals que fan possible la interacció entre companyxs, reunions, formació, entrevistes de selecció de personal...

Al principi es fa estrany parlar a una pantalla, es perd informació, expressivitat...a més les connexions poden fallar o haver-hi problemes tècnics que son una dificultat afegida que genera molt malestar. Malauradament però, no tenim més remei que acostumar-nos-hi.

Les reunions virtuals tenen beneficis, per exemple:

• Augmenten la productivitat i l’efectivitat, es va molt per feina, les interrupcions es limiten, es respecta el torn de paraula… tot això et fa estalviar molt temps
• Fem menys desplaçaments i per tant menys despesa, cuidem el medi ambient i reduim també el risc de patir algun accident. Això els que vivim a comarques ho hem patit molt ja que per ben poca cosa, per exemple una reunió de 2 hores, moltes vegades ens feia perdre el matí sencer.
• Es valora el talent per sobre de la presència
• No hi ha fronteres físiques, pots arribar arreu del món, reunir-te amb col.laboradorxs que estan lluny, formar-te sense haver de desplaçar-te...

La propera setmana veurem els principals inconvenients o problemes del treball i les reunions en línia.

Feliç divendres!

Any nou...vida nova?

Aquest final d’any de 2020 mai havia estat tan desitjat, volíem passar pàgina i començar de nou amb energies i esperances renovades. La realitat però, és que encara ens queda un llarg camí per endavant abans de tornar (si és que es pot) a la “normalitat” o almenys a una vida sense tantes pors.

Els principis d’any fins ara eren moments de reflexió, anàlisi i definició de nous projectes i objectius.

Segons diferents estudis només el 10% de nosaltres manté i compleix els propòsits d’any nou. Canviar hàbits o comportaments és realment difícil i requereix molta constància i esforç.

No hi massa secrets, per canviar coses a la nostre dia a dia caldria:

• Plantejar-se objectius realistes i petits (que es puguin realitzar)
• Escriure (millor en paper) el que vols aconseguir, de forma detallada i precisa, també és una forma de compromís i un full de ruta
• Prioritzar, primer una cosa i després l’altre, quan ens plantegem massa canvis alhora, malament
• Compartir els teus propòsits també ajuda, qui millor que les persones del teu entorn per donar-te un cop de mà?
• Podem fallar però el més important és seguir, tornar-ho a intentar

La veritat és que els propòsits del 2021 segurament els centrarem a esquivar el virus, rebre la vacuna i no acabar emocionalment massa tocats/ades de tot plegat.

Va 2021, som-hi!

Feliç divendres

 Avui no hi ha dinar de Nadal

Una  de les coses més emocionants que vaig viure quan vaig començar a treballar a la casa va ser sense cap mena de dubte, el dinar de Nadal.

Una festa com aquesta amb més de 300 persones requereix molta feina en equip, decoració, muntatge, distribució de tasques, pensar i fer el millor menú, servir taules, recollida, neteja...moltes persones de diferents serveis hi posen hores i sobretot,  molta il·lusió.

Quan arriba el dia i veus el resultat, quedes impressionat/ada. El  nostre menjador amb unes taules precioses i infinites, un àpat de festa major...i el millor de tot, veure’l absolutament ple de totes les persones que formem aquesta gran família ...posa la pell de gallina.

Aquest any, com tantes altres coses...no hi haurà dinar de Nadal,  seran uns dies amb taules mig buides, famílies separades i una barreja d’emocions oposades.

El que segur celebrarem és que acaba un any per oblidar, un any que ens ha ensenyat que tot pot canviar d’un dia per l’altre, que les nostres cases son el millor refugi i que el més important son les persones que hi ha dins.

Farem un esforç per estar bé, perquè som així i perquè els nostres fills i filles s’ho mereixen i perquè en el fons sabem que això acabarà i un dia recordarem aquest any (de merda) amb tot el que va representar... i  potser, fins i tot, aprendrem alguna cosa com a societat.

Companyes i companys us trobaré a faltar avui...que passeu els millors nadals que es puguin tenir amb les vostres respectives bombolles.

Feliç divendres, bones festes i fins l'any que vé!

La millor companya

No hi ha res més emocionant que estrenar una llibreta, l'olor a paper, el tacte, la portada...

Soc friki total de les llibretes de totes les modalitats, em podria passar hores i hores voltant papereries a la recerca de tota mena de blocs de notes, quaderns, diaris, midoris, bullet journals, amb espiral, encolades, anelles...pàgines en blanc que son un món de possibilitats.

Està demostrat que escriure a mà té infinitat de beneficis que un teclat mai podrà tenir:

• El moviment de la mà, imaginar-se les lletres i pressionar el llapis al paper provoca l’estimulació del nostre cervell i posa en marxa un seguit de mecanismes que no es donen quan es fa amb un ordinador. Aquestes experiències sensorials generen aprenentatge i potencien la memòria. El que escrius a mà es processa amb més profunditat, facilitant el record posterior, per això a les escoles mai s’hauria de perdre l’escriptura manual, per prendre apunts, estudiar, expressar...
• Afavoreix la creativitat i la concentració, al ser un procés més lent dona més temps per pensar, t’has de fixar en els caràcters que escrius, no pots apartar els ulls del paper i aquesta connexió amb el que fas és realment potent
• Facilita la comprensió lectora, com més escrius millor llegeixes i viceversa
• L'atenció plena en l’aquí i ara quan escrius relaxa i té un efecte realment terapèutic. La pràctica de la cal·ligrafia pot arribar a ser un perfecte exercici de mindfulness (perds el món de vista i només hi ha lletres, paper, tinta i moviments de la mà...a mi em funciona)

Si voleu una bona companya de somnis, plans, idees, lletres, aventures i emocions, ja sabeu, és molt més barata que un MacBook i no necessita carrega ni actualitzacions.

I si no sabeu quina triar, millor Km0, aquí us deixo la meva última col.lecció (falca publicitària;)

Feliç divendres! 

Santa...paciència!

Sembla que aquest 2020 no acabarà mai...quan pensàvem que havíem esquivat el virus, ens sorprèn de sobte per acabar d’amargar-nos el mes de desembre.

Portem 10 mesos lluitant amb les nostres pors, canviant els nostres hàbits, trobant a faltar a la família i amics, deixant de fer moltes de les nostres activitats preferides, i la veritat, n’estem ben fartes i farts...tanta gestió emocional cansa, i molt! L’únic recurs que ens queda és la paciència, la santa paciència!

La paciència és una qualitat que tenim en major o menor mesura però que es pot entrenar. La posem en joc quan adaptem la nostra resposta fent un exercici d‘autocontrol i prioritzem criteris racionals més que emocionals. 

Les persones pacients demostren un alt nivell d’intel·ligència emocional que facilita la seva adaptació als imprevistos de l’entorn, aquesta actitud fa que visquin la vida amb més benestar.

La societat en la que vivim no ajuda gens a tenir paciència, tot ho volem per ja.  La hiper connexió digital, sobresaturació d’activitats, les presses...han provocat que anem perdent cert control, no suportem fer cues, ni esperar una trucada de telèfon, ens posem dels nervis quan l’ordinador es penja...és que no suportem ni estar 10 segons més del compte esperant el següent capítol de la nostra sèrie... 

I un dia inesperat arriba una pandèmia mundial que posa a prova els nostres nivells de paciència. Confinaments, mascaretes, por, aïllament, malaltia, restriccions...

Fins ara hem tingut força sort i hem anat esquivant el temporal, però la crua realitat ens ha fet tocar de peus a terra, ja el tenim a dins! I sense saber com, el nostre nivell de paciència torna a pujar, apareixen de nou les forces incansables de tirar endavant, la resiliència, la superació i sobretot el treball en equip, perquè d’aquest problema no ens en sortirem soles ni sols, ens necessitem, ara més que mai el MAP és i serà la força de l’equip. Som-hi!

Feliç divendres, cuideu-vos molt!