Any nou...vida nova?

Aquest final d’any de 2020 mai havia estat tan desitjat, volíem passar pàgina i començar de nou amb energies i esperances renovades. La realitat però, és que encara ens queda un llarg camí per endavant abans de tornar (si és que es pot) a la “normalitat” o almenys a una vida sense tantes pors.

Els principis d’any fins ara eren moments de reflexió, anàlisi i definició de nous projectes i objectius.

Segons diferents estudis només el 10% de nosaltres manté i compleix els propòsits d’any nou. Canviar hàbits o comportaments és realment difícil i requereix molta constància i esforç.

No hi massa secrets, per canviar coses a la nostre dia a dia caldria:

• Plantejar-se objectius realistes i petits (que es puguin realitzar)
• Escriure (millor en paper) el que vols aconseguir, de forma detallada i precisa, també és una forma de compromís i un full de ruta
• Prioritzar, primer una cosa i després l’altre, quan ens plantegem massa canvis alhora, malament
• Compartir els teus propòsits també ajuda, qui millor que les persones del teu entorn per donar-te un cop de mà?
• Podem fallar però el més important és seguir, tornar-ho a intentar

La veritat és que els propòsits del 2021 segurament els centrarem a esquivar el virus, rebre la vacuna i no acabar emocionalment massa tocats/ades de tot plegat.

Va 2021, som-hi!

Feliç divendres

 Avui no hi ha dinar de Nadal

Una  de les coses més emocionants que vaig viure quan vaig començar a treballar a la casa va ser sense cap mena de dubte, el dinar de Nadal.

Una festa com aquesta amb més de 300 persones requereix molta feina en equip, decoració, muntatge, distribució de tasques, pensar i fer el millor menú, servir taules, recollida, neteja...moltes persones de diferents serveis hi posen hores i sobretot,  molta il·lusió.

Quan arriba el dia i veus el resultat, quedes impressionat/ada. El  nostre menjador amb unes taules precioses i infinites, un àpat de festa major...i el millor de tot, veure’l absolutament ple de totes les persones que formem aquesta gran família ...posa la pell de gallina.

Aquest any, com tantes altres coses...no hi haurà dinar de Nadal,  seran uns dies amb taules mig buides, famílies separades i una barreja d’emocions oposades.

El que segur celebrarem és que acaba un any per oblidar, un any que ens ha ensenyat que tot pot canviar d’un dia per l’altre, que les nostres cases son el millor refugi i que el més important son les persones que hi ha dins.

Farem un esforç per estar bé, perquè som així i perquè els nostres fills i filles s’ho mereixen i perquè en el fons sabem que això acabarà i un dia recordarem aquest any (de merda) amb tot el que va representar... i  potser, fins i tot, aprendrem alguna cosa com a societat.

Companyes i companys us trobaré a faltar avui...que passeu els millors nadals que es puguin tenir amb les vostres respectives bombolles.

Feliç divendres, bones festes i fins l'any que vé!

La millor companya

No hi ha res més emocionant que estrenar una llibreta, l'olor a paper, el tacte, la portada...

Soc friki total de les llibretes de totes les modalitats, em podria passar hores i hores voltant papereries a la recerca de tota mena de blocs de notes, quaderns, diaris, midoris, bullet journals, amb espiral, encolades, anelles...pàgines en blanc que son un món de possibilitats.

Està demostrat que escriure a mà té infinitat de beneficis que un teclat mai podrà tenir:

• El moviment de la mà, imaginar-se les lletres i pressionar el llapis al paper provoca l’estimulació del nostre cervell i posa en marxa un seguit de mecanismes que no es donen quan es fa amb un ordinador. Aquestes experiències sensorials generen aprenentatge i potencien la memòria. El que escrius a mà es processa amb més profunditat, facilitant el record posterior, per això a les escoles mai s’hauria de perdre l’escriptura manual, per prendre apunts, estudiar, expressar...
• Afavoreix la creativitat i la concentració, al ser un procés més lent dona més temps per pensar, t’has de fixar en els caràcters que escrius, no pots apartar els ulls del paper i aquesta connexió amb el que fas és realment potent
• Facilita la comprensió lectora, com més escrius millor llegeixes i viceversa
• L'atenció plena en l’aquí i ara quan escrius relaxa i té un efecte realment terapèutic. La pràctica de la cal·ligrafia pot arribar a ser un perfecte exercici de mindfulness (perds el món de vista i només hi ha lletres, paper, tinta i moviments de la mà...a mi em funciona)

Si voleu una bona companya de somnis, plans, idees, lletres, aventures i emocions, ja sabeu, és molt més barata que un MacBook i no necessita carrega ni actualitzacions.

I si no sabeu quina triar, millor Km0, aquí us deixo la meva última col.lecció (falca publicitària;)

Feliç divendres! 

Santa...paciència!

Sembla que aquest 2020 no acabarà mai...quan pensàvem que havíem esquivat el virus, ens sorprèn de sobte per acabar d’amargar-nos el mes de desembre.

Portem 10 mesos lluitant amb les nostres pors, canviant els nostres hàbits, trobant a faltar a la família i amics, deixant de fer moltes de les nostres activitats preferides, i la veritat, n’estem ben fartes i farts...tanta gestió emocional cansa, i molt! L’únic recurs que ens queda és la paciència, la santa paciència!

La paciència és una qualitat que tenim en major o menor mesura però que es pot entrenar. La posem en joc quan adaptem la nostra resposta fent un exercici d‘autocontrol i prioritzem criteris racionals més que emocionals. 

Les persones pacients demostren un alt nivell d’intel·ligència emocional que facilita la seva adaptació als imprevistos de l’entorn, aquesta actitud fa que visquin la vida amb més benestar.

La societat en la que vivim no ajuda gens a tenir paciència, tot ho volem per ja.  La hiper connexió digital, sobresaturació d’activitats, les presses...han provocat que anem perdent cert control, no suportem fer cues, ni esperar una trucada de telèfon, ens posem dels nervis quan l’ordinador es penja...és que no suportem ni estar 10 segons més del compte esperant el següent capítol de la nostra sèrie... 

I un dia inesperat arriba una pandèmia mundial que posa a prova els nostres nivells de paciència. Confinaments, mascaretes, por, aïllament, malaltia, restriccions...

Fins ara hem tingut força sort i hem anat esquivant el temporal, però la crua realitat ens ha fet tocar de peus a terra, ja el tenim a dins! I sense saber com, el nostre nivell de paciència torna a pujar, apareixen de nou les forces incansables de tirar endavant, la resiliència, la superació i sobretot el treball en equip, perquè d’aquest problema no ens en sortirem soles ni sols, ens necessitem, ara més que mai el MAP és i serà la força de l’equip. Som-hi!

Feliç divendres, cuideu-vos molt!

A dormir!

Segur que haureu sentit moltes vegades la paraula R.E.M., i no em refereixo pas als REM de Michael Stipe, una de les millors bandes del planeta terra....no, em refereixo a la fase REM del son, o fase dels Rapid Eye Movements, en català MOR (moviments oculars ràpids) o el moment del dia per a somniar, en sentit literal.

Com sap tothom, dormir és fonamental pels éssers vius (per algunxs més que altres), necessitem dormir per descansar però perquè aquesta son sigui reparadora cal passar per diferents fases sense interrupcions.

Avui en dia més del 40% de la població presenta problemes per dormir i això afecta a la nostra salut de forma directe. L'estrès, el ritme de vida que portem, la pandèmia, problemes respiratoris, alta exposició a pantalles...son enemics directes pel nostre descans.

En concret quan dormim passem per 5 etapes:

1. Lleu somnolència seguida d’una relaxació i hi ha una fina distància entre vigilia i son, té una durada d’uns 20 minuts. Les ones Alfa que registra el nostre cervell son semblants a un estat de relax elevat

2. Son lleuger, la respiració s’enlenteix, el ritme cardíac és més baix, el nostre cervell emet ones theta de freqüència molt lenta i fa que en aquest punt sigui molt difícil despertar

3. Fase de transició, és una fase molt curta, apareixen les ones delta de més intensitat (en aquest moment poden aparèixer experiències de somnambulisme o terrors nocturns)

4. Son profund, té una durada d’uns 30 minuts, les ones cerebrals son molt lentes (delta) i en aquest moment es dona el veritable descans, si et despertes en aquests moments et trobes desorientat/ada i cansat/ada

5. La fase REM, el moment dels somnis i els malsons, tornen les ones theta (ràpides) i el cervell està molt actiu. El nivell de to muscular és baix però es dona un increment de l’activació fisiològica i moviments ràpids dels nostres ulls. Estudis demostren que aquesta etapa és fonamental pel creixement i correcte desenvolupament del cervell. En aquest moment reorganitzem continguts mentals i els integrem a la nostra memòria tot descartant records irrellevants. És com posar ordre a les nostres experiències “arxivant-les” on toqui a la nostra memòria.

Aquestes fases tenen una durada d’uns 90 minuts i es donen en cicles que es repeteixen entre 4 i 6 vegades. El percentatge i la durada dels cicles depenen de l’edat i les diferents necessitats fisiològiques del nostre organisme.

Si dormim menys de 5 hores no li donem temps al cervell per a passar per totes les fases i el descans no és ni reparador ni suficient.

Doncs au, ara que arriba el fred, aprofitem per dormir ben calentonxs als nostres caus.

Feliç divendres!

 

Fins l’infinit i més enllà!

Últimament els caps de setmana a casa son dies de recuperar clàssics del cinema i les sèries en família. Recordar o descobrir grans títols amb les meves filles s’ha convertit en tot un ritual. I és que hi ha pelis totalment imprescindibles, per molt antigues que siguin.

Aquesta setmana ha fet 25 anys d’una de les pel.lícules que va canviar per sempre la forma de fer cinema, 25 anys de Toy Story de Pixar, 25 anys del primer llargmetratge creat íntegrament per ordinadors, tot un referent de l’animació digital.

A partir d’aquell moment es va generar una nova forma de fer pelis adreçades al públic infantil i també adult, històries amb missatge i compromís social que transmeten valors fonamentals.

Qui no ha somiat alguna vegada que les seves joguines prenien vida? parlaven i vivien feliçment a les nostres habitacions….Toy Story és molt més que aquest punt de partida i al llarg de les seves 4 entregues, a més d’entretenir-nos a tope, ens dóna algunes lliçons:

• Totxs som diferents, veiem el món de forma diferent i aquí està la gràcia i la riquesa de la vida

• El valor de l’amistat com gran eix de la felicitat (qui no recorda la cançó principal amb Òscar You’ve got a friend in me)

• La distància no et separa de les persones que estimes. Ara més que mai hem hagut d’aprendre a estimar en la distància i a través de pantalles

• Has de creure en tu mateix@ i en els teus somnis, no hi ha res impossible, recordeu...fins l'infinit i més enllà!

• És molt difícil fer-se gran però la vida son etapes que acaben i noves que comencen, hem d’aprendre a deixar anar per seguir creixent i gaudir al màxim de cada moment

• No has de deixar que ningú apagui la teva llum ni et digui com has de ser

• Sempre sempre sigues agraït/ïda i dona les gràcies

I després de Toy Story van seguir altres històries genials que sempre recordarem. Monstres SA amb en Mike i en Sulley uns éssers espectaculars i entranyables que ens recorden que les aparences...enganyen, Buscant a Nemo i la importància de seguir nedant passi el que passi, Cars i la imprescindible Route 66, Up i la bellesa de l’amor veritable, Del revés i l’educació emocional, Brave i la força de l’autoestima, Coco i la seva forma especial de parlar de la mort….i moooooltes més. Quina és la teva preferida?

Mai hem d’oblidar la nena o el nen que un dia vam ser, Feliç divendres!

No només els virus es contagien

En moments com l’actual és molt fàcil deixar-se portar pel malestar  i pessimisme col·lectiu, no només els virus es contagien, les emocions també. 

Està demostrat que les emocions tot i ser invisibles, s’encomanen...no t’ha passat mai que veus algú rient i no pots evitar somriure tu també? O al contrari, estàs de bon humor i arribes a un lloc on es respira mala llet i de sobte no saps com, et canvia l’estat d’ànim...Això passa gràcies a les neurones mirall que actuen com a wifi neuronal connectant diferents cervells i reflectint en nosaltres el que veiem dels altres. 

Daniel Goleman al seu llibre “Intel·ligència social” explica que quan observem algú que expressa una emoció aquestes neurones posen en funcionament els mateixos circuits cerebrals actius en l’altre persona de tal manera que sentim l’emoció com a pròpia.

Aquest efecte també es dona en grups i equips de treball, hi ha persones, normalment la que porta el lideratge (formal o informal) que son les que marquen el to emocional del grup. Hem de ser conscients d’aquest fenomen per evitar deixar-se portar per aquesta emoció de grup generada com un “efecte ramat” i que pot ser perjudicial i tòxica quan l’emoció és negativa.

Recordo una anècdota personal que sempre em fa pensar en aquest contagi emocional. Fa temps un matí de presses portant a escola a les meves filles vaig xocar amb el cotxe de davant que havia frenat de sobte. D'entrada no estava massa clar qui tenia la culpa però la noia de davant va baixar super emprenyada vermella com un tomàquet traient foc pels queixals, en veure-la vaig pensar molt ràpid en com sortir del cotxe i solucionar el problema ràpida i discretament...en comptes de discutir sobre qui era responsable, vaig demanar-li perdó d'entrada, abans que ella obris la boca, mostrant-me disgustada i disposada a fer el que calgués per solucionar la situació... en veure’m tan preocupada i "calmada" immediatament va canviar d’actitud i es va relaxar, va abaixar el to i fins i tot em va acabar demanant disculpes ella...

Nosaltres decidim quines emocions volem transmetre i això determinarà les nostres relacions i ens ajudarà a gestionar les situacions del dia a dia. 

Us deixo un vídeo que segur us fa riure...Feliç divendres!

https://youtu.be/1veWbLpGa78