Qui te boca, s'equivoca
La cruel derrota del Barça de dissabte passat em va fer reflexionar (lògicament després d’una fase d’emprenyament obligatòria)... Perquè tolerem tan malament el fracàs? Què en podem treure dels errors?
En primer lloc potser caldria considerar
l’error com una oportunitat per aprendre, sembla un tòpic però és cert, si
analitzem bé segur que trobarem causes que ens han portat al fracàs i que podem
modificar en un futur per evitar caure al mateix parany. De fet, la història de la humanitat està plena
d'errors que van suposar importants descobriments com ara, el continent
Americà, el iogurt, els post-its, etc..
Vivim en una societat que premia l'encert i
penalitza l'error, aquest fet es dona en els diferents àmbits de les nostres
vides: escoles, feina, entorn personal... La nostra por a equivocar-nos es
tradueix sovint en por a decidir. Si no decidim, no fallem i si no fallem, no
ens podem fer retrets ni ens sentirem culpables. Preferim que altres decideixin
per nosaltres abans d’arriscar-nos, aquesta actitud ens limita i frena el
nostre creixement com a persones ja que
acabem diluint la nostra llibertat dins d'un grup en el qual no hàgim de
prendre decisions . En reconèixer la nostra equivocació estem prenent el
control dels nostres actes en lloc de culpar a tercers . Per tant, cada error
assumit ens recorda que molt del bo i el dolent que ens passa depèn de
nosaltres, assumir aquest fet és un gran pas.
Analitzar el que ha sortit malament i sintetitzar la clau de l'error significa
pujar un esglaó en la nostra evolució personal. Així , qui posseeix
intel·ligència emocional interpreta el
que passa al seu voltant i treu conclusions per augmentar les conclusions positives i reduir les negatives.
Algunes recomanacions per aprendre dels
nostres errors:
-Demanar disculpes, quan ens equivoquem hem de demanar perdó i si pot ser en
persona, sense vergonya ni orgull.
-Intentem no ser massa perfeccionistes, és impossible fer-ho tot bé i no
equivocar-se mai, hem de ser humils, és impossible ser un crack en tot el que
es fa.
-Hem d’entendre i analitzar el perquè
d’un error, això ens ajudarà a no tornar-nos a equivocar.
-No ens hem de rendir mai, ja sabeu “el que la sigue, la consigue”
Com deia James Joyce "Les equivocacions són els portals del
descobriment" Espero que el Barça analitzi a fons els motius del seu
fracàs d’enguany i en surti reforçat per les temporades futures.
Aquest post sembla fet a mida per a en Thomas Edison, més de 1000 patents sorgides de més de 100.000 fracasos.
ResponEliminaEl que no fa res per no "cagar-la" és el més semblant a un "hipòcrita" que s'aprofita de la feina que li fan els altres, fracasos inclosos.
Tema Barça millor no el toquem...però l'orígen de tot plegat té noms i cognoms, Sandro Rossell
Felicitats pel post.
A. Fajula
Mil gràcies Agustí! :)
ResponEliminaÉs molt important que qui supervisa sàpiga incentivar a qui s'equivoca. La clau està en el cap. En la meva humil experiència personal (odio equivocar-me i cagar-la com tothom -o fins hi tot més-), n'he fet algunes de grosses a nivell laboral. Per sort el cap sempre ha sabut reconéixer la bona intenció i el "qui no s'arrisca no pisca". I tot i passar les conseqüents nits sense dormir, el cap va saber reforçar positivament l'error. Segurament si no hagués estat així, m'hagués limitat molt més a l'hora de prendre decisions, ser proactiu i fer avançar les coses.
ResponEliminaPer tant, CAPS gran part de la clau la teniu VOSALTRES! Incentivem l'ERROR!