Coaching.si, Coaching.no

Avui en dia el coaching està de moda, per empreses, pel mon de l’esport, a nivell personal….hi ha gent que fa processos de coaching fins i tot per aprimar-se! 

Com en moltes altres disciplines hi ha molt intrusisme professional en aquest camp. 
Perquè...qui pot ser coach?, quan pot ser útil un procés de coaching? Què és el coaching? Intentaré aclarir aquestes preguntes en un parell de posts.

Un procés de coaching és un acompanyament, el coach és un facilitador de canvis en una persona o en un grup.

Per a que el procés funcioni  hi ha d’haver un o varis objectius a assolir, la persona sap què vol però no com aconseguir-ho. Hi ha moltes situacions en que un procés de coaching no és útil o la persona no està preparada per tirar-lo endavant, en aquest cas un bon coach hauria de desestimar el cas i adreçar a la persona al professional que pugui ajudar-la.

El recurs més important d’un coach és la pregunta, mitjançant les preguntes et fa pensar i analitzar com passar a l’acció, una definició que vaig sentir a classe i em va cridar molt l’atenció és que un coach aixeca miralls per a que la persona vegi on s’equivoca, on no i pugui modificar el que calgui per arribar a la seva meta.

Per a que un procés de coaching sigui efectiu hi ha d’haver voluntat de canvi, la persona ha de voler participar, mai pot ser obligatori.

El coach ha de ser una persona molt preparada, normalment amb formació de base en Psicologia, Pedagogia...i a més formació específica en coaching impartida per les escoles oficials, també es requereixen “hores de vol”, és a dir cert nombre de casos supervisats per un expert....per tant coachs de veritat no n’hi ha tants! Amb les xarxes socials i internet és fàcil tenir la informació suficient per a fer la tria d’un bon professional.

Un bon coach ha de tenir moltes eines i recursos per adaptar-se als seu “coachee”, ha de saber connectar amb ell parlar el mateix llenguatge.

Llibres sobre el tema n’hi ha moltíssims, us en recomano un escrit per una de les meves professores: "Coaching para todos” d’Alejandro Fiol i Meritxell Obiols.

La setmana vinent seguim amb el tema...

Feliç divendres

Ets empàtic/a o simpàtic/a?

Aquesta setmana he rebut un vídeo molt il.lustratiu que fa reflexionar sobre les diferències entre empatia i simpatia.

Segons el diccionari la simpatia és una inclinació afectiva i amistosa entre les persones, generalment espontània i mútua. La simpatia és un procés que ens permet sentir els mateixos estats emocionals que senten els altres, els comprenguem o no.

La simpatia implica una valoració positiva de l'altre, sents simpatia per aquelles persones que “et cauen bé”, mentre que l'empatia, no pressuposa cap valoració de l'altre. Que una persona sigui simpàtica amb tu no vol dir que t’entengui i davant de problemes seriosos una resposta simpàtica no t’ajudarà a sentir-te millor.

La definió que ens dóna el diccionari sobre l’empatia és que es tracta d' un sentiment de participació afectiva d'una persona en la realitat que afecta a un altre, com s’acostuma a dir, l’ empatia consisteix en ser capaç de posar-se en la situació dels altres.

L'empatia va molt més enllà, involucra les nostres pròpies emocions, i per això implica entendre les dels altres. L’empatia és la capacitat per a percebre amb precisió les emocions i sentiments dels altres i d’implicar-se en les seves vivències emocionals, “sentir amb l’altre”, connectar amb la persona i les seves emocions.

Desenvolupar l’empatia és un pas important per desenvolupar la nostra consciència emocional que és un dels pilars de molts models d’intel·ligència emocional, per tant si som capaços de prendre consciència de les nostres emocions i les dels altres serà més fàcil desenvolupar altres competències com la regulació emocional, l’autonomia emocional...i al final això ens portarà benestar, satisfacció i una millor  relació amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Feliç divendres

http://www.youtube.com/watch?v=ALh6NYPSanI

La tornada

Ja tornem a ser aquí!! Després d’unes merescudes vacances tot va tornant a la normalitat.

La veritat és que sempre costa una mica, llevar-se d’hora, estar pendent del rellotge, córrer a munt i a vall, el telèfon, les presses ... 

Aquest estiu ha estat ple d'aventures, descans, rialles i també moltes notícies…però n’hi ha una per damunt de totes que voldria recordar.

Es tracta de la mort del gran Robin Williams, un dels meus actors preferits per la gran varietat de personatges motivadors que ens va oferir, un dels pocs que et podia fer riure i plorar. Avui li dedico aquest post  i destacaré quatre dels seus personatges més inspiradors i que de ben segur ens ajudarien a superar ben ràpid aquest “síndrome post vacacional”

-En primer lloc la peli on el vaig descobrir, “Good morning Vietnam” (1987) on Williams interpreta a un disc jockey de ràdio que arriba a Saigon durant la guerra del Vietnam per animar als soldats amb la seva música i comentaris políticament incorrectes (la banda sonora és espectacular). Segur que amb un company així no ens avorriríem mai!

-Al 1989 s’estrena “El club dels poetes morts”, on en Robin es converteix en el professor John Keating,... Una persona que inspira, que guia, que sap treure el millor de cadascú, una història  sobre el carpe diem i la lluita pels somnis propis. A qui no li agradaria tenir un mestre o un cap així?

-L’any 1990 protagonitza “Despertars” una història de lluita i superació on Willians interpreta a un neuròleg  que amb les seves investigacions aconsegueix un veritable “miracle”.  Al costat de Robert de Niro ens recorda la gran importància que tenen les petites coses de la vida.

-Per últim, l’any 1997 s’estrena “L’indomable Will Hunting”, on va guanyar un Òscar al millor actor secundari,  interpreta al terapeuta d’un jove geni problemàtic, una peli amb bons diàlegs sobre educació, cultura, experiència vital ... que conviden a la reflexió.

Suposo que ja les haureu vist però ara és un bon moment de recuperar-les. 

Acabo amb una gran cita d’un dels seus millors personatges, gràcies Robin:

"El Dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no vol dir esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre, examinant-te de l’assignatura fonamental: l’amor. Per a que un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i donar vida”

                                       El club dels poetes morts ROBIN WILLIAMS - John Keating

Feliç divendres!