L’escriptura que cura
La diada de Sant Jordi és de les més especials de l’any. Celebrem la importància de la lectura i la gran tasca dels escriptors i escriptores que ens transporten a universos desconeguts, ens fan reflexionar, sentir i aprendre coses noves amb les seves històries.
L’escriptura és també un molt bon mitjà per alliberar les emocions. L’anomenada escriptura emocional és una forma d’accedir al nostre interior i fer conscients els nostres pensaments convertint aquesta experiència en una eina d’autoconeixement i transformació. Molts psicòlegs recomanen escriure un diari com a eina terapèutica per a conèixer i gestionar millor les nostres emocions i pensaments.
Veiem alguns beneficis de l’escriptura emocional:
- Redueix el nivell d’estrès
- Ens reconforta i millora el nostre estat d’ànim
- Et pot ajudar a prendre decisions importants
- Reforça el sistema immunitari
- Afavoreix l’autoconeixement i autoconsciència i aquest fet farà que la nostra regulació emocional sigui més efectiva
- Ens ajuda a ordenar, identificar, reconèixer i regular emocions, sentiments i pensaments
- Ens permet observar i reflexionar sobre les nostres pors, obsessions, traumes, prejudicis, objectius vitals...
- Millora dels processos creatius i potencia la nostra imaginació
Avui us deixo un regal que em va fer la personeta de 14 anys que més m’estimo del món mundial i que a més va guanyar el segon premi dels jocs florals de la seva escola. Crec que és un bon exemple de com un escrit pot captar i mostrar el que s’amaga dins del nostre cor, gràcies per compartir la teva sensibilitat i valentia Èlia.
SENSE LA TEVA ROSA
Com un hivern sense neu
o un ocell sense ales.
Un jardí sense flors
ni olors de gessamí.
Imagina’t un despertar sense sol,
una nit sense lluna.
El cel sense estrelles
o un Sant Jordi sense roses.
Caminar sense la teva mà
ni la teva presència
i, sentir que tot costa més
ara que ja no hi ets.
Les passes són pesades,
els indrets desconeguts.
Ara qui em guiarà
en aquest camí sense fi?
Sort que tu m’has ensenyat
a superar els obstacles,
a trobar la llum
en una habitació fosca.
Res no és el mateix,
ni els hiverns ni els ocells,
ni els jardins ni els despertars,
ni avui, que em falta la teva rosa.
Trobar-te a faltar és poc,
no olorar-te o abraçar-te.
El que realment dol
és saber que no tornaràs.
Èlia Palau 23 d'Abril 2017
Feliç divendres!
Un escrit preciós... sentiments purs i sincers, encara molt tendres i plens de bondat...però prou madurs per saber copsar el que debò compta: l'amor incondicional. Encara la ferida fa mal però un dia esdevindrà un dolç record ple de força per SEMPRE. Faltarà la rosa i romandrà l'aroma eternament.
ResponEliminaEncomanem-nos de la força i la puresa dels joves, en aquest cas, la "nostra" Èlia. És una sort immensa tenir-los al costat.
Una abraçada Marta... i a gaudir d'aquest regal
La poesia és autèntica o no és, i aquesta ho és. Molt. Traspua emoció i sinceritat i ho fa amb un llenguatge acurat i ric.
ResponEliminaQuin regalàs, Marta! Gràcies per compartir-lo amb nosaltres. I a l'Èlia animar-la a seguir escrivint, té fusta.