Recordes?
Quin és el primer record que tens de la teva vida? Sabries explicar què feies, on eres i amb qui? Quina edat tenies? Pregunta difícil per aquestes hores del matí...una pista: segurament tenies més de tres anys i estaves amb els teus pares o germans.
Perquè costa tant recordar fets de la nostra infància? Els estudis sobre la formació i la retenció dels nostres primers records defensen que aquests s’inicien al voltant dels tres primers anys de vida. Abans d’aquesta edat es dóna un fenomen del que ja parlava Freud a finals del segle XIX, l’amnèsia infantil.
Per Sigmund Freud l’amnèsia infantil es donava per una repressió inconscient dels records com un mecanisme de defensa. Teories posteriors defensaven causes més biològiques per aquesta “amnèsia”, és necessari un nivell de desenvolupament del cervell per poder desar els records. L’hipocamp dels infants menors de tres anys no està totalment madur per a emmagatzemar records a llarg termini, els nens si son capaços de generar records des de molt petits però la capacitat de retenció i recuperació d’aquests te una durada de pocs mesos.
Hi ha diferents factors que influeixen en la creació dels primers records:
- la cultura, els costums dels països fan que els primers records siguin molt diferents
- la família, els pares ajuden a contextualitzar els records dels fills amb històries, fotos, objectes que actuen de facilitadors
- El llenguatge també te un paper fonamental per a possibilitar la memòria a llarg termini
Un dels meus primers records és de la llar d’infants, crec que tenia 3 anys quan em vaig obrir el cap corrents al pati. La meva mare em va portar a cosir a l’hospital, tenia tanta por...recordo la llitera, la llum a la cara, el dolor...i també l’escalfor de la seva ma i la seva mirada que em feia sentir tranquil.la i segura.
Possiblement en molts d’aquests primers records hi seran elles, les mares. Fa dies vaig llegir sobre un experiment amb adolescents on els hi preguntaven precisament què recordaven de les seves mares quan eren petits, la gran majoria contestava el mateix, no eren els regals, ni les festes, ni les vacances!! el que recordaven eren fets senzills i quotidians com quan els cuidaven les nits amb febre, les carícies després d’un mal son, quan els anaven a recollir a escola amb el berenar preferit...Petites grans coses que mai s’obliden.
El dia de la mare son tots els de l’any però com diumenge és l’oficial aquest post va per elles les nostres mares, heroïnes sense capa 365 dies a l’any 24 hores al dia, mil gràcies.
Feliç divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada