Reptes

Aquesta setmana tenia un repte. La veritat és que tinc força pràctica a parlar en públic però cada vegada que ho he de fer davant moltes persones es disparen totes les alarmes. Fa por! ai mare...em quedaré en blanc, parlaré massa ràpid i tremolant, se’m veurà a la cara...el nostre guionista particular es posa a treballar a tota velocitat.

Dies abans ja no dorms massa bé i et costa pensar en altres coses que no siguin la presentació. He fet una petita recerca i en resum podríem dir que és un mal molt comú a la nostra societat, no estem prou preparats per expressar-nos en públic. Posar-se davant una sala, auditori o aula ens genera estrès ja dies abans que es doni la situació.

Els símptomes més comuns que ens provoca parlar en públic a moltes i molts de nosaltres son:

• sudoració (les mans enganxoses)
• tremolors vàries (les mans, la veu)
• augmenta la freqüència cardíaca
• pèrdua de la concentració, aquesta és la que fa més por de totes, quedar-te en blanc però en realitat no passa gairebé mai
• problemes per dormir o menjar 

Cal fer front a la situació i preparar-se bé si no volem que aquests efectes ens desestabilitzin i no ens permetin superar la situació. Tots sabem el que cal fer però està bé recordar-nos aquelles petites coses que ens ajudaran a estar millor aquell dia i tenir una bona actuació.

• Preparar-se molt bé allò que s'ha d'exposar ens donarà seguretat, practicar, assajar tant com sigui possible, realment crec que aquesta és la clau de l'èxit
• Detectar ràpid les emocions que ens provoquen les respostes d'ansietat per tal de posar-hi remei
• Veure l'espai on es farà l'exposició (estar-hi una estona)
• Realitzar unes bones respiracions abans de començar (o durant la xerrada si cal)
• Pensar en positiu (tot anirà bé i al final només seran uns minuts)

Quan superes per fi el dia i fas l'exposició i tot surt bé la satisfacció personal és enorme i et dóna seguretat per una propera, a més, reptes com aquests posen emoció al nostre dia a dia, repetirem! (deixem però uns dies de recuperació...)

Feliç divendres!

Què tal el dia?

Hi ha dies més tranquils que altres però sovint situacions inesperades, desagradables o excitants ens provoquen emocions més o menys intenses que hem de gestionar. A vegades a la feina no tot va com una rosa i ens toca gestionar temes delicats que provoquen enuig, ira, o directament que ens posen de mala llet. El repte és, com ho afrontem per a que no ens afecti massa ni ens bloquegi? 

Veiem algunes característiques d'aquesta emoció:

• La ira és una emoció bàsica però complexa (és l’expressió d'altres emocions) i universal , es dona en totes les cultures i societats del mon.
• L’enuig, la ràbia i per últim la ira apareixen quan alguna cosa no ens va bé, ens ofenen, ens fereixen...i és la forma que tenim de reivindicar la nostra postura, de posar-nos en valor i defensar els nostres interessos. Per tant, te una funció, el problema és quan s’expressa de forma desmesurada
• És una de les emocions que més ens costa de controlar
• Ens fa respondre de forma intensa i ens pot fer perdre el control dels nostres actes provocant uns danys que poden ser irreparables, tant a nosaltres mateixos com als altres
• Quan la ira s’insta.la com a resposta habitual es pot convertir en agressivitat i això pot ser una veritable problema per a conviure o treballar amb altres persones

Com ho fem per controlar aquestes situacions i que no se’ns en vagi la pinsa? Tots tenim truquets per controlar “el pronto” per exemple:

• Respira, en serio, respirar va molt bé, mentre respires fas disminuir l’impacte físic de la ràbia
• Ves a fer un volt, surt, estira les cames, camina, apartar-se de la situació rebaixa la nostra activació emocional i fisiològica
• Ser més flexible, perdonar, escoltar la versió dels altres també ajuda a reduir la ira
• Sempre pots recórrer a alguna cosa que et faci somriure o sentir-te bé, un company, una til.la, xocolata, posar-te música...

Hi ha dies que ho gestionem millor que altres, ningú és perfecte, però adonar-te’n és el primer pas.

Feliç divendres!

Remei instantani per la mala llet

No Surrender

Ha estat una setmana dura. Quan després de molt esforç, il·lusió i nits sense dormir les coses no surten com esperaves, el cop és fort.

L’Inspira festival inclusiu era per nosaltres més que feina, era posar un trosset de tu en un acte que significava molt per moltes persones. Tot estava a punt i durant unes hores vam tocar el somni de puntetes però el final no va ser el que esperàvem i la sensació de fracàs i cansament acumulat van aparèixer amb força. És cert que va ser un factor extern el que ens va obligar a plegar, no hi podíem fer res, no ho podíem controlar però tot i així tens la sensació d’haver fallat.

Durant el festival vam viure en primera persona molts dels valors que celebràvem, hi va haver il·lusió, creativitat, esforç, superació, entusiasme, actitud, felicitat, amistat...i al final va sorgir la resiliència.

Com sabeu, la resiliència és la capacitat de superació, de sortir amb més força de moments difícils i sens dubte en aquesta casa aquest és un valor molt present. L’inspira ens ha donat molts exemples: Que es posa a ploure com si no hi hagués demà, doncs es busquen bufadors de jardineria i motxos de sota terra (i del Mercadona) i apa, tothom a eixugar l’escenari!...que no es pot seguir amb la festa, doncs es treuen les forces d’on sigui per començar a recollir fins la matinada, que la gent es queixa, doncs s’ofereix la possibilitat de tornar els diners de l'entrada donant tota una lliçó d’elegància i humilitat (i si, encara que sembli mentida, hi ha gent que ha demanat el retorn dels diners)

No tothom és igual de resilient però és una competència que es pot entrenar. El que ajuda és envoltar-se de persones optimistes i enèrgiques. El treball en equip "cura", motiva i empodera a les persones  i aquests dies hem tornat a deixar ben clar que a la Fundació MAP tenim el millor equip del mon!

Tornarem! Feliç divendres