Llenguatge i realitat

Aquest post el dividiré en dues parts ja que el tema és extens i (en la meva opinió) molt interessant: El llenguatge com a motor del nostre pensament. Els dos posts no aniran seguits ja que la setmana vinent (com cada any) toca parlar d’ Òscars...

El llenguatge que aprenem i utilitzem condiciona la nostra forma de pensar i configura la nostra imatge del món. Aquesta afirmació és una evidència provada i molt estudiada arreu del món.

El llenguatge doncs te molt poder sobre nosaltres i pot reflectir i preservar determinades estructures socials i influenciar la forma en la que percebem la realitat (Parks & Roberton, 1998)

Centraré el tema en el llenguatge sexista que exclou i de com aquest fet (entre molts altres) ha anat formant de forma subtil i amagada les diferències entre gèneres.

Personalment quan sento com es parla i s’escriu gairebé sempre i de forma inconscient i sistemàtica en masculí "genèric" no em sento representada en absolut. Els nens son nens i les nenes nenes, son paraules i gèneres diferents i per sort avui en dia a la majoria d’escoles i instituts elles ho tenen molt clar i ho reivindiquen amb força.  Si posem un exemple ben proper veiem que als serveis residencials d’aquesta casa hi treballen un 90% de professionals dones però gairebé sempre parlem de “monitors”. Si, ho sé, és inconscient, sempre s’ha fet així, no hi ha cap mala intenció...però perquè no canviar ja i parlar de monitores? O professionals dels serveis residencials o monitors/es...alguna forma on totes les persones s’hi sentin representades.

Portem dècades utilitzant el llenguatge sense perspectiva de gènere, considerant el masculí com a genèric, suposadament per augmentar la rapidesa alhora de parlar però en realitat aquesta forma d’expressar-se no és inclusiva i darrera porta moltes vegades amagada la necessitat de mantenir l’estatus quo d’un patriarcat que perd poder, cada vegada més ridícul i passat de moda.

Des de petites hem hagut d’intuir o esbrinar quan s’està parlant de dones, nenes o noies ja que se’ns ha ensenyat que el masculí no està “marcat” i serveix per homes i dones i en canvi el femení si està marcat i només es refereix al gènere femení.

Diferents llenguatges i estructures gramaticals provoques diferències cognitives entre les persones, el llenguatge no és inofensiu.

El debat sobre el llenguatge inclusiu no és nou (es remunta als anys 70) ni és una moda i te infinit nombre de de fans i també de haters.

A la segona part d’aquest pot veurem els arguments més comuns en contra d’utilitzar aquest llenguatge inclusiu. Perquè canviar el llenguatge és un primer pas per canviar la realitat.

Feliç divendres a totes i tots!

Plou i no fa sol

Ets d’aquelles persones que quan veus el sol de bon matí comences el dia amb més força? Jo si, sense cap dubte, tot i que sempre em llevo que encara és negre nit m’encanta veure com surt el sol conduint cap a la feina, tant, que moltes vegades em paro un moment per poder gaudir d’aquest moment tan especial. Necessito el sol, és la meva vitamina. Doncs aquesta setmana ni un dia, ni un dia hem vist el sol i això afecta al nostre estat d’ànim i a la nostra energia. El fet de no poder sortir a fer activitats a l’aire lliure, mullar-te, enfangar-te, viure situacions de risc a la carretera... és una tortura.

S’han realitzat moltíssims estudis sobre aquest tema i algunes de les conclusions son:

• Els dies amb molt vent poden fer augmentar els nostres nivells d’estrès i malestar, a més de reaccions físiques com mareig o mal de cap
• Les altes temperatures augmenten els nivells d’agressivitat de les persones i correlacionen amb conductes violentes, la calor augmenta la nostra irritabilitat i el mateix passa amb les pluges continuades
• La pluja pot provocar un estat d’ànim de certa tristesa si es dona molts dies seguits. Si és en certa mesura i poca intensitat proporciona certa calma i sensació de benestar (dins de casa, és clar)
• La llum solar te una clara incidència en la sensació que tenim de cansament, al fer-se fosc la nostra energia va baixant i es prepara per descansar. A més llum solar més ganes de fer coses, més empenta i motivació
• Les persones amb migranya o problemes en les articulacions es veuen encara més afectades pels canvis climàtics

No a totes ens afecta per igual però segur que aquesta setmana (i amb el blue Monday pel mig encara més) no ha estat la més happy del que portem d’any...tot i així avui serà un gran dia, és divendres!

Ok Google

Que Google ha canviat la forma en la que treballem i ens comuniquem ja no és cap secret.

Des de l’escola a casa i a la feina, les eines de Google son ja indispensables al nostre dia a dia. Correus, calendaris, formularis, mapes, fotos...pràcticament gestionem la nostra vida amb elles. Les nostres filles i fills son experts en classroom, treballen en línia, es reuneixen amb les companyes des de casa, presenten els treballs...realment aquests recursos han suposat un canvi en la manera de treballar de totes nosaltres.

Fins i tot aparells com el Google home, un regal que aquests nadals ho ha petat, un altaveu intel·ligent que només demanant en veu alta et posa el capítol que vulguis de la teva sèrie preferida o una alarma o la cançó que vulguis escoltar...

En aquesta casa estem sempre a la última i ja fa temps que el  nostre correu estimat Outlook amb les seves tasques es va transformar en Gmail. Com tots els canvis, al principi va ser una mica drama però a dia d’avui el nou format ja s’ha guanyat la nostra admiració...o no?

Aquest 2020 anem més enllà i ens formarem en totes les eines Google, el Drive, formularis, Keep, Sites, calendar, fotos...sens dubte recursos que ben utilitzats son molt útils i augment la nostra productivitat.  Tota la informació que necessitem de forma compartida i d’accés ràpid i fàcil des de qualsevol lloc del món.

Esteu a punt per Googlelitzar-vos?

Feliç divendres

Tot és començar

M’encanta la sensació de tenir tot l’any per davant, és la oportunitat perfecte per començar el que sigui, un principi, una pàgina en blanc i el moment ideal per preguntar-te: quan va ser la última vegada que vas fer alguna cosa per primera vegada?

Al principi d’un nou any tot son bons propòsits, el més difícil és mantenir-los, traçar un pla, escriure’l i posar-te a treballar. Les ganes d’aprendre son una qualitat que tenim més o menys desenvolupada i penso sincerament que mai és tard, una carrera, una feina, un projecte personal, un viatge, tot és començar.

Hi ha estudis que diuen que només compleixen els objectius d’any nou el 8% de les persones, aquí teniu alguna idea per no ser del 92% restant:

• Establir objectius petits i poc ambiciosos que es puguin anar complint poc a poc

• Planificar, definir accions concretes i detallades, això ens farà anar més enllà de la simple intenció

• Involucrar a altres persones amb objectius comuns augmentarà el nostre compromís

• Perdonar-te els errors i celebrar cada petit èxit

Des d’aquí reivindico les primeres vegades, la por, els nervis, la pèrdua de control que suposa sortir de la nostra zona de confort, aquest risc es converteix en creixement personal (tinguem èxit o no).

No hi ha fronteres ni límits, només excuses (i mandra). Va som-hi!

Feliç any i Feliç divendres!