Llenguatge i realitat
Aquest post el dividiré en
dues parts ja que el tema és extens i (en la meva opinió) molt interessant: El
llenguatge com a motor del nostre pensament. Els dos posts no aniran seguits ja
que la setmana vinent (com cada any) toca parlar d’ Òscars...
El llenguatge que aprenem i
utilitzem condiciona la nostra forma de pensar i configura la nostra imatge del
món. Aquesta afirmació és una evidència provada i molt estudiada arreu del món.
El llenguatge doncs te molt
poder sobre nosaltres i pot reflectir i
preservar determinades estructures socials i influenciar la forma en la que
percebem la realitat (Parks & Roberton, 1998)
Centraré el tema en el llenguatge
sexista que exclou i de com aquest fet (entre molts altres) ha anat formant de forma subtil i
amagada les diferències entre gèneres.
Personalment quan sento com
es parla i s’escriu gairebé sempre i de forma inconscient i sistemàtica en
masculí "genèric" no em sento representada en absolut. Els nens son nens i les nenes
nenes, son paraules i gèneres diferents i per sort avui en dia a la majoria d’escoles i instituts elles ho tenen
molt clar i ho reivindiquen amb força. Si
posem un exemple ben proper veiem que als serveis residencials d’aquesta casa hi
treballen un 90% de professionals dones però gairebé sempre parlem de
“monitors”. Si, ho sé, és inconscient, sempre s’ha fet així, no hi ha cap mala
intenció...però perquè no canviar ja i parlar de monitores? O professionals
dels serveis residencials o monitors/es...alguna forma on totes les persones
s’hi sentin representades.
Portem dècades utilitzant el
llenguatge sense perspectiva de gènere, considerant el masculí com a genèric, suposadament
per augmentar la rapidesa alhora de parlar però en realitat aquesta
forma d’expressar-se no és inclusiva i darrera porta moltes vegades amagada la
necessitat de mantenir l’estatus quo d’un patriarcat que perd poder, cada
vegada més ridícul i passat de moda.
Des de petites hem hagut d’intuir o esbrinar quan s’està parlant de dones, nenes o noies ja que se’ns ha ensenyat que el masculí no està
“marcat” i serveix per homes i dones i en canvi el femení si està marcat i
només es refereix al gènere femení.
Diferents llenguatges i
estructures gramaticals provoques diferències cognitives entre les persones, el
llenguatge no és inofensiu.
El debat sobre el llenguatge
inclusiu no és nou (es remunta als anys 70) ni és una moda i te infinit nombre de de fans i també de haters.
A la segona part d’aquest pot
veurem els arguments més comuns en contra d’utilitzar aquest llenguatge
inclusiu. Perquè canviar el llenguatge és un primer pas per canviar la realitat.
Feliç divendres a totes i tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada