La vida en parèntesi
La setmana
passada parlàvem de la por, una emoció bàsica que ens manté en estat d’alerta
però que també ens bloqueja i pot arribar a convertir-se en un problema psicològic.
La situació a dia
d’avui no té res a veure amb la de la setmana passada, de sobte vivim en una
realitat totalment diferent gairebé paranormal que ni les guionistes de Black
Mirror podíen imaginar.
Mai en les
nostres vides havíem pensat que arribaria un dia en el que hauríem de
tancar-nos a casa i que no ens podríem acostar a les persones que estimem, ni
tocar-nos, ni fer-nos petons, ni reunir-nos.... Les escoles, moltes empreses, comerços,
fronteres, avions...el món paralitzat, la vida en parèntesi.
Una situació de
confinament i de paràlisi de tot el nostre entorn tal i com el coneixíem fins
ara tindrà un efecte en totes i tots nosaltres i les nostres famílies. Grans i
petits viurem aquesta etapa de formes diferents i tindrà segur un impacte a
nivell psicològic i emocional.
La soledat,
l’avorriment, la tristesa, la ràbia, l’angoixa,
l’estrès... apareixeran en un moment o altre i hem d’estar preparats/ades.
Des
d’aquest petit racó intentaré reflexionar sobre la nova forma de viure que ens
ha tocat, fer alguna proposta, compartir idees...per això i ara més que mai
seria genial que em féssiu propostes o compartíssiu també la vostra opinió, hem
de donar-nos suport encara que sigui de forma virtual.
Tot anirà bé però segurament serà diferent, les nostres prioritats i les nostres pors davant la vida seràn unes altres.
Una forta tele
abraçada, feliç primer divendres de confinament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada