Recursos molt humans

No deixis de caminar

I un altre fi de curs i fi de temporada d’Infodivendres. Aquest any però ben diferent, no tenim aquella sensació de canvi d’etapa, aquella il·lusió d’estiu amb les vacances esperant-nos inquietes.  

Fa 7 anys que escric aquest bloc i el post de final de curs és dels que més il.lusió em fa escriure (i el de Nadal també ;).  

Avui m'agradaria dedicar el post als nostres fills i filles, nenes, nens i joves del món que ens han donat la lliçó de la nostra vida. Avui acaben un "curs" mig virtual mig presencial, han renunciat a molt sense ser-ne massa conscients i ho han fet sempre amb un somriure. 

Algunes escoles, instituts, universitats s'han adaptat ràpidament a la situació i altres no han estat a l'alçada. L'impacte ha estat diferent segons l'etapa de l'infant o jove i aquesta crisi sobtada deixarà per sempre una ferida al curs 2019-2020.

En una situació extrema els més joves ens han demostrat el seu alt nivell de resiliència, la seva capacitat d'adaptació, el seu optimisme. A mi personalment l'actitud de les meves filles és el que m'ha fet tirar endavant i he après molt d'elles aquests dies. Sens dubte això és el que m'emporto de positiu d'aquesta crisi.

Aquest estiu no hi haurà concerts, ni Clownia, ni festes de graduació, ni revetlles a la platja i el món que enyorem descobrir quedarà reduït als mínims.  Tot ha canviat i no sabem si mai tornarà a ser el mateix i necessitem temps per processar-ho.

Desitjo que durant aquests dies d'estiu tot torni al seu lloc i començar un nou curs amb abraçades i sense pors.

Feliç divendres i Feliç estiu, ens veiem al Setembre.