Recursos molt humans

Emocions de la infància

Vaig néixer i créixer a Barcelona i molts dels meus records de la infància es troben entre cinemes, parcs, mercats, carrers, teatres i racons de la ciutat més bonica d’aquest món. Vaig tenir la sort de tenir una mare d’àvia gombrenesa i un pare enamorat del Ripollès, barrejant així experiències de mar i muntanya des del minut zero de la meva vida.

La infància és sens dubte l’etapa més important i decisiva de la vida, la que ens fa ser com som i que amb el pas del temps recordem amb nostàlgia i tendresa.

Les emocions es van desenvolupant des del principi de les nostres vides, una etapa fonamental on tot té importància i tot impacta encara que no en siguem conscients.

A partir de la identificació, experimentació i comunicació de les emocions a través de l’empatia i l’entrenament en habilitats socials s’estableixen les relacions socials amb les persones que ens envolten. El desenvolupament emocional dels infants es veu afectat per moltíssims factors, als pocs mesos un nadó ja pot respondre a mostres d’afecte amb emocions positives o a situacions de perill  amb emocions que el/la protegeixin. Saben reconèixer emocions en els altres i atribuir-ne un significat.

Amb l’aparició del llenguatge es comença a desenvolupar la capacitat de mostrar empatia i és fonamental el vincle afectiu que l’infant crea amb les persones que el/la cuiden. Família, escola, entorn...van posant el seu granet de sorra impactant en la pròpia autoconfiança, motivació, seguretat, intel·ligència emocional...que el petit/a tindrà en un futur.

Avui és Sant Josep i l’anomenat “dia del pare”, un dia que a casa sempre havíem celebrat i seguim celebrant a la nostra manera, recordant els matins al zoo, les tardes de cinema i els cistells de rovellons dels diumenges. El meu pare em va estimar i acompanyar i sobretot em va ensenyar a somiar, sempre.

 Feliç divendres i feliç dia pares ;)