Aquests últims dies la tragèdia de Paris ha fet ben present una de les emocions més primàries i potents que experimenta l’ésser humà, la por.
La percepció d’un perill, anticipar-se a quelcom desagradable o desconegut, provoca un malestar intens acompanyat de desitjos de fugir. Aquest sentiment de por en els humans és innat i és viscut de formes diferents segons la nostra personalitat, experiència prèvia, etc. Originàriament podem dir que la por te una funció adaptativa que és clarament la de supervivència però sabem que moltes vegades la por ens limita, ens paralitza i ens fa perdre oportunitats. Avui parlarem de la por en l’àmbit més fisiològic i el proper divendres anirem una mica més enllà.
La por ens fa conscients dels perills externs que ens poden amenaçar, davant d’un fet interpretat com a perillós el nostre organisme posa en marxa un complex mecanisme:
Primer els sentits capten el focus de perill, passant a ser interpretat pel cervell, i d'aquí passa a l'acció el sistema límbic. Aquest s'encarrega de regular les emocions de lluita, fugida, i sobretot, de la supervivència de l'individu. Quan això passa, s'activa l'amígdala, que s'encarrega de desencadenar tot el sistema de la por i tot un seguit de reaccions fisiològiques comuns:
- Augment de la pressió arterial
- Augment de la velocitat en el metabolisme
- Augmenta el ritme cardíac
- Augment de la glucosa en sang
- Augmenta la segregació d’adrenalina
- Augment de la tensió muscular
- Obertura d'ulls i dilatació de pupil·les
En determinats moments de por intensa pot arribar el pànic, en aquest moment podem perdre perdre el mon de vista i la nostra capacitat per raonar ja que es desactiven els nostres lòbuls frontals, retro alimentant la por i en moltes ocasions el control sobre la pròpia conducta .
La realitat és que, per sort, en el nostre dia a dia no vivim pors gaire intenses que amenacin la nostra supervivència, aquestes respostes s’acostumen a donar en casos de fòbies i altres trastorns d’ansietat i es poden treballar mitjançant tècniques de relaxació, respiració, rebaixant la intensitat de les mateixes i els seus efectes perjudicials.
No podem negar que la por en un format més light si que apareix de tant en tant i ens pot arribar a limitar...d’aquest altre tipus de por en parlem divendres vinent, per anar fent boca us deixo un vídeo molt curtet on veureu uns quants exemples ben quotidians,
Feliç divendres
https://www.youtube.com/watch?v=J1zqCUI5wfk
Segurament, com mostra el vídeo, és més interessant no pensar en la por en sí, si no en com ens sentim un cop l'hem vençuda. Que bonic que és estar "clar i net"!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina